diumenge, 29 de gener de 2012

Escola Valenciana i La Bressola, a Barcelona

Escola Valenciana presenta a Barcelona la campanya Amics d'Escola Valenciana


La Seu Nacional d'Òmnium Cultural (c. de la Diputació, 276. Barcelona) acollirà la presentació de la campanya Amics i Amigues d'Escola Valenciana a Barcelona el proper dilluns, 30 de gener, a les 18 hores. L'acte consistirà en una taula rodona amb el títol “Valencià a l'escola: llengua, societat i futur”, sobre la presència del català a l'educació i les experiències de promoció de la llengua a l'ensenyament i la societat del País Valencià i Catalunya.

En l'acte intervindran la presidenta d'Òmnium Cultural i portaveu de Som Escola, Muriel Casals; el director d'Unescocat i portaveu de Som Escola, Miquel Àngel Essomba; el músic, compositor i cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, i el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Entre d'altres, la taula rodona girarà al voltant de les campanyes "Som Escola" i "Sí al valencià", que han aconseguit fites importants en la defensa de la immersió lingüística a l'ensenyament.
La campanya Amics i Amigues d'Escola Valenciana és una iniciativa d'extensió social i xarxa de suport de l'entitat, el principal referent civil de l'impuls de l'ensenyament en català al País Valencià.

Taula rodona "Valencià a l'escola: llengua, societat i futur"
Ponents:
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural i portaveu de Som Escola
Miquel Àngel Essomba, director d'Unescocat i portaveu de Som Escola
Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas
Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana



---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


11.02.2012


L'Associació de mestres Rosa Sensat ens acollirà a la seva seu a Barcelona, el proper dissabte 11 de febrer a les 10h del matí, en la primera trobada de la Bressola amb antics treballadors, practicants i escoles d’intercanvi.
Lloc: Associació de mestres Rosa Sensat, Avinguda de les Drassanes núm. 3, Barcelona
Horari: 10h00


A continuació reprodueixo un article d'Aleix Andreu (president de l'associació):

 
Aquest mes de maig farà 36 anys del naixement de la primera escola de la Bressola (la xarxa d’escoles catalanes de la Catalunya Nord) al km 1 de la carretera d’Elna a Perpinyà. Ha passat molt de temps i com és normal, per la funció educativa que exerceix la Bressola, també hi ha passat molta gent.

La Bressola és una bonica aventura que han compartit moltíssimes persones, i per tant,  ja forma part del record i de l’experiència de la vida d’un gran nombre d’alumnes, pares, mestres i personal no docent. Tots i cadascú, d’una manera o una altre, han fet créixer aquest projecte educatiu llargament reconegut a nivell pedagògic i ferm en la recuperació del català a la Catalunya Nord.

Però de tots ells, voldria destacar la importantíssima tasca realitzada pels mestres, que han hagut de combinar professionalitat amb voluntarisme. Sigui com sigui ara molts d’ells segurament deuen estar aportant la seva experiència en d'altres rodals del país, però estem segurs que aquesta experiència ha quedat en algun racó del seu bagatge i, perquè no dir-ho així, del seu cor.

Avui la Bressola travessa, com la resta del país, moments difícils. Necessitem del suport de tothom per fer front a la crisi i mirar de garantir la continuïtat del nostre projecte educatiu en terres nord-catalanes. És per això que ens agradaria poder comptar altre cop amb el suport de tots aquests professionals com a ambaixadors de la Bressola i dels valors pedagògics que defensem, i que segurament ara estan defensant en d'altres indrets.

Ens agradaria molt poder-nos retrobar tots altre cop i així conjuntament poder buscar la manera de trobar vies de suport a la delicada situació que estem vivint a la Bressola, i és per això que hem organitzat pel proper dissabte 11 de febrer a les 10 del matí, una trobada a la seu de l’'associació de mestres Rosa Sensat a Barcelona, a l'Avinguda de les Drassanes, 3.

Desgraciadament, amb tants d’anys, hem perdut el contacte de molts d’aquests companys i companyes, i per això faig una crida pública per tal que totes aquestes persones es posin en contacte amb nosaltres. Animo també a la resta de catalans i catalanes a posar-se al nostre costat, ajudant-nos a resistir, perquè hem de pensar que cada vegada que hi ha un retrocés del català a qualsevol punt del nostre país, hi ha un retrocés en el global de la nostra llengua i esdevé més dèbil.

I també perquè volem sortir d’aquesta crisi com a catalans i no com una altre cosa ...
 
 
Un parell de bones oportunitats de conèixer i ajudar  a dues de les entitats més emblemàtiques en defensa de la llengua als Països Catalans.
 


dimecres, 11 de gener de 2012

L'esquerra federalista i la sensibilitat nacional



Curiosa estampa, no? Una senyera estelada envoltada de banderes republicanes espanyoles en franca majoria, que ja va sent una imatge típica de les esquerres ex-comunistes dels Països Catalans (en aquest cas, la foto és d'EUiA). Aquest fet resumeix que els mateixos partits reconeixen tenir independentistes a dins les seves files i demostra com poc a poc es van postul·lant sobre la qüestió nacional més profundament i amb més ambició.

Per centrar-nos, estic parlant dins un marc de partits que inclourien ICV, IPV i IV per una banda, i les diferents federacions territorials d'IU a casa nostra (EUPV, EUIB i EUiA).
Aquestes forces conflueixen en el fet de defensar una república federal i plurinacional per Espanya i la defensa (retòrica) del dret a decidir dels seus territoris, havent-hi accentuat aquests darrer matís en els últims temps, sens dubte moguts per la necessitat de no quedar-se ancorats en posicions immovilistes (vegis PSC o PSPV). També tots els partits tenen en comú la defensa dels Països Catalans com a realitat cultural a preservar, i en algun cas parlen de fomentar els vincles (també) polítics. S'ha de dir que aquesta defensa a voltes no és prou vehement, però existeix.

De totes les formacions que hem anomenat, ICV és la que ha fet un pas més gran en pro de la defensa de la causa nacional de Catalunya i dels Països Catalans (sempre parlant des del pla teòric), com així es pot veure en diferents textos oficials del partit. Ja parlen de cercar una solució si Espanya es nega a "federalitzar-se" i d'aconseguir un estat propi que lliurement decideixi el seu futur. A remarcar que el dret a decidir ha esdevingut un dels pilars bàsics del seu corpus teòric, tot i que inclogui una via federalista no prou clara. És també la formació que més parla i més defensa la col·laboració entre països catalans. A tall anecdòtic, ja hi ha uns quants militants importants defensors de l'estat propi (Romeva, Camats, Gomà...).



Pel que fa a les altres formacions, jo en destacaria el paper d'EUPV, sobretot per l'entorn polític en que es mou (País Valencià), on les manipulacions espanyolistes del PP i els blavers cerquen qualsevol possible "relliscada" per llençar la seva croada anticatalanista. En aquest context, la posició d'EUPV defensant la llengua i cultura catalanes (en aquests termes), fent proposicions en favor del valencià a les institucions i fomentant la col·laboració entre tot l'àmbit lingüístic no hauria de quedar en l'oblit, així com la defensa del símbols del país (nom, senyera, unitat de la llengua...). En aquest últim sentit, la federació encara evoca el fusterianisme, encara que sigui en el plànol més estrictament cultural. Als seus estatuts referencien discretament el terme "Països Catalans"



En aquest video podem comprovar com la diputada en Corts per Castelló, Marina Albiol, defensa la identitat valenciana, i les arrels compartides amb Catalunya. Acaba recitant les paraules d'una cançó d'Ovidi Montllor; "tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català, i ho faig a la manera de València". Això no sent tots els dies per allà dintre...





A remarcar també el ràpid afiançament i creixement d'Inciativa pel poble Valencià dintre de Compromís, sobretot si ens enrecordem que el partit va néixer fa pocs anyets fruit d'una escissió precisament d'EUPV, i que ha guanyat un pes dintre de la coalició força notable, donant cares mediàtiques com Mònica Oltra o Mireia Mollà i sens dubte marcant un perfil clarament esquerrà de Compromís.

Per la seva banda, la tercera iniciativa en discòrdia, Iniciativa Verds, de les Illes també s'ha coaligat amb els nacionalistes del seu territori (PSM-EN) i tampoc li van malament les coses. Als seus documents polítics fan referència als "Països Catalans".

Cal valorar com aquestes tres formacions afins (ICV, IPV, IV) es reuneixen periòdicament dintre de l'Institut Triangle de la Mar Blava, en l'ambit de la Fundació Nous Horitzons d'ICV, en un marc de col·laboració de Països Catalans, també.


Com a conclusió, sembla clar que aquests partits polítics no volen quedar al marge del creixent problema de l'encaix dels Països Catalans dintre l'estat espanyol i es veuen obligats a pronunciar-se sobre aquest fet, diríem, cada vegada més explícitament, tot i que alguns més que altres. 
En conseqüencia, allò que sí ajudaria al meu parer a la causa nacional és que aquestes formacions que defensen el federalisme, defensessin també sense embuts el dret d'autodeterminació de la nació catalana sencera (o de cada territori) com diuen predicar, que passessin de la retòrica als fets, ja que no hem d'oblidar que aquesta gent defensa que una altra Espanya és possible, sí, però és Espanya al cap i a la fi, tot el republicana i federal que es vulgui, clar.

I ens que no hem d'oblidar tampoc mai (com llegia a un genial article de l'Accent) que una cosa és tenir "sensibilitat nacional" i una altra és tenir-ne un "projecte nacional", cosa aquesta última de la que semblen carèixer les formacions de les esquerres federalistes.

Donaran mai el pas?