La festa de Sant Joan és en molts
indrets la festa de la collita, ja que coincideix amb la sega de
l’ordi i el blat. També és la festa del començament de l’estiu,
és a dir el solstici d’estiu. En segons quines poblacions se
celebra en major o menor grau. En alguns llocs es fa la festa del
carrer de Sant Joan i en altres localitats és una de les festes
populars del poble. En la Llitera i el Baix Cinca es fa una foguera
al carrer de Sant Joan o en un dels principals carrers de les
poblacions, on normalment els qui se n'encarreguen reparteixen a la
gent que passe algun tros de carn i pa amb tomàquet. També és
força freqüent que no hi hagi una foguera, sinó més d’una. Cada
grup de veïns fa la seua i comparteix un sopar de germanor entre
amics, veïns o familiars.
La gent jove del territori fa seua
aquesta celebració, ja què coincideix amb el final del curs
acadèmic. En poder gaudir d’uns dies de descans, és tradicional
l’ús de petards. En cada poble uns dies abans s’instal·la un
punt de venda de petards on es poden comprar des dels més forts fins
als més fluixos, que es tiren pel carrer per celebrar la vigília
d'aquesta festa, a la qual moltes vegades s’uneixen els no tan
joves. També és molt normal que a molts pobles de la Franja hi hagi
música i festa als poliesportius municipals, que sol acabar al
començament de la matinada.
Es molt típic que de postres tant al
sopar de la vigília com al dinar de Sant Joan es mengi la
tradicional coca de Sant Joan, tant en la intimitat de cada casa com
entre tot el veïnat. A les fogueres són habituals per creences
paganes on deixa entendre que es creme tots els mal auguris i se
deixen aquell dia. També hi ha qui aprofita per cremar els seus
mobles vells –però aquí no m’hi fico.
La gent de la Franja ha fet sempre
seva aquesta festa per tradició, encara que el dia següent és
laborable al nostre territori, ja què no és tant típic celebrar
aquesta festa a la resta de l’Aragó. La festa de Sant Joan també
reivindica les nostres senyes d’identitat catalanes i representa un
símbol d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana o
Països Catalans.
En definitiva, a la Franja de Ponent
no som un món a part com alguns volen fer per defensar la seua
aragonesitat, sinó que hi conviuen plenament moltes celebracions
catalanes i, a la vegada, celebracions aragoneses, fet que ens marca
com a gent de frontera entre dues realitats de les quals hem volgut
ser part simultàniament.
Jose Ramon Noguero
Informàtic i fundador del
Moviment Franjolí per la Llengua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada