divendres, 7 de juny del 2013

Agustí Cerdà: "EL CONCEPTE DE NACIÓ COMPLETA DE FUSTER ÉS AVUI MÉS VIGENT QUE MAI"

SET DE SET: ENTREVISTA-CONVERSA AMB AGUSTÍ CERDÀ(PAÍS VALENCIÀ)

En aquesta segona entrega de "Set de set" parlem amb l'Agustí Cerdà i Argent, president d’Esquerra–País Valencià, sobre el País Valencià, aquell país que no pot denominar-se com a tal i al que volen definir-lo com a "comunitat", el país dels contrastos: on hi va haver una reacció més decidida i violenta davant el concepte de Països Catalans a la transició, alhora que és el bressol de la denominació del terme (el catarrojà Benvolgut Oliver), i dels més il·lustres i populars defensors de la unitat nacional de Salses a Guardamar. El país dels blavers, del GAV i de Lizondo, però també el de les Normes de Castelló, Carles Salvador, Joan Fuster, Sanchis-Guarner o Enric Valor.
En fi, tot un "gegant adormit" del que ens farà la disecció tot seguit un expert en mil batalles com l'Agustí Cerdà, que n'ha estat diputat del congrés per ERC, gerent d'ACPV, coordinador dels Casals Jaume I, fundador de l'AEN i de Maulets, membre del PSAN, del BEA, soci de Ca Revolta, etc.i cap de llista a les Corts valencianes per ERPV en dues ocasions.Punyent i dvertit,l'Agustí s'enfronta a les qüestions de manera directa i decidida. Diu coses que et fan pensar i gairebé t'ofereix un titular per resposta, es nota que té molt d'ofici. Carrega contra l'espanyolisme i contra aquells que no tenen clar el seu enemic, alhora que defensa la nació catalana completa.





_ Comencem Agustí, com rememorava el valencianisme republicà dels anys 30, el País Valencià segueix avui estant en una batalla imaginària i atemporal entre "el Cid" i Jaume I, o dues concepcions del país contraposades?

- Mira, als processos d'alliberament nacional o d'assimilació d'una nació per un altra, no hi ha taules. O una nació s'allibera o és assimilada per una altra. Els termes mitjos són transitoris cap a l'alliberament o cap a l'assimilació. I en eixe “mentre tant”, ni el País Valencià està assimilat a la nació espanyola, ni ha aconseguit deslliurar-se'n. Hi haurà dues o vint-i-dues concepcions del País, però unes tendiran, en el nostre cas, cap al “Cid” i d'altres cap a “Jaume I”. Hi ha qui pensa que el País Valencià ja està perdut, i ja hi ha qui pensa que si durant tres-cents anys no ens han assimilat, no podran fer-ho ara. Personalment pense que el País Valencià té suficient “molla nacional” com per lluitar pel seu alliberament amb més que fonamentades garanties d'èxit. Si Catalunya s'implica en el bàndol de Jaume I, la cosa pot anar més ràpida i si s'ho mira de lluny mentre la cavalleria del Cid cavalca per terres valencianes, doncs la cosa trigarà més.

_ Parlant una mica sobre la història del País Valencià, l'historiador Jaume Sobrequés definí una volta les relacions a banda i banda del sénia com la de dos països que han seguit una línia paral·lela la major part de la seva història, una línia que en certs moments semblava que podia arribar a tocar-se però que no arribaren a fer-ho mai. Estàs d'acord?

-Sobrequés és un gran historiador i un nefast matemàtic. Dues línies paral·leles, encara que les perllongues fins l'infinit, mai no es tocaran. No, no estic d'acord. Per mi són dues línies que han partit d'un mateix punt (segons l'historiador Enric Guinot, més del 90% dels repobladors del Regne de València eren del Principat de Catalunya), que a partir del Compromís de Casp van separant-se i creuant-se al llar del temps, on trobes moments on estan tocant-se (com la Guerra del 1707-1715 o l'etapa republicana) o d'altres moments on no fan el mateix camí.

_En època medieval i moderna, tant el Regne de València com el Principat de Catalunya es regiren per diferents lleis i institucions. Aquest fet predeterminà una protoidentitat nacional diferent a cada territori, com defensa, per exemple, l'historiador Vicent Baydal?

-I aleshores on queda allò d'Ausiàs Marc que deia “Sóc un cavaller valencià de nació catalana” ? O allò de “La Chiesa romana in mani dei catalani !!” referint -se als Papes Borja, que eren de la Costera, en eixa “presumpta protoidentitat valenciana”? Ja ho va dir Joan Fuster: “La Història és, bàsicament, ideologia ” I més ideologia és quan menys dades s'aporten per fer segons quines afirmacions. D'ideologia política. Baydal, com d'altres, intenten justificar amb la Història una nació valenciana diferent de la catalana perquè eixa és la seua aposta política. Home, la Història, posats a ser creatius, pot ser tan “creativa” com la comptabilitat de Bárcenas. Ara bé, aquesta discussió a mi no m'interessa massa. La pregunta , tractant-se d'ideologia, és per mi la següent: A quina concepció de país servirà aquesta presumpta nació valenciana, a la del Cid o a la de Jaume I? Molt em tem que a la del Cid. Amb qui han confrontat no és amb els seguidors de De la Cierva, Sànchez de Albornoz. o Menéndez Pidal, sinó amb els historiadors com Pau Viciano, Antoni Furió, Ferran Garcia-Oliver.... No sé si en són conscients. Si ho són...és un autèntic cavall de Troia de les hosts del Cid. No he vist encara ningú reivindicant el dret a decidir de la nació valenciana, perquè, entre d'altres coses, no cal fingir una nació per reivindicar el dret dels valencians a decidir el seu futur.

_ Almansa i el 1707 varen acabar amb la personalitat jurídica del país, però el procés de castellanització començà abans. És avui el PV encara una societat descohesionada de Vinaròs a Oriola?

-Ep !! el Principat també estava en aquell moment molt castellanitzat !! A la Cort dels Aústria també es parlava molt de castellà. Una societat es descohesiona perquè no hi ha una idea interclassista de País. Al País Valencià, les classes dominants, no només no han tingut cap idea de País, sinó que tampoc han exercit de classe dirigent autòctona. Només com a classe subalterna de l'oligarquia dirigent estatal. Sí, és una societat descohesionada. Potser és ara quan hi ha una certa “burgesieta” què comença a tindre'n consciència.

_ Durant la renaixença, molts autors catalans expressaven una idea de catalanitat completa de Salses a Guardamar, passava el mateix a València o s'imposava el localisme?

-La Renaixença al País Valencià va ser molt literària i gens política. Ara bé, pel que fa a la unitat de la llengua catalana, la Renaixença valenciana és inequívoca. Sempre es parla de “llengua comuna” de català o de valencià però mai com a llengües diferents. Idea de catalanitat ? Sí, però només lingüística.

_ En el primerenc valencianisme de primers dels XX, tant de dretes com d'esquerres, trobem textos i escrits d'afirmació de l'ideal nacional català (molt abans de Fuster), més tard, als anys 60, el nou valencianisme era proPPCC, i arribats a l'any 2013, quin és el concepte majoritari del valencianisme?

-Doncs no t'ho sabria dir, perquè el valencianisme proPPCC és molt transversal i no respon a una única sigla política. M'atreviria a dir que el “nacionalvalencianisme” (les persones que defensen que el País Valencià és una nació) tampoc són majoria ni dins del Bloc que és des d'on s'ha impulsat aquesta teoria.



_ Arribem a Fuster, el solitari de Sueca "és la mesura de totes les coses" pels valencianistes? És vigent la seva idea d'unitat nacional a dia d'avui?

-Vigent, sí- Majoritari, no. Ni al País Valencià ni a Catalunya, Si ho hagués estat a Catalunya, de majoritari, la manifestació de l'11 de setembre de 2012 hauria exhibit l'eslògan “Els Països Catalans, nou Estat d'Europa”. Que la nació catalana s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, és una idea vigent i en ascens. Ara bé, altra cosa és el procés de reunificació com es fa. Sembla clar que els ritmes dels diferents territoris també van a ser diferents. Catalunya encara el seu procés cap a l'Estat Català sense invocar el dret a l'autodeterminació, com li correspon a les nacions, sinó el dret a decidir, segons el qual no cal ser nació sinó “comunitat política” per invocar-lo, i emparant-se en ell posa en marxa un projecte democràtic que converteix aquesta comunitat política en el subjecte polític que decideix autònomament el seu futur col-lectiu. Ens trobem davant del nostre propi procés: el conjunt de la nació catalana fa possible la creació d'un nou Estat en una part del territori que li és propi, i el nou Estat hauria d'impulsar el processos als diferents territoris de la nació. El concepte de nació completa de Fuster és vigent? Més que mai !!!

_ Qui és (pan)catalanista avui al País Valencià i quin model de Països Catalans es defensa? És cert que, com sovint es pensa al Principat, una majoria de la societat valenciana és anticatalanista? 

-El valencianisme catalanista és bastants escampat per l'esquerra. I del model, debat...tampoc crec que hi haja debat. La societat valenciana està molt espanyolitzada i quan més espanyolització més anticatalanisme. Tampoc he vist, fora de les organitzacions independentistes, que la gent a Catalunya tinga cap idea pro-valenciana. Antivalencianisme a Catalunya, doncs, no. Indiferència, molta. Darrerament hem vist com no s'acceptava la presència Balear a l'ACN...en fi, que la colonització té perversos efectes...

_ Com es viu el procés nacional català des de l'altra banda del sénia? una eventual independència de Catalunya beneficiarà el País Valencià, o exacerbarà més la irracionalitat de l'espanyolisme, amb actes com els què hem vist darrerament de prohibir el nom del país, el reobriment del debat sobre símbols, nom de la llengua, etc?

-El nacionalisme castellà, l'espanyolisme, no necessita l'eventual independència de Catalunya per aplicar la seua llei. Diguem-ne que això ho fa d'ofici. Que intentaran reobrir belles batalles? Sí, els han donat redit. Que les funcione? No crec. L'altre dia, a Burjassot la convocatòria contra l'alcalde “catalanista” del Bloc, no n'anaren ni 100 persones. Convocant el PP !! Imagine que l'Estat espanyol intentarà allò que es diu “control de danys” i veurà com ho fa perquè la cosa no s'estenga. A mi em preocupa com reaccionarà la República Catalana respecte del País Valencià i com els valencians ens resituem davant la nova situació que provocarà, al País Valencià, però també al conjunt de l'Estat espanyol, la independència de Catalunya. Estic convençut que el naixement del nou Estat explosionarà Espanya, políticament i econòmica, i aquesta escletxa obri una oportunitat, pels valencians i també per obrir un procés constituent a Espanya.

_ Anem acabant, plantegem una hipòtesi de futur; any 2015, el Principat de Catalunya és ja un nou estat d'Europa, quin panorama electoral es presenta al País Valencià en general i quines opcions baralleu (coalicions, etc) des d'ERPV de cara a l'esdeveniment?

-Si el 2015 Catalunya és un nou Estat d'Europa, tot canviarà molt, i no m'atreviria a dir què passarà. Ara, vist des d'avui, la situació del País Valencià és límit. Que el PP no governe és condició necessària però no suficient. Tal i com estan les enquestes, caldria que totes les organitzacions de l'oposició al PP feren govern, un govern fort que no facilitara el retorn del PP. Difícil. A Esquerra Republicana del País Valencià el debat està obert. Volem sumar per fer fora del govern de la Generalitat al PP, però no a qualsevol preu. Ara estem de converses amb diferents forces polítiques per esbrinar les possibilitats i condicions en les quals aquesta eventual coalició podria donar-se.


_ Per últim, diga'm quines iniciatives actuals remarcaries, a nivell de Països Catalans, que ajuden a vertebrar el territori?

-Les iniciatives que més ajuden a vertebrar el País, són les polítiques i sindicals, Esquerra Republicana, Solidaritat per la Independència, La CUP o la COS, ARRAN ..., ajuden a fer pedagogia sobre el nostre país i a vertebrar-lo. D'altres, de caràcter cívic o cultural, com l'Assemblea de regidors/res dels Països Catalans, La Institució d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, la Xarxa d'Universitats Lluís Vives, o l'Institut Llull, també fan el seu paper...D'altres de més populars com l'Orquestra d'intèrprets dels Països Catalans o les trobades entre Colles de diables i dimonis, o les trobades de colles castelleres i muixarangueres .... o el seminari sobre Sant Antoni Abad co-organitzat per la Pebrella de Canals, el Patronat de Sant Antoni de Manacor i la Xaüt d'Ascó, doncs és evidents que van fent normal allò què és normal: que tots som uns i a tots ens aniria bé compartir el nostre futur.


Moltes gràcies Agustí...



* (Entrevista feta per Òscar Adamuz /ACPC/)


Més informació de l'autor i el País Valencià:



















dilluns, 3 de juny del 2013

Marcel A. Farinelli: "L'ALGUER ÉS UN PUNT D'ENCONTRE ENTRE SARDITAT I CATALANITAT"

SET DE SET: ENTREVISTA-CONVERSA AMB MARCEL A. FARINELLI (L'ALGUER)




Parlarem de l'Alguer, aquella Barceloneta de Sardenya que es deia abans, el punt més oriental que abarca la llengua catalana, i també el més desconnectat de la resta, el més exòtic, diem-ne. Una realitat diferent, inserida dins l'illa de Sardenya i encabida a l'estat italià.
Parlem amb l'historiador alguerès afincat a Barcelona en Marcel A. Farinelli, autor de l'obra "El feixisme a l'Alguer" i de diversos articles en revistes especialitzades. Tot just ara està acabant la seva tesi sobre els tres darrers segles de la història sarda, posant l'accent a "la minoria catalana de Sardenya", és a dir, l'Alguer. Col·labora als diaris digitals "Nació digital.cat" i a "l'Algueroeco.com", on explica la realitat catalana amb ulls algueresos, i participa al GRENS (Grup de recerca d'estats, nacions i sobiranies). De verb fàcil, posat tranquil i escriure pegagògic i amè, en Marcel ens ajuda a comprendre millor el fet diferencial alguerès, ens ajuda a conèixer millor i estimar-nos els Països Catalans.




_ Abans de res, una consideració; com devem tractar l'Alguer a l'actualitat? com una ciutat catalana de Sardenya o com una ciutat sarda de llengua catalana?(o cap de les dues) com us sentiu els algueresos?

_És un tema complex que no té una resposta inmediata, crec que, en primera instància, s'ha de tenir present en tot moment la condició d'illa dins la qual s'engloba l'Alguer, i dins d'aquesta el caràcter diferencial dels algueresos respecte els altres sards, com a especifitat cultural i social. La definició de "ciutat sardocatalana" no em sembla gaire desencaminada perquè en el fons l'Alguer és un punt d'encontre entre sarditat i catalanitat.

_ Retrocedint un xic en el temps, com a bon historiador que ets, recordem com, en un impasse de dos anys (1410-1412), mentre la Corona d'Aragó perdia la seva catalanitat de nissaga, l'Alguer marcava la seva identitat rebutjant l'atac del Vescomte de Narbona d'on sorgiren les Cobles, això ens porta a preguntar pel punt d'inflexió de la "separació" entre ambdós realitats, quin fou i quan es va donar el trencament de relacions entre Barcelona i l'Alguer?

_A l'Alguer els fets del Compromís de Casp i la pèrdua de la catalanitat de la dinastia no van tenir conseqüències directes, la ciutat va mantenir el seu perfil de "clau del regne" o de "ciutat-fortí" on la catalanitat institucional i popular va continuar essent la tònica habitual, per bé que el futur alguerès anava de la mà de la resta de la Monarquia hispànica i el seu lent declivi, amb la consegüent pèrdua de valor estratègic de la posició de l'Alguer. Tanmateix les relacions amb el principat es mantingueren, sobretot en l'àmbit comercial, especialment amb les poblacions de la costa brava. La data clau de la desconnexió, doncs, la podríem datar amb el canvi de possessió al regne de Sardenya, amb l'arribada de la Casa de Savoia (1720), veritable trencament de les relacions amb la península ibèrica.

_Parlant del català, de totes les ciutats i viles on es parlà català a Sardenya, per què l'Alguer n'ha estat l'única on no s'ha extinguit la llengua? 

_Una mica pel que parlàvem abans, pel seu caràcter de "ciutat fortificada" juntament amb el mateix fet geogràfic alguerès que, d'alguna manera, "l'aïllava" o la diferenciava amb la resta de l'illa sarda. Hem de tenir en compte també que el port de l'Alguer n'era la porta d'entrada pel nord de l'illa, mentre que tot el terreny al nord de la ciutat, la Nurra, era una plana casi despoblada (l'àrea fou sanejada i poblada de masies i viles entre el 1933 i els anys 60) i poc fèrtil per la característica del sól i per la presència d'aiguamolls, el que comportava que al voltant de l'Alguer no hi havia ni un poblet, el més pròxim era Sàsser. La tradicional rivalitat municipal amb aquesta ciutat veïna també ajudà a reafirmar la identitat pròpia i, tot plegat, condicionà la preservació de la llengua catalana a l'Alguer.
També a Yglésies o a Càller se'n parlava català, però la realitat era tot una altra, sobretot en el cas de l'última, una gran ciutat que es dividia en diverses fortificacions enmurellades, que també separaven realitats socials diferents (per exemple al voltant de la primera muralla on s'encabia el castell hi vivia la classe benestant d'origen català, a l'altra hi convivien mercaders, artesans, etc. que sovint responien a d'altres condicions socials, i tenien diverses nacionalitats (sards, genovesos, altres italians, etc).

_T'he de fer una confessió, l'única vegada que he anat a l'Alguer durant un viatge a Sardenya (dia i  mig) no vaig escoltar cap conversa en alguerès pel carrer, vaig tenir mala sort o la situació de la llengua allà és molt complicada, o va per barris? I a l'escola en general, i a les custures?

_El català de l'Alguer, l'alguerès, n'ha sigut la llengua d'ús popular majoritària fins la segona meitat del segle XX, cap els anys 60, quan l'escolarització en italià, els  nous mitjans de comunicació i la immigració rebuda anaren desplaçant la llengua pròpia de la ciutat. Fins aleshores, malgrat que la població d'orígen sard o genovès superava en molt a la d'origen català, allò habitual per comerciar, per treballar o en l'ús familiar, era emprar l'alguerès per a integrar-se normalment a la ciutat.
Respecte a l'educació, trobem que n'hi ha escoles públiques que s'han adherit al "projecte Palomba", que incorpora unes hores a la setmana en català, i després iniciatives de caire privat com l'escola catalana (la Custura), que actualment n'hi ha una, o encara la que va ser la primera escola de català a l'Alguer, l'escola Pasqual Scanu, que presta els seus serveis tant a infants com a adults (força professors hi sovintegen).

 _Abans parlàvem del punt de desconnexió a banda i banda del mediterrani, i el punt de retrobament? on el podem datar, el 1960 amb el famòs viatge en vaixell o encara abans, amb la feina de Toda, etc.?

_Home, com a imatge simbòlica està clar que "el viatge de Retrobament" del 1960, amb el vaixell de l'expedició catalana arribant al port de l'Alguer sent rebuts per la gent voleiant les senyeres, és molt potent, però el veritable redescobriment que encabí l'Alguer dins una realitat més gran com és el conjunt de la cultura catalana el trobem amb les troballes de l'Eduard Toda als arxius històrics de l'Alguer (fou cònsul espanyol a Sardenya). Aquest, diríem, n'és el punt de partida de l'existència algueresa per a la resta de la catalanitat.

_El 1906 l'Alguer envià dos representants al I Congrés internacional de la llengua catalana, en un ambient, segons les teves pròpies paraules, de gran pancatalanisme, què ens pots explicar dels dos homes, Joan Palomba i Antonio Ciuffo?

_Ambdós foren membres de la Palmavera (Associació catalanista la qual se'n fa difícil datar el naixement exacte). Mentre en Joan Palomba fou un mestre d'escola i lingüista que va realitzar la coneguda com a primera gramàtica algueresa (efemèride no reconeguda per tothom), presentant-la al certamen i que després es deixà seduir pel feixisme, el sasserès Antonio Ciuffo (Ramon Clavellet), que deixà per a la posteritat alguna composició poètica remarcable, quedà fascinat per l'ambient catalanista de la Barcelona de primers del XX, tant que decidí de quedar-s'hi publicant alguna obra com "la conquesta de Sardenya" o la revista "La Sardenya catalana", que el portaren a la polèmica amb els seus companys catalanistes algueresos per l'atreviment de donar un pas més enllà del folclorisme cultural i fer plantejament més polítics.
La majoria de components de la Palmavera eren de classe benestant, tot i que sovint no mantenien gaire distància amb el gruix del poble, defensant també posicions anticlericals i, d'algun mode, republicanes.



_Al teu llibre "El feixisme a l'Alguer", parles del diferent tractament quant al català de dos governs totalitaris i feixistes (l'Espanya de Franco i la Itàlia de Mussolini). Mentre els espanyols encetaren una repressió brutal vers la llengua, a l'Alguer s'intentà aprofitar aquest tret diferencial alguerès per a italianitzar i ideologitzar els nens i les nenes en l'escola feixista. Quina tàctica resultà més demolidora?

_Crec que la tàctica feixista, per ser més subtil i recargolada, doncs es va valdre de les diverses peculiaritats lingüístiques i culturals presents a Itàlia primer de tot per a facilitar l'aprenentatge de l'italià alhora que introduia els postulats feixistes. Aquesta instrumentalització va desaparèixer els anys 30, quan tot el règim es va radicalitzar i ja no es va permetre més aquesta pràctica.


_Ara ja toca parlar de present; en l'última dècada les relacions entre Catalunya i l'Alguer s'han multiplicat exponencialment: delegació de la GenCat, espai Llull, vols directes, relacions comercials, convenis, aplecs culturals, etc. Però l'ostentació de catalanitat simbòlica que trobem pels carrerons (País català de Sardenya) fins a quin punt respón al redreçament cultural o a un calculat pla de màrquetin folclòric, semblant al de la Catalunya Nord, que fomenti el turisme català a l'illa i a la ciutat?

_N'hi ha una mica de tot. Clar que força gent veu l'arribada de molts turistes catalans com una oportunitat de fer negoci i pels interessos comercials, però el fluix i l'intercanvi de relacions, l'escurçament de la distància fruit dels vols directes i la influència de la xarxa ajuden a enfortir la presència de la llengua catalana en espais on abans no existien (per exemple en noves webs), alhora que es consolida el moviment cultural propi. En qualsevol cas la importància de les relacions comercials és fonamental, ens obliga a comunicar i tenim una llengua en comú per fer-ho.

_L'actual síndic, Steffano Lubrano, va dir quan fou elegit que una eventual independència catalana beneficiaria a l'Alguer, com creus tu que succeiria d'esdevenir-se i com quedaria enquadrat el "fet alguerés" dins d'un hipotètic projecte de construcció nacional dels Països Catalans?

_Em reitero en la idea del caràcter illenc dels algueresos, i és des d'aquest prisma que ho hem de contextualitzar tot plegat. Tot i el creixent intercanvi de relacions entre entitats alguereses amb la resta de Països Catalans, quasi sempre es parla des d'una vessant cultural, d'agermanament, fins i tot n'hi ha catalanistes a l'Alguer decididament independentistes quant als afers catalans, però sempre des de la distància, reafirmant la perspectiva pròpia i sense aprofundir gaire en un hipotètic projecte seriós que pogués incloure l'Alguer en un projecte polític de Països Catalans.
Pensem que el fet de "separar" l'Alguer de la resta de l'illa formant part d'una altra realitat continental no crec que fora una idea amb gaire suport social, de fet, i sempre tenint en compte que parlem d'una altra realitat diferent i un altre context, tenim el record de l'illa veïna de Còrsega, on el nacionalisme cors quedà connotat negativament durant molt de temps degut a la seva vinculació amb el feixisme i la seva idea d'unitat nacional de l'illa corsa amb l'estat italià.

_Òmnium, l'Obra Cultural, el C.R. Maria Montessori, el Centre Excurssionista, l'escola Pasqual Scanu, etc. Sembla que l'assosiacionisme cultural alguerès passa per un moment dolç, creus que s'està confegint tot un teixit cultural agermanat amb la resta de PPCC (ExLL) o existeix un fort localisme?

_Cada cop més, sí existeix un teixit cultural a l'Alguer en connivència amb la resta de PPCC, tot i que, en general, sempre n'hi poden haver recels de no perdre el fet diferencial alguerès.
Tanmateix, aquest fet diferencial no tindria sentit sinó fos englobat com a part d'un context més ample compartit amb la resta de la catalanitat.

_Fa anys que fou síndic l'activista cultural catalanista Carles Sechi (Sardenya i Llibertat, actualment Sinistra Ecologia i Llibertat, afí a ICV), existeix el catalanisme polític o aquest n'és l'accent del sardisme a l'Alguer?

_Des dels temps en què fou síndic de l'Alguer el catalanista Carles Sechi, potser no s'ha pogut o sabut prou de crear un moviment catalanista potent en clau política, recordant que, tradicionalment, els activistes polítics algueresos han sempre defensat sarditat i catalanitat des de les mateixes formacions sardistes. I a l'Alguer, a aquesta connexió entre sarditat i catalanitat, està lligada també la història del "neosardisme" dels anys 60: Antoni Simon Mossa ha estat un dels principals ideòlegs i polítics sardistes d'aquest període, va portar el PSD'A (Partit Sard d'Acció) cap a posicions més radicals però també era un algueresista (va fundar una petita escola d'alguerès el 1959: l'escoleta del bon pescador). Quan a finals dels anys setanta hi ha una ulterior radicalització de l'ambient nacionalista sard, i neix un independentisme de caire antiimperialista, també l'Alguer te el seu paper important; Sardenya i Llibertat, primera i única formació política de l'algueresisme, és una experiència de la qual neix Sardigna e Libertade, partit independentista i d'esquerra sard.  Últimament pot haver-se produït alguna divergència entre sardistes i catalanistes degut a diferents punts de vista quant a l'Alguer, però, a part d'algun episodi, no hi ha hagut friccions entre sardistes i algueresistes, ans molta complicitat.
Parlant de fa poc, el fet que els dos últims candidats a síndic fessin un debat en alguerès o la publicació d'un primer ban municipal escrit en català, són dos fets a remarcar, crec importants.
Per altra banda, hi veig gent a l'Alguer amb idees i empenta que, potser en un futur, podria intentar de visualitzar una opció catalanista a la ciutat, bé, almenys no ho descarto.


Moltes gràcies Marcel, a mos veure...



* (Entrevista feta per Òscar Adamuz /ACPC/)


Més informació de l'autor i l'Alguer:

Blog d'en Marcel A. Farinelli (amb articles i textos descarregables)

Articles de l'autor a Nació digital.cat

Articles de l'autor a Algueroeco.com

Pàgina facebook de l'autor

L'Alguer a Enciclopèdia.cat

Breu història de l'Alguer a la web municipal

"El feixisme a l'Alguer", breu assaig polític de l'autor


dissabte, 1 de juny del 2013

"Set de Set" , la visió de cada territori amb els Països Catalans a l'horitzó



"Set de set" és una sèrie d'entrevistes-converses informals que farem amb la col·laboració de set veus autoritzades del món de la cultura, de la política o de la història que ens ajudaran a conèixer millor els set terriroris que constitueixen els Països Catalans, el País Valencià, la Catalunya autònoma, Andorra, l'Alguer, Catalunya Nord, la Franja de Ponent i les Illes Balears i Pitiüses.

Parlarem d'història, de llengua, de política, de catalanisme, de la visió que se'n té des de la resta sobre el procés nacional català i de la vigència del concepte de Països Catalans.

Perquè volem saber què va passar, qui som i com estem, perquè volem enllaçar-nos i vertebrar el país des de la pluralitat i el respecte a cadascuna de les parts. Perquè volem vertebrar la nació que va de Salses a Guardamar i volem estimar-nos tal com som, fugint dels tòpics i els esquemes mentals que se'ns pressuposen.

Pròximament, fem país, pròximament,"set de set"...