Això es concreta, en els actes previstos pel desembre, en tres reivindicacions essencials:
- la consolidació d'una escola valenciana, pública i de qualitat, ja que es considera que l'ensenyament és una eina fonamental perquè el català esdevinga efectivament la llengua vertebradora de la societat valenciana.- la necessitat de la recepció de TV3, IB3 i Canal 9 al País Valencià, les Illes i Catalunya, per a la creació d'us espai comunicatiu compartit.- el reconeixement sense embuts de la unitat de la llengua per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que cal defugisca els projectes isolacionistes, de creació d'un model lingüístic separat de la resta de les varietats del català.
Per acabar la seua intervenció ha anunciat tots els actes que Castelló per la Llengua ha preparat en motiu del 79é aniversari de les Normes de Castelló, principalment el cicle de conferències a la Llotja del Cànem i la manifestació del 17 de desembre, dia central de la celebració, en què també es realitzarà una fira d'entitats al matí i un concert com a cloenda festiva.
Així es manifesta Castelló per la llengua, plataforma que ja ha fet uns quants actes en defensa de la llengua catalana al País Valencià, que vol recordar i reivindicar les Normes del 32 i que és un exemple d'unitat en pro de la llengua, ja que engloba diferents col·lectius i partits polítics. El punt àlgid de tot plegat s'esdevindrà el pròxim dia 17 en una manifestació a Castelló.
Paga la pena fer una ullada al seu blog, on s'explica la història de les normes i les activitats que s'estan fent i que es faran.
Fem tots un crit per la llengua catalana!
Amb aquestes eloqüents paraules, l'historiador recentment traspassat Josep Termes acaba el seu llibre "La catalanitat obrera", excel·lent recull periodístic sobre què pensaven les forces obreres de casa nostra en referència a la qüestió nacional, l'estatut del 1932 i el paper de la Generalitat republicana, a través dels seus òrgans propagandístics.
Dita vinculació entre regionalisme catalanista i conservadurisme burguès serà aprofitat per l'espanyolisme per adoctrinar la classe treballadora com a antítesi del "catalanisme", com representa a la perfecció a casa nostra la figura d'Alejandro Lerroux i el seu Partit Radical, ple de demagògia populista anticatalana, amb retòrica obrerista. També en podem incloure aquí el "blasquisme valencià" i certs posicionaments oficials dels partits i sindicats espanyols obrers a l'època republicana, que mantingueren una actitud d'oposició oberta, quan no de negació, a la qüestió nacional catalana. També hi podem incloure aquí els republicans reformistes espanyols.
Del 16 al 24 d’agost és previst que unes dues mil persones —entre conferenciants, professors i alumnes— participin a la quaranta-tresena edició de la 
Tot i els ajustaments pressupostaris obligats, la Universitat Catalana d’Estiu manté el nivell d’oferta tant pel que fa a cursos com a activitats organitzades, segons va manifestar el secretari de la UCE, Joan Maluquer. La programació d’aquest any manté, en paraules de Salvador Giner, «el rigor acadèmic de sempre, així com la dèria pels valors de la cultura catalana, com són el cosmopolitisme, la racionalitat i una visió molt lligada a les ciències»
Hi manquen quatre dies per a que l'adveniment de la II República espanyola compleixi quaranta anys (14-04-1931). En la mateixa data, Francesc Macià anunciava abans que es formés encara nou govern a Madrid, la "República catalana...".
La lluita entre ERC i la Lliga pel control de la doctrina catalanista fou perversa i molt dura, fet que també hi tení el seu pes per tal de cercar noves ajudes a les Espanyes.
