dissabte, 14 de setembre del 2013

"Nostra Parla", precedent històric d'Enllaçats per la Llengua



Bé és sabut que els terres de parla catalana pateixen d'una forta desconnexió, i que n'hi ha molts ponts a (re)construir i molta feina de vertebració d'un espai en conjunt que té moltes coses en comú i molts projectes amb interessos afins. Malgrat això, però, diverses són les iniciatives que engloben els diversos Països Catalans en una causa comuna, sovint posant l'èmfasi en la defensa de la llengua compartida. És aquest el cas de la plataforma "Enllaçats per la Llengua", que reuneix moltes entitats i persones de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer amb l'objectiu de defensar el català des de la globalitat del territori i de crear en l'imaginari col·lectiu l'espai natural que representen els PPCC en clau, almenys, cultural.
Dit això, tot repassant en la història contemporània a les nostres terres, trobem  a començament del segle XX (1916-1924) una entitat anàloga en aquests desitjos que suposa un interessant precedent del moviment enllaçat; "Nostra Parla", entitat que irromp com a reacció innata davant les escomeses contra la llengua produïdes des del senat espanyol i des de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua de llavors, que aglutina un important nombre de personalitats de Catalunya, Mallorca, Menorca i País Valencià, permetent així (per primera vegada), la seva integració en un "projecte comú i de caràcter nacional".
No cal explicar gaire, doncs, les escomeses actuals que rep la llengua catalana des de les institucions espanyoles (i franceses i italianes, no ho oblidem) tals com el govern, el defensor del poble, administracions autonòmiques i locals, tribunals, etc. arreu dels Països Catalans (LAPAO,el TIL a les Illes, etc.). Les analogies són ben paleses entre ambdós moments històrics i ambdues entitats.

"Les activitats de Nostra Parla es despleguen per tot el territori de parla catalana i cristal·litzen en la formació de tres seccions diferenciades que perduren fins a la proclamació de la dictadura de Primo de Rivera a Barcelona, València, fins al 1921 a Mallorca, i fins ben entrat l'any 1924 a l'illa de Menorca."
El mallorquí Guillem Forteza (1892-1943), fou el primer president de l'entitat, deixà escrites algunes paraules que delataven clarament que en l'ideari del col·lectiu hi havia una estreta vinculació entre terra i llengua, és a dir que la defensa de la llengua catalana portava implícit un projecte nacional pancatalanista:
"La llengua ens recorda per damunt de tot la pàtria on és parlada.", o "Per la llengua, balears, catalans, rossellonesos i valencians, sabem quina és l'extensió de la nostra terra.". Encara un darrer extracte prou il·lustratiu: "De poc serviria, el que s'hagués ressucitat la nostra llengua si no fos per reengendrar el poble que la creà."
"Nostra Parla" fou així una entitat apolítica (nova similitud amb "Enllaçats per la llengua") que reflecteix l'abandó del projecte nacional i cultural per part de la Lliga Regionalista que representà el noucentisme i les idees de Prat de la Riba. Defensen així, un "catalanisme integral" que abraçà tots els territoris de parla catalana, tot i que en són ben conscients que l'evolució i l'idiosincràsia de cada lloc és prou diferent; per exemple es mantenen neutres a l'hora d'anomenar la llengua (nostra parla), i no rebutgen pas (ans al contrari) els parlars dialectals ni les denominacions locals (mallorquí, valencià, rossellonès, etc.). 
D'aquesta manera constitueixen un curiós equilibri entre la defensa de la nació catalana completa amb el respecte de cadascún dels ritmes i particularitats de cada territori històric, així com també es reflecteix en l'autonomia de cada delegació que representen "Nostra Parla". De fet, del reglament intern de l'entitat podem extreure'n aquesta sucosa declaració d'intencions:
"L'argument de més força de "Nostra Parla" serà la unitat de la nostra llengua i procurarà infiltrar a balears, catalans, rossellonesos i valencians la idea de que la llengua és nostra pròpa essència i que la unitat de la llengua, expressa la unitat de naturalesa espiritual.", i que a l'hora pugui "enlairar la nostra Pàtria Integral."
"Nostra Parla" va reunir plomes d'intel·lectuals tan importants com Àngel Guimerà, Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Estelrich o Bofill i Mates, per exemple, a més d'organitzar actes i jornades força importants com la "Diada de la llengua catalana", cursos de gramàtica catalana, vetllades de poesia, Jocs Florals  o el projecte frustrat de la compilació de llibres per a fer una llibreria catalana que entregarien a Perpinyà. També publicaren un butlletí i fins crearen un himne propi de l'entitat.
En la vessant ideològica, davant el tradicional iberisme i conservadurisme de la majoria catalanista, la gent de "Nostra Parla" representà sovint una radicalització tant en la vessant nacional (més separatista) com en la social (d'apropament ala obrers).
També les diverses seccions de l'entitat feien de "lobby de presió" davant les institucions públiques, per tal d'aconseguir una més gran presència i dignificació de la llengua als actes públics, iniciativa aquesta que torna a entroncar aquesta entitats els anys 20 amb l'actual d'ExLL, que s'ha pronunciat diverses voltes contra el govern aragonès (tema LAPAO) o contra el de les Illes per la marginació del català a l'ensenyament, per posar dos exemples.
Quant a les delegacions territorial de "Nostra Parla", pensem que la secció mallorquina (amb gent com Gabriel Alomar o Guillem Colom) fou la precursora de l'Associació per la Cultura de Mallorca que, en els seus temps republicans, també s'enllaçaria amb les seves homònimes del Principat (la Palestra de Pompeu Fabra) i del País Valencià (Acció Cultural valenciana), en un nou exemple de concòrdia entre PPCC.
La secció menorquina (1922) fou la més tardana i desconnectada de la resta (en poc temps ja les havien prohibit), però exemplifica la bona tasca de l'entitat i la influència d'aquesta arreu de la catalanitat. Es definia com a una "veu amiga de tots qui parlen es nostre llenguatge; és una veu que avui s'alça i comença saludant ses germanes disperses per Mallorca, Catalunya i València;".
Per la seva banda, de la secció valenciana recalquem aquest fragment de text:
"Volem una estreta unió de tots els pobles que parlen nostra llengua, volem que la llengua sia el llaç amoròs que ens uneixca".
Dos detalls més de la secció valenciana; Adolf Pizcueta va deixar dit sobre la importància de la llengua per a les relacions futures entre València i Catalunya: "Sense el nexe de la llengua difícilment es podria acomplir aquesta idea d'unitat futura que hom serva per a Catalunya i València"., Catalunya, mirall que segons l'Ernest Martínez-Ferrando (altre valencianista que s'afincà a Barcelona): "Sempre esperonats per l'exemple de Catalunya, l'aspiració a fer ús integral de la llengua pròpia en tots els ordres de la vida, és al present el fervent desig de les agrupacions valencianistes".
La popularitat de "Nostra Parla", amb el seu esperit de germanor entre PPCC, tot i que modesta, aconseguí d'infiltrar-se en aquells perfils que fins aleshores s'havien mostrats més furibundament anticatalanistes, com membres d'Unión Republicana de Blasco Ibañez, com Fèlix Azzati, que feu costat a les reivindicacions patriòtiques i de llengua de València, reclamant fins i tot una "Universitat valenciana d'Alts estudis" que estudiés la cultura aurtòctona.  
A ressenyar que fora de la Catalunya estricta, la denominació de la llengua quasi mai no és emprada per "catalana", sinó que s'empra la denominació habitual de la zona.

Fet i fet, els paral·lelismes entre "Nostra Parla" i "Enllaçats per la Llengua" queden evidents, amb la contextualització de cada moment històric, per tant que tant l'una com l'altra entitat han tingut i tenen com a objectiu fonamental "la defensa de la llengua com a tret d'identificació cultural dels Països Catalans".