[L'endemà des de Catalunya 2017], per Joaquim Torrent

(Font imatge)

Al Principat, Sant Joan i la seva nit sempre ha estat una celebració festiva, amb revetlles populars i llançament de petards, i també amb la instal·lació i posterior crema de fogueres per part de la quitxalla, que servien per desfer-se de tota mena d'andròmines. Darrerament, però, cal constatar que la profusió de fogueres ha baixat, almenys a les ciutats grans, pels inconvenients que originaven.

Té un significat de comunió amb la natura i de renovació, ja que també sol ser costum veure l’aparició del sol, especialment arran de mar, i de renovació i d’iniciació –de noves relacions– sobretot els joves.

Igualment per Sant Joan es fan els actes de la Flama del Canigó, celebració iniciada en els anys 50 a la Catalunya Nord i que amb el temps s’ha anat estenent i que consisteix en la rebuda de la Flama duta des del Canigó i la posterior encesa de fogueres. A banda, i amb un origen més popular, hi trobem les famoses Falles del Pirineu, amb la baixada de teies enceses i l’encesa de fogueres.

La nit de Sant Joan també s’anomena la Nit de les Bruixes perquè éssers fantasiosos de tota mena se suposa que hi apareixen; de tota manera no tot són bruixes sinó també sers menys malèfics, com dones d’aigua –especialment al voltant del Montseny–, amoretes i follets. A més, la nit de Sant Joan es considera una data especial per collir tota mena d’herbes, ja que es creu que és en aquesta data que tenen més poders.

Sí, penso que Sant Joan hauria de ser Festa Nacional. És una festivitat comuna a totes les terres de parla catalana, amb manifestacions força comunes, i té un significat màgic i especial en coincidir amb el solstici d'estiu, que ens agermana a tots nosaltres i ens dóna noves energies, individualment i com a poble.

 

Joaquim Torrent, geògraf i activista cultural

Principat de Catalunya