dilluns, 20 de juny de 2016

[L'endemà des del Principat de Catalunya] Les Lleis de la Catalanofonia, per Sergi Perelló




Qualsevol comunitat nacional d’arreu del món que hagi estat sotmesa a un procés d’imposició d’una altra comunitat nacional, habitualment per mitjà de l’exercici d’algun tipus de violència, ha patit en diferent mesura la despossessió dels elements constitutius de la seva societat; els elements materials i els elements immaterials. Aquests elements són el territori amb la seva extensió i els seus recursos, la gestió d’aquests recursos amb les diverses formes d’economia, el tractament dels afers públics per mitjà de la participació i el govern, i la manera de relacionar-se amb la seva cultura, llengua i tradicions. La despossessió d’aquests elements és una pèrdua de drets humans i col·lectius (drets civils i polítics i drets econòmics, socials i culturals) a favor d’una altra comunitat nacional. I perdre drets, en qualsevol dels aspectes materials i immaterials esmentats, significa que les persones originàriament que habiten aquell espai esdevenen subalterns. Per tant deixen de ser ciutadans iguals a la resta. No cal perdre tots els elements materials i immaterials per a esdevenir una comunitat subalterna. Només perdent-ne un de sol ja és una vulneració de drets. I una cosa és la diversitat i la diferència, que és font de riquesa, i l’altra és la desigualtat, que és font de pobresa.

Podem esmentar exemples de comunitats nacionals del món que han patit o pateixen processos d’imposició i pèrdua de drets. Algunes ja no existeixen, com diversos pobles originaris del continent americà, altres llangueixen com Occitània i d’altres encara sobrevivim, com els Països Catalans.

Els efectes del procés d’imposició d’una comunitat nacional cap a una altra actua com quan es rovella una estructura. Pot ser més o menys lent, però finalment col·lapsa.

Els Països Catalans hem estat de les que ha pogut sobreviure degut a uns factors històrics, polítics, socials, econòmics i culturals molt específics que en Josep Fontana relata a ‘La formació d’una identitat’(2014). Però el rovell ha seguit actuant. Els sectors més conscients dels ciutadans subalterns del país, una mena de bombers, han anat i segueixen apuntalant l’estructura. Hi ha llocs del territori on hi ha bigues que fan figa o d’altres que ja han caigut.

Al Principat és, on en general, les bigues estan més ben apuntalades. Fins i tot el gruix dels ciutadans subalterns del Principat ens hem adonat que seguir apuntalant una estructura rovellada no serveix de massa i que cal construir-ne una de nova. I ja hem començat a arreplegar ciment, totxos, bigues i teules noves.

Ara cal que la majoria de ciutadans subalterns ens posem seriosament a construir la nova estructura.

La creació de la República Catalana Independent (del Principat) és la primera peça de la recuperació dels drets humans i col·lectius com a ciutadans de tot el territori de la nostra comunitat nacional. N’és el catalitzador.


Per què i com

La República haurà de ser com les sagreres de l’edat mitjana on la pagesia, amb pocs dels béns que disposaven, s’hi refugiaven fugint de les amenaces i agressions de la noblesa, en aquest cas els ciutadans subalterns de la resta del país.

A la pràctica, la República haurà de crear les Lleis de Suport a la Catalanofonia des de la perspectiva de garantir uns mínims drets humans i col·lectius dels ciutadans subalterns de la resta del territori.

La República Catalana haurà d’estendre passaports de plena ciutadania, als ciutadans subalterns que ho vulguin, per a proveir-los dels drets bàsics de la primigènia república.

Els serveis públics bàsics que la República haurà d’oferir als ciutadans subalterns, se centraran especialment en l’educació i la sanitat. A les zones frontereres es reforçaran els serveis d’atenció primària i hospitalària i s’ampliarà l’oferta pública escolar de primària, secundària i universitària. Al mateix temps, el centres educatius de la resta de territori que ho sol·licitin podran ser incorporats a la xarxa pública educativa de la República Catalana.
Aquestes lleis hauran de permetre que el govern de la República financi totes aquelles iniciatives d’entitats socials, polítiques, culturals i econòmiques que menin per la recuperació del territori, per la gestió justa dels recursos econòmics, per la participació democràtica i per la plena recuperació i normalització de la llengua catalana.

El govern haurà d’obrir oficines consulars a les principals ciutats de la comunitat nacional fora de la República. Aquestes oficines assistiran en tot allò que els calgui als ciutadans subalterns amb passaport de la República Independent.

Així mateix, el nou Banc Públic haurà de crear una xarxa d’oficines a tot el territori nacional fora de la República, oferint finançament al teixit productiu i a les classes populars des dels principis de la banca ètica.

La ciutadania subalterna anirà canviant les majories a favor de fer el pas cap a l’emancipació. No serà de cop ni amb els mateixos tempos. Però com a fruita madura, tots els territoris de la nostra comunitat nacional aniran confluint en la República Confederal dels Països Catalans.

Sergi Perelló,
sindicalista i expert en relacions internacionals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada