tag:blogger.com,1999:blog-20037255835011466102024-03-05T13:58:51.576+01:00PPCCOshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.comBlogger269125tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-79897385949888071442020-07-26T22:27:00.000+02:002020-07-26T22:27:19.272+02:00Països Catalans... quan toca?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtcs9HmLeEx_L0BqpeqO-1rFAXB-pVuy8IGkImyWsYs_XoXJrgwFQdOhioJNZdErGWRjq9zAFRcPW4CfXcgJza6nVe3InDJLgu019U6TWNY8rzpb_udMvs2Qh0wo6sxsCC7x9Pcz3Di9c/s1600/mapa+PPCC+BAllester.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="589" data-original-width="578" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtcs9HmLeEx_L0BqpeqO-1rFAXB-pVuy8IGkImyWsYs_XoXJrgwFQdOhioJNZdErGWRjq9zAFRcPW4CfXcgJza6nVe3InDJLgu019U6TWNY8rzpb_udMvs2Qh0wo6sxsCC7x9Pcz3Di9c/s320/mapa+PPCC+BAllester.gif" width="314" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #eeeeee;">Aquest 27 de juliol de 2020 fa 40 anys de la mort de Joan Ballester, llibreter i activista cultural barceloní que en plena dictadura edità i distribuí un dels mapes més populars dels Països Catalans. Mort el dictador, el debat sobre el marc nacional del catalanisme va aflorar sobretot dins els àmbits culturals, universitaris i polítics d'esquerra. Fruït d'aquell nou context se celebrà a Barcelona l'any 1976 un debat sobre els Països Catalans, on diverses forces d'esquerra escenificaren la seva posició sobre el tema, que oscil·lava entre els que defensaven la unitat política ja llavors i els que, sense negar els elements nacionals comuns, s'enfocaven més en la realitat cultural i la sobirania de cada territori. Passats els anys d'esplendor de la "transició democràtica" (amb fets violents contra Fuster i Sanchis-Guarner al País Valencià i un cop d'estat frustrat pel mig) i consolidades les autonomies, el "momentum" dels Països Catalans semblava haver passat i les referències nacionals que abarquen de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó van quedar relegades a la retòrica present a certs mítings i documents de partit, com una deferència a aquells "catalanistes de la perifèria" que tant havien patit defensant la catalanitat dels seus territoris. Això sí, aquesta retòrica estava present a la gairebé totalitat de les forces que es definien com a catalanistes/nacionalistes/independentistes a esquerra i dreta de l'hemicicle. Des de la conservadora Convergència a l'ecosocialista ICV en parlaven de Països Catalans, passant per les Esquerra Unida del País Valencià i les Illes Balears, el Bloc Nacionalista Valencià, el PSM, la CUP i Esquerra Republicana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #eeeeee;">Ara bé, quan aquests bells propòsits volien plasmar-se en implantació política al territori, els partits s'enfrontaven amb la crua realitat i els resultats electorals d'Esquerra Republicana, la CUP o de Convergència fora de les fronteres autonòmiques catalanes mai no han passat de ser residuals. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #eeeeee;">El 2010, però, va canviar-ho tot. Començava el "procés", les grans manifestacions i el creixement exponencial dels partidaris de la independència a Catalunya. Aquest pols entre les institucions catalanes i l'estat ha estat com una màquina mediàtica de generar notícies i conflictes diaris, que ha fet volar pels aires l'anterior mapa polític català, amb desaparició de partits i redistribució d'espais electorals. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #eeeeee;">Aquesta situació que va arribar al clímax l'ú d'octubre de 2017, ha deixat molt poc espai a altres qüestions com la gestió de govern, la corrupció o, per suposat, el fet dels Països Catalans, que en poques dècades ha passat de projecte polític a retòrica i de retòrica a la pràctica desaparició del debat públic. Avui dia hi ha més referències als Països Catalans des de posicions obertament contràries que al si del vell catalanisme. Nous espais polítics com Catalunya en Comú o Junts per Catalunya no han continuat la tradició retòrica dels seus antecessors, malgrat que territoris com la Catalunya Nord ha guanyat un protagonisme creixent dins el "món indepe". La gran concentració del febrer amb la presència del President Puigdemont, va tornar a posar Perpinyà al mapa emocional del catalanisme. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #eeeeee;">Arribats a aquest punt, caldria preguntar-se si la qüestió del marc territorial de la nació catalana encara és un debat viu o quedarà definitivament llençat a la paperera de la història. Quan hi haurà de nou un projecte que vertebri les terres de parla catalana? Quant de camí queda per recórrer per construir la realitat cultural comuna? Espai de comunicació, corredor mediterrani o Institut Llull són temes pendents i recurrents, que engloben a tots els territoris. En definitiva i dit a la manera pujoliana; Quan toca parlar dels Països Catalans? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Òscar Adamuz </div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-55485927789970898142019-10-26T10:43:00.000+02:002019-10-26T10:43:41.845+02:00"Puerto Rico: estranys en el manglar", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-0CqyaA807UwEqQYm3HJb_mrxYJYPuR3O7Z54BL30VNQMWD7s5YnfLf6bszK02hyhVxHCABf704BRIR1Oqq3Hcme3wtHNCiyJ34wuvaBWCs_J0jl1jE3EaeESpULQP9t0E6mdg_33JJY/s1600/La+Manglaria%252C+Cangrejos.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1227" data-original-width="1600" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-0CqyaA807UwEqQYm3HJb_mrxYJYPuR3O7Z54BL30VNQMWD7s5YnfLf6bszK02hyhVxHCABf704BRIR1Oqq3Hcme3wtHNCiyJ34wuvaBWCs_J0jl1jE3EaeESpULQP9t0E6mdg_33JJY/s320/La+Manglaria%252C+Cangrejos.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Manglaria, Cangrejos</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div align="center" class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div align="center" class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Puerto Rico: estranys en el manglar</span></div>
<div align="center" class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">En el número 1676 del carrer Borinquen un cadenat subjecta el reixat del portal. El Sr. Néstor Cerdeño tragina un feix de claus, amb una de les quals l’obre. No hi ha ascensor. Ens toca pujar quatre plantes. Per accedir a la quarta planta torna a haver-hi un reixat, amb forrellat inclòs i un altre cadenat, que el Sr. Cerdeño obre sense enganxar-se els dits. Li ve de poc. La quarta és una planta dividida en cambres de lloguer i una terrasseta. L’arrendador m’ofereix la cambra 53. Diu que, durant el curs acadèmic, la lloga a estudiants, atès que la universitat és a un salt. Em recomana no obrir una de les dues finestres de la 53 perquè dona a la terrasseta: «a voltes hi ha altres inquilins que s’hi estan prenent la fresca cap al tard». La porta de la cambra disposa de dos baldons interiors, però cal d’afinar bé perquè quedi ben tancada. Per tot plegat, has de menester tres claus diferents. Així i tot, afluixo la mosca: s’ha fet negra nit, no sabria on anar a raure. El Sr. Cerdeño, que em diu que és dominicà, em lliura les claus. La de la 53 i la de la quarta planta obren i tanquen bé. La de baix, la del reixat del portal, no rutlla. Ni la que m’ha donat a mi ni altres amb les quals va provant. Finalment del feix de claus n’apareix una que funciona. Serà la primera i darrera nit que m’allotjaré en aquest atrotinat bloc del sector més humil de Santurce, la barriada més poblada de San Juan de Puerto Rico. Només a uns carrers de distància, sorprèn contemplar un altre Santurce: el dels teatres; museus; avingudes; llibreries; mercat central... </span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihbNryOcR2RuABemmSRl7bZmvVlo1CZmNVGvOf50nlu5KPvXxR-MK7FzR__7Exe3hGHj3NqctC5r3Ig5BCLWRUF7WKsyBj64Zp6DZ2vlA79lwvmp35I4toXGDeX4MziRK_NShcWkwpEhE/s1600/Mercat+de+Santurce%252C+San+Juan%252C+PR.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="797" data-original-width="1600" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihbNryOcR2RuABemmSRl7bZmvVlo1CZmNVGvOf50nlu5KPvXxR-MK7FzR__7Exe3hGHj3NqctC5r3Ig5BCLWRUF7WKsyBj64Zp6DZ2vlA79lwvmp35I4toXGDeX4MziRK_NShcWkwpEhE/s320/Mercat+de+Santurce%252C+San+Juan%252C+PR.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mercat de Santurce, San Juan, PR</td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Ara fa dos segles llargs, quan encara no es deia ni Santurce, era una contrada inhòspita, anomenada Cangrejos, dels afores del San Juan emmurallat. Hi proliferaven el fang, els crustacis, mol·luscs, peixos, aus, insectes... Segurament perquè en un costat de Cangrejos hi havia un bosc de mangles, aquella mena de vegetació prominent d’arbusts d’arrels salines i aèries, que creix en els aiguamolls tropicals i en els estuaris. A l’altre costat de la manglaria, tal com diuen a Puerto Rico, es va aixecar el primer poblat fundat per lliberts afroamericans, esclaus i criolls «renegats». Els espanyols titllaven de renegats als independentistes porto-riquenys. El drama d’Espanya és que el nombre de criolls «renegats» va anar creixent de manera meteòrica. Francisco Moscoso, historiador insular, assenyala sobre els criolls de 1811: </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">«los llevó a descartar la autoridad del gobernador y declararse, igual que acontecía en toda Hispanoamérica, en “cabildo abierto”, es decir, reclamando y respondiendo solamente a la soberanía criolla</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">». Dècades més tard, José De Diego (1866-1918), polític i poeta porto-riqueny, d’origen asturià, clamarà en favor de la independència amb fragments d’aquest estil: «Resurge, alienta, grita, anda, combate/ vibra, ondula, retruena, resplandece.../ Haz como el río con la lluvia: ¡crece!/ Y como el mar contra la roca: ¡bate!»</span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Els porto-riquenys sembla que enganyin: tot i tenir fama de ser badocs, són curiosos i bons observadors. I és que de les ruïnes en veuen materials de construcció, diu un llibre-mural dedicat a Santurce. Així s’ha pogut anar gestant Cangrejos, el raval de la negritud i dels obrers. I, per extensió, de Puerto Rico. </span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim </span><span lang="IT-CH" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Identitats. Convivència o conflicte?</i></span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="IT-CH" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><i><br /></i></span></div>
<div class="yiv8389861906MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="IT-CH" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><i>*Imatges de l'autor</i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-23240150810989609652019-10-12T11:47:00.000+02:002019-10-12T12:23:21.222+02:00Puerto Rico: «por estos lares», per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUo5waCh9GdRzH9BRpON9TEVTAAXjrMoDQeun3xl0ZGBgpWLBYHuQ3kSWVHG_TXKXkOyQIuCKpKq0qMXhJifFJGtX16faNtwq2izG7KaOTAHFHJJG1KtCCOvvqburji1LvsMNvEtIps3o/s1600/Estelada%252C+Lares.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUo5waCh9GdRzH9BRpON9TEVTAAXjrMoDQeun3xl0ZGBgpWLBYHuQ3kSWVHG_TXKXkOyQIuCKpKq0qMXhJifFJGtX16faNtwq2izG7KaOTAHFHJJG1KtCCOvvqburji1LvsMNvEtIps3o/s320/Estelada%252C+Lares.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estelada, Puerta de Tierra, San Juan</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><b>Puerto Rico: «por estos lares»</b></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">El mot castellà “lares”, el plural de “lar”, era segons la mitologia romana el lloc on et senties sa i estalvi. En català, és la “llar” familiar. I “casa”, en seria un sinònim. Justament en un llogarret de l’oest de Puerto Rico, conegut com a Lares, es va declarar una revolta independentista el setembre de 1868. A hores d’ara el </span><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Grito</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"> de Lares</span></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"> és part indestriable de l’imaginari boricua, gentilici insular. </span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Tres segles abans, el 1511, els taïnos, el poble autòcton de l’illa, la majoria del qual havia estat esclavitzat, van protagonitzar una primer avalot. Agüeybana «el Bravo» i els amerindis insurrectes van combatre als espanyols durant uns anys. El pitjor enemic dels autòctons foren la verola, el còlera i altres epidèmies mortíferes introduïdes pels europeus. A més, de les àrdues condicions de treball a les quals eren sotmesos, va provocar l’extinció de gran part dels taïnos. Amb l’arribada, a finals del XVI, dels africans esclavitzats, també hi ha alçaments populars, moltíssimes fugues i, fins i tot, un probable palenc de cimarrons. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuyVxLFclPPWcAQ1jM9Fqng2tSi3lJE-5O0S99JXueeZVTyDTnFPZsfK7wChxZdQhAR9pWq5qhHclUKacrTy1Fuk7009n047wKZ-c-7Aw4Zn9yvGRN-8lxg2uN51SZyF-4tlkF7kXilyU/s1600/S%25C3%25ADmbol+ta%25C3%25AFno%252C+Lares.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1586" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuyVxLFclPPWcAQ1jM9Fqng2tSi3lJE-5O0S99JXueeZVTyDTnFPZsfK7wChxZdQhAR9pWq5qhHclUKacrTy1Fuk7009n047wKZ-c-7Aw4Zn9yvGRN-8lxg2uN51SZyF-4tlkF7kXilyU/s320/S%25C3%25ADmbol+ta%25C3%25AFno%252C+Lares.JPG" width="317" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Símbol taïno, Santurce, San Juan</td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">L’historiador boricua Francisco Moscoso detalla que, entre 1795 i 1848, hi van haver vint-i-dos casos de protestes, conspiracions i insurreccions.</span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">El 1846 hi haurà cap 51.265 esclaus a Puerto Rico. En altres punts del planeta l’esclavitud havia estat abolida feia dècades. Ramón E. Betances, altrament anomenat «metge dels pobres», fou desterrat de l’illa, més d’un cop, a ran de les seves accions abolicionistes. Betances feia mans i mànigues per comprar la llibertat dels nadons d’esclaus per 25 pesos en la cerimònia del baptisme.</span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Els sous escarransits; els comestibles encarits; les carregoses contribucions estatals; l’ineficient i corrupta administració colonial; el desgavell en la despesa militar... convertiran a Betances i altres porto-riquenys en independentistes de pedra picada. Dit i fet, l’agost de 1867 hi ha la constitució d’un comitè revolucionari. Moscoso, en l’assaig </span><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">La Revolución Puertorriqueña</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"> de 1868</span></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"> (</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Cuadernos</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"> de Cultura, 2003) afirma que, el maig de 1867, el govern espanyol va respondre a les peticions de reformes dels porto-riquenys ignorant-les i imposant un altre augment d’impostos: «es va perdre l’esperança d’assolir reformes per vies pacífiques». «</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Todo nos separa de España... Más aún que la inmensidad del Océano</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">», dirà una proclama independentista de 1868.</span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">El periodista Marc Pons observa que la crisi colonial de fa un segle i mig a les últimes colònies espanyoles d’ultramar i la metròpoli, guarda sorprenents relacions amb l’actual conflicte Catalunya-Espanya. Pons subratlla que el constitucionalisme –presentat també com la defensa de la llei i de l’estat de dret- va ser l’argument espanyol per fer front a l’independentisme a Cuba, Puerto Rico i Filipines: «des de 1868 el constitucionalisme és la disfressa de gala del nacionalisme espanyol. Una disfressa de fàbrica liberal que sublima una pretesa Espanya regenerada i unitària concebuda per ocultar, a les golfes, les seves misèries i les seves realitats».</span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">En aquest sentit, l’antropòleg Gustau Nerin ens recorda que Espanya sempre s’ha negat a negociar les independències. Ans al contrari, el 1861 el govern de Madrid va fer un intent estrepitós per recuperar l’actual República Dominicana.</span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Ras i curt, Puerto Rico (junt les Filipines, les Marianes i Guam) fou venut als Estats Units per 20 milions de dòlars de resultes del Tractat de Paris de 1898. Ara per ara Washington considera que és una illa (de fet, Puerto Rico és un arxipèlag), amb unes relacions especials: <i>Commonwealth of Puerto Rico</i>. Alguns ho tradueixen com un estat lliure associat. Però, a la pràctica, l’arxipèlag boricua, igual que les illes Marianes del nord, en el Pacífic, són uns territoris dels Estats Units subjectes a la autoritat i als poders plenipotenciaris del congrés nord-americà. Fins al punt que l’impresentable de Donald Trump es permet el luxe de fer bromes pesades, com ara oferir Puerto Rico a canvi de Groenlàndia al govern danès. Pels porto-riquenys, que procuren no ser excessivament reactius, l’estirabot els ha entrat per una orella i els ha sortit per l’altra.</span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim G</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">ibert, psicòleg i coautor d’</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Identitats. Convivència o conflicte?</i></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;"><br /></i></div>
<div class="yiv0732868118MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">*Imatges de l'autor</i></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-11008660812058134482019-09-14T17:49:00.000+02:002019-09-15T18:32:22.671+02:00"Monserrate, la marededéu porto-riquenya destronada", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtUY2dmmTtSqHfU4QDI0oJpLhMuB_FFTar6mNYiPdBXuJU7QQxUWZDm5nGDSHMkDFwNaDY_nEKvnMIlZb-yK2BxcswVbKGtgAWD6mp4QI5FSOwgIMLZDNqmUwcppqYCvtzyYZAQCBbojo/s1600/Smithsonian%252C+Montserrat+2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="779" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtUY2dmmTtSqHfU4QDI0oJpLhMuB_FFTar6mNYiPdBXuJU7QQxUWZDm5nGDSHMkDFwNaDY_nEKvnMIlZb-yK2BxcswVbKGtgAWD6mp4QI5FSOwgIMLZDNqmUwcppqYCvtzyYZAQCBbojo/s400/Smithsonian%252C+Montserrat+2.JPG" width="193" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Smithsonian, Washington. D.C.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="center" class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div align="center" class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><b>Monserrate, la marededéu porto-riquenya destronada</b></span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">La tieta Anna Rosa Buxeda i Massó, un barcelonina que va anar a raure a Puerto Rico, de bracet de bona part de la família, deixava anar de tant en tant: «Barcelona és bona...». Edgardo Buxeda, el nebot, que llavors era un marrec, no aconsegueix recordar com calia acabar la frase. «Si la bossa sona», li vaig fer saber. Igual que Edgardo, foren uns quants els catalans que van decidir, des del segle XVI, establir-se a l’illa a ran del pròsper comerç marítim entre els ports de Barcelona i San Juan. Els més catòlics, apostòlics i romans, van desembarcar amb la marededéu de Montserrat en el farcell.</span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Giraldo (o Gerardo) González, descendent de catalans, va ser un d’aquests devots de la Moreneta, que va protagonitzar una llegenda. Giraldo, d’ofici jíbaro, sobrenom atribuït als pagesos insulars d’alta muntanya, arreplegava lianes per a fer un cistell, a la hisenda familiar, quan de sobte, va ser sorprès per un bou envalentit, disposat a envestir-lo. En veure’s acorralat, el camperol va invocar a la marededéu de Montserrat. «Atura’t», li va dir en el brau la Moreneta, que va aparèixer tot d’una. De la frenada, la bèstia es va esquinçar els genolls i va quedar fora de combat. Amb motiu del miraculós episodi, el cisteller afortunat va voler agrair el gest diví aixecant un santuari dedicat a «Nuestra Señora de Monserrate». El va construir en el tossal més elevat de la contrada cap a les darreries del segle XVI. A l’entorn de la nova ermita, la primera de l’illa, naixerà Hormigueros, vila del sud-oest de Puerto Rico.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge7rFHAChMjHe-eGcni4LqBUhXqM6cpJiK9zMpKEokzX7aUF-FQZFdzI_M5bibq_64Gipi0gmohG3BbvEfhbFQC6SVU0L2Z1O8DS3jBlOgiCtB1CvwEBfqqN6Ybln1mSXN7vWfg5JXLT4/s1600/c.+Monserrate%252C+San+Juan+PR.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1039" data-original-width="1600" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge7rFHAChMjHe-eGcni4LqBUhXqM6cpJiK9zMpKEokzX7aUF-FQZFdzI_M5bibq_64Gipi0gmohG3BbvEfhbFQC6SVU0L2Z1O8DS3jBlOgiCtB1CvwEBfqqN6Ybln1mSXN7vWfg5JXLT4/s320/c.+Monserrate%252C+San+Juan+PR.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">c. Monserrate, San Juan</td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Es va produir, anys més tard, un segon miracle. Una filla de Giraldo es va perdre en el bosc. No hi havia manera de localitzar-la. Va romandre en parador desconegut una setmana i escaig. La noia, que va tornar a casa sana i estàlvia, va contar que durant l’absència se li va aparèixer una dama misteriosa que a tothora la va cuidar i protegir. El jíbaro d’Hormigueros va associar la senyora del bosc amb la marededéu de Montserrat. Amb el pas del temps, Giraldo enviduarà. A partir de llavors es farà sacerdot i vetllador de la capella. A causa de l’entusiasme i els pelegrinatges que va desvetllar la Moreneta, l’ermita d’Hormigueros fou declarada, el 1720, santuari nacional de Puerto Rico pel bisbat. D’esglesiola va passar a església el 1776 i a parròquia, el 1874. I, per arrodonir-ho, Joan Pau II, li va atorgar el títol de basílica menor.</span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Aguas Buenas; Jayuya, Moca i Salinas són poblacions que, des del XVIII, també han adoptat la «Virgen de Monserrate» com a patrona o copatrona. Així com altres parròquies i oratoris. </span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Tot i que la Moreneta és, des de fa segles, una marededéu molt arrelada a Puerto Rico, el bisbe Gil Esteve i Tomàs, fill de Torà de Riubregós (la Segarra), va dictaminar, en el XIX, que «Nuestra Señora de la Divina Providencia», una marededéu d’origen italià, seria la patrona principal de l’illa. I, dècades més tard, Pau VI ho va ratificar a instàncies del cardenal Luis Alponte Martínez.</span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Males veus diuen que la negritud de la «Virgen de Monserrate» generava molts seguidors entre la comunitat afroantillana. I que això incomodava la classe benestant porto-riquenya de l’època, que s’estimaven més una marededéu «blanquita».</span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Amb l’assessorament de Nitza Mediavilla Pinero, autora del llibre <i>Santos de Palo de Puerto Rico: Estampas, Décimas, Coplas</i>, i de Francisco Toste Santana, especialista en talla de sants, he pogut indagar sobre la marededéu de Montserrat porto-riquenya. Per Paco Toste, la Moreneta és la veritable: «patrona de la isla, no la impuesta por el cardenal».</span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Quim </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Gibert, psicòleg i autor de <i>Qui estima la llengua, la fa servir</i></span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><i>*Imatges de l'autor</i></span></div>
<div class="yiv7683846472MsoNormal" style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><i><br /></i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-76553253506614222172019-05-12T15:03:00.001+02:002019-05-12T15:03:55.610+02:00"No destorbeu el repòs del rinoceront" , per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjALlT4h8ZJuPongwVexT981sXXuFzqRrP6DmZyA6YLLGve4_Sw3Yb8xyKxcjM9QPXljEetcgSsS2Nct0k5bHlVLejvgooAxnzukVdSwx5lKc5nKfVi7rKB5HHzsIp7xURC0hzlkovujvc/s1600/Rinoceront+abatut+per+furtius.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="810" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjALlT4h8ZJuPongwVexT981sXXuFzqRrP6DmZyA6YLLGve4_Sw3Yb8xyKxcjM9QPXljEetcgSsS2Nct0k5bHlVLejvgooAxnzukVdSwx5lKc5nKfVi7rKB5HHzsIp7xURC0hzlkovujvc/s320/Rinoceront+abatut+per+furtius.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rinoceront abatut per furtius</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-large; text-align: center;">No destorbeu el repòs del rinoceront</span> </div>
<div style="background-color: white; color: #1d2228; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<div align="center" class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 14.95px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">En un punt inconcret de l’Àfrica central plàcidament jeu un rinoceront sota l’ombra d’un arbre. Un grup d’amics europeus, encabits en un jeep, explora la sabana cercant emocions desconegudes. Tot d’una el xofer s’adona del paquiderm endormiscat. Amb la complicitat del copilot i dels altres, comença a fer cercles concèntrics a l’entorn de l’animal, que cada vegada són més estrets. La juguesca s’acaba aviat. El rinoceront respon malament: s’alça d’un bot i es disposa a envestir el<i>tot terreny </i>que li ha esgarrat la migdiada. Els bromistes del monovolum empal·lideixen i el conductor maniobra per tal de fugir. L’ungulat se li planta de cara. El vehicle tracta d’esquitllar-lo mentre el rinoceront clava la banya just al costat d’una de les rodes de darrera, sense tocar-la. Per uns moments l’automòbil queda lleugerament alçat per l’impacte i sacsejat. D’un cop de gas, el xofer aconsegueix desaparèixer a cuita corrents.</span></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">L’experiment tropical dels simpàtics estrangers es va transformar en un bon ensurt. Segurament ignoraven les possibles reaccions de les bèsties grosses de la sabana. Conèixer la fauna i l’entorn, així com saber tractar-lo, és una tasca formativa que solen fer els ancians i els griots, una mena de trobadors africans. Tant uns com altres, transmeten la saviesa popular per mitjà de rondalles basades en el respecte a la natura. De fet, és convenient escoltar tant els vells de casa nostra, que actuen amb voluntat pedagògica, com els de qualsevol topant.</span></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">«Els animals són com les persones. N’hi ha de més benèvols i d’altres, que són uns malparits.». Així s’expressava un jubilat de Fraga mentre m’ensenyava el bestiar de la granja. I de rinoceronts que poden tenir mala bava n’hi ha uns quants. A prop de Bangui, capital de la República Centreafricana, un rinoceront rebec empaitava piragües de passatgers fins a fer-les trabucar. Probablement perquè també sentia envaït el seu espai vital. El paquiderm fou abatut pel govern centreafricà atès que suposava un perill públic.</span></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">En aquesta línia, Albert Gumí, dissenyador de programes educatius, subratlla que la vida dels africans està lligada a aquells elements que els dóna i els pren la natura. Gumí puntualitza que el medi, en tota la seva diversitat, ens protegeix i ens amenaça alhora: «aquesta natura màgica amb la qual podem interactuar és la proveïdora d’allò que necessiten per sobreviure (el menjar i la beguda), d’allò que fem servir en la vida quotidiana (els estris, els vestits...)»</span></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">De tan generosa i bella la natura és un espectacle en directe. En paral·lel és un àmbit hostil i brusc. Del sentiment sublim d’una natura no domesticada, que desborda i aclapara, que amenaça i atemoreix, en van deixar constància, en el segle XIX, els pensadors alemanys de l’escola idealista. Xavier Antich, filòsof, apunta que l’autèntic paisatge que descobrien era, en realitat, un paisatge interior, de manera correlativa a l’emergència de noves sensacions. Antich afegeix que fou el moment de la primera crisi moderna: «que afecta el lloc de l’ésser humà al món.» Les ambivalències, les paradoxes, també són trets indissolublement humans. I és que els mortals, mentre remenem la cua, som natura viva.</span></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Identitats.Convivència o conflicte?</i> </div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="yiv5762500200MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
*Fotografia: Quim Gibert</div>
</div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-75604545279322591732019-02-20T19:15:00.000+01:002019-02-20T19:15:03.203+01:00"Senegal: els fusellers del menyspreu", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx_TxrJS612qwr5AchzXjHF62UNONSnxWfmJt2l8M9NL0OiE0bWcAlz3SZ_RUsyDYB-D74J4x5QQFdGCqXjtsHquaHHfGgDGdydxOkHVRIMiqTWT6NseuaH7Nh4KkdeQCnwq9qIZ_Sek8/s1600/Tirailleurs+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="177" data-original-width="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx_TxrJS612qwr5AchzXjHF62UNONSnxWfmJt2l8M9NL0OiE0bWcAlz3SZ_RUsyDYB-D74J4x5QQFdGCqXjtsHquaHHfGgDGdydxOkHVRIMiqTWT6NseuaH7Nh4KkdeQCnwq9qIZ_Sek8/s1600/Tirailleurs+1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tiralleurs</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFdWiRd0FeJ3lFcUMTKbYwFjLT-v1xjarCEY9kJwinPt5rxisjCYse9uKqjZriLeQctA1ANJpbH_e1Ln_fjLDEn6HdPTIxrJmAwCQ6MiosG9HtCPE_W-_TdPzNYc4ThycVRWb-2iUSvJQ/s1600/Tirailleurs+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFdWiRd0FeJ3lFcUMTKbYwFjLT-v1xjarCEY9kJwinPt5rxisjCYse9uKqjZriLeQctA1ANJpbH_e1Ln_fjLDEn6HdPTIxrJmAwCQ6MiosG9HtCPE_W-_TdPzNYc4ThycVRWb-2iUSvJQ/s1600/Tirailleurs+4.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tiralleurs</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div align="center" class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 14.95px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 14.95px;"><b><span style="font-size: x-large;">Senegal: els fusellers del menyspreu</span></b></span></div>
<div class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">A ran de la II Guerra Mundial, França va cridar a files molts joves de les seves colònies africanes i d’altres punts del planeta. El jovent reclutat a l’Àfrica Occidental se’ls va conèixer com <i>Tirailleurs sénégalais</i>. Es tractava de soldats d’infanteria proveïts d’un fusell, que van plantar cara a l’exercit nazi a primera línia de foc. A conseqüència de l’ocupació alemanya de l’hexàgon francès, bona part dels <i>tirailleurs</i> passaren a ser presoners de guerra i foren obligats a treballar en fàbriques d’armament. Una minoria va fugir i es va enrolar en la resistència francesa. Tan bon punt va acabar la contesa bèl·lica, els fusellers africans foren alliberats. Als <i>tirailleurs sénégalais</i> els pertocava, com als altres soldats del mateix cos, de percebre el sou estipulat. Això explica que una part dels 1.600 fusellers es neguessin a ser repatriats: volien salpar cap al Senegal amb els endarreriments cobrats. No obstant això, la majoria foren embarcats fins a Dakar i instal·lats en el campament militar de Thiaroye, llogarret dels afores de la capital senegalesa. Allà van ser desmobilitzats: les tropes colonials foren llicenciades del servei de files que prestaven. Les promeses del Ministre francès de les Colònies, repetides des de feia mesos, d’abonar el pagament als <i>tirailleurs</i> no es feia efectiva ni amb fum de sabatots. Aleshores, en protesta pel retard en els salaris, la majoria dels fusellers africans van refusar abandonar Thiaroye. No estaven disposats retornar, amb les butxaques buides, als seus destins: Benín, Mali, Costa d’Ivori, República Centreafricana, Níger, Txad, Gabon, Togo, Senegal. A causa del malestar existent a Thiaroye, el principal general africanista va visitar el camp. Però va haver de sortir cames ajudeu-me: el cotxe de l’alt comandament francès fou sacsejat. Això va ofendre a la cúpula militar francesa destacada a Dakar. Amb l’ànim de fer valer el rang castrense, l’esmentat general va tornar a Thiaroye, envoltat de gendarmes, d’un batalló d’artilleria colonial i d’una munió de carros blindats. Després d’un parell d’hores de discussions estèrils, no va dubtar a obrir foc a discreció. 70 fusellers, totalment desarmats, foren abatuts. Així com es va produir un nombre indeterminat de ferits. A més, 34<i> tirailleurs sénégalais</i> il·lesos foren acusats d’instigadors de “l’avalot” i condemnats, segons el cas, a presó, a multes i a la pèrdua de drets d’indemnització militar. Cap dels fusellers de la <i>Massacre de Thiaroye</i>, nom amb el qual són anomenats els fets, mai ha rebut la pensió militar que li fou promesa. La tragèdia però ha quedat enregistrada en la memòria col·lectiva. Ousmane Sembène, director de cinema senegalès, va dur al cinema el trist succés amb el film<i>Camp de Thiaroye</i>.</span></div>
<div class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Un episodi colonial de l’estil es va desencadenar amb els regiments gambians, convocats a la mobilització per l’exèrcit britànic durant el mateix període. Un vaixell que repatriava els reclutes de Gàmbia, acabada la II Guerra Mundial, fou enfonsat. Totes les sospites apunten que fou un atemptat d’estat, teledirigit des de Londres, per tal d’estalviar-se el peculi corresponent dels soldats gambians.</span></div>
<div class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">El jovent africà fou carn de canó d’una guerra que no era la seva. Per enèsima volta Àfrica fou cruelment utilitzada per una Europa cofoia de ser l’avantguarda de la civilització. </span></div>
<div class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"></span></div>
<div class="yiv0912585347MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Identitats.Convivència o conflicte?</i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-57798070099688868322019-02-03T20:17:00.002+01:002019-02-03T20:17:47.088+01:00"El cel abonyegat de Gàmbia", per Quim Gibert<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXvxnfEwaf_D1_fA7xOajT68kZg4_kv0wigYNY8JJ-aX2fpz3CyWrLb8nIrHUNO5wb-vAgzgx_-mCvwfAZA-b_NpNuEvkJm8_CqRZspiVqldqudbKL3zHyeOWZCJAc9-o04kWe4G4v6PU/s1600/Ni+una+agulla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXvxnfEwaf_D1_fA7xOajT68kZg4_kv0wigYNY8JJ-aX2fpz3CyWrLb8nIrHUNO5wb-vAgzgx_-mCvwfAZA-b_NpNuEvkJm8_CqRZspiVqldqudbKL3zHyeOWZCJAc9-o04kWe4G4v6PU/s320/Ni+una+agulla.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ni una agulla</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIP81bb6YwIGv2icQhYBZkv65wb8xIma63h5O6s8Z4eknIk1Trp5adTfEua6M2QrpheWKTGTKGkdZMXyCXzcRu5p4Ytt-k_jRYs-J_X3WjfCUYcp4rSznuoIJ7V3nxuvhpPkPLX_ft0fY/s1600/Esbarjo+sotacobert+Escola+B.K..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIP81bb6YwIGv2icQhYBZkv65wb8xIma63h5O6s8Z4eknIk1Trp5adTfEua6M2QrpheWKTGTKGkdZMXyCXzcRu5p4Ytt-k_jRYs-J_X3WjfCUYcp4rSznuoIJ7V3nxuvhpPkPLX_ft0fY/s320/Esbarjo+sotacobert+Escola+B.K..jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esbarjo sotacobert</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18pt;"><b>El cel abonyegat de Gàmbia</b></span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;"></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Els morters africans són enormes. El morter és el recipient en el qual es pica o es remena el producte (cereals; cigrons; albergínia; llavors, espècies; blat de moro; fruita seca… ). La mà de morter, també dita piló o picamà, és una maça que a Gàmbia pot superar el metre d’alçada. A voltes es fa servir amb les dues mans. És l’eina que s’utilitza per moldre i/o barrejar.</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;"></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">La mitologia africana cita el cas d’una colla de mares que enllestien una picada de cacauets amb unes mans de morter d’allò més alt. Tenien tanta alçada les maces que cada vegada que les aixecaven, amb l’extrem superior, colpejaven la superfície del cel involuntàriament. I, per tant, el cel anava quedant malmès a ran de les esquerdes que inevitablement apareixien. Ens hem de situar en el començament de l’inici del principi: en aquell temps el cel era tan a prop que només estirant el braç era possible tocar-lo. Tanta proximitat protegia la fauna i la flora dels rajos solars, dels aiguats, dels vents polars i altres inclemències.</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;"></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">El cel es va disgustar a causa dels traus: semblava un colador! I ho va manifestar al grup de dones, que no se’n van adonar del malestar celestial atès que cantaven a l’uníson mentre anaven aixafant gra. Indignat per les patacades i els bonys, el cel es va impulsar ell mateix cap amunt i es va allunyar tant com va poder de la Terra. Més o menys, a la distància d’avui en dia. A partir de llavors, els éssers vius vam quedar a mercè de les onades de calor; dels llampecs; de la xafogor; de les pedregades; de la boira; de la tramuntanada... Dels blaus que aquelles senyores feineres van deixar en el cel, ara se’n diuen estrelles. I dels esvorancs que van obrir, els núvols hi fan passar l’aigua a fi i efecte que les pluges reguin el planeta. El mite ens recorda que l’aigua és un bé necessari. Tant és així que l’estació plujosa, a l’Àfrica de l’oest, és esperada amb candeletes.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;"></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Juliol i agost, l’època de les pluges, són l’únic període de l’any que els gambians poden dedicar-se als arrossars. Es tracta d’una tasca que duu feina i que cal fer-la amb celeritat. Els vailets són requerits per la família: els necessiten pel conreu de l’arròs. La institució escolar és empàtica: enllesteix els darrers exàmens a començaments de juliol, malgrat que enguany el curs escolar es va acabar la tercera setmana de juliol. I programa tres dies de lliure disposició, en aquestes dates, per a la comunitat educativa. Les plantacions d’arròs són una font d’ingressos i un recurs alimentari fonamental de la cuina centreafricana. Salvant les distàncies, una veïna de Fraga em diu que, en els anys 60, quan arribava el temps de recol·lectar les «aulives», cap a l’hivern, les escoles del Baix Cinca també quedaven buides. I tothom ho veia d’allò més pertinent.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxB71G4xULhp-6Vvg4JaSEdYns0qS6ZYiV8bULPULnlhoTumR-57FyIQiSw67BZIEX6rI3VnTHZZRe1G2DjAs1W8xENl5EPA4B7PM3w7KHzvxlQMuFDLZFWKurJG9D4kCiyft682kVQU8/s1600/Cuineres+a+B.K.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxB71G4xULhp-6Vvg4JaSEdYns0qS6ZYiV8bULPULnlhoTumR-57FyIQiSw67BZIEX6rI3VnTHZZRe1G2DjAs1W8xENl5EPA4B7PM3w7KHzvxlQMuFDLZFWKurJG9D4kCiyft682kVQU8/s320/Cuineres+a+B.K.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cuineres a B.K.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">El rebombori que generen ambdós mesos de xàfecs expliquen que parir fills a Gàmbia sigui cabdal de cara garantir el futur de la família. Just abans de la tamborinada, gairebé diària, es gira una polseguera insolent, que t’obliga a tancar, a corre cuita, les finestres. Altrament, el polsim i tot el que aixeca penetra, de males maneres, per les mosquiteres de qualsevol porta i finestra. De seguida, es forma una corrua de cabres; rucs; cavalls; carros; bicicletes; motos... que, cames ajudeu-me, tornen del camp, on moltes famílies hi ha passat part del dia llaurant. I és que amb l’arribada del vent furiós, els núvols grisos solen ser impecables i sorollosos descarregant. La precipitació no dura massa. Però ho deixa tot xop: la sentor de terra humida s’agraeix. Així com el xiuxiueig dels ocells de colors que tot d’una es fan notar des d’un margalló.</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;"></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;">«</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Bomp-a-bomp-a-bomp». De lluny també es fan notar els febles i rítmics compassos dels morters de fusta esmicolant cereal per fer-ne cuscús. </span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Quim Gibert</span></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "New serif"; font-size: 12pt; line-height: 14.45pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">*Fotografies a cura de l'autor</span></div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-55032946713368162372018-12-15T11:47:00.000+01:002018-12-15T11:47:56.593+01:00"Les clarianes dels boscos africans", per Quim Gibert<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh8ir_ENpEd1rQapkLiNBmXmoP5Gx4RQ-ajzQ2N084oKLfOEyDqahZiwe_fi5dnhMVK1F8l9qXv4uRa0md7gvH73dMAPYmCHCdBt8umW7TR4fxp8EVsH639VCpAHLw1TuE8uX-YyBGD74/s1600/Formigues+arquitectes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh8ir_ENpEd1rQapkLiNBmXmoP5Gx4RQ-ajzQ2N084oKLfOEyDqahZiwe_fi5dnhMVK1F8l9qXv4uRa0md7gvH73dMAPYmCHCdBt8umW7TR4fxp8EVsH639VCpAHLw1TuE8uX-YyBGD74/s320/Formigues+arquitectes.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Formigues arquitectes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div align="center" class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18pt;">Les clarianes dels boscos africans</span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Anar a l’Àfrica tropical posa a prova la generositat; l’empatia; la paciència; l’elegància; la flexibilitat; la creativitat dels cooperants d’Alpicat Solidari. I, per descomptat, el sentit de l’humor. També és aplicable a qualsevol altra ONG a terreny. Un matí a l’escola pública de Baja Kunda, Gàmbia endins, vam fer servir pintura plàstica, aprofitant que les gotes que cauen de més solen dissoldre’s d’una esbandida ben feta. El guirigall entre la canalla de primària, a conseqüència de l’elevada ràtio d’alumnes per classe, fou inevitable. I a causa d’una ensopegada (o ves a saber!) la bossa de roba que contenia les pintures es va tacar ben tacada. Me’n vaig adonar quan el brogit infantil va minvar, un pic enllestida la sessió de dibuix. Aprofitant que en el bell mig del col·legi hi havia una font, vaig començar a treure la pintura a raig d’aigua. Però de sobte una xiqueta de potser 7 anys em va prendre de les mans la bossa amb la llòfia. I amb una expressió de cara, que venia a dir: «quina poca traça que tens», la va deixar neta i polida en un tres i no-res. Em va fer sentir un calçasses! Fou un exemple sensacional de llenguatge no-verbal</span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Hores més tard, a Baja Kunda, en ple carrer, una nena em va vendre unes bossetes de cacauets torrats que duia al cap dins d’una cassoleta. Mentre els hi comprava van aparèixer altres xiquetes de la seva edat, segurament 6 de anys, que també oferien cacauets. Àfrica és el continent de la quitxalla: hi és omnipresent. I Europa, el continent dels jubilats. No és estrany observar bordegassos que fan de pastor o bé ajuden a llaurar el camp. N’hi ha que condueixen carros tirats per rucs, que traginen tant persones com mercaderies. D’altres, són els copilots dels gele-gele: es dediquen a cobrar l’import d’aquest servei col·lectiu de transport. I avisen, a base de crits, de les parades en ruta. En rigor, Tino Soriano, fotògraf de <i>National Geographic</i>, diu que l’impressiona veure l’autonomia que tenen els marrecs del Tercer Món: «allà un nen de cinc anys pot donar lliçons de vida i maduresa a qualsevol dels nostres fills que li dobli l’edat. Molts nens han de viure en condicions molt dures i assumir responsabilitats d’adults per col·laborar amb la supervivència de la família».</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaNty2tycqPVVJxFfZYeZ8Vc_YBytn3yjg_qVy1aHZMNdWy4hGw1PlQ9BpeC1FMZUU1rWgQzMNkUdCFEkSnyI2NcMyLigL_7XJi_koiRnDm6TtNqIQ1V2LhcMkktHbsRn_kl2XXS9boUM/s1600/Dues+xiquetes+de+Basse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaNty2tycqPVVJxFfZYeZ8Vc_YBytn3yjg_qVy1aHZMNdWy4hGw1PlQ9BpeC1FMZUU1rWgQzMNkUdCFEkSnyI2NcMyLigL_7XJi_koiRnDm6TtNqIQ1V2LhcMkktHbsRn_kl2XXS9boUM/s320/Dues+xiquetes+de+Basse.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dues xiquetes de Base</td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">La pobresa i, per tant, vulnerabilitat que transmet la mainada de la Gàmbia actual no dista tant de l’Europa de mitjan del XX. Moltes famílies gregues, italianes, espanyoles, portugueses... també es van veure obligats a cercar una millor vida. Així m’ho confirmen descendents de famílies andaluses, que van haver de fugir de la misèria. Això explica que per Gustau Nerin, antropòleg, sigui una regressió a la infantesa viure amb una família africana: «hi ha milers de coses que un no ha après a fer mai i que a l’Àfrica poden resultar bàsiques: des de treure l’aigua d’un pou fins a netejar un llum de petroli.»</span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Si la mirada del cooperant és receptiva, el Tercer Món és un àmbit on anar a rebre. En aquest sentit, Jean-Claudi Carrière, guionista, diu que les formes de pensar i viure dels altres «m’interessen més que les meves, potser perquè crec conèixer les meves i crec haver-les experimentat.» Afegeix que quan ha estat amb els ianomamis, a l’Amazònia, els quals vivien en el paleolític, se sentia feliç. Atès que és en un lloc on té més coses per rebre que per donar: «la meva cultura, el que els pugui ensenyar de França o de la Revolució, per a ells no té cap importància. Per contra, el que jo puc aprendre d’ells és molt valuós».</span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Voluntariats i estades d’aquest tipus, en el decurs dels quals sols anar empolsegat, són susceptibles d’originar canvis personals. Assenyala Gregorio Luri, pedagog, que per trobar la teva identitat s’ha de modificar la teva identitat: «alguna cosa has de forçar amb tu per a poder reconèixer després aquesta modificació.» Segurament, arribats a aquest punt, continuarem desconeixent-nos però, a ran dels canvis interns viscuts, sabrem almenys com érem abans. I és que tots tenim un passat.</span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Identitats.Convivència o conflicte?</i></span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i><br /></i></span></div>
<div class="yiv3686089704MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i>*Fotografies: Quim Gibert</i></span></div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-1984313291414329612018-11-10T20:05:00.001+01:002018-11-10T20:05:24.751+01:00"L’Àfrica fràgil", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYUnJLwpG79LPypEQYg8dG2KILu5tB7uZgOFV02jwgGeCnrlYVnJJCNSYkfhSEbebaaiRkPGWpvPIKK_12TJqCRFmI65cf3UKzQwWts_5n2UCTU2vnkvoVsjrgEy-hp4N0wes5Df0xdA0/s1600/Gele-gele+a+punt+de+fer+un+pet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYUnJLwpG79LPypEQYg8dG2KILu5tB7uZgOFV02jwgGeCnrlYVnJJCNSYkfhSEbebaaiRkPGWpvPIKK_12TJqCRFmI65cf3UKzQwWts_5n2UCTU2vnkvoVsjrgEy-hp4N0wes5Df0xdA0/s320/Gele-gele+a+punt+de+fer+un+pet.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Poblat d'Upper-river</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18pt;"><br /></span></div>
<div align="center" class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18pt;">L’Àfrica fràgil</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">De Banjul, capital de Gàmbia, a Basse, principal ciutat de la Gàmbia Oriental, hi ha un autocar de línia directe a primera hora. Sol tardar quatre hores i escaig. Però el xofer s’ha aturar un, dos i tres cops. En el decurs del trajecte unes tanques deixen la carretera parcialment tallada. Hi ha controls per part de la policia gambiana. I els militars es deixen veure en els vorals, com si el govern de Banjul estigués tement el pitjor. No fa ni dos anys Gàmbia estava en mans d’un regim dictatorial. Així i tot, Yahya Jammeh, el dictador, fou un dels candidats a les eleccions democràtiques de 2017. Però les va perdre. Tot i que l’endemà dels comicis va acceptar el resultat, Jammeh va començar poc després una campanya de joc brut, apel·lant a un frau electoral, per tal de desprestigiar el guanyador: Adama Barrow. I, en conseqüència, es negava a cedir el poder a Barrow. La intervenció de l’ECOWAS (Comunitat Econòmica d’Àfrica Occidental), que agrupa una quinzena d’estats subsaharians, va ser providencial a fi i efecte d’aconseguir nomenar Barrow president.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgaPJJh9iFrH8CWYEuC4ucMAEZyWcb1nbseLw0oM31Ie_O3a8aC-YBUXAdnzB0uyC0q_Zv2UzV71f3sjhthUf6cqsl91o1haxDENGKJefxP0FoVDZzqxLjy5HbKlBRa5hB4HNDclCthJg/s1600/Poblat+d%2527Upper+river+2018.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgaPJJh9iFrH8CWYEuC4ucMAEZyWcb1nbseLw0oM31Ie_O3a8aC-YBUXAdnzB0uyC0q_Zv2UzV71f3sjhthUf6cqsl91o1haxDENGKJefxP0FoVDZzqxLjy5HbKlBRa5hB4HNDclCthJg/s320/Poblat+d%2527Upper+river+2018.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gele-gele a punt de fer un pet</td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Mai A. Fatty, assessor del nou govern democràtic, assegurava que el dictador havia abandonat Gàmbia, en destinació Guinea Equatorial, amb 10.600 milions d’euros, extrets del Banc Central gambià, i un nombre indeterminat de vehicles de luxe en un avió de càrrega txadià. La Vanguardia, per mitjà de les agències de notícies, publicava el 23-1-18 que el robatori havia deixat les arques estatals buides i una situació econòmica delicada. Les forces militars de l’ECOWAS, que disposa del suport de la Unió Africana i l’ONU, continua a hores d’ara desplegat a Gàmbia. Marcel A. De Souza, portaveu de la coalició africana, diu que la presència militar hi continuarà el temps que sigui convenient. </span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">A Basse no hi ha militars rondant. Tampoc hi ha estació d’autocars. En un tram d’un cèntric carrer és on et deixa l’autocar de línia. Allà mateix hi ha un senyor que fa angunia: duu la roba parcialment estripada, va llardós i murmura quelcom. Tot d’una t’adones que és un cec que segurament viu de les almoines. Això explica que vulgui tant sí com no descarregar les maletes.</span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">A partir de Basse el transport públic queda restringit als gele-geles, una mena de minibusos, en format furgoneta adaptada, que sovint fan catúfols. Tant és així, que empènyer-los perquè arrenquin no sol ser gens estrany. Acostumen a sortir quan ja no hi cap ningú més. Un pic embotit en el vehicle, gairebé quedes paralitzat: l’estretor és total i absoluta. Inexplicablement els gele-geles rutllen si, de patac, no hi ha cap contratemps.</span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">El gele-gele que va a Baja Kunda és ple com un ou. La baca va carregada amb tot tipus d’embalums: sembla que hagi de rebentar en qualsevol moment. Pocs minuts després de deixar Basse, una de les rodes de davant punxa. Amb l’ajut d’improvisats voluntaris, el xofer enllesteix amb agilitat el canvi de roda. El minibus africà enfila per camins de terra vermella i immenses planes amb baobabs i arbres poc habituals, en el continent europeu, que t’obliguen a observar-los. Amb les pluges torrencials de les darreres hores, el fang s’ha ensenyorit d’unes pistes forestals desfigurades i farcides de tolls. A l’hora d’esquitllar els fangars, el jove, que fa de conductor, denota poca destresa. I embarranquem un i altre cop. Un tractor del veïnat ens ha de rescatar mentre s’ha anat fent de nit. Avancem uns kilòmetres i un altra bassiol impedeix que la roda vagi ni endavant ni enrere. El xofer tampoc ha sabut esquivar-lo. La roda llisca: hem quedat enclotats per enèsima volta (i ara, sense tractor!) Xino-xano arribem a lloc tard i cansats: per sort gairebé ja hi érem. Si no vols pols no vagis a l’era. Vet aquí una vegada Àfrica... </span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"></span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Identitats.Convivència o conflicte?</i></span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i><br /></i></span></div>
<div class="yiv8608668420MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i>*Imatges de l'autor</i></span></div>
</div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-59320177567207215952018-10-17T22:46:00.001+02:002018-10-17T22:46:10.400+02:00Un «tubab» a la sabana, per Joaquim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjWYzS1hBXVjElS0LwKDpmfCRbcnJ7xjNyaSP2dkF_er83K8DgVnFHLs9speNTj3-d3Adlzt5l3r6bmGQs9rGbla2y1nHH-TMQ1kmQJ5MJpoaDqB2by7apaq7y5R59tGggeV6tIcqgeeg/s1600/Ensabonant+la+criatura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjWYzS1hBXVjElS0LwKDpmfCRbcnJ7xjNyaSP2dkF_er83K8DgVnFHLs9speNTj3-d3Adlzt5l3r6bmGQs9rGbla2y1nHH-TMQ1kmQJ5MJpoaDqB2by7apaq7y5R59tGggeV6tIcqgeeg/s320/Ensabonant+la+criatura.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ensabonant la criatura</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 14.95px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 36.8px;"><br /></span></span></div>
<div align="center" class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 14.95px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 36.8px;"><br /></span></span></div>
<div align="center" class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 14.95px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 36.8px;">Un </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«tubab»</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> a la sabana</span></span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Baja Kunda, un llogarret de la Gàmbia de l’est, juliol de 2018. Un batibull de bordegassos, des del portal de casa seva, criden “tubab”, “tubab”... mentre avancem pel carrer. Només girar-nos, a ran de l’esvalot, la canalla ens allarga la mà amb un somriure de bat a bat. No donem a l’abast per a fer tantes encaixades. La tendresa que la mainada irradia és entranyable. Però la cridòria aclapara i, de tant en tant, optem per ignorar-los: rere un marrec en surt un altre i un altre. No se’m fa estrany que la taxa de natalitat sigui alta en aquesta república de l’Àfrica occidental. Per acabar d’espessir el suc, els carrers són estrets, enfangats, malgirbats. I les botzines de les motos, que t’encalcen, ho complica un xic més. El trànsit també inclou bicicletes; carros i, sobretot, animals domèstics que van al seu aire. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBa4_1MgSCtkmy2A82wq4oRU0CMlDjZ-dxWsKWnvifhA_pIZIoZyzYgHtD1GTTU8cW6V3OS-3bSP7Dw-MTL8N33nVtimuJ9TBFkPhvObhAKVT0sOXMCGWOZox2asWZQ8mB5yOXuxPeT9A/s1600/Escolars+de+Baja+Kunda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBa4_1MgSCtkmy2A82wq4oRU0CMlDjZ-dxWsKWnvifhA_pIZIoZyzYgHtD1GTTU8cW6V3OS-3bSP7Dw-MTL8N33nVtimuJ9TBFkPhvObhAKVT0sOXMCGWOZox2asWZQ8mB5yOXuxPeT9A/s200/Escolars+de+Baja+Kunda.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escolars de Baja Kunda</td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">L’endemà repetim el passeig amb uns nord-americans que fa mesos que hi viuen. Quan senten “tubab”, no els agrada mica. De seguida em diuen que no accepti aquest apel·latiu per més que sigui dit, de manera ingènua, per la quitxalla. Que allò més escaient és respondre que els blancs també tenim un nom propi. I és que “tubab” no vol dir altra cosa que “blanc”. A Gàmbia, fins i tot pots fer saber als locals el teu nom africà, amb el qual ets rebatejat només posar els peus en aquestes latituds. “Samba Njie” ha estat meu nom i cognom gambià respectivament.</span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Alex Haley, autor de <i>Raíces</i>, novel·la històrica situada en el segle XVIII, escriu que pitjor que els lleons i les panteres eren els “tubabs” i els seus còmplices negres, els <i>slatees</i>, que s’arrossegaven entre les herbes per a robar gent de casa seva i dur-la, en canoes, a indrets llunyans: «on se’ls mengen». Haley afegeix que cada canoa “tubab” que entrava en el <i>Kamby Bolongo</i>, que en mandinga significa “riu”, disparava dinou canonades de salutació al rei de Barra: «els agents personals (del monarca africà) lliuraven als “tubabs” la gent que tenien d’endur-se’n. Eren, generalment, criminals o morosos. O opositors.» Però també jovenalla</span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> que em prou feines havia travessat l’altra riba del riu Gàmbia. Ni entenien el que estava passant.</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> Els segrestos dels <i>slatees</i> i d’altres episodis turbulents han quedat incrustats en l’imaginari subsahrià. I és que foren cap a 3 milions les víctimes del tràfic d’esclaus en el continent africà. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj51f1qFr1MtSCgpUOgSOmKFwk-KkNHgSw6b_4QaeKxi-3fpOFpHSUdQM6fcnwYXtWKbt1M_jE4t2XdhqX6e3wKLI5xH15XekOxv7nM5C2CdJO6baHcFpO268gQfwVvVbZAjs0wmLbL4tM/s1600/Havent+fet+llenya%252C+G%25C3%25A0mbia+2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj51f1qFr1MtSCgpUOgSOmKFwk-KkNHgSw6b_4QaeKxi-3fpOFpHSUdQM6fcnwYXtWKbt1M_jE4t2XdhqX6e3wKLI5xH15XekOxv7nM5C2CdJO6baHcFpO268gQfwVvVbZAjs0wmLbL4tM/s200/Havent+fet+llenya%252C+G%25C3%25A0mbia+2018.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Havent fet llenya</td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Això explica que el perfil dels estranys éssers blancs i peluts, que raptaven nois sans i estalvis, sigui la versió africana de l’<i>Home del sac</i>: serveix a les àvies gambianes per fer creure als vailets entremaliats.</span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">La negritud, en el decurs de la història, no ha parat de ser cruelment tractada per part de l’home blanc, llevat de comptades excepcions. De fet, la cacera d’esclaus va tenir un segon capítol a l’Àfrica Occidental del segle XX. No passem per alt que Gàmbia fou un dels territoris d’ultramar de l’imperi britànic fins l’any 1965. </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">A ran d’aquesta dependència colonial, molts joves gambians foren cridats a files quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. </span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Els més vells de Baja Kunda i altres topants de l’Upper River, afirmen que algunes famílies van poder aturar la convocatòria del </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Ministeri Britànic de la Guerra</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> a canvi sucoses compensacions. Els que no tenien ni cinc, amagaven els fills en els punts més remots de la sabana.</span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> Els intents de fuga foren en va</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">: hi havia bocamolls per tot arreu. </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Ras i curt, diverses lleves de gambians, amb escassa preparació </span><span style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">militar, van </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">ser enviats a primera línia de foc. Els veïns de Baja Kunda mai ho han oblidat. Però encara fa més feredat quan t’expliquen que els gambians que van salvar la vida, un cop acabada la guerra, foren embarcats per la metròpoli en un vaixell que mai va arribar a Banjul, capital de Gàmbia. Hi ha veus que asseguren que Londres va fer mans i mànigues per tal d’estalviar-se les pensions dels soldats i altres pagaments de postguerra. Tant és així, que l’embarcació que duia els reclutes africans cap a casa va patir un naufragi intencionat, on hi van perdre la vida el gruix del passatge. Sobre el jovent d’una Gàmbia humil que es va veure embolicada en una guerra, que no era la seva, no se’n canta ni gall ni gallina.</span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">El menyspreu cap al món negre persisteix en ple segle XXI, per més que es vulgui dissimular. </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Ngugi wa Thiong'o, novel·lista kenyata, afirma que els africans han estat mà d'obra barata des dels temps de l'esclavisme: «no han tingut gaires oportunitats de fer sentir la seva veu i les seves històries no han merescut gaire atenció». Thiong'o és del parer que el temps juga a favor dels oprimits que malden per recuperar la dignitat.</span><span lang="CA" style="color: black; font-family: "New serif"; font-size: 12pt;"></span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Elogi de la transgressió</i></span></div>
<div class="yiv6980876635MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i>*Imatges cedides per l'autor</i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-16304491998396941442018-09-24T22:13:00.001+02:002018-09-24T22:13:47.327+02:00"L’Àfrica de les fronteres imperceptibles", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHW6rhVcaZaochroBaXwTBLKJL2TZ7lSvrHb_aq9m6GWY88VGdnWbjQQMa1DVjfdsXO0EV6Qq9olqQkcZoeMOke2BefL3BcBfShZpyI-RznL18XHAbI8MbS7SsXjPkfYxFEp4DA0PfI8A/s1600/L%2527%25C3%2580frica+dels+arbres+espl%25C3%25A8ndids.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHW6rhVcaZaochroBaXwTBLKJL2TZ7lSvrHb_aq9m6GWY88VGdnWbjQQMa1DVjfdsXO0EV6Qq9olqQkcZoeMOke2BefL3BcBfShZpyI-RznL18XHAbI8MbS7SsXjPkfYxFEp4DA0PfI8A/s320/L%2527%25C3%2580frica+dels+arbres+espl%25C3%25A8ndids.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt;"><br /></span></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt;">L’Àfrica de les fronteres imperceptibles</span></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">«De Baja Kunda a Murreh Kunda, en bicicleta, sempre has de seguir el camí principal. Són uns 10 kilòmetres. I un cop hi ets, la frontera senegalesa és a un parell de kilòmetres més amunt», em va dir un camperol. El camí principal no deixa dubtes a la sortida de Baja Kunda, un poblat de la Gàmbia profunda. Però a mesura que deixes enrere els conreus i t’endinses cap a la sabana, apareix més d’un camí. O per ser exactes, més d’un corriol, que sol ser inconcret i festejat per arbusts i matolls de diversa índole. I, en alguns trams, hi ha llot, que també has d’esquitllar. No les tens totes. De vegades sembla que, tot d’una, el caminoi s’hagi acabat. Els dubtes t’assalten: «què faig mig perdut allà on déu va perdre l’espardenya?», «em durà a alguna banda el suposat camí?» Penses que hauries de girar cua i no arriscar-te absurdament. Per acabar-ho d’adobar, en aquests viaranys no trobes ni un ànima. Tampoc un trist indicador. Quedes immers en la solitud d’una natura tropical. Aleshores, procuro fer servir la intuïció, que a voltes funciona, a l’hora de triar la ruta encertada. El sol pica de valent. La senda és més aviat costeruda. Noto molèsties en el genoll de tant de pedalejar, la qual cosa m’obliga a anar més lent i, sota una ombra, fer un breu descans. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI08ZoJa2X_qtT0wGYjd3nN3vG6_NEW22IgfewUdMrkRDAJdnYTpvyay3M59Ke_tponrYQlrtb5tMXABVYWrdH3AYnHdEm68WkI9KcoBPJrapWLwTPRa8XFH56_z5BTQ3gEVX76vzgi28/s1600/Bicicletes+sota+n%25C3%25BAvols+grisos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1334" data-original-width="750" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI08ZoJa2X_qtT0wGYjd3nN3vG6_NEW22IgfewUdMrkRDAJdnYTpvyay3M59Ke_tponrYQlrtb5tMXABVYWrdH3AYnHdEm68WkI9KcoBPJrapWLwTPRa8XFH56_z5BTQ3gEVX76vzgi28/s320/Bicicletes+sota+n%25C3%25BAvols+grisos.jpg" width="179" /></a></div>
<br />
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quan baixo de l’atrotinada bicicleta per estirar les cames, descobreixo que circulo amb unes rodes mig desinflades d’una bici sense frens. Passo a prop de baobabs i petites llacunes, que apareixen a ran de l’estació de les pluges. Intento retenir la imatge d’aquests i altres escenaris pensant en el moment de fer la tornada. En la llunyania veig un bou pasturant i, uns instants més tard, un vailet que fa de pastor amb la resta del ramat. El bordegàs va per feina i s’esmuny amb el bovins per un costat del bosc. Seguidament veig un pare i el fill llaurant amb un cavall. Els pregunto si el llogarret de més enllà del sembrats és Murreh Kunda. Em fan un gest afirmatiu i respiro. Murreh Kunda (o Morreh Kunda o Mure Kunda) és un humil veïnat d’ètnia fula: bona part de les famílies viuen en barraques rodones cobertes amb sostres de canya. En un punt cèntric de Murreh Kunda hi ha un pou i una colla de dones fent anar la corriola. Els demano si em puc refrescar. Em deixen un cubell amb aigua. Una vegada remullat, els hi agraeixo el gest i me’n vaig a cercar una mena de botiga de queviures. Em ve de gust, una beguda. I aprofito per preguntar com s’arriba a la ratlla divisòria que separa Gàmbia del Senegal. Em diuen que és molt a prop i m’indiquen l’accés, però m’avancen que la línia fronterera és imaginària: no hi ha cap senyal ni per part de Gàmbia ni per part del Senegal. Enfilo en direcció Senegal. Passo per camps de cacauets i de blat de moro. I torno a entrar a la sabana. Calculo que he superat amb escreix els dos kilòmetres. Vull pensar que he trepitjat el Senegal. Em sento cansat. Em dic a mi mateix que avui m’he guanyat el sou. Hores més tard, escarxofat en un matalàs, llegeixo una reflexió de Gregorio Luri, pedagog: «hi ha la possibilitat de conèixer-te a tu mateix si no et perds?»</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg63BY_b1sOL7i6VUOy1mcYLflLDmBRQ1ekMZbPoeTtjFpfmYhToPiXdzfv-YN1YXZ0yL4XjVEzxXrz1efy_NP_xlTxZZYMCDVpNUdKtZuqsY5O7H-otNhD4dRoUC3hO0AHi6AMuOHO_TU/s1600/Llaurant+per+a+plantar+pan%25C3%25ADs.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg63BY_b1sOL7i6VUOy1mcYLflLDmBRQ1ekMZbPoeTtjFpfmYhToPiXdzfv-YN1YXZ0yL4XjVEzxXrz1efy_NP_xlTxZZYMCDVpNUdKtZuqsY5O7H-otNhD4dRoUC3hO0AHi6AMuOHO_TU/s200/Llaurant+per+a+plantar+pan%25C3%25ADs.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Però vaig arribar a entrar en el Senegal? Mai ho sabré del cert. És, al capdavall, aquest aire desconcertant i enigmàtic allò que fa més amè el viatge i, en definitiva, la vida. </span></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Identitats.Convivència o conflicte?</i></span></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i><br /></i></span></div>
<div class="yiv1443355856MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 14.1pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i>*Fotografies de l'autor</i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-84482367666135861622018-06-30T11:38:00.001+02:002018-06-30T11:38:11.897+02:00"Renèixer de les cendres", nou número del digital "ACCIONA'T"<div class="issuuembed" data-configid="28797594/62830552" style="height: 300px; width: 400px;">
<div class="issuuembed" data-configid="28797594/62830552" style="height: 300px; width: 400px;">
<br /></div>
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-54665301499017614852018-05-20T23:48:00.000+02:002018-05-20T23:48:13.142+02:00Elna celebrarà el Dia de la Memòria reivindicant la seva catalanitat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRvjcH4cZmCJUFd3ytp6-KOXIsLwblPjMwgfR6UW2NpcgjhSejqpX8SKJp6aMfpTuYUO5XeGoLjN4AeSW0yAAkf5-fytEoX-WpaA6odP3MowlOYLWtLPj_XVJg9buBUA2KfeRCCwW66es/s1600/Dia+memoria+Elna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="762" data-original-width="800" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRvjcH4cZmCJUFd3ytp6-KOXIsLwblPjMwgfR6UW2NpcgjhSejqpX8SKJp6aMfpTuYUO5XeGoLjN4AeSW0yAAkf5-fytEoX-WpaA6odP3MowlOYLWtLPj_XVJg9buBUA2KfeRCCwW66es/s320/Dia+memoria+Elna.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>ELNA,
</b></span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>DIA
DE LA MEMÒRIA</b></span></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Remembrança
de la Massacre del 25.05.1285</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.5cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 3.5cm; text-indent: 2.75cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Diumenge
27 de maig del 2018</b></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: -0.75cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 3.41cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 3.41cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">De
nou se celebrarà a Elna el Dia de la Memòria amb la col·laboració
de l’Ajuntament d'Elna i de mossèn Oriol, arxiprest i canonge de
la Catedral de la ciutat.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">La
recordança de la Massacre de la població d'Elna el 1285 és ara
per ara l'única commemoració a la Catalunya del Nord d'un dels
episodis més tràgics dels patiments dels nord-catalans per haver
resistit als conqueridors francesos.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Després
d’un setge de tres dies per tropes franceses i europees conduides
pel rei francès Felip l’Ardit, la ciutat d’Elna va ser saquejada
i la població massacrada dins la catedral incendiada. El rei
francès, empès pel papa també francès, volia destronar a
Barcelona el comte-rei Pere el Gran per a imposar-hi el seu propi
fill.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">A</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">l
Dia de la Memòria a la Catalunya del Nord palesem la voluntat de
recuperar la memòria històrica, de lluitar contra el genocidi
cultural i lingüístic i de contribuir a la presa de consciència
nacional.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Volem
fer constar que tenim herois propis i honorar la memòria de tots els
qui van resistir a les ocupacions franceses i més particularment
volem retre homenatge a la població d’Elna que va patir tants
setges i destruccions per haver estat fidel a Catalunya al llarg dels
segles. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Volem
evidenciar que tenim una història mil·lenària diferent de la
francesa, desconeguda per la població perquè és amagada o
tergiversada. Igual com en tots els territoris conquerits i
colonitzats per França no s’ensenya la història de Catalunya en
el marc escolar; a la Universitat de Perpinyà sols s’ensenya,
d’ençà d’uns trenta anys als estudiants de català (IFCT).</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">
No es divulguen ben entès les atrocitats comeses pels conqueridors
francesos ni es demana perdó ni s’homenatgen les víctimes
catalanes. </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Quan
la contextualització històrica es fa imprescindible la premsa local
i les oficines de turisme substitueixen el mot </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>catalan</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">»
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">per
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>mallorquin</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">»</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">,
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>aragonais</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">»</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">
i </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>espagnol</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">»
(</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">cap
rastre de l'estat català ni dels comtes-reis catalans!) i per no
subratllar la catalanitat d’una obra o d’un artista famós, com
ara el pintor Terrús d’Elna, exalten la seva </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>mediterranitat</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">»</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm; text-indent: 2.75cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">El
silenci durant seixanta anys sobre els camps de concentració al
Departament dels Pirineus Orientals i l’ús d’eufemismes per
tergiversar les responsabilitats dels governs francesos queden
evidenciats en el cas del Camp de Rivesaltes.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">La
creació del Memorial hi és molt recent i la seva gestació va durar
molt perquè durant més de mig segle es va amagar el rol del camp:
Camp militar (octubre del 1939), de trànsit, de tropes colonials
franceses (1939), camp de concentració a partir del 1940 de
refugiats catalans, espanyols, gitanos i jueus, camp de deportació
amb via de ferrocarril cap a Auschwitz (1942), de detenció de
presoners de guerra alemanys (deu mil) i col·laboracionistes
francesos després de la guerra, camp «d'alberg», </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">d'internament»,
</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de
trànsit», «de retenció administrativa», de vietnamites, de
combatents del FLN, d'harkis, de sense papers ... fins al 2007. El
Camp de Ribesaltes utilitzat i legitimat pels governs de la Tercera
República, de Vichy, del Govern provisori, de la Quarta i de la
Cinquena República testimonia durant quasi setanta anys la barbàrie
legal francesa. Segons Robert Badinter (agost del 2006) padrí del
Memorial, el Camp de Ribesaltes </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">és
un dels llocs més simbòlics [...] dels crims contra la Humanitat
dins l'Europa i la França del segle XX». Amagat durant 70 anys.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Sense
el coratge del periodista de </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i><span style="background: #ffffff;">L'Indépendant</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">
Joël Mettay, acusat de retenció il·legal de documents per haver
volgut salvar de la destrucció els fitxers del Camp de Rivesaltes el
1997, sense la mobilització per defensar-lo d’associacions com la
Federació per a la Defensa de la LLengua i la Cultura Catalanes que
va denunciar en una petició </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">«</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">l’antecambra
dels camps d'exterminació nazis», sense el testimoniatge a Perpinyà
mateix de Friedel Bohny-Reiter (infermera del Socors Suís als
mainatges al camp 1941/1942) s'hauria pogut continuar a ocultar el
rol del Camp de Rivesaltes</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">.
</span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Al
Dia de la Memòria a Elna denunciem les repressions tant del segle
XIII com del segle XX i XXI que afecten la nació catalana sencera.
Enguany denunciem el vergonyós silenci que fa el govern francès i
les institucions europees còmplices del totalitarisme espanyol.
Manifestem la nostra solidaritat amb tots/es els/les compatriotes
perseguits, multats, engarjolats igniminiosament per voler
</b></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>l'aplicació
del Dret a l'Autodeterminació, dret internacionalment reconegut, per
voler la República catalana, un estat català independent.</b></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>El
menyspreu dels nostres drets perdurarà a tots els Països Catalans
mentre no tinguem, amb la República catalana confederal, la
legitimitat, de ser, escriure, pensar i actuar amb total llibertat.</b></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.75cm; margin-right: 3.41cm;">
<br />
</div>
<div align="CENTER" style="background: #ffffff; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.75cm; margin-right: 3.41cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">P r
o g r a m a</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Belwe Lt BT, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">11h00
– Missa en català a la Catedral d’Elna oficiada per mossèn
Oriol amb la participació de la Coral Santa Eulàlia i la cantant
Muriel Perpigna, professora de cant a la Casa Musical de Perpinyà.
</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Per
ajudar les famílies dels presos i exiliats polítics Muriel Perpigna
participa en els Concerts per la Llibertat, de l'abril a l'octubre
2018, amb el col·lectiu creat per en Ramon Faura </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">«</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Angelets
de la Terra</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">»</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">.</span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">12h00
– Parlaments. Ofrena floral a càrrec de l’Institut de Projecció
Exterior de la Cultura Catalana davant de la Placa commemorativa dels
fets del 25 de maig del 1285 (Jardins de la Catedral).</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Belwe Lt BT, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">13h30
– Dinar de germanor entre catalans del nord i del sud de l’Albera
(inscripcions: 06 74 36 99 61).</span></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; margin-right: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.5cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">15h30
– Visita guiada al Memorial de Ribesaltes (inscripcions: 06 74 36
99 61).</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br /></div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-18649796543584784272018-05-03T22:53:00.000+02:002018-05-03T22:53:57.157+02:00«Més de 4 dècades en la solitud d’un tros del desert», per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_SArgDNAUITMArmhH8HvRslcQuWXS6k4_TP_X7WPe71X3nqXTV6lQ5Jbomxj-FKWg1IYrpT0rHwziDvyAwp3zzyitIWJlBWTv7mT3NIrTfj53pMJnkP7jHVCqI4F7F2EpJWXo2kal0pk/s1600/S%25C3%25A0hara+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_SArgDNAUITMArmhH8HvRslcQuWXS6k4_TP_X7WPe71X3nqXTV6lQ5Jbomxj-FKWg1IYrpT0rHwziDvyAwp3zzyitIWJlBWTv7mT3NIrTfj53pMJnkP7jHVCqI4F7F2EpJWXo2kal0pk/s320/S%25C3%25A0hara+1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<div align="center" class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Més de 4 dècades en la solitud d’un tros del desert</span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Els vailets d’entre 7 i 11 anys d’Aguenit, una de les barriades d’Auserd, acudeixen a partir de les 8 del matí a la <i>madrassa Víctimes de Swetto Zug</i>, escola de primària dels camps de refugiats sahrauís. La lliçó núm. 19 de llengua castellana del grup-classe de 4t. B fa esment a <i>El Uali Mustafà</i>, atès que el 27-2-1976 va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica, RASD. I, a més, va dirigir operacions bèl·liques contra l’exèrcit marroquí, en una de les quals va perdre la vida. Però la guerra de guerrilles havia començat un any abans a ran de l’annexió del Sàhara Occidental al Regne del Marroc. Tot i la superioritat militar marroquí, emparada per Estats Units i França, la coneixença del territori per part sahrauí allargarà els combats fins el 1991, moment en què es produeix una mena d’armistici. Però d’aleshores ençà, uns 180.000 refugiats sahrauís han quedat aturats en el temps en un racó pedregós de Tindouf, Algèria. En aquesta línia, <span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: black;">Joan Canillas de </span><i>Cooperació Osona-Sàhara</i> apunta que «<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: black;">cap poble ha tingut a tocar tan a prop la seva independència com el sahrauí, i enlloc d’aconseguir-la, veu com ha de fugir d’ella precipitadament, després de patir violentament els atacs per terra i aire, enmig del desert, totalment indefensos contra les bombes de napalm i fòsfor blanc, amb un balanç de centenars de morts i ferits. I així és com van arribar a terres algerianes després de recórrer entre 400 i 600 quilòmetres, i muntar els primers campaments provisionals, on encara hi viuen, 42 anys més tard. Cap de nosaltres pot imaginar uns campaments com els que actualment ocupen els sirians a Idomeni o a Lesbos i que l’any 2058 encara hi fossin en les mateixes condicions que les actuals.</span>»</span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">A causa dels 16 anys d’hostilitats, el Polisario, moviment polític i militar sahrauí, aconseguirà fer presoners en repetides ocasions. Alguns dels presoners marroquins de guerra seran intercanviats per d’altres de sahrauís. Hi haurà captius, inclosos destacats càrrecs militars marroquins, que es quedaran anys sota control del Front Polisario. No obstant això, els serà assignat una feina (i un sou simbòlic); un modest habitatge; un hortet... I els sahrauís provaran, a partir de converses amb els presos marroquins, de generar reflexions en bé de la convivència. El dia que foren alliberats, el monarca alauita va manifestar que no eren soldats del Marroc i se’n va desentendre. Probablement la no-violència s’explicita amb gestos d’aquesta mena: tractant amb dignitat els presos de guerra i, fins i tot, deixant-los en llibertat a canvi de res. En aquesta línia, NOVA és una associació juvenil sahrauí que malda per aixecar ponts de diàleg arreu del Magreb. No passem per alt que hi ha marroquins contraris a les polítiques en el Sàhara de Mohamed VI. </span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">El poble sahrauí, mentre fou una província espanyola, també es va rebel·lar en diverses ocasions. Tant és així, que l’exèrcit franquista va necessitar del suport militar de França per sufocar els intents secessionistes dels anys 1954 i 1958. “De iure” (o per dret, amb reconeixement jurídic, legalment), el Sàhara Occidental és encara espanyol. El periodista Pere Tordera assenyala, que segons l’ONU, continua sent un territori no autònom «pendent que acabi la descolonització espanyola.»</span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></i></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Las semillas dan sus frutos</span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"> és el títol de la lliçó de demà dels de 4t. B. Tan de bo també flueixi aviat una primavera sahrauí en aquest cul de món.</span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzmMCOu5UuYIehyphenhypheneAfHEI-osHFhW0sDUN1ZjIicFeWcEAJz0M9OmZAxyEGLQjsi4upIMm9Hb2T6wycxdbjHKJycFAd_o31degLYzVnJjaeys1PacfAheKhqOlz_gfU9yL9tDS8OWJBz-k/s1600/Ensenyant+3%252C+gener+2014.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="700" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzmMCOu5UuYIehyphenhypheneAfHEI-osHFhW0sDUN1ZjIicFeWcEAJz0M9OmZAxyEGLQjsi4upIMm9Hb2T6wycxdbjHKJycFAd_o31degLYzVnJjaeys1PacfAheKhqOlz_gfU9yL9tDS8OWJBz-k/s200/Ensenyant+3%252C+gener+2014.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2887336620MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d'<i>Identitats. Convivència o conflicte?</i></span></div>
<div>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><i><br /></i></span></div>
</div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-81454046026764780392018-04-19T22:27:00.003+02:002018-04-19T22:27:43.282+02:00«Mbrk, un dromedari sahrauí», per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC-mawhPaWVJM39aeQnPfyBKpGBF92KdczOkZoQlgBRVTslVFVHjqb3tSsLSYCUcgn-1LtxTAkT3AdiJxHDKa1Zp9wdsqmvxLzepEU5ysaXAYyYx0WXkB-TBTLsE8XuNJrdJJByIpPcKw/s1600/El+dromedari+palplantat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC-mawhPaWVJM39aeQnPfyBKpGBF92KdczOkZoQlgBRVTslVFVHjqb3tSsLSYCUcgn-1LtxTAkT3AdiJxHDKa1Zp9wdsqmvxLzepEU5ysaXAYyYx0WXkB-TBTLsE8XuNJrdJJByIpPcKw/s320/El+dromedari+palplantat.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><b>Mbrk</b></span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><b>, un dromedari sahrauí</b></span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">«Kori creia que els camells també parlaven, perquè movien els llavis com les persones. Kori no sabia que el camell empassa primer tot el que li cap a l’estómac, i més tard ho torna a la boca i ho va mastegant poc a poquet. El moviment de les seves mandíbules i els seus llavis, remugant, li feia creure a Kori que els camells deien paraules». I és que Kori, el protagonista de<i> Palabras de Caramelo </i>(Ed. Anaya), és un vailet sord de 8 anys de Smara, un dels assentaments dels refugiats sahrauís a Algèria. A causa de la seva dificultat auditiva, Kori acudeix a un centre d’estimulació sensorial dels camps de refugiats. La mestra no se’n surt a l’hora d’ensenyar-lo a llegir i a escriure. I, per tant, Kori tampoc acaba d’entendre als humans per mitjà del llavis i de la cara. L’excepció és <i>Caramelo</i>, un camell de la seva tia. «Pensa que és l’únic que l’entén, i interpreta pels moviments dels seus llavis tot allò que li explica», aclareix Gonzalo Moure, l’autor del llibre infantil. Aleshores, Kori sentirà la impetuosa necessitat d’aprendre a llegir i escriure a fi i efecte de poder contar als amics i coneguts allò que li diu <i>Caramelo</i>.</span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Moure, que gairebé cada any visita l’enclavament sahrauí de la província algeriana de Tindouf, confessa que es va inspirar en el testimoni d’una xiqueta sorda dels camps sahrauís, que li va preguntar si els camells parlaven: «Per als seus ulls, sense el sentit de l’oïda, aquell moviment era com el de les persones al parlar».</span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Auserd, un altre dels poblats sahrauís a l’exili, és a mitja hora en cotxe de Smara. No hi manca tampoc un centre d’estimulació sensorial per a sords i cecs, que atén a 12 alumnes, d’entre 5 i 12 anys, amb una pèrdua visual o auditiva del 80% o més. Una de les mestres que hi exerceix, des de fa 4 anys, havia estat una ex-alumna. Just al costat hi ha una escola de diversitat funcional, on hi assisteixen 44 alumnes amb necessitats educatives especials lligades a la síndrome de Down; les deficiències cognitives; l’espectre autista, les alteracions del llenguatge... L’esmentada escola inclou un taller de costura i de fusteria per als adolescents. Les tasques professionals lligades a la funció pública són gairebé com un voluntariat: la remuneració és de 60 euros cada trimestre sempre i quan el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) disposi de liquiditat.</span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Hi ha granges de dromedaris (els camells són autòctons de l’Àsia) cap als afores d’Auserd i d’altres poblacions de l’exili sahrauí. Jatri és un dels veterinaris locals. Va cursar els estudis de franc a la Cuba de Fidel Castro. Em diu que cada matí es lleva a quarts de 5 per fer el seguiment, des de l’escorxador, dels exemplars sacrificats. La carn de dromedari és molt apreciada. Moltes de les famílies refugiades tenen bestiar a prop de casa, especialment cabres i bens, que pul·lulen al seu aire durant la jornada. I sempre hi ha algú que, a més a més, té un dromedari palplantat a ran de casa. Això sí, lligat d’una pota, a sol i serena, atès que si s’escapa, la feinada que hi ha per arreplegar-lo!</span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></i></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Mbrk</span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">, que vol dir sortós, és un dromedari jove d’Auserd, blanc i pacient, però quan se li acaben els torrons, deixa anar coces a tort i a dret. I fa xisclets de desaprovació quan l’ensabona el propietari. No vaig gosar donar-li conversa. Però més d’un probablement es pregunti de què podia parlar <i>Caramelo</i> amb Kori. Segur que en el relat de Gonzalo Moure queda desvetllat l’enigmàtic entrellat.</span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrqAYv_7L7MAnxtFt5y8-iURoiETuExG60jDyQvra9nI2k0WyY_KRSf5N2VU86MNQpHJnYPXb23p_iovS390GPn_EJ0UpdO9JkGAxWcQgGU83wMYs7m8_SEvL6uveP_y6vzzODET0i2z4/s1600/Retrat+personal+%25284%2529+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="749" data-original-width="1113" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrqAYv_7L7MAnxtFt5y8-iURoiETuExG60jDyQvra9nI2k0WyY_KRSf5N2VU86MNQpHJnYPXb23p_iovS390GPn_EJ0UpdO9JkGAxWcQgGU83wMYs7m8_SEvL6uveP_y6vzzODET0i2z4/s200/Retrat+personal+%25284%2529+%25281%2529.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv9623466094MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor de <i>Llengua i emoció</i></span></div>
<br /></div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-78670827490167116752018-04-09T15:37:00.000+02:002018-04-09T15:37:33.894+02:00«Tala abhal», paraula de sahrauí, per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLzRJ0XGqZ1rpYdToGYRzdgYrCMyEteyE7Kgks4EIMsFRGdz9aPB8nEnH2wVXgtuj6yA8rvzpCqQ7ha9uBsgVCv_1xFNr6jBgXt01c1CNrg88wlGnxTDtVrnXcFGnGDhAByfkea5Dt9c/s1600/Panor%25C3%25A0mica+d%2527un+campament+sahrau%25C3%25AD+a+l%2527exili.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLzRJ0XGqZ1rpYdToGYRzdgYrCMyEteyE7Kgks4EIMsFRGdz9aPB8nEnH2wVXgtuj6yA8rvzpCqQ7ha9uBsgVCv_1xFNr6jBgXt01c1CNrg88wlGnxTDtVrnXcFGnGDhAByfkea5Dt9c/s320/Panor%25C3%25A0mica+d%2527un+campament+sahrau%25C3%25AD+a+l%2527exili.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica d'un campament sahrauí a l'exili</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div align="center" class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">«</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Tala abhal», paraula de sahrauí</span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">«Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals. Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites. Es aliments més primordials, falta i defecte brutals (...) Es meu desert, sempre es meu desert, són cactus, són espines. Un sol blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen», així descrivien els mallorquins Antònia Font, l’any 2002, la llibertat, la magnitud, la longitud... dels deserts.</span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">El sol i la manca d’aigua són els pitjors adversaris dels fills i nets d’aquells beduïns, que han deixat de ser nòmades. N’hi ha que s’han fet discrets hortets de raves, remolatxa, pastanaga, tomàquets, cebes... Però per a poder viure en els camps de refugiats sahrauís, que són a la <i>hamada</i> algeriana, allà on el desert es torna rocallós, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) ha hagut de construir plantes d’abastament d’aigua a partir de 9 pous d’uns 100 metres de fondària. No obstant això, la comunitat sahrauí a l’exili en necessita el doble. I és que el termòmetre s’acosta gairebé als 50 graus al pic de l’estiu. Els treballadors de la central d’osmoregulació diuen que la propera gran guerra serà la de l’aigua. Els consta que tant Estats Units com Rússia tenen identificats els principals aqüífers del món.</span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">El suport internacional, inclòs el català (Generalitat de Catalunya, la Universitat de Girona, La Paeria de Lleida, un centenar ajuntaments catalans implicats, Medicus Mundi Catalunya...), ha estat cabdal tant per la creació, el 2010, dels citats dispositius de tractament de l’aigua com a l’hora d’impulsar el Laboratori de producció de medicaments de la RASD, entre d’altres iniciatives. Simultàniament a Auserd, posem per cas, s’han dinamitzat projectes familiars d’obertura d’una bugaderia; d’una fleca; d’una pastisseria; d’una pizzeria; d’una granja de llet de cabra; d’una fàbrica de cuscús... L’avançament de la dotació econòmica per fer aquestes inversions es retornada gradualment. Import que, al seu torn, serà destinat, en exclusiva, a finançar nous projectes.</span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Des del passat estiu el govern d’Alger ha fet arribar la llum als campaments. Tant la instal·lació elèctrica com el subministrament i el consum que se’n deriva, ara per ara, és de franc. Però, qui més qui menys, sospita que tanta gentilesa serà efímera. I que, llavors, no hi ha cap garantia que les famílies sahrauís, que solen funcionar amb pressupostos molt austers, puguin assumir la despesa. Algèria també es fa càrrec del manteniment de les carreteres.</span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Hi ha famílies que aprofiten els dies festius per fer obres d’ampliació de la casa. Per fer-ne més via, solen convocar parents i amics, que no paren de fer ciment i aixecar paret col·locant maons sota un sol imponent.</span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Un camió cisterna omple periòdicament el dipòsit d’aigua familiar de Marian i Ahmed. Mainara, neboda trapella de 3 anys, que viu al costat, em repeteix una i altra vegada «tala abhal». Dedueixo que em proposa a jugar amb ella, ara que justament no em ve bé d’entretenir-la. I és que, en d’altres moments del dia, li he fet festes. M’equivoco. El seu és un gest acollidor: em vol ensenyar casa seva. La traducció de «tala abhal», no és altra que «vine, entra.»</span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgESMEWTjZ0DjyLYepOVZrcSzchNWC4kt80GGvim9va6HqQJQ8tQA5NX23brUwI7PZKvZ53h8MJdEKmTpZHL96c6icZc3qYKNttMwpLkAuev1UHktWM-rmG04HIMfAnutE6wxw064tUp2g/s1600/Retrat+personal+%25286%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1037" data-original-width="897" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgESMEWTjZ0DjyLYepOVZrcSzchNWC4kt80GGvim9va6HqQJQ8tQA5NX23brUwI7PZKvZ53h8MJdEKmTpZHL96c6icZc3qYKNttMwpLkAuev1UHktWM-rmG04HIMfAnutE6wxw064tUp2g/s200/Retrat+personal+%25286%2529.jpg" width="172" /></a></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor de <i>Removent consciències</i></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><i><br /></i></span></div>
<div class="yiv7687763515MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><i>*Fotografies: Quim Gibert</i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-23695159274192977482018-04-03T22:38:00.000+02:002018-04-03T22:38:41.205+02:00"Afers bucodentals en el Sàhara", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiNniuPB-anz05r_8KaDtXypt9NhqcnkKL4wTQiTXZSu8L9uFseopdqJTwiE4oT0KOeACk0MqAPQ1KtDvXrNyhSIVYWCjRJSLgiCWFf4F6v51_2mtTPf3xoBcn66H916TBvZMWXgNYdPw/s1600/Un+dentista+en+el+desert+2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1254" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiNniuPB-anz05r_8KaDtXypt9NhqcnkKL4wTQiTXZSu8L9uFseopdqJTwiE4oT0KOeACk0MqAPQ1KtDvXrNyhSIVYWCjRJSLgiCWFf4F6v51_2mtTPf3xoBcn66H916TBvZMWXgNYdPw/s320/Un+dentista+en+el+desert+2.png" width="250" /></a></div>
<div align="center" class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div align="center" class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">Afers bucodentals en el Sàhara</span></div>
<div align="center" class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Sàlek va obrir el 2004 un menut consultori dental, que inclou un talleret de pròtesi. <i>Pere Vinyoles-Ajuntament de Centelles</i> figura en una de les plaques de l’entrada del dispensari. <i>Cooperació Osona-Sàhara</i> és el que diu l’altre rètol.</span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Amb la col·locació ambdues inscripcions, Sàlek està convençut que la seva reputació professional ha millorat entre els veïns d’Auserd, una de les poblacions dels camps de refugiats sahrauís. Pere Vinyoles va ser un dels dentistes que li va lliurar gran part del mobiliari dental i altres recursos de segona mà. Ens recalca, a tothora, que les visites les fa de franc. Aclareix que els pacients només paguen el material que utilitza, tot i que quan es tracte de gent gran, canalla, dones embarassades, famílies pobres... ni es veu en cor de cobrar res. És àgil i resolutiu atenent les visites. L’aigua de les escasses fonts del Sàhara duen un excés de ferro, que en molts casos produeix unes taques en la dentadura de la quitxalla.</span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Amb 12 anys Sàlek va ser un dels 800 vailets sahrauís que, a bord d’un vaixell de gran eslora soviètic, va salpar d’Orà, Algèria, en destinació L’Havana. Corria l’any 1985. Aleshores, tot els homes vàlids, a partir dels 16 anys, (i, fins i tot, algunes dones) eren al front de guerra a ran de l’ocupació marroquí del Sàhara Occidental. En paral·lel, calia que les noves generacions poguessin disposar d’una bona formació acadèmica, d’igualtat d’oportunitats i d’una salut de ferro. Cuba, país amic de la República Àrab Sahrauí Democràtica, oferia aquesta possibilitat, sense cap cost, als més joves. Tant és així, que l’illa caribenya va acollir, entre el 1978 i 1992, 4.000 adolescents, la majoria dels ara són titulats en estudis superiors en tots els àmbits universitaris. Actualment hi ha mainada que cursa secundària en el col·legi cubà Simón de Bolívar, establert a Smara, un altre dels assentaments sahrauís, en el qual bona part de les classes són impartides en llengua castellana. I, aleshores, els que decideixen fer estudis al Carib, disposen d’una bona base en castellà. També hi ha països del món àrab que fan costat als sahrauís. El mateix govern d’Alger ofereix gratuïtament residències per a estudiants de secundària sahrauís a Sidi Bel Abbes i altres punts d’Algèria.</span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Només posar els peus a L’Havana, Sàlek va patir el primer contratemps: li pisparen l’equipatge. És bastant inaudit que en terra sahrauí ningú et prengui res. Els sahrauís et recorden que entre ells s’ajuden: no hi ha rodamóns ni residències de la tercera edat. A l’illa de la Juventud, en terra cubana, Sàlek va acabar la primària. La secundària la va cursar en un internat estudiantil, acompanyant per monitors saharauís. Els estudis universitaris els va fer a Camaguey, una de les ciutats més importants de Cuba, en una altra residència però de caràcter internacional. D’allà en sortirà amb la titulació de mecànic dental, l’equivalent a protèsic.</span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Sàlek espera en candeletes l’arribada, el mes entrant, de<i> Cooperació Osona-Sàhara</i>. Sap de bona tinta que l’esmentada associació i d’altres d’italianes li subministraran gran part d’una llista llarga de productes i materials indispensables per poder continuar exercint la seva feina en condicions. </span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-fcc-ZZUwx88OTn_UI00djcyxybYQh7nKtmJ6J4nEtZhOfpN2o6X5dhoCI5nQIl6BqFF8s-4SIwozkPQ4mbqjtxQlYTUpPdMr09GHbmSOprC-2Mu_3LtC5hZvmOvBemE4_ZzkzxNfZ0o/s1600/Retrat+personal+%25285%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="689" data-original-width="801" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-fcc-ZZUwx88OTn_UI00djcyxybYQh7nKtmJ6J4nEtZhOfpN2o6X5dhoCI5nQIl6BqFF8s-4SIwozkPQ4mbqjtxQlYTUpPdMr09GHbmSOprC-2Mu_3LtC5hZvmOvBemE4_ZzkzxNfZ0o/s200/Retrat+personal+%25285%2529.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor de <i>Removent consciències</i></span></div>
<div class="yiv2032635020MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><i>Fotografies: Quim Gibert</i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-16023751933756200852018-03-29T22:15:00.001+02:002018-03-29T22:15:16.703+02:00«L’aire que només espera ser traspassat», per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8RfjXDJbSwAAItnPf9peer9RRqLnakp50xHgmZPjTlUpyLlSAmBQddzD4-a1st9ROgrfkYwwYcw_mtpXcUKqUjE75Z6GZVyTSNnimL_yUMYBJjJMGnAO_WJ3aTeQ3JtcTrIS2BR_oqOw/s1600/S%25C3%25A0hara+9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8RfjXDJbSwAAItnPf9peer9RRqLnakp50xHgmZPjTlUpyLlSAmBQddzD4-a1st9ROgrfkYwwYcw_mtpXcUKqUjE75Z6GZVyTSNnimL_yUMYBJjJMGnAO_WJ3aTeQ3JtcTrIS2BR_oqOw/s320/S%25C3%25A0hara+9.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bibliotecaris de Bojador, assentament de refugiats sahraruís a Algèria</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div data-test-id="message-view-body" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px;">
<div class="msg-body P_wpofO iy_A" data-test-id="message-view-body-content" style="font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; line-height: normal; overflow-x: auto; padding: 2px 0px 0px; word-wrap: break-word;">
<div class="jb_0 X_6MGW N_6Fd5" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 24px; padding-right: 16px;">
<div id="yiv0333314280">
<div dir="ltr">
<div align="center" class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;">L’aire que només espera ser traspassat</span></div>
<div align="center" class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">És un moixó menut del desert, que suporta bé les altes temperatures. Veure volar el <i>bubisher</i>, tal com se’l coneix, és sinònim de bones notícies. La seva presència és una constant en la tradició oral del Sàhara. Per això la xarxa de biblioteques dels campaments sahrauís duen el seu nom. <i>Bubisher, bubisher, bubisher/ enseñame como aprender/ como soñar, como volar/ como buscar mi libertad</i>, diu un cartell de la biblioteca de Bojador.</span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Dídac P. Lagarriga, periodista, assegura que els pous del Sàhara amaguen mites i cosmovisions que, com l’aigua, nodreixen i s’escampen pel món: «Els relats a la nit, davant del foc i coberts d’estels, ens tornen a connectar amb una necessitat apagada: som recipients de contes, llegendes, cants i profecies. I la paraula, al desert, alimenta.»</span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Per Lagarriga, el desert ofereix un espai d’obertura a l'infinit i, alhora, d’introspecció: «dos punts focals complementaris.»</span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Entre les copioses rondalles que s’escolten a l'Àfrica, n’hi ha una que parla d’una caravana que travessa el desert, enmig d'un paisatge sorrenc, que ho envolta tot. En la més absoluta solitud, un berber, amb més anys que Matusalem, guia l'expedició. El berber és cec. Sobtadament la caravana s’atura. Part dels que hi van han vist unes muntanyes just a davant i pensen que s’han desorientat. Proven una i altra vegada de reubicar-se sense massa encert: no acaben d’entendre que passa. El cec arreplega un grapat de sorra. La flaira, la magreja. I diu: «Fills, us equivoqueu. Això que tenim en front no són turons. No és més que un parany que s’ha empescat la vostra imaginació. Enfilarem vers el nord, sí». Amb aquestes, tothom continua avançant. Es tracta d’un fragment de <i>L’enigma de Kaspar Hauser</i>, film de Werner Herzog, que Isabel Coixet, també directora de cinema, explica a l’assaig <i>La vida és un guió</i>. Coixet confessa que, de tant en tant, experimenta aquesta sensació: «les muntanyes que s’erigeixen impertèrrites, impenetrables davant meu, no són muntanyes, sinó aire que només espera ser traspassat.»</span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Deixem escapar moltes oportunitats a ran de les ficcions que fabrica la ment. Les zones de confort mental són mandroses i tendeixen al conservadorisme. Jorge Wagensberg, físic, assenyalava que si et quedes sempre al mateix lloc: «arriba un moment que no tens canvi, i el cervell es violenta. És el gran càstig de la presó: el patiment que cada dia sigui igual i que saps que passarà demà. El cervell no està fet per això, està fet per a tenir reptes nous.» Wagensberg diu que la millor manera de tenir una dosi de canvi és viatjant: «el viatge és fonamental.»</span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Entre les prestatgeries de la biblioteca de Bojador descobreixo Ali Salem Iselmu, poeta i periodista sahrauí. En el llibre <i>La música del xaloc</i> Salem Iselmu s’expressa en uns termes que em plauen: «Llavors/ quan tot és calor i set/ les venes de la terra queden eixutes/ i sota el mantell de sorra/ sorgeix el foc de l’ànima.»</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt; line-height: 24.5333px;"></span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTsQ9gNdDJ6cyGmvkn1Xyz7TP5s9ZOw67r1SR4Jwi9V63Gux2S-omAd2hrl5vUF3ryepKznfQdylpVOhm_vOde54g4IZuHFsjz-DDFD55dLfBDhLgwOIW4VDHd9_LhAMpkX3wl9IkMeL8/s1600/Retrat+personal+%25284%2529+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="749" data-original-width="1113" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTsQ9gNdDJ6cyGmvkn1Xyz7TP5s9ZOw67r1SR4Jwi9V63Gux2S-omAd2hrl5vUF3ryepKznfQdylpVOhm_vOde54g4IZuHFsjz-DDFD55dLfBDhLgwOIW4VDHd9_LhAMpkX3wl9IkMeL8/s200/Retrat+personal+%25284%2529+%25281%2529.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv0333314280MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Elogi de la transgressió</i></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
*Fotografia: Quim Gibert</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="jb_0 X_6MGW N_6Fd5" style="padding-bottom: 0px; padding-left: 24px; padding-right: 16px;">
</div>
</div>
<div class="H_7jIs D_F ab_C Q_69H5 E_36RhU" data-test-id="toolbar-hover-area" style="-webkit-box-align: center; align-items: center; background-color: white; color: #26282a; display: flex; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; height: 64px; margin-left: -8px; margin-right: -20px;">
<div class="D_F W_6D6F r_BN gl_C" data-test-id="card-toolbar" style="-webkit-box-pack: center; cursor: default; display: flex; justify-content: center; width: 778.333px;">
</div>
</div>
<br /></div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-15256316761251175222018-03-26T23:26:00.001+02:002018-03-27T23:38:28.503+02:00"Parany per a sahrauís", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7q91BJjpTpv174gMKJechO57b60yAasyjl3RTxlHJGi8iS1COTbPYVux06icBCd-u1aHtK-7yoe89a5C5DWNG6ccF0pPBiJaefuaZZLSRXAU8KqeeWH3-kwh7SvElwtO6aA9R1S6TDcY/s1600/S%25C3%25A0hara+8+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7q91BJjpTpv174gMKJechO57b60yAasyjl3RTxlHJGi8iS1COTbPYVux06icBCd-u1aHtK-7yoe89a5C5DWNG6ccF0pPBiJaefuaZZLSRXAU8KqeeWH3-kwh7SvElwtO6aA9R1S6TDcY/s400/S%25C3%25A0hara+8+%25281%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camp de refugiats sahrauís d'Algèria. Foto: Quim Gibert</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div align="center" class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><b>Parany per a sahrauís</b></span></div>
<div align="center" class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">En un punt inconcret de la zona alliberada del Sàhara Occidental, que ve a ser un terç d’aquesta antiga colònia espanyola, començava a fer-se fosc. El jove Mou es dirigia, per un corriol, a casa d’un familiar, que feia anys i panys que no veia. Tot d’una li va semblar veure, vora el caminoi, la tapa d’una llauna de tonyina mig rovellada. Just en l’instant que es disposava a ajupir-se per collir-la, el va aturar un senyor que passava en sentit contrari. El vianant, que més aviat tenia mal aspecte, li va dir: «segurament és una mina». Mou va quedar de suro. L’home desconegut, que anava abrigat atès que havia plogut i feia fred, va pregar a Mou que s’allunyés. Mou m’explica que, malgrat les baixes temperatures (en el desert, cap al tard i de matinada, sovint es gira un vent gelat), mai havia vist suar tant a ningú. I és que desactivar una mina requereix molta sang freda. L’estrany senyor de l’abric es va adonar que l’esmentada mina estava connectada amb sis mines més per cables. Tant el vianant desconegut com alguns voluntaris del veïnat, que s’hi van afegir, els calgué dos dies de feina per alliberar aquell topant de la mitja dotzena de mines. A partir de llavors, Mou i un grup de 9 amics es proposaren aprendre a desactivar mines. Tant és així, que organitzaren un escamot antimines. Tot i la desesperació dels pares, van començar a netejar preferentment els indrets habitats. Les mines que van considerar molt complicades de desactivar, les envoltaren amb pedres i pedrotes, que han servit de marques per alertar del perill. Es calcula que hi ha uns 5.000.000 de mines escampades rere el mur principal construït per Hassan II. L’objectiu de la monarquia marroquina no és altre que poder continuar explotant tant les copioses moles de peix com les mines de fosfats, ubicades en els territoris colonitzats. I, sobretot, resguardar-se de possibles incursions sahrauís, que més d’un cop han aconseguit obrir bretxes en el <i>Mur de la vergonya</i>, tal com és conegut entre els cooperants. El rei alauita va trossejar el 1980 les dues terceres parts del Sàhara que ha colonitzat, aixecant 8 murs d’una extensió, en total, de 2.720 km.</span></div>
<div class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Sense abandonar la zona alliberada, que és el terç interior del Sàhara Occidental, Mou em detalla que el seu germà Mahajub, quan tenia 7 anys, solia jugar amb Jadyuni, la germana de 4 anys. Un matí va ensopegar amb una mena d’objectes rodons i plans a un salt de casa. Mahajub va arreplegar tots els que va trobar. En va fer una pila i els va dur fins on era la seva germana. Li va semblar que serien útils per jugar plegats. No van tardar molt els pares dels marrecs a adonar-se que els fills s’entretenien amb aquells estranys artefactes. Un cop donada l’alarma, un escamot militar va acordonar la zona i va evacuar les famílies del veïnat abans de desactivar el sarpat d’explosius. Sovint el xaloc furiós fa córrer les mines pels llogarrets més insospitats.</span></div>
<div class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">«Entre mines i promeses,/ entre amnèsies i neguit,/ reixes d’horitzons d’arena/ res permès, res prohibit;/ I una fila de Land Rovers/ encarats cap a ponent:/ un xofer mirant als altres/ per saber si és el moment», és un fragment de <i>Sàhara</i>, cançó de Brams, inclosa en el C.d. <i>Demà</i> (2017).</span></div>
</div>
<div class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiraeSUNDc2up6Bx_T8mWEl0zjLLSY1uUkHAtp9ZZKpBn5-PMZrDhLaQpszdMXrcXHEQoO-AXz3Fw6Ie-c3KemWly-mTfS0VNCOx-FzB_bSACiz5Vke33ZPSG3zzWC4epVEuOMO-7qgS5k/s1600/2013%252Cimatgepersonal.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="748" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiraeSUNDc2up6Bx_T8mWEl0zjLLSY1uUkHAtp9ZZKpBn5-PMZrDhLaQpszdMXrcXHEQoO-AXz3Fw6Ie-c3KemWly-mTfS0VNCOx-FzB_bSACiz5Vke33ZPSG3zzWC4epVEuOMO-7qgS5k/s200/2013%252Cimatgepersonal.png" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="yiv1263083733MsoNormal" style="background-color: white; color: #26282a; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d’<i>Elogi de la transgressió</i></span></div>
<div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><i><br /></i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-32543491039928909952018-03-03T11:39:00.002+01:002018-03-03T11:39:38.576+01:00Commemoració de la Batalla de Montesquiu de 1714<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv5UyAeWLHz5zoyVhD8ALDzDTJgewDpq-Tjr0H9hZc_xyq4i21J_GStnH7-NdjaXjf_D-6JQZK8uM6PlCYEh8XQrjKTBGBoVbnBLNGFloPOoKMAQpzBoW9MMl0xqHO-Z0VJLy-H87TDKc/s1600/img_7333.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="747" data-original-width="1328" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv5UyAeWLHz5zoyVhD8ALDzDTJgewDpq-Tjr0H9hZc_xyq4i21J_GStnH7-NdjaXjf_D-6JQZK8uM6PlCYEh8XQrjKTBGBoVbnBLNGFloPOoKMAQpzBoW9MMl0xqHO-Z0VJLy-H87TDKc/s400/img_7333.jpg" width="400" /></a></div>
<br /><b><span style="font-size: large;">La Commemoració de la Batalla de Montesquiu de 1714 torna el dissabte 10 de març amb un record especial per Guillem Agulló</span></b><br /><br /><br /><br />La recreació de la Batalla de Montesquiu es farà per cinquena vegada, enguany amb un alt toc reivindicatiu amb presència dels pares de Guillem Agulló, assassinat pel feixisme espanyol, o del pallasso Jordi Pesarrodona.<br /><br />L’ajuntament de Montesquiu segueix apostant per la recreació de la Batalla de Montesquiu de 1714, declarada festa d’interès local, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el Parc del Castell de Montesquiu. Per Montesquiu no es tracta només de dignitat històrica, sinó que representa un valor per potenciar el turisme i la cultura al Bisaura.<br /><br />La principal novetat és l’homenatge a Guillem Agulló, el jove activista independentista valencià assassinat pel feixisme espanyol fa 25 anys. A partir de ¾ de 8 del vespre, durant l’ofrena floral al Monument del 1714, hi haurà els parlaments dels pares de Guillem Agulló, i la inauguració d’una placa dedicada a la seva memòria que donarà nom al Centre d’Entitats Culturals de Montesquiu. També parlaran Toni Gisbert, Secretari d’Acció Cultural del País Valencià; Núria Cadenes, escriptora i activista independentista; i Jordi Pesarrodona, pallasso i regidor de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, que va desafiar la Guàrdia Civil amb un nas vermell. Tot acompanyat per les tradicionals actuacions de cultura popular, el músic Ramon Redorta i el Cor La Veu de Voltregà. Per cloure l’acte, no podran faltar els himnes i les Salves d’Honor.<br /><br />Però els actes començaran a les 12 del migdia a l'Arxiu Històric Municipal, amb la inauguració de l’exposició “L’intent d’anorrear un poble. 1714-1725”. I la conferència a càrrec del president del Memorial 1714, Jordi Miravet: “Seqüències de la història de Catalunya des de 1714 fins a avui, 2018”.<br /><br />A partir de les 6 de la tarda, arriba el plat fort de la jornada, la recreació lliure d’un setge d’època, amb cavalleria, artilleria i infanteria. Un centenar de recreadors de diversos grups hi prendran part. Els cavalls i els canons d’època tornaran a retronar als voltants dels merlets del magnífic castell, que va ser confiscat pels borbònics a la fi de la guerra. Històricament, la batalla, va comptar amb força protagonisme de la cavalleria dirigida pel Marquès de Poal, màxim responsable de l’exèrcit català de l’exterior quan es dirigia cap a Sant Quirze amb la intenció de reclutar gent i atacar Vic. A l’alçada de Montesquiu es va trobar amb 1500 soldats borbònics, i la batalla que durà dos dies tingué molt de mèrit per la part catalana, que acabà escapant cap al Lluçanès. Aquest 2018 però la història pot canviar, ja que els recreadors sempre en canvien el guió i es permeten una llicència històrica per confeccionar un desenllaç que pot ser substancialment diferent.<br /><br />Finalment, a ¼ de 8 del vespre, les 304 torxes per honorar els catalans de l’època s’encendran i la gent podrà dur-les fins a la Plaça Emili Juncadella, on finalitzarà l’acte amb l’homenatge a Guillem Agulló i la resta de parlaments.<br /><br />Més informació: <a href="http://www.montesquiu.cat/">www.montesquiu.cat</a><br /><br />Facebook: <a href="http://facebook.com/batallamontesquiu1714">facebook.com/batallamontesquiu1714</a><br /><br />Twitter: #batallamontesquiu<br /><br />Vídeo 2015:<br /><br />Resum dels actes:<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/HYjmbjLBPYM/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/HYjmbjLBPYM?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /><br />Vídeos 2014:<br /><br />Resum dels actes:<br /><br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=HYjmbjLBPYM">https://www.youtube.com/watch?v=HYjmbjLBPYM</a><br /><br />Taula Rodona amb historiadors:<br /><br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Zqj-eNDOm_o">https://www.youtube.com/watch?v=Zqj-eNDOm_o</a><br /><br />Recreació de la Batalla al castell:<br /><br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=NrQBPZtwyqw">https://www.youtube.com/watch?v=NrQBPZtwyqw</a><br /><br />Els Descatllar, Marquesos de Besora<br /><a href="https://osona2014.wordpress.com/category/osona-1714-pam-a-pam/montesquiu-01/">https://osona2014.wordpress.com/category/osona-1714-pam-a-pam/montesquiu-01/</a><br /><br />La Batalla de Montesquiu<br /><br /><a href="https://osona2014.wordpress.com/category/osona-1714-pam-a-pam/montesquiu-02/">https://osona2014.wordpress.com/category/osona-1714-pam-a-pam/montesquiu-02/</a><div>
<br /></div>
<div>
Font:</div>
<div>
<a href="http://www.montesquiu.cat/actualitat/noticies/la-commemoracio-de-la-batalla-de-montesquiu-de-1714-torna-el-dissabte-10-de-marc-amb-un-record-especial-per-guillem-agullo-.html">http://www.montesquiu.cat/actualitat/noticies/la-commemoracio-de-la-batalla-de-montesquiu-de-1714-torna-el-dissabte-10-de-marc-amb-un-record-especial-per-guillem-agullo-.html</a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-25972422145916207212018-01-28T16:36:00.002+01:002018-01-28T16:36:46.230+01:00Una taula rodona a València analitzarà l'estat de l'escola en català arreu dels Països Catalans<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimNZov0S2sFHa5PkbxFTKEQSr3cefB3WCQzb24Cygv0K6o6XErrRtibbyf5smO1fI-qqZTpxoVcABUt2QZdYGL69n2iKQ8HEbbgCbRBc1RdTZy2E1DrYs_JrYpGQB23KkXr870M5MLGTM/s1600/image1+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1138" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimNZov0S2sFHa5PkbxFTKEQSr3cefB3WCQzb24Cygv0K6o6XErrRtibbyf5smO1fI-qqZTpxoVcABUt2QZdYGL69n2iKQ8HEbbgCbRBc1RdTZy2E1DrYs_JrYpGQB23KkXr870M5MLGTM/s320/image1+%25281%2529.JPG" width="226" /></a></div>
<b style="color: #222222; font-family: verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">Enllaçats per la Llengua organitza un acte de suport a les escoles i a la llengua</b><br />
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;">El proper 16 de febrer, a les 19 hores, al Centre Cultural La Nau de València, tindrà lloc una taula redona “defensem la llengua, defensem les escoles” organitzada per Enllaçats per la Llengua. L’acte té com objectiu posar en valor el treball de la comunitat educativa - professorat, mares i pares, alumnat - i de les escoles, en defensa d’un model educatiu científic, crític, democràtic, arrelat al territori, en la nostra llengua, dels diferents territoris del nostre domini lingüístic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;">A l’acte intervindran,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
</div>
<ul style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: 1.4; margin: 0.5em 0px; padding: 0px 2.5em;">
<li style="margin: 0px 0px 0.25em; padding: 0px;"><span style="background-color: white;">- <b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Catalunya Nord</b><span style="font-family: verdana, sans-serif;">. Cesc Franquesa, director pedagògic de les escoles la Bressola,</span></span></li>
<li style="margin: 0px 0px 0.25em; padding: 0px;"><span style="background-color: white;">- <b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Andorra</b><span style="font-family: verdana, sans-serif;">. Maria Cucurull, filòloga catalana i membre del Centre de Cultura Catalana</span></span></li>
<li style="margin: 0px 0px 0.25em; padding: 0px;"><span style="background-color: white;">- <b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Illes Balears.</b><span style="font-family: verdana, sans-serif;"> Maria Antònia Font, professora CEPA La Balanguera, Palma i presidenta FOLC</span></span></li>
<li style="margin: 0px 0px 0.25em; padding: 0px;"><span style="background-color: white;">-<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Franja de Ponent</b><span style="font-family: verdana, sans-serif;">. Francesc Ricart, ex-tècnic del Departament d'Ensenyament i membre del Casal Jaume I de Fraga.</span></span></li>
<li style="margin: 0px 0px 0.25em; padding: 0px;"><span style="background-color: white;">-<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Principat – L’Alguer.</b><span style="font-family: verdana, sans-serif;"> Pere Mayans, professor de secundària i membre del CIEMEN.</span></span></li>
<li style="margin: 0px 0px 0.25em; padding: 0px;"><span style="background-color: white;">-<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">País Valencià.</b><span style="font-family: verdana, sans-serif;"> M.ª Àngels Francés, directora del departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant.</span></span></li>
</ul>
<span style="background-color: white;"><br style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px;" /></span><br />
<div class="Contenidodelista" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="Contenidodelista" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><b>Presentació i moderació</b>, Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana</span></div>
<div class="Contenidodelista" style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="Contenidodelista" style="margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-family: verdana, sans-serif; font-size: 13.2px;">Font:<a href="https://www.blogger.com/goog_2133419962"> </a></span><span style="font-size: 13.2px; text-align: left;"><span style="color: #222222; font-family: verdana, sans-serif;"><a href="http://exllengua.blogspot.com/2018/01/enllacats-per-la-llengua-organitza.html">http://exllengua.blogspot.com/2018/01/enllacats-per-la-llengua-organitza.html</a></span></span></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-54654483680714699542018-01-21T23:21:00.001+01:002018-01-21T23:21:20.842+01:00«Roz-e-khosh» refugiats afganesos, per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ63pqnnfz8VACrGTfBDC2O3RhW_wjVG6W0Fs3j3DETJTMpYx7CSvCqtOwjGTRKx3lkEL7ozniI1-I_lwzuB-YAjH4duBBPu2rOwmK75EMy75loGJ7y6JAx1zjn16KVsfJKw_iS8Cc0nM/s1600/refugiats+afganesos+Grecia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="624" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ63pqnnfz8VACrGTfBDC2O3RhW_wjVG6W0Fs3j3DETJTMpYx7CSvCqtOwjGTRKx3lkEL7ozniI1-I_lwzuB-YAjH4duBBPu2rOwmK75EMy75loGJ7y6JAx1zjn16KVsfJKw_iS8Cc0nM/s400/refugiats+afganesos+Grecia.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Refufiats afganesos al Centre Victòria d'Atenes .Font: <a href="http://www.diariovasco.com/buruntzaldea/hernani/hernani-colabora-centro-20171112001121-ntvo.html">El Diario Vasco</a></td></tr>
</tbody></table>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8632" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8632" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8638" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">«Roz-e-khosh» refugiats afganesos<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8617" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"><br style="-webkit-padding-start: 0px;" /></span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8635" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8634" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">22 hores en autocar separen Faryab, una de les contrades nord de l’Afganistan, de Nimruz, indret del sud-oest. Mohamed començava un llarg viatge cap a Europa. Arribats a Nimruz, el següent pas era prosseguir direcció sud: fins allà on l’Afganistan fa frontera tant amb el Pakistan com amb l’Iran. I endinsar-se a peu, entre els primers turons i boscos de l’Iran, tot fent ziga-zagues per prevenció. El trajecte va durar unes 12 hores. Un passador va guiar el grup, format per una trentena d'afganesos. Una furgoneta, en funcions de taxi, els esperava de cara enfilar el tram següent, que fou de 4 hores. I després, van haver de tornar a avançar caminant, sempre guiats, per topants de muntanya. Tot d’una la sort però se’ls girà d’esquena: foren aturats per la policia iraniana i deportats cap a l’Afganistan. Mohamed no va escarmentar. I en el segon intent, va volar de Kabul, la capital afganesa, fins a Ankara, Turquia, on hi va poder treballar dos mesos. Des de la capital turca es va desplaçar a Istanbul. I des de l’antiga Constantinoble, una altra furgoneta el va acostar fins al Maritsa, el riu europeu que separa Turquia de Grècia. El va travessar sa i estalvi amb una barca amb 12 refugiats més a bord.<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8675" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8674" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"> </span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8675" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"> «Faqat painch da qa wakhat darit». Mohamet comunica, en darí, a Mahmoud i altres afganesos, des de l’interior d’una sala amb roba de segona mà, que els resten cinc minuts per triar i remenar i que, un pic transcorreguts, hauran d’anar-se’n. «Hafte hiyenda», Mohamet afegeix que poden tornar la setmana entrant. La cua es llarga. Batool Sher Zad i Wais, el seu marit, tenen 6 fills: Noorudin; Maryam; Arman; Jawad i Reza. Abans d’entrar, s’identifiquen amb l’<i style="-webkit-padding-start: 0px;">International Protection Applicant Card. Hellenic Republic. Asylum Service</i>. A hores d’ara el noi de Faryab fa de traductor i intèrpret entre la nombrosa comunitat afganesa refugiada a Atenes. És un voluntari més, amb dret a allotjament, en el Victoria Social Centre, una antiga clínica dental ubicada en el número 14 de Gkiilfordou. Es tracta d’un edifici llogat de 5 plantes, adaptat per a oferir diversos serveis als refugiats. <i style="-webkit-padding-start: 0px;">En Red SOS Refugiados, </i>plataforma cívica, dinamitza l’esmentat edifici, que va obrir les portes l’octubre passat (durant l’estiu van fer les reformes pertinents). En el Victoria Social Centre es serveixen, a migdia, de dilluns a diumenge, uns 600 àpats, tasca encomanada a Zaporeak, ONG basca que a partir de les 9 matí ja tenen els fogons encesos de la cuina. El Victoria també ofereix classes d’anglès i grec; suport a mares embarassades i/o amb nadons; un espai d’esbarjo per a la mainada; atenció mèdica; wifi; servei de dutxes; un espai per a dones; suport psicològic... Fins i tot, hi ha organitzat un campionat d’escacs matinal per fases eliminatòries. L’impulsor de la competició és en Gorka, un voluntari de Sabadell. A la tarda, en Gorka i la Gemma, també sabadellenca, em suggereixen de visitar Velos Youth. Ens hi acompanyen la Maria i en Bernat, mallorquins, els quals ens diuen que, entre els refugiats, hi ha molt de jovent que han arribat sols a Grècia. I mentre travessem la plaça Victoria, la Maria m’assenyala un parell de senyors, dels qual es té constància que es dediquen a captar nois per a prostituir-los a canvi de menjar, sostre, diners... Velos Youth és justament un centre per dotar de recursos a joves tan i tan vulnerables. A Velos, mot que vol dir fletxa en grec, treballen els hàbits higiènics; les emocions; les relacions socials; la salut sexual; l’alimentació sana en bé del seu creixement personal. <span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8672" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8671" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">«Roz-e-khosh», l’equivalent a bon dia, uns mots en darí que vam aprendre. </span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"> </span></div>
<div class="yiv7342349367MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8662" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8665" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d'<i id="yui_3_16_0_ym19_1_1516568047218_8664" style="-webkit-padding-start: 0px;">Elogi dela transgressió</i></span></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-59572664079111305412018-01-11T21:50:00.000+01:002018-01-11T21:50:03.413+01:00"Atenes: col·locar els carrers i altres oblits matiners", per Quim Gibert<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZLDY1maBUOhy0m2Va1waduXZy0UzJa_TkmPyv7IXavZzmA-jIudINVCBxXevU_OZyQii32GUxGgpVKh0d8zbyJRmDY4UFNDDReVoNYip-5ysDaj1BfCoBLW_6KlRpEouhjrTHHmF4D48/s1600/Refugio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="680" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZLDY1maBUOhy0m2Va1waduXZy0UzJa_TkmPyv7IXavZzmA-jIudINVCBxXevU_OZyQii32GUxGgpVKh0d8zbyJRmDY4UFNDDReVoNYip-5ysDaj1BfCoBLW_6KlRpEouhjrTHHmF4D48/s400/Refugio.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://pulsoslp.com.mx/2016/06/20/city-plaza-hotel-descanso-para-refugiados-en-grecia/">Font de la imatge</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2847" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2846" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Atenes: col·locar els carrers i altres oblits matiners<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2848" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br style="-webkit-padding-start: 0px;" /></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2854" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2855" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">Sembla que estigui a punt de caure. Mentre Atenes aixeca les persianes dorm de qualsevol manera en un dels bancs que hi ha a la plaça. És el banc amb el qual ensopegues només sortir de la boca de Victòria, parada de metro que coincideix amb un dels punts cèntrics de la ciutat. La roba que duu és de fa dies. La dona no deu superar la cinquantena. I probablement sigui grega.<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">Unes cantonades més avall, una petita foguera escalfa a un grupet de gent, asseguda en els baixos del número 22 d’Axarnon, un dels carrers més coneguts. No és l’hora de l’esmorzar dels manobres i paletes d’una construcció en obres. Es tracta d’una colla d’afganesos, sirians, palestins, pakistanesos, que han ocupat aquest edifici d’oficines abandonat de 5 plantes. No fa gaire que les empreses subministradores els han tallat l’aigua i el llum. La llanterna del mòbil ens obre pas escales amunt. Hi viuen una vintena de famílies refugiades, que s’han organitzat en apartaments improvisats. Uns taulons i/o una flassada solen fer d’envà. Capses de roba de tota mena, sabatots i altres peces de vestir s’amunteguen en una part de la tercera planta, la que dona al carrer. És material de segona mà que ha arribat del País Basc i d’altres indrets de l’Estat espanyol. Una noia finesa i una altra de navarresa no donen l’abast endreçant tanta cosa en els armaris que hi ha encastats. I és que totes dues també han d’atendre mares joves que cerquen bolquers, llet per a nadons i roba d’hivern.<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2842" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2842" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2841" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">Ens els baixos del <i style="-webkit-padding-start: 0px;">squat</i>, tal com solen anomenar-se els blocs ocupats, hi ha la cuina i el menjador. Just a l’entrada d’aquestes dependències em saluda un noi kurd, del qual no recordo el nom, i en Joan, dinamitzador de l’ONG <i style="-webkit-padding-start: 0px;">Provocant la pau</i>. En Joan, que és fill d’Amposta, em pregunta si ens cal quelcom. Li responc que alguna de les prestatgeries dels armaris han cedit de tant carregades de roba. En Joan fica fil a l’agulla i, al cap d’un quart d’hora, es presenta, a la tercera planta, amb un grapat d’escàrpies. Aconseguim recol·locar les lleixes i l’embalum corresponent. Axarnon 22 també disposa d’un espai infantil; una sala d’estar; una rentadora (a hores d’ara inactiva per manca de corrent); una farmaciola...<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2840" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2840" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2839" lang="CA" style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">En un pis del mateix carrer Axarnon, unes travessies més enllà, l’Alba, en Xavier, la Marina i altres membres d’Acció Solidària Mediterrània, m’hi deixen fer nit. També hi dormen altres voluntaris a canvi d’una aportació simbòlica per sufragar les despeses del lloguer. La tasca dels d’Acció Solidària Mediterrània, que hi viuen d’un temps ençà, és de suport a persones soles i a famílies instal·lades, bàsicament, en els <i style="-webkit-padding-start: 0px;">squats</i>d’Exarquia, barriada anarquista que data dels anys 60 (no hi trobareu cap entitat bancària de crèdit ni res per l’estil). L’estiu passat un petit contingent d’Acció Solidària Mediterrània es va desplaçar primer a l’illa de Creta i després a la Kos seguint la pista d’un refugiat, que l’únic que desitjava era trobar feina en un lloc o altre. Miraculosament el van poder localitzar: la policia grega l’havia empresonat per no disposar de la documentació requerida. La dels refugiats és una motxilla plena tant de penúries com d’instants de reviscolament. En aquesta línia, l’escriptor italià Claudio Magris apunta que el sentit de l’existència consisteix sobretot a dialogar: «a sortir de nosaltres mateixos i trobar-nos amb l’altre».</span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2838" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;"><br style="-webkit-padding-start: 0px;" /></span></div>
<div class="yiv6997328828MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1515699105245_2831" style="-webkit-padding-start: 0px; background-color: white; font-family: "Helvetica Neue", "Segoe UI", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">Quim Gibert, psicòleg i coautor de </span><i style="-webkit-padding-start: 0px; font-family: Arial, sans-serif;">Removent consciències</i></div>
</div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-91306646267486947212017-12-05T17:01:00.001+01:002017-12-05T17:01:44.633+01:00Entitats dels Països Catalans es reuniran a Castelló per enfortir lligams<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgigwJYAlo8N5B95g4Kq2A1MPsvPR16lVsR3mcLeU1BkDuAE7kh3QJNP0ECnBStHQDiywrPpyEAhKJMhv0K-yhtjYMTA6LcysuzeqkzeIeCVazHrAmbBu_RqOqYf0AtDq2-BBd1Qmvj9D4/s1600/REUNI%25C3%2593+EXL+16+DESEMBRE+2017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgigwJYAlo8N5B95g4Kq2A1MPsvPR16lVsR3mcLeU1BkDuAE7kh3QJNP0ECnBStHQDiywrPpyEAhKJMhv0K-yhtjYMTA6LcysuzeqkzeIeCVazHrAmbBu_RqOqYf0AtDq2-BBd1Qmvj9D4/s400/REUNI%25C3%2593+EXL+16+DESEMBRE+2017.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;">
<b>Entitats de tot el domini lingüístic reforçaran lligams a Castelló davant l’excepcional situació</b></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px;" /></div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL), que aplega col·lectius d’arreu del domini lingüístic català, es reunirá el proper 16 de desembre a Castelló de la Plana per celebrar la trobada anual que cada any fa coincidir amb l’aniversari de les Normes de Castelló de 1932.</div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
En aquesta reunió plenària, que es durà a terme a la seu del sindicat STEPV-iv (cr.Marques de Valverde, 8) a les 11 h, es farà un repàs de totes les campanyes, trobades i activitats desenvolupades durant l’exercici, especialment sobre l’espai de comunicació en català i les seves darreres novetats, a més de l’amplicació de la xarxa a altres col·lectius.</div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
També es tindrà en compte l’excepcional situació de repressió viscuda a Catalunya, que afecta directament a les associacions i institucions que treballen per la llengua, l’escenari postelectoral i els darrers atacs rebuts al model d’escola en català a diferents parts del territori catalanoparlant.</div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
En aquest complicat context, la xarxa d’Enllaçats reitera encara més el seu compromís per sumar esforços i compartir sinergies entre els diferents col·lectius que l’engloben, revertint tendències recentralitzadores.</div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;">
Com cada any, Enllaçats per la Llengua dona suport i assistirà als actes de la commemoració de les Normes de Castelló, organitzada per la plataforma “Castelló per la Llengua”.</div>
<br /></div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2003725583501146610.post-88862972314654671592017-11-20T20:57:00.000+01:002017-11-20T21:03:00.557+01:00"Advocats del diable", per Joaquim Gibert<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOr6Pu7QPZ7pc89iyhj-ndYhQW4N2oQprepwDaFi1YwSjsheO3nRNN4ni4uRVz81JLS0ykcG1MvSFAFwCPZIFdP5l2vVjMwH8eeUqusbCAViDZb3U1EatJNxO2Dx1EGko8zDCRDdM9LAA/s1600/banderes.jpg" imageanchor="1" style="background-color: #f3f3f3; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1001" data-original-width="1500" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOr6Pu7QPZ7pc89iyhj-ndYhQW4N2oQprepwDaFi1YwSjsheO3nRNN4ni4uRVz81JLS0ykcG1MvSFAFwCPZIFdP5l2vVjMwH8eeUqusbCAViDZb3U1EatJNxO2Dx1EGko8zDCRDdM9LAA/s400/banderes.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: #f3f3f3;">Font: Ara.cat</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span>
<div align="center" class="yiv9453148208MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2303" style="font-family: "helvetica neue", "segoe ui", helvetica, arial, "lucida grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: center;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">Advocats del diable<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div align="center" class="yiv9453148208MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2305" style="font-family: "helvetica neue", "segoe ui", helvetica, arial, "lucida grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: center;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br style="-webkit-padding-start: 0px;" /></span></div>
<div class="yiv9453148208MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2257" style="font-family: "helvetica neue", "segoe ui", helvetica, arial, "lucida grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2312" lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">En el decurs de l’adolescència vaig passar llargues estones parlant de tot i força amb en Jordi A. B. Vam riure molt junts. I és que sempre tenia un acudit a punt. A l’Institut Bisbe Sivilla de Calella, on tots dos hi cursàvem 3r. de BUP l’any 1978, hi va haver una discrepància que va duu cua. En Jordi deia que la senyera era l’única bandera dels catalans. Jo ho podia sospitar però no en tenia la certesa. Probablement per això, li vaig contestar que l’espanyola també era nostra. Alguns alumnes, requerits per mi, es van incorporar a la discussió, els quals de seguida em van fer costat. La d’en Jordi, aleshores, es va convertir en una veu en la més absoluta minoria. És curiós, però, cada cop que en Jordi esgrimia arguments, en ple debat, no podia fer altra cosa, per dins, que donar-li la raó. Aquell dia, que en Jordi va haver-se d’explicar del dret i del revés, envoltat del grupet que es va atansar, em vaig sentir molt a prop d’ell. Va aconseguir que certs pressentiments deixessin de ser-ho. I és que de cop i volta vaig aclarir que l’espanyola no era la meva bandera. Diuen que és tot d’una que els vailets comencen a dir «mama» i «papa». I que passa el mateix, quan comencen a caminar. Ambdós fets, sorprenen per la immediatesa, com si el guió encara no ho contemplés. Els punts d’inflexió, quan el terreny és ben adobat, es produeixen sobtadament. I, mai més, res tornarà a ser com abans.<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv9453148208MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2255" style="font-family: "helvetica neue", "segoe ui", helvetica, arial, "lucida grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2254" lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">L’orgull no em va permetre reconèixer, en aquell instant, el canvi de parer entorn de les banderes. En Jordi ho va saber dies més tard. Vaig arribar a la conclusió que allò que m’havia mancat eren motius de pes i exemples de cara descartar l’espanyola amb la fermesa i serenor d’en Jordi. I, sobretot, la gestió lligada al fet de sentir-me sol, ridícul, rar, empestat. I és que a partir de llavors, jo passava a situar-me entre una minoria estrafolària i que, a voltes, irritava a la gent d’ordre. Per poder fer el pas definitiu, va ser cabdal haver-lo posat a prova. Em va anar bé veure com en Jordi es treia les garrofes del foc. I, així, disposar de bons arguments. De retruc, em va servir per aclarir dubtes i cabòries que em ballaven pel cap. Ras i curt, m’havia dedicat a fer d’advocat del diable.<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv9453148208MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2239" style="font-family: "helvetica neue", "segoe ui", helvetica, arial, "lucida grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2238" lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Dècades més tard, exercint d’ensenyant, vaig constatar que hi havia alumnes que feien preguntes per tal de tenir respostes en aspectes en els quals anaven coixos de recursos. Així doncs, vaig lloar, en una ocasió, a Najat El Hachmi, nascuda a Nador (Rif, Marroc) i criada a Vic, quan el 2008 va guanyar el Ramon Llull, el premi més ben dotat de literatura catalana. Ho vaig fer com un exemple interessant d’integració i talent. Un adolescent del grup-classe, que solia mostrar sensibilitat envers la llengua, va preguntar-me si El Hachmi no li hagués sortit més a compte escriure en castellà. No oblidem que l’adolescència és un període al llarg del qual es va forjant la identitat. I disposar d’un relat amb cara i ulls entorn una llengua contínuament qüestionada no és fàcil d’articular. Sobretot perquè abans has de desactivar el relat existent per defecte. I, per desactivar-lo, també has de tenir discurs. A més, ningú te n’ensenya a fer-ho, si no és per mitjà de l’observació i de la imitació; d’interpel·lar-te; de lectures; de converses... Es tracte d’un aprenentatge gairebé autodidacta.<span style="-webkit-padding-start: 0px;"></span></span></div>
<div class="yiv9453148208MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2242" style="font-family: "helvetica neue", "segoe ui", helvetica, arial, "lucida grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"><br style="-webkit-padding-start: 0px;" /></span></div>
<div class="yiv9453148208MsoNormal" id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2244" style="font-family: "helvetica neue", "segoe ui", helvetica, arial, "lucida grande", sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 0.0001pt; padding: 0px; text-align: justify;">
<span id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2247" lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Quim Gibert, psicòleg i coautor d'<i id="yui_3_16_0_ym19_1_1511207123721_2246" style="-webkit-padding-start: 0px;">El despertar dels Països Catalans</i></span></div>
Oshttp://www.blogger.com/profile/12107829973751248498noreply@blogger.com0