Com cada any, amb motiu del
solstici d’estiu, una expedició andorrana convocada pel Centre de
la Cultura Catalana i Aina enfila la muntanya del Canigó per anar a
cercar la flama. Un cop encesos els fanalets i les torxes, els
excursionistes tornen cap a casa amb la voluntat de fer arribar la
flama arreu dels PPCC. A Andorra, any rere any, varia la parròquia
amfitriona i, per tant, un cop arribada la comitiva, cada any, es
llegeix el manifest en un indret diferent del país. A la tarda, en
canvi, el lloc de trobada és sempre a Casa de Vall, on les
autoritats del país esperen els amfitrions per rebre la flama i
encendre així el peveter.
Un cop s’ha fet l’encesa
del peveter amb tots els honors, cada parròquia encén un fanalet,
que serà el que després servirà per fer cremar les fogueres i les
falles de les diferents parròquies. Malgrat que en aquesta època de
l’any els dies són llargs, els fallaires esperen que sigui negra
nit. Els primers de desfilar són els menuts, que fan giravoltar
boles lluminoses de colors variats; seguidament, arriben les
guspires, les torxes, rodes de foc que cremen amb força i cercles
que giren i il·luminen els carrers la nit de Sant Joan.
Després del cava i la coca de
recapte, ja a la mitjanit, arriba la revetlla. Festa, xerinola i ball
fins a la matinada, tot i que alguns no s’allarguen gaire, ja que
el dia 24 de juny només és festiu a les parròquies d’Andorra la
Vella i Encamp.
Maria Cucurull
Professora de catal
i activista cultural
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada