dimecres, 31 d’octubre de 2012

Anarquisme i catalanisme: dos moviments històricament oposats?




Quan l'anarquisme s'anava fent hegemònic dintre el nostre moviment obrer (segona meitat del XIX) no va rebre influències del catalanisme efervescent de l'època?

Aquest escrit només pretén invocar a la reflexió a partir de textos històrics que poden ajudar a desfer més d'un tabú sobre el tema. Potser no tothom sap que hi havia anarquistes participant als Jocs Florals, publicant revistes en català, composant la lletra dels Segadors o de sardanes, per exemple. Quatre històries interessants que cal conèixer i informació complementària al final. Comencem:

1. Josep Llunas i Pujals (1852-1905) representa una forma de fer dins l’obrerisme, el catalanisme i l’anarquisme perfectament actual. Reusenc de naixença, emigra a Barcelona on aviat entra en els cercles progressistes de l’època, marcats per la diversitat de tendències i matisos ideològics, entre ells el catalanisme, i funda la revista d’expressió i crítica política “La Tramuntana”.(...)

Josep Llunas s’aparta per tant del catalanisme burgès i es reclama a si mateix catalanista, anarquista, obrer i lliurepensador. És el catalanisme popular de Llunas un dels denominadors comuns en la majoria de lliurepensadors catalans que en aquella època es relacionen entre sí sense prejudicis ni sectarismes, com ara Farga Pellicer, Anselmo Lorenzo o el mateix Llunas, tots ells actius en l’Acadèmia, una mena de centre cultural i de debat ideològic que hi havia a Barcelona, i que unia gent de totes les procedències polítiques possibles dins el progressisme (republicanes, anarquistes, etc). 

2. Per a molts era insòlit que un anarquista escrivís sardanes. En una ocasió el mateix Puig ho va explicar al president Francesc Macià quan en un dels seus viatges per l’Empordà visità l’Escala. A la secretaria de l’Ajuntament, voltats de l’alcalde, el Comissari de la Generalitat a Girona i altres personalitats, el President i l’anarquista conversaren una estona. S’havien conegut a Barcelona. Macià digué a Puig que sabia dels seus dots de compositor de sardanes. "Escric sardanes perquè estimo la meva terra, el seu folklore, els seus costums i tradicions. Però no sóc catalanista i menys nacionalista. Vull un món sense fronteres, lliure i agermanat", va respondre TonetAntoni Puig Artigas (1886-1960).

3. Mostra anecdòtica d’aquesta convergència entre anarquisme i alliberament nacional és al propi himne de Els Segadors, d’ Emili Guanyavents (Barcelona, 1860-1941).
Guanyavents, conegut per la societat de l’època per la seva relació amb el moviment obrer i anarquista, va ser qui va escriure la lletra de l’himne nacional de Catalunya introduint-hi lletres tals com  “Com fem caure espigues d’or, /quan convé, seguem cadenes”, elements de clara influència llibertària.
Tot i que la seva militància ideològica estigué apunt de fer que no guanyés el concurs convocat per la Unió Catalanista del 1899 per fer una nova lletra, el fet és que finalment un anarquista és l’autor de l’himne nacional català.

4 .En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional. (Salvador Seguí).





dimecres, 17 d’octubre de 2012

La petjada catalana a Grècia

RODES. Grècia. Un dels relleus de la muralla amb la imatge de Sant Jordi, obra del gran mestre català Anton Fluvià.
Sant Jordi representat a les muralles a Rodes



"La pus rica joia que al món sia, e tal que entre tots los reis de cristians, envides, lo porien fer semblant."


Així va definir Pere Terç la bellesa de l'Acròpolis atenenca en una carta en la qual, arran de l'annexió a la corona dels ducats d'Atenes i Neopàtria, l'any 1380. El Cerimoniós, un monarca especialment interessat per la història i per la cultura, demana a Pere Desvall, que era a Atenes, que creï un cos de guàrdia que vigili el castell de Cetines (l'Acròpolis).

Avui dia, en què 2011 va fer 700 anys de l'arribada dels catalans a terres hel·lèniques, es va aprovar de col·locar una placa commemorativa de la famosa frase del monarca català  a l'Acròpolis d'Atenes, el monument més important de Grècia i una de les joies arquitectòniques del món clàssic, per a recordar un dels primers elogis que es van fer referint-se a ella.
L'escrit està en català, en grec, en anglès i en castellà.

L'empordanès Eusebi Ayensa, director de l'Instituto Cervantes a Atenes, ha estat el promotor de la placa, que han corroborat les autoritats gregues.
Armes rei arago comte barcelona.gif Armes sant pere.gif Armes sant jordi.gif Armes siclia.gif
(Rei d'Aragó - Sant Pere de Roma - Sant Jordi - Rei de Sicília)
Armes que portaven a la batalla la Companyia Catalana d'Orient, segons la crònica de Ramon Muntaner


ATENES. La

Segons l'historiador i estudiós de dels fets dels Almogàvers a l'orient; Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), l'únic "monument" actual que data de la dominació catalana sobre Grècia podria ser una pintura mural  que es va representar a una església d'un poble proper a Atenes. La tradició popular diu que tant l'esglesia com la pintura es van fer sota el domini de la Companyia i al mural li diuen la "Panagia Catalana".

GRÈCIA. Rodes. Castell de Sant Nicolau. Bellíssims ornaments a la corona de la torre central amb un escut timbrat a la part superior i sis de ciutats o genealògics sobre pedra blanca envoltats de pedra bellament treballada.

Escuts heràldics d'origen català al castell de Rodes



Pintura del 1888, entrada triomfant de Roger de Flor sent rebut per l'emperador grec


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100725/lempremta-catalana/403721.shtml