dissabte, 30 de setembre del 2017

1-O: Voratem! [ACCIONA'T 3]


LLEGIR LA REVISTA DIGITAL CLICANT AQUÍ:

ACCIONA'T 3: 1-O: VOTAREM!

"1-O: Votarem!". El referèndum convocat per a diumenge 1 d'octubre és el tema monogràfic del tercer número de la revista digital d'Acció Cultural dels Països Catalans: "Acciona't", de caràcter trimestral, amb publicacions a març, juny, setembre i desembre.
En l'edició del digital hi han participat membres del col·lectiu de les Illes Balears, Catalunya, País Valencià i la Franja.

El número conté una entrevista central amb l'activista i portaveu als PPCC de l'ICEC Anna Arqué, on parla, entre altres coses, de la feina feta a nivell internacional per promoure el dret d'autodeterminació de Catalunya i del paper de la resta de Països Catalans.


Acciona't també hi té altres continguts al voltant del tema:  un editorial, un article d'opinió sobre com es veu el procés independentista des del País Valencià, una recomanació cultural, i una secció de pregunta-resposta a una persona de cada territori dels Països Catalans, anomenada "set de set", on veurem quina percepció es té des de cada territori sobre la política lingüística a dur a terme en una eventual República catalana.


Índex de continguts del tercer número d'Acciona't: "1-O: votarem!"







-Editorial: Països Catalans i dret a decidir, una assignatura pendent. per Òscar Adamuz

-Entrevista a Anna Arquéper Òscar Adamuz

-Article d'opinió: El procés vist des del País Valencià. per Tomàs Escuder


-Recomanació cultural: Polèmica d'en Pep Gonella (F. de Borja Moll). per Toni Barceló


-Set de set:
 política lingüística d'un Estat català independent» per Toni Barceló



Hi responen:

Marcel A. Farinelli, historiador (l'Alguer)

Joaquim Torrent, geògraf (Catalunya)
Maria Cucurull, professora de català (Andorra)
Quim Gibert, psicòleg (Franja de Ponent)
Antoni Infante, activista polític (País Valencià)
Joan-Pere Le Bihan, ex-director de les escoles Bressola (Catalunya Nord)
Aina Vidal, periodista i activista (Illes Balears)

Gràcies a tota la gent que ha col·laborat en l'edició d'aquest tercer número.

dissabte, 2 de setembre del 2017

"Família Kalaf, tenda 6YN, Vial", per Quim Gibert. /Caos a la pàtria d'Homer

Protestes a Quios contra el camp de refugiats

Família Kalaf, tenda 6YN, Vial

Roba i calçat conformen la major part de les provisions. Moltes de les peces de vestir són de segona mà. Algunes són noves de trinca, malgrat que la qualitat és discreta. També hi ha crema solar; sabó de bany; pasta de dents; jocs infantils; quaderns escolars; llegums envasades... Les prestatgeries, que emmagatzemen l’esmentat material i altres objectes, arriben pràcticament al sostre, la qual cosa permet tenir-ho ben endreçat.

Cada matí els voluntaris de FEOX fan via cap al magatzem, que comparteixen amb altres ONG’s, amb les comandes del dia anterior, sol·licitades per les famílies de Souda i Vial, els dos camps de l’illa de Quios, on s’acumulen centenars de refugiats en tendes i en naus. No sempre és possible satisfer les peticions des d’aquest punt de distribució. Els encàrrecs són col·locats en bosses de plàstic, que al seu torn són apilonades en la part de darrera de cotxes llogats per voluntaris de cara fer el trasllat cap als camps. El de Vial, a uns 7 km. de Quios, nom també de la capital de l’illa, és immens. Ni FEOX ni cap altra ONG hi té accés. I és que es tracta d’un camp sota control militar. L’única manera d’entrar-hi és per mitjà d’un dels refugiats. Els refugiats poden entrar i sortir lliurament dels camps. Fins i tot moure’s per arreu de Grècia. Però tenen prohibit travessar cap altra frontera europea. El poder adquisitiu dels refugiats és escàs. Tampoc disposen de papers en regla per gaudir d’un contracte legal de feina. I, per tant, queden com aparcats indefinidament en el tedi. Això explica potser els intents de suïcidis, els robatoris nocturns de mòbils, les baralles gairebé diàries davant la passivitat dels cossos de seguretat grecs.

Bona part dels naturals de Quios, illa que probablement va veure néixer Homer, rebutja la presència de refugiats. Hi han hagut protestes públiques. Seguint la costa des de la ciutat de Quios cap amunt hi ha Daskalopetra, una roca en forma de cadira. Suposadament Homer hi impartia ensenyances. No oblidem que l’autor de L’Odissea fa anar rebotit, durant anys, a Ulisses pel Mediterrani.

El cotxe de l’Isabel és ple de bosses preparades per lliurar a diferents famílies de Vial. El trajecte del magatzem fins l’esmentat camp el fa més d’un cop cada dia. La sol acompanyar un refugiat eritreu, que és l’encarregat d’entrar les bosses al camp. I de lliurar-les a les famílies sol·licitants. No tots els allotjats a Souda i Vial podran obtenir la condició de refugiats. Només ho poden ser els naturals de Síria, Afganistan, Iemen, Eritrea, Somàlia, Iraq i Palestina.

L’Isabel és filla de Madrid. Autogestiona la seva estada a Quios, des de l’hivern, per mitjà d’un fundraising, un sistema virtual de recaptació de fons. Una volta arribats a Vial, l’Isabel atura el cotxe rere uns matolls per dissimular la nostra presència. Baixa del cotxe el noi eritreu dels encàrrecs amb dues bosses i s’esmuny. No passen ni dos minuts que una unitat de la policia ens convida a allunyar-nos del camp. L’Isabel em diu que no hi estem obligats. Però que s’estima més evitar el conflicte amb els agents. Optem per canviar d’ubicació vorejant el recinte per un altre costat. Truca a l’eritreu per dir-li on som. Ens localitza i tornem tots tres cap a la ciutat de Quios gairebé amb la mateixa càrrega de sortida del magatzem. L’Isabel tracte de prendre-s’ho bé. I diu que, cap a la tarda, hi tornarà una i altra vegada fins aconseguir-ho.


Joan-Carles Mèlich, filòsof, sosté que un bon viatge (o una bona lectura o una bona formació) han de viure una situació de pèrdua, de desorientació. I no de reafirmació de les conviccions del viatger, lector, aprenent, perquè, llavors, deixa de ser interessant. Afegeix Mèlich, que el bon viatge (la bona lectura, el bon aprenentatge) obre molts interrogants i dubtes.                        

Quim Gibert, psicòleg i coautor de "Removent consciències"

divendres, 1 de setembre del 2017

Jornada de música popular algueresa


Concert "Cants" d'Àngel Maresca

Comunicat enviat per Irene Coghene

Dimecres 30 d'agost la música popular algueresa és estada la protagonista durant lo concert Cants, Històries organitzat d'Àngel Maresca Lo Barber. En una plaça Pino Piras ben plena de persones són estades exegüides les 18 cançons recollides en el cd presentat enguany, que ha donat lo nom a la tardada, amb cançons escrites de Lo Barber i calqui una tradicional. L'espectàcul és estat presentat de Irene Coghene, que d'anys se ocupa de cultura algueresa, frequentant associacions com la Plataforma per la llengua. L'amistat amb l'artista li ha permitit de xatxarar per enrecordar amb ell l'Alguer i el context social en les quals són nades certes cançons, com Al carrer de la pretura i Alguer, Algueresos. Maresca, fill de la tradició de les barberies on, a més dels rasors i pinzells, no manqueven mai guiterres i mandolins, en una ciutat d'altros temps que no menester a olvidar. La tardada ha vist diversos artistes, com lo jove Cristian Melone a la fisarmònica que ha acompanyat Al carrer del Carme, paraules de Luigino Salis, i Ballar. De la Catalunya és arribat per l'ocasió de Tarragona, amb el qual Maresca ha exegüit la Ballada de Sant Antoni, Lo 17 de maig 1943-1973 i Joaní Pescador, en memòria del pare de l'autor. Assai apreciat del públic de l'interpretació del compositor alguerés Giuseppe Manca a la tromba amb la cançó Joves, arranjat en estil Bossa nova. Acabant la tardada, una altra important col·laboració amb la Coral Nova Alguer de la qual Maresca és soci fundador. La coral, sempre present en les activitats canores finalitzades a mantenir la música popular algueresa, ha exegüit la tradicional S'és desfet lo matrimoni i Joan Hortolà, text de Joan Cano i música de Maresca. L'últim convidat és estat Berto Calaresu Probonaro amb les culleres, que ha permitit la conclusió de l'espectàcul, moment en el qual Àngel Maresca he dedicat Les Bàlzigues als tants presents.