dimarts, 15 de novembre de 2011

Video del 35è Aplec Excursionista dels Països Catalans, a l'Alguer


Benvinguts germans i germanes dels Països Catalans! així començava el seu discurs el síndic de l'Alguer, que donava inici a la presentació del 35è Aplec Excursionista dels Països Catalans, celebrat els passats dies 29, 30, 31 d'octubre i 1 de novembre.

Un any més, gent vinguda de tot els territoris van gaudir de la trobada cultural, esportiva i paisatgística que representa aquest gran acte, enguany fet a l'Alguer, que es donà un bany de catalanitat uns pocs dies, refermant així el compromís de la ciutat sarda amb la seva identitat catalana.

dimarts, 8 de novembre de 2011

Quan la memòria històrica és selectiva...

El Fòrum per la Memòria del País Valencià porta anys fent bona tasca per tal d'aconseguir la justícia, si més no póstuma, als repressaliats i condemnats de l'època franquista. Al cementiri de València encara n'hi ha una de les majors fosses comunes d'Europa, i aquesta associació lluita junt amb els familiars dels desamperats perquè la memòria dels morts sigui rescabalada, per la dignitat de la gent que morí defensant els ideals democràtics i de llibertat.
Aquí teniu una bona mostra de com les autoritats valencianes tracten un tema tan delicat:


Comunicat del Fòrum per la Memòria del País Valencià en relació amb la senyalització de les fosses comunes del Cementeri General de València el dia 1 de novembre de 2011.


Més d’un centenar de persones es reuniren dimarts 1 de noviembre, convocades pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, per tal de retre homenatge a les víctimes del genocidi franquista soterrades en les fosses comunes del Cementeri General de València. Familiars de represaliats, membres del Fòrum i ciutadans que, simplement, volien denunciar una vegada més l’existència de les considerades com les majors fosses de tota Europa han senyalitzat amb cartells informatius les distintas seccions, algunes d’elles ja perdudes de manera irreparable per la construcció de nínxols, que la dictadura va utilitzar per llençar els cadàvers de la sagnant repressió que continuà després de la victòria feixista l’1 d’abril de 1939.

Els diferents cartells contenien la superfície total de cadascuna de les fosses, el nombre de víctimes registrades en elles i, en algun cas, una representació dels noms de les personas soterrades al lloc. Però, segons sembla, a aquesta ciutat és imposible informar, recordar, fer ús lliure i respectuós de la llibertat d’expresió segons en quins casos. I és que gran part del recorregut estiguéamenitzatpels altaveus de la capella del Cementeri, la qual i des d’el bell mig del mateix, sembla tenir el monopoli de la paraula en aquest Estat suposadament aconfesional i que les nostres autoritats municipals semblen també entendre com a excloent.

Per contra, els cartells informatius van ser arrencats per operaris del Cementeri, en una persecució més pròpia de règims dictatorials, conculcant-se, de nou, per part dels responsables municipales, un exercici bàsic d’alguns drets elementals: la informació, l’expressió i, en aquest cas, el record i l’homenatge a les víctimes d’una repressió que continua sent negada, deliberadament condemnada a l’oblit i a la intrascendència. A tot açò es va unir també la prohibició, per part de la Policia Local, de continuar amb la tasca informativa que representaven els cartells, apel·lant a certes Ordenances que, en cap cas, prohíbeixen senyalitzar respectuosament i pacífica llocs, a més en aquest cas, tan simbòlicament definidors de la realitat d’aquest Cementeri.

Als ciutadans i ciutadanes de València se’ns condemna a seguir fidelment les pautes
establertes pel poder municipal. Un poder obstinat en perseguir qualsevol manifestació que resalte l’aportació de tots els morts de les fosses a la dignitat democràtica. Doncs no és pas altra cosa el que representen els ciutadans i ciutadanes allí dipositats: la conciència d’una societat lliure i l’extermini d’uns valors democràtics que, ara, també diu representar l’Ajuntament de València. Però que són negats per la força, l’arbitrarietat i l’autoritarisme més condemnables.

Hem de denunciar públicament l’acaçament, la persecució, la interpretació restrictiva i paralitzant d’unes normes només per a uns casos determinatssempre per als mateixos casos- i l’específica repressió que sempre recau contra els mateixos ciutadans i ciutadanes, units amb la resta de persones que visitaven els seus familiars morts el dia 1 de novembre. I açò, amb independència de les accions legals que puguen derivar-se davant d’aquest abús d’autoritat, el qual palesa el tarannà antidemocràtic dels seus últims responsables.



Un dels actes fets pel Fòrum per la Memòria del País Valencià