dimecres, 31 d’agost de 2016

"El golf de Corint en lluna plena", per Quim Gibert [Crònica viatge a Grècia (2)]

Galaxidi, Fòcida
El golf de Corint en lluna plena

Els matins, al punt de les onze, a casa de la Terry i l’Alan, el menjador s’omple d’adolescents gregues. Venen cada dia a fer conversa en anglès. Aborden algun tema d’actualitat o trien el joc que més els plau. A més de la Georgia, la Georgina, la Lydia, la Nefeli i l’Aina, avui diumenge se n’ha presentat una de nova: la Thalia. Solen estar-s’hi una horeta. Les classes d’estiu són informals. I a les noietes de pits menuts els costa estar atentes. Sortosament, la Terry té humor i paciència, dos recursos cabdals, i el temps passa volant. Aquesta professora amateur és una californiana jubilada, que fa anys i panys es va establir a Galaxidi, una vila marinera del golf de Corint. El més interessant de la Terry és que acull de franc el grup. Sobretot perquè moltes d’aquestes xiques passen l’estiu amb els avis, sense massa control i rondant pel carrer. A Galaxidi, l’oferta d’activitats juvenils és inexistent. Per postres, hi ha pares que quan arriben d’Atenes el cap de setmana, per retrobar-se suposadament amb la família, se’n van directes a la taverna perquè diuen estar cansats de la feina.

La Terry és just al contrari: promou el voluntariat i, quan bonament pot, dóna facilitats a aquells que tenen projectes. En aquest sentit, a ran d’un documental dedicat a la Mary Santpere, els que la van conèixer dalt de l’escenari, no dubten a afirmar que l'artista del paral·lel feia la vida fàcil a la companyia: era generosa, àgil, s’adequava. L’actriu Carme Elías, per exemple, diu que facilitava la feina: «com els grans actors». I és que facilitar les coses per tal que els altres puguin créixer i fer-se és una manera intel·ligent d’anar pel món.

En un turó, als afores de Galaxidi, hi ha una comunitat grega d’adults amb necessitats especials per a viure, treballar i compartir. Es tracta d’Estia Agios Nikolaos. El complex inclou quatre torretes habitades, un taller de ceràmica, una sala polivalent, un espai de manualitats, un petit hivernacle i uns terrenys, bona part dels quals són sembrats. Hi ha una vintena de residents més el personal en plantilla i força voluntaris. Hi ha una interna a qui se li confia, a voltes, de preparar el dinar: enllesteix unes llenties que li queden molt gustoses. Les capacitats de cada resident són diferents. Al capvespre, un altre dels interns rega les albergínies, els tomàquets, l’alfàbrega... de l’hortet. També hi ha vinya, llimoners, pereres i altres fruiters. Havent sopat, els residents d’una de les torretes seuen a la fresca. 

Són dies de lluna plena. El responsable de l’habitatge informa de les novetats i convida a cantar plegats. Abans de les 10 de la nit, un pic s’han rentat les dents, els interns són al llit. En veure’m pel corredor dels dormitoris, un dels residents, amb el pijama posat, em demana des de la seva cambra (equipada amb lavabo), que li tanqui la porta amb la clau. M’insisteix. Ho faig sense acabar-ho d’entendre. Llavors, un voluntari, que fa temps que és allà, m’explica que l’intern sap que podria fer alguna malifeta a la casa, tal com ha passat en altres ocasions, atès que, de vegades, es desvetlla durant la nit.   

Vaig ser voluntari durant dues setmanes d’agost a Estia Agios Nikolaos gràcies a la Terry, que em va aplanar el camí per arribar-hi.

M’ha quedat pendent per aclarir qui es va empescar el nom de Galaxidi. En grec, gala és llet i xidi, és vinagre. La barreja no sembla gaire ortodoxa.

Quim Gibert, psicòleg

dimarts, 30 d’agost de 2016

"Els Ulisses d’aquest segle", per Quim Gibert [Crònica viatge camp de refugiats de Grècia]

Font: Joaquim Gibert 
Els Ulisses d’aquest segle

Un dels grafitis del maig del 68 venia a dir que si bé la barricada barra el pas, també és cert que obre nous camins.

Actualment a Grècia hi ha 40 camps i uns 60.000 refugiats. En el camp de Valisika n’hi ha uns 1.200, la majoria dels quals són sirians i kurds.

Camp de refugiats de Vasilika, sud-est de Tessalònica, matí de dijous 25-8-16. El director general d’ACNUR, Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats, i una comitiva han visitat a peu el recinte. Els d’ACNUR, agència que coordina la gestió del camp, i els acompanyants, tenen els cotxes aparcats a l’entrada del camp, per la banda interior. En el moment d’engegar els vehicles i anar-se’n, una senyora siriana, que des de mitjan juny, viu encabida en una de les haimes del recinte, es planta, amb les mans esteses, per allà on ha de passar la caravana, en senyal d’impedir la seva sortida. Hi altres sirians i força cooperants, però no fan altra cosa que mirar: ningú li fa costat. De seguida un policia grec, gros i talòs, li exigeix que s’aparti. La dona el replica, amb un xisclet, dient-li que no la gosi tocar. No cal saber àrab per entendre-la. El policia va amb peus de plom a l’hora de fer-la recular. La senyora dóna uns cops a un dels vehicles, en l'instant que aconsegueixen passar. Alguns sirians, que han vist l’escena, comencen a discutir entre ells. La dona es desploma desmaiada.


Actualment a Grècia hi ha 40 camps i uns 60.000 refugiats. En el camp de Valisika n’hi ha uns 1.200, la majoria dels quals són sirians i kurds. S’allotgen en haimes col·locades a l’interior d’unes naus industrials adossades. Es tracta d’instal·lacions atrotinades, que difícilment reuneixen les condicions higièniques per fer-hi vida. Els serveis, dutxes, safareigs... que són a l’exterior, també deixen molt que desitjar. El recinte ha quedat militaritzat i una reixa l’envolta.

El projecte EKO disposa d’una biblioteca; d’una escola; d’un espai d’entreteniment per a vailets; d’un espai de dones; d’una pista multiusos de fusta, amb sotacobert; d’un magatzem...

La majoria dels refugiats de Valisika van quedar retinguts a començaments de 2016 a Idomeni, punt fronterer grec, quan tractaven de passar cap a Macedònia. En el moment que la duana fou tancada, un dels camps, que es va anar formant a Idomeni, va quedar emplaçat a prop d’una benzinera, coneguda com a Eko. Posteriorment, el juny passat, gran part dels que van viure vora la benzinera, foren traslladats a Valisika. Del camp improvisat d’Eko fins a Valisika també s’hi van desplaçar, pel seu compte i risc, un col·lectiu de voluntaris, bona part dels quals són catalans, que ja coneixien a alguns dels refugiats de feia mesos. L’esmentat grup de voluntaris, crítics amb la gestió de l’ACNUR i ONG’s que operen en el recinte de Vasilika, han creat el projecte Eko, en un terreny de lloguer, gairebé al costat del camp de refugiats. El citat projecte disposa d’una biblioteca; d’una escola; d’un espai d’entreteniment per a vailets; d’un espai de dones; d’una pista multiusos de fusta, amb sotacobert; d’un magatzem... Hi ha en procés de construcció una cuina, un rebost, uns planters...

Erri de Luca diu que l’Odissea d’avui en dia la protagonitzen els extracomunitaris arribats amb pasteres: «autèntics herois èpics del nostre temps». L’escriptor italià és autor d’una obra literària que es nodreix de la tensió per la injustícia i la desigualtat. De la major aventura humana sorgeix sempre, segons De Luca, la millor literatura i a hores d’ara l’aventura és la seva: «històries d’amor, d’esperança, de vida i de mort».

Quim Gibert, psicòleg i coautor de l’assaig Removent consciències.



dijous, 25 d’agost de 2016

"Elefants blancs", un nou projecte de cinema en català

Descripció del projecte

Elefants blancs,el curtmetratge basat en el conte d' Ernest Hemingway , «Hills like white elephants».Dirigit per Artur Trias. Produït per Català Productions. Amb Roger Casamajor i Mireia Aixalà com a protagonistes.
En un dia calorós d'estiu una parella espera el tren en una atrotinada estació. Normalment viatgen, beuen cervesa i tasten noves begudes alcohòliques. La conversa que enceten és reiterativa. No és la primera vegada que ho parlen. Però la qüestió és...de què parlen que sembla tan important? On van?
Tu ets un xafarder més. Estàs allà al bar de l'estació assegut a una taula. Veient tot el que passa, però en realitat només ets un xafarder en una conversa aliena. Una conversa que sembla interessant. Una conversa on potser acabes esbrinant qui són i que fan allà. Intueixes que es tracta d'una parella i ells tindran la seva conversa, aliena al fet que tu estiguis allà, escoltant. Per tant, no parlen per tu. No parlen perquè tu t'assabentis que és el que passa, de què és el que els hi passa, sinó que parlen per ells.
Unes paraules de l'escriptora Maria-Mercè Marçal que fan referència a aquesta història:
"La insinuació és una de les millors coses que hi ha. Dir les coses clares és massa fàcil, en el sentit que no posa cap tipus de resistència per a que s'entenga el missatge, no deixa espai per el misteri. I sense misteri no hi ha desig, i sense desig és tot molt trist. No estic parlant de res sexual (o sí però preferisc insinuar-ho només). Parlo de desig de conèixer, de saber, d'entendre. De dir a mitges esperant que s'entenga el missatge... o no."
"I podríem tenir tot això. Podríem tenir-ho tot, però cada dia ho fem més impossible."
"Després tot anirà bé. Tot serà com abans"
MIREIA AIXALÀ
Actriu en nombroses sèries de TV3 com' La memòria dels Cargols', 'Temps de Silenci' , 'Lo Cartanyà', 'Infidels' i 'La Sagrada Família' entre molts altres. També ha actuat en pel·lícules com 'Laia, el regal d'aniversari' de Jordi Frades, 'L'orquestra de les estrelles' d'Eduard Cortés, 'Presumptes implicats' d'Enric Folch o 'Xtrems' d'Abel Folk són alguns dels títols més destacats. També ha actuat en nombroses obres de teatre que realment és impossible de poder anomenar aquí perquè no hi ha prou espai. Vaja, una actriu en tota regla!
ROGER CASAMAJOR
Actor en nombroses sèries de TV3 com 'Temps de Silenci', 'Ventdelplà',  'La Via Augusta' , 'Infidels', i  'Gran Nord' entre molts d'altres. I en sèries nacionals com 'Los hombres de Paco'. També s'ha dedicat al món del cinema en pel·lícules com  'La sucursal' (telefilm) de Jesús Font, 'El mar' d'Agustí Villaronga, 'Salvajes' de Carlos Molinero, 'Estrella del sur' de Luis Nieto, 'La ciutat oculta' de Carles Balagué, 'Nubes de verano' de Felipe Vega, 'Amor idiota' de Ventura Pons, 'Locos por el sexo' de Javier Rebollo, 'El laberinto del fauno' de Guillermo del Toro , 'El coronel Macià' de Josep Maria Forn, 'Després de la pluja' (telefilm) d'Agustí Villaronga i 'Pa negre' d'Agustí Villaronga on va guanyar el premi Gaudí com a millor actor secundari. El currículum d'aquest noi no s'acaba mai!
Segurament coneixeu a Artur Trias com actor de nombroses sèries de TV3 com 'Kubala Moreno i Manchón', 'El cor de la ciutat', 'La memòria dels cargols', 'Nissaga de poder', 'Secrets de família', 'La Lloll' i 'Estació d'enllaç' entre molts d'altres, tot i així, ha dirigit innumerables projectes audiovisuals.
Va començar a dirigir espectacles teatrals el 1990 amb 'Una història del Zoo' d'E.Albee al Teatre principal de Maó i des de aleshores no ha parat!
"La insinuació provoca el desig de saber"
"Dir les coses clares és massa fàcil"
Tenim el plaer de que la BSO sigui del compositor Jordi Cervelló.
Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma i marxà més tard a Milà, Siena i Salzburg. Des d'una estètica independent, ha cercat un equilibri entre la tradició històrica i la sensibilitat musical contemporània. Ha fet també tasques pedagògiques com a professor del Conservatori de Badalona del 1982 al 1996 i com a autor del tractat Principis fonamentals sobre la tècnica general del violí, i també com a crític. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i l'any 2010 el Premi Nacional de Música . El fons de Jordi Cervelló es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
"De dir a mitges esperant que s'entenga el missatge... o no"
Som un equip de professionals de Barcelona que des de fa temps que treballem junts en tots els projectes. Generem molt bon ambient i això es nota en el resultat final.
Equip:
Director - Artur Trias
Cap de producció - Ànnia Català
Ajudant de producció - Marc Torramilans
Directora de fotografia - Gemma Rogés
Estilisme, art i maquillatge - Olivia Cucala
Cap de so - Pere Salvat
Compositor - Jordi Cervelló.
Foto-fixa i dissenyador del pòster - Juanma fotografia.
Dissenyador de la imatge de la samarreta i bossa de tela - Alejandro Albano.
L'estació de tren de Fornells de la Selva.
Fornells de la Selva és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Al nord limita amb el municipi de Girona; al sud, amb els de Riudellots de la Selva i Campllong; a l'est, amb els de Quart i Llambilles; i a l'oest, amb els de Vilablareix i Aiguaviva.
L'estació de tren de Fornells de la Selva és el lloc ideal per aquest rodatge per la seva estètica conservada. Dins de l'estació hi ha un museu amb maquetes plenes de vies, trens i conserven el bar en perfectes condicions!
Convidem a tothom que faci una passejada pel temps i visiti el museu de dins de l'estació!
L'espai, els colors, aporten la imatge que volem construir en aquest curtmetratge ambientat als anys 40/50. Tot i així, haurem de tapar alguns grafits! En aquest espai es crearà la terrassa del fals bar de l'estació de tren! Falta taules i cadires de fusta clàssiques, pintar i decorar. Li farem un canvi de look total!
"Sense desig és tot molt trist"
"Resistència per a que s'entenga el missatge"
Les vostres aportacions serviran per:
  • Lloguer de material tècnic: lloguer de la càmera, les òptiques, el trípode, els focus per quan rodem l'interior del bar, tot el material per gravar so, etc. Quasi tot el finançament anirà a parar aquí.
  • Art i decoració: Les taules i les cadires per la terrassa del bar, pintura per pintar els grafits, un moble per tapar la caixa trencada que servia per picar el bitllet, una ràdio antiga i altres objectes de decoració dels anys 40 tant per la terrassa del bar com per l'interior del bar.
  • Desplaçament: Tants els actors principals com l'equip viu a la província de Barcelona. Per tant, som uns quants que anem cap a Fornells de la Selva! Cal cobrir el cost de gasolina del transport fins a la localització per el dia 4 i per el dia 5 i potser lloguer d'una furgoneta per transportar el material tècnic i l'atrezzo.
  • Catering: menjar i beguda per l'equip per els dos dies de rodatge. Que consta de litres de cafè (allà estarem a les 6h del matí!) esmorzar, dinar i quelcom de manteniment per no arribar a casa morts de fam abans de sopar!
  • Organització campanya crowdfunding: La seva organització comporta una sèrie de despeses en impostos i gestió que també esperem cobrir amb les vostres aportacions.
  • I si podem, quelcom per postproducció: Si el verkami va tant i tant bé que passem de l'import els aprofitarem per la difusió i la distribució. Seria genialpoder arribar a els 3.000€ i fer una difusió i distribució com cal!
Ens agradaria molt que et sumessis al projecte Elefants Blancs, es per això que hem elaborat un sistema de recompenses molt ampli on segur que trobes quina és la que t'agrada més! Ens agradaria molt que poguessis venir a veure una de les tres sessions que es portaran a terme, tot i així si no pots trobaràs la mateixa recompensa sense la invitació a la sessió i les recompenses s'enviaran a casa teva, a la oficina o allà on diguis.
De moment, tenim una dissenyador treballant en el disseny de la samarreta i de la bossa, en quant tinguem el disseny definitiu penjarem aquí mateix la imatge.
Descripció de les recompenses:
- Agraïments als crèdits: El teu nom i primer cognom apareixeran als crèdits finals del curtmetratge.
- Visionat online exclusiu: Rebràs per correu electrònic un link i des de allà podràs veure el curtmetratge. És important no compartir aquest link per les xarxes socials ja que és només per tu.
- DVD: Rebràs el curtmetratge en DVD perquè el vegis tantes vegades com vulguis. T'ho enviem a casa o si has escollit l'opció a assistir a una de les tres sessions, t'ho donarem en mà. Si has escollit l'opció de la invitació a la sessió i finalment no poguessis venir no passa res, et poses en contacte amb nosaltres i t'enviarem les recompenses a casa sense cap problema!
(Possibles petites variacions en el disseny final ja que encara falta incloure els logos dels patrocinadors)
- Invitació a la sessió: Tens tres opcions de sessió: a Barcelona, al Baix Llobregat o al Gironès, tu esculls quina sessió et va millor o quina et queda més a prop! En totes les sessions hi haurà pica - pica, brindis, col·loqui amb el director, preguntes a els actors i gaudir del curtmetratge en una pantalla gran. Al final de la vetllada, es portarà a terme el sorteig de complements dels actors (el barret o guants de l'actriu o el barret de l'actor. A cada sessió es sortejarà un dels tres complements) També el sorteig de la sorpresa! (us assegurem que cosa bona!) Finalment, fotografies amb els actors i el director i una estona perquè us puguin firmar allà mateix les vostres recompenses!
- Fotografia amb el director i els actors: Vols un bon rècord del curtmetratge? Que millor que tenir una fotografia amb els actors i el director que et farà un fotògraf professional el dia de la sessió del curtmetratge! Te l'enviarem per correu electrònic. A casa impresa te l'enviarem si has escollit l'opció de rebre-la. Sigui com sigui no et quedaràs sense la teva fotografia si vens a la sessió!
- Samarreta: Samarreta (M o L). Si has escollit l'opció sense invitació t'enviarem la samarreta a casa, si tens l'opció a invitació te la donarem en mà el dia de la sessió. Si finalment no poguessis venir a la sessió no passa res, ens ho comentes i t'enviarem la samarreta a casa.
Tant a la samarreta com a la bossa hi ha escrit:
LLENGUA . CULTURA . LITERATURA
Perquè si has apostat per aquest projecte és perquè ets el seu defensor!
- Bossa de tela: Bossa de tela amb una imatge del curtmetratge. Per anar a comprar, com a bossa de mà... pot ser el complement perfecte i ideal. Tu esculls per a què la faràs servir!
Si has escollit l'opció sense invitació t'enviarem la bossa de tela a casa, si tens l'opció a invitació te la donarem en mà el dia de la sessió. Si finalment no poguessis venir a la sessió no passa res, ens ho comentes i t'enviarem la bossa de tela a casa.
Sigues defensor de la LLENGUA , CULTURA I LITERATURA!
- Sorteig complements actors: Ja has vist el barret blanc que porta l'actriu? Pot ser el teu complement perfecte en un casament, comunió o on vulguis tu! El teixit del barret és ras i de color blanc. Està valorat en 50€, comprat nou a dos nois dissenyadors de Barcelona. És únic i exclusiu! L'elegància personificada!
També entra en sorteig el barret de l'actor. De color marró fosc amb una tira de tela de color blau marí. El complement ideal per protegir-te del sol aquest estiu! El seu valor és de 25€, completament nou.
Finalment, sortejarem els guants de l'actriu. Els típics guants d'estiu que portaven les noies a els anys 40/50.Des de fa anys que aquests guants s'utilitzen a les comunions.Uns guants molt elegants, còmodes i frescos!
- Sorpresa: Sorteig de la sorpresa. Molt no podem dir perquè sinó deixaria de ser una sorpresa, oi? Només us podem dir que us agradarà! (Hi haurà un sorteig de sorpresa per a cada sessió).
- T'ho enviem tot a casa: Si has escollit l'opció per a rebre totes les recompenses a casa, s'inclouen despeses d'enviament. No t'has de preocupar per res, simplement fes-te mecenes i rep totes les teves recompenses!
Recompenses exclusives per empreses:
- Publicitat de la teva empresa a Internet: Publicitat de la teva empresa a les xarxes socials del curtmetratge, a les xarxes socials de la productora i el logo de la teva empresa a la pàgina d'inici de la pàgina web de la productora.
-Fotografies del teu producte al set: Fotografies del teu producte en el set de rodatge a càrrec d'un fotògraf professional. Fotografies amb gràcia que podràs penjar a les xarxes socials de la teva empresa i que rebràs per correu electrònic. Fotografies de promoció.
-Fotografies del teu producte amb l'equip: Fotografies del teu producte amb els actors i el director a càrrec d'un fotògraf professional. Fotografies amb gràcia que podràs penjar a les xarxes socials de la teva empresa i que rebràs per correu electrònic. Fotografies de promoció.
- Publicitat en el making of del curtmetratge: Si tens samarretes negres o fosques amb el logo o el nom de la teva empresa, l'equip tècnic se les posa un dels dos dies del rodatge i el logo de la teva empresa apareixerà en totes les fotografies i vídeos del making of del curtmetratge que anirem penjant a totes les xarxes socials tant del curtmetratge com les xarxes socials de la productora.
- Opció a escollir: Rebre-ho a casa o venir a la sessió amb invitació: Hi ha dos opcions per escollir, o rebre les recompenses a casa amb tots els costos d'enviament coberts per nosaltres o venir amb invitació a una de les tres sessions i recollir allà les recompenses. Amb la invitació s'hi afegeix la recompensa de la fotografia amb el director i els actors.
- Emplaçament Elefant 1: L'emplaçament només es pot efectuar si la teva empresa comercialitza ampolles de beguda alcohòlica. Cal també que la imatge de l'etiqueta pugui aparentar que és dels anys 40/50. La seva ubicació serà en un prestatge del bar interior. I apareixerà entre un i dos plans en el bar interior. Necessitarem que ens enviïs dues ampolles.
Emplaçament Elefant a l'alimentació L'emplaçament només es pot afectuar si la teva empresa comercialitza productes alimentaris que per lògica es puguin trobar en un bar (olives, patates de bossa, embotits, etc,) Cal també que la imatge de l'etiqueta pugui aparentar que és dels anys 40/50.La seva ubicació serà a l'interior del bar. I apareixerà entre un i dos plans en el bar interior.
- Emplaçament Elefant 2: L'emplaçament només es pot efectuar si la teva empresa comercialitza ampolles de beguda alcohòlica. Cal també que la imatge de l'etiqueta pugui aparentar que és dels anys 40/50. I que a més a més es pugui beure en forma de xarrup "chupito". La seva ubicació serà en un prestatge del bar interior. I apareixerà entre un i dos plans en el bar interior. En Roger Casamajor senyala l'ampolla, la cantinera l'agafa i el serveix i veiem com beu.
- Emplaçament Elefant a l'anís: Aquesta opció només serveix per a una marca de beguda alcohòlica d'anís. Pòster publicitari dels anys 40/50 (creat per un dissenyador si la pròpia empresa no te la imatge sinó utilitzarem la seva imatge) de la marca d'anís que apareixerà durant tot el curtmetratge en el set de rodatge exterior de la terrassa. El 90% de l'acció del curt transcorre a la terrassa on estan asseguts i a cada dos plans apareixerà el pòster. Mireia Aixalà senyala el pòster i demana tastar l'anís. Menció de la marca per part dels actors Roger Casamajor i Mireia Aixalà. Presentació del producte i ús per part dels dos actors.
- Emplaçament Elefant a la cervesa: Aquesta opció només serveix per una marca de cervesa. Cal també que la imatge de l'etiqueta pugui aparentar que és dels anys 40/50. Menció del producte (dues vegades) per part dels dos actors. Pla detall (primer terme) de la taula on estaran les cerveses i on es reconeixerà completament la marca. Beuen dos cerveses cada actor mentre estan a la terrassa del bar. I el 90% de l'acció transcorre a la terrassa del bar.
"Parlo de desig de conèixer, de saber, d'entendre."
  • Rodatge: dia 4 i 5 d'octubre.
  • Curtmetratge acabat: Es calcula que estarà acabat la primera o com a màxim la segona setmana de novembre!
  • Invitació a la sessió: Hi haurà tres sessions per veure el curtmetratge a escollir en tres sales diferents. Una al Baix Llobregat, una a Barcelona i una altre a la província de Girona. Quan tinguem dia i hora exacte ho anunciarem! Tot i així cal dir que, aquestes tres sessions es celebraran per finals de novembre i principis de desembre. El que sabem del cert es que haurà de ser o dilluns o dimarts al vespre.
  • Rebre les recompenses: Si no pots venir a cap dels tres sessions o has escollit directament la opció sense invitació de sessió, t'enviarem les recompenses a casa! Si has escollit directament l'opció de rebre-ho tot a casa, rebràs les teves recompenses a principis de desembre.
Per a mantenir-vos a informats de totes les nostres actualitzacions, avançaments del curtmetratge com fotografia, vídeo i objectes d'atrezzo, continguts addicionals o simplement mantenir el contacte i seguir treballant en aquest projecte que tanta il·lusió ens fa, ens podeu visitar a:
Per les xarxes socials del curtmetratge:
Facebook
Twitter
També per les xarxes socials de la productora:
Facebook
Twitter
Instagram
Pàgina web
Si teniu qualsevol dubte, suggeriment, el que sigui, podeu contactar amb nosaltres per correu electrònic info@catalaproductions.com
"La insinuació és una de les millors coses que hi ha."

dilluns, 22 d’agost de 2016

Un territori contundent (i 3) "La tornada : Fredes i el pla", per Tomàs Escuder

Font
La tornada : Fredes i el pla

Matí encalmat, fred  i serè. Ningú ho diria que som a l’estiu. Però açò son les terres altes i, efectivament, el dia serà bo per caminar.

La lluïssor del paisatge em confronta amb un territori net, pur i gens romàntic malgrat la idea  que en puguem tindre els urbanites. La solitud en el que es troben ara afegeix encant. En unes terres que , tot i la seua pobresa, sempre han estat molt poblades.

A dos passes d’on sóc hi ha el convent de les monges de la Cartoixa . Que es reclouen a dins i no en volen saber res de res dels voltants. Una llàstima perquè Santa Maria de Benifassà, fundat per l’orde del Císter, hauria pogut exercir de centre dinamitzador de la comarca com ho ha fet Poblet o Santes Creus.

 Ixc sobre les 9’30 perquè em cal  esperar a que obrin   el bar que porten dues romaneses.  Fins ací ha arribat el benefici de la immigració sense la qual els vells haurien quedat més desatesos encara. Un poc massa tard . Però no vull començar la baixada cap al pla sense res més que un coc i fruita seca que duc a la motxilla.

Sort que he estat previsor i  carregat amb el folre polar lleuger perquè la temperatura és d’uns 12 graus i  el vent que augmenta la sensació de fred.  Estic content de recordar-me   la frase  que diu “La manta i la berena no pesen a l’esquena”.

Després de la  curta pujada per la Font del Teix fins el coll de Les Morrandes ja tot és baixada. L’espectacle imposant: açò no és un lloc mític com La Patagonia, ni el desert que volta Tombuctú. Estem davant però, d’un paisatge profundament mediterrani. Feréstec i abrupte, d’arbram adult i poderós enmig de penya-segats i cingles intimidadors. El seu poder és gran.

La baixada , ben identificable pel camí molt trescat, fa emprar tota una musculatura ben diferent de les pujades. Unes vegades la senda és de pedra menuda que rellisca fàcil i on cal fer molta atenció per no caure. D’altres voltes el camí conserva encara el treball, ardu, de l’empedrat que amb els anomenats “jornal de vila” servien per mantindre  en bones condicions  els camins en el passat. Avui , les mostres del tràfec per aquests llocs són les senyals, en aquest cas mínimes i escasses, que fan els centres excursionistes per ajudar els muntanyencs i caminants.
Font

Novament camine  sense trobar ningú fins ser ja prop del pantà.  La baixada m’ha fet pensar, i és clar que no és la primera vegada , que anar sol té uns perills certs. Un bac, amb un turmell trencat o cosa similar, no resultaria còmode per ací.  Es el que he tingut aquests dies. Cap persona pel camí. I el telèfon sense cobertura. No m’esglaia, en sóc conscient del cert risc que hi ha. No deixaré però de trescar camins i muntanyes mentre el cos aguante ferm. Espectacle impressionant el d’aquest racó des d’on es veu com en un teatre, tota la plana litoral i el coster. I jo feliç com un ocell lliure .

En arribar al pantà d’Ulldecona  m’encontre amb la gent de diumenge: cotxes amb  famílies que fan un volt d’un parell de passes. I uns banyistes que lloguen barquetes. En tot cas més tranquil·litat que a vora mar.

Durant el recorregut dec haver patit una diferència de temperatura d’uns 20 graus. A dalt i amb vent el termòmetre  a la paret del bar marcava 12 i en un redós calcari just abans del Portell, en un lloc sense ni un buf i sent sobre les 2 del migdia  deuríem estar rondant els 30 o més segons anunciaven ahir a la tele.

 Des del pantà he preguntat una parella si baixaven a cap a La Sénia perquè no m’agrada caminar per carretera i més en una com aquesta on no hi ha lloc per al caminant. Amablement em porten i en un plis plas em veig buscant l’únic allotjament que , segons m’han dit, hi ha al poble. La fonda Manolo.
Aterre un diumenge d’estiu a La Sénia, avançada de l’entorn urbà coster. Dos mons .

Mentre he estat per dalt els watsapp han funcionat discretament per a amics i família. La connexió entre eixos mons

Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor

dijous, 18 d’agost de 2016

"Un territori contundent. (2) De La Vallibona fins El Boixar", per Tomàs Escuder

Font fotografia
Caminaré avui des de La Vallibona fins El Boixar.

Si hi arribe molt d’hora allargaré el camí fins a  Fredes. Només a una hora més de temps.
Des de les 9 en camí i en 3 hores i mitja  he arribat a El Boixar. Certament que anar sol fa que les parades siguen més curtes que anant amb companyia. I que m’ature allà on em ve de gust. Que sol ser a l’ombra d’una carrasca que donen la millor fresca del Mediterrani.

Del Boixar medieval em ve a la imatge un article de Quico Mira en el què fa una anàlisi antropològica dels “Establiments”  O com treure-li punta amb escrit sobre els escrits.

Un temps de marxa també sense trobar ningú. Una pujada forta al principi, després vora d’una hora pel barranc de La Gatellera amb uns estrets suaus i grisos i on no he trobat ni un bassalet d’aigua. 

Pujant fins el Coll de l’Aguila. On m’empeny el vent de nord   d’uns  40  km per hora i , per tant, gens de calor. Arribe al Boixar més aviat del previst de manera que em pense la possibilitat d’anar fins Fredes tal i com pensava. Fa de bon caminar . Al poble una parella belga, per la matrícula del cotxe i pel parlar, es torra al sol. Els pocs habitants, uns 4-5  que hi viuen tot l’any fan rotgle en un racó d’ombra.

En el bar, l’únic que hi ha , em prenc un cafè i el xicot m’ajuda per trobar allotjament a Fredes. Parlem del turisme local i  la meua estranyesa de trobar tan poca gent; ni als pobles ni caminant.
-        La gent vol platja- em diu

Com que m’ha trobat un lloc on passar la nit, cosa que pot semblar no massa fàcil donat que Fredes és un dels llogarets més diminuts de tota La Tinença, continue per tant una horeta més de camí.
Observe , recorrent el terme camí del proper poble, la justesa del nom del Boixar. Vaig per un túnel de   bosc de boix . Que m’aporta frescor suplementària.

Veig Fredes des d’una distància modesta. Que em permet avaluar ràpidament la seua petitesa. Sobre la que hi apunta la torre pètria de l’església. Tan harmònica i potent malgrat l’escassa grandària.

 Em lloguen tota una casa rural per 20€ ! Montse, la propietària , amatent i discretament riallera me l’ofereix  franca. I així em trobe amb un apartament modern, i equipat per a  un total de cinc persones per a mi sol. Plaer de deixar caure la motxilla i prendre una bona dutxa. Una gran tele de plasma em diu que , a l’altra banda, hi deu haver una societat aqueferada. La menyspree amb orgull.

 Haver arribat i començar conversa ha estat tot u. Amb l’alcalde del Ballestar , poble que no visitaré avui perquè no vull atabalar-me, mentre tria vedells per dur-los a engreixar. Les mares bramaran moltes hores , fins i tot per la nit, cridant les cries.  Em diu que fa transhumància des del Ballestar a Fredes cada any. Les puja a principis d’estiu i les baixa quan les neus el fan fora. Vet ací un alcalde que té més animals que persones  a qui administrar.

 Per la nit m’inviten a un sopar on hi ha tot el poble  . Una parella ha guanyat al guinyot ,” joc nacional”  de cartes  per les comarques del voltant: aragoneses, valencianes i catalanes, un pernil.  I per festejar-ho aprofiten l’excusa i les restes de les festes de la setmana passada. Abundància de beguda i menjar. Algunes famílies majors, nascuts ací però emigrats,  de joves, i fills i filles. Rebombori agradós. Converses banals de gust rialler.


 Per la nit , abans de dormir, ixc a veure els estels. Les vaques continuen bramant i Cassiopea, la Via Làctia i el Triangle d’estiu es mostren amables. La temperatura és fresca. Bon temps per caminar.

Tomàs Escuder, sociòleg i escriptor

dimarts, 16 d’agost de 2016

"Un territori contundent"(1) Per les terres altes del País Valencià, per Tomàs Escuder


UN TERRITORI CONTUNDENT

Per les terres altes del País Valencià

Qui no camina no veu res. La millor manera de conèixer un territori és fent-ho poc a poc. Al ritme que la natura imposa.
El caminant ja sap que no tot el món pot gaudir i disposar de les hores i dels dies al ritme que voldria. Els temps avui són ràpids . I la misèria de les presses molta. Però aquest caminant, per històries de la història té temps i  es prepara quatre foteses ben elegides, perquè és cosa de limitar el pes. Les entafora en la motxilla i consultat l’horari del bus arranca cap a la parada.

El recorregut és direcció Morella. No La Vella, sinó l’actual, la pròspera i turística capital històrica dels Ports.  Unes 4 hores des de La Plana i ja em veus al petit cor de la noble ciutat. El viatge en bus ha estat interessant: hem passat per dins de tots els pobles del recorregut en una mostra de que els serveis al públic via subvencions funcionen. I això i dona al País una vida que, malgrat ser, tangencial a l’oficial i urbana, fa normal i possible una forma de vida quotidiana serena, amable i plena.
Em quede a l’hostal La Muralla per 30 € amb el desdejuni inclòs. . Pessimisme del propietari respecte al futur del seu establiment malgrat que el turisme és la font d’ingressos més important , de lluny, de la ciutat. Ho fa només la seua edat o és més que això?

Veig Morella en un ambient poc usual. El juliol la gent va a la platja i , a més, és entre setmana. Pocs turistes en comparança a d’altres èpoques de l’any . Però evidentment ací aquesta és l’activitat econòmica imperant.

Per la nit fa una fresca que ja voldrien allà baix! He recorregut els llocs que mai no es veuen d’ací: “ l’alameda” . Un passeig on s’hi amaguen el poliesportiu , institut, piscina… i gent del poble prenent la fresca i bevent cervesa en un cau mig hippy, mig  etnomodern : parelles de gent jove, vells, xiquets…el món complet i en harmonia estiuenca.

I avui, sense matinar massa per ser el primer dia, toca  Vallibona
El recorregut comença baixant des de la Porta de Sant Mateu. Al poc tire a l’esquerra i entre ja en la muntanya regular i típica dels Ports. Vaques als tancats. Després el paisatge s’ha anat fent divers. Més bosc de sabina, carrasca i la matissa habitual. Tot el recorregut és costa amunt.

La primera pujada matadora per trobar-me encara massa fresc ,acaba a la boca mateix del barranc d’Els estrets. Nom molt ben posat perquè la senda el recorre pel mateix fons. Totalment sec però; ni un toll. Massa sequera!. El rocam fa ombra i dona un aire reverencial al conjunt.

En tot el trajecte no m’he topetat amb ningú. És el plaer del caminant solitari. A l’hostal-alberg l’agradable sorpresa d’una casa plena de fotografies i motius artístics propis d’una certa manera d’entendre el món rural des de la urbanitat. La parella de Tere, l’hostalera, és Manel Bellver, fotògraf de les mogudes  valencianes dels 70. Conegut de  Francesc Jarque.


En la lectura , a la terrassa, veient els cingles del Cérvol, m’endinse en els plets entre els pobles de la comarca  i  Morella per l’ús i aprofitament del bosc. I un fet simptomàtic dels canvis de mentalitat. Tal vegada en sentit contrari a l’usual i que seria interessant saber-ne el perquè: en l’escrit dirigit als jurats els dels pobles ho fan , en 1692 en castellà. Pel contrari , en 1691 en la resposta de defensa  ho fan en català. Quina seria la raó? No la veig.

Alguns  vells del poble, vinguts de visita a l’estiu ja que de nòmina només en són un parell,  juguen a la botifarra com joc de cartes. Interessant la toponímia tan diversa i abundant : un signe de vida intensa passada  concentrat en unes paraules. Tal vegada  aquesta abundor actua  com suplència d’un referent mental  sobre el qual dipositar l’activitat  intel·lectual d’uns habitants sense cap accés a alguna forma de cultura ? I quina pobresa la meua per no poder ni  saber designar tant d’accident territorial! Clar que hauria estat interessant trobar-me algun vianant, trescador de bancals o excursionista vulgar... Però en  una comarca on la mitjana és 1 habitant per km2 resulta poc menys que impossible. . De toponímia no n’he recollit però sí del lèxic ramader. La paraula “vedaller” en sentit de pastor  o guardià  la veig en un llibre sobre els conflictes territorials.

El recorregut des de Morella passa pel coll del Peiró trencat. Un indret de bosc escàs, ginebre menut i prats propis de l’alçada dels 1123 m. . Pujats des de la capital  i els seus 900 m . Des d’ací dalt escenari superb. Un seguit d’onades de serres, cims i colls que, a ple dia i sol fort, semblen retalls de garlanda.

L'únic viatge de descobriment autèntic no consisteix en anar a llocs nous , sinó en tindre uns altres ulls.

Marcel Proust

dissabte, 6 d’agost de 2016

Proposta de Constitució provisional de la República Catalana per al període transitori [Miquel López Crespí]

Compartim la proposta de constitució catalana publicada al blog de l'escriptor i activista mallorquí Miquel López Crespí, i que contempla la totalitat del territori dels Països Catalans.

Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/anselm/?p=272179

Proposta de Constitució provisional de la República Catalana per al període transitori
Proposta de Constitució provisional de la República Catalana per al període transitori

Article 1
1. La República Catalana és l’Estat Nacional lliure, independent, sobirà, indivisible, democràtic, social i de dret de què es dota el poble català sota els principis de la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat. En el període transitori fins a l’adopció de la Constitució definitiva en referèndum nacional, la present Constitució provisional és la Llei Fonamental de la República Catalana: l’Estat, els individus i les entitats hi estan subjectes; les lleis en deriven, sota pena de nul·litat.
2. La sobirania nacional de Catalunya resideix en el poble català, del qual emanen els poders de la República.
Article 2
1. El territori nacional de Catalunya és constituït pel domini lingüístic català. Transitòriament, però, el territori estatal de la República Catalana se circumscriu al de l’antic Principat de Catalunya autonòmic, amb els corresponents sòl, subsòl, plataforma continental, aigües interiors, mar territorial, espai aeri i estratosfera jurisdiccional.
2. Els territoris de la resta dels Països Catalans tenen dret a incorporar-se a la República Catalana.
3. A títol transitori, també la comarca occitana de la Vall d’Aran forma part integrant de la República Catalana, al si de la qual es constitueix en Estat Nacional Autònom, amb plena salvaguarda dels drets lingüístico-culturals, sociopolítics i altres que li corresponen com a territori nacionalment occità, incloent-hi el dret a la plena normalitat lingüistica amb oficialitat exclusiva de la llengua nacional, el dret a l’autogovern, el dret a la lliure autodeterminació sense ingerències, el dret a la lliure relació amb la resta d’Occitània i el dret a mantenir relacions exteriors.
Article 3
1. El català és la llengua pròpia de la nació catalana, la comuna del poble català i l’oficial de la República Catalana. Tots els catalans tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. No hi és exigible el coneixement ni l’ús de cap llengua altra que el català.
2. És tasca prioritària de la República Catalana de dur a terme la plena normalització social de la llengua catalana i de remoure els obstacles que l’entrebanquen, amb l’objectiu que el català, tal com li correspon, torni a ésser la llengua d’ús habitual, general i socialment necessari en tots els àmbits i activitats de rellevància pública.
3. La República Catalana defensa i protegeix els drets lingüístico-culturals i sociopolítics dels connacionals de la resta dels Països Catalans.
4. L’Institut d’Estudis Catalans és la màxima autoritat quant als aspectes científics i normatius de la llengua catalana.
5. La llei regula les facilitats per a l’ús i ensenyament d’aquelles llengües que són presents a Catalunya a conseqüència de les diverses onades immigratòries que ha conegut el país.
6. Totes les garanties que la present Constitució estableix per a la llengua catalana en territori de Catalunya s’entenen establertes per a la llengua occitana a la Vall d’Aran.
Article 4
1. La bandera de la República Catalana és la nacional tradicional, rectangular de quatre barres roges sobre fons groc, tot formant, així, un camper de nou franges horitzontals alternades i de gruix igual, cinc de grogues i quatre de roges. L’amplada i la llargada de la bandera guarden una relació de 2:3.
2. L’escut de la República Catalana és triangular curvilini, amb el camper anàleg a la bandera col·locada verticalment.
3. L’himne nacional de Catalunya és la cançó de Els Segadors, en l’harmonització moderna i amb la lletra d’Emili Guanyavents.
Article 5
La capital de la República Catalana és la ciutat de Barcelona, sense perjudici que les institucions supremes del poder de la República Catalana disposin, així mateix, de seus permanents en altres ciutats de Catalunya.
Article 6
1. La República Catalana s’estructura territorialment en municipis, comarques i regions. Totes aquestes demarcacions administrativo-territorials tenen personalitat jurídica plena i gaudeixen d’autonomia en llur àmbit per a la gestió dels interessos respectius, segons els principis de descentralització, subsidiaritat, proximitat, eficiència, simplicitat i unicitat.
2. La denominació oficial dels municipis, de les comarques i de les regions ha d’ésser apropiada per al territori i respectuosa amb la genuïnitat toponomàstica catalana.
Article 7
1. En l’instant de proclamar-se la independència de Catalunya, gaudeix de la ciutadania catalana tota persona que, sota ciutadania espanyola, tingui veïnatge administratiu a la República Catalana, incloent-hi la Vall d’Aran. En rebre la ciutadania catalana hom perd la ciutadania anterior.
2. A partir de la independència, gaudeix de la ciutadania catalana:
a) tota persona nascuda a Catalunya de pare o mare catalans;
b) tota persona nascuda a Catalunya de pares estrangers, llevat que aquests reclamin per a llur fill o filla la ciutadania de l’Estat d’origen;
c) tota persona nascuda a l’exterior de pare o mare catalans, previ acompliment de les formalitats que la llei assenyala;
d) tota persona d’origen estranger que adquireixi la ciutadania catalana d’acord amb la llei;
e) tota persona titular de ciutadania aranesa.
3. Els connacionals de la resta dels Països Catalans no són reputats estrangers. La llei regula el procediment d’urgència per a conferir la ciutadania catalana per naturalesa als connacionals que la sol·licitin.
4. L’obtenció de la ciutadania catalana per naturalització comporta la plena equiparació legal amb els catalans per naturalesa. Per tal d’obtenir la ciutadania catalana per naturalització, la persona interessada:
a) ha de sol·licitar-la expressament d’acord amb les formalitats legals;
b) ha de residir habitualment a la República Catalana havent-hi residit un mínim de deu mesos l’any durant els cinc anys immediatament anteriors a la demanda de naturalització;
c) ha de saber parlar, llegir i escriure en català de manera suficient, així com conèixer suficientment la història i la cultura catalanes; o bé, en cas que tingui voluntat de residir a la Vall d’Aran, ha de saber parlar, llegir i escriure en occità de manera suficient, així com conèixer suficientment la història i la cultura occitanes;
d) ha de prometre la Constitució.
5. El règim de doble ciutadania resta condicionat a reciprocitat mitjançant tractat internacional.
Article 8
1. La República Catalana reconeix els drets humans i en garanteix el lliure exercici.
2. Tots els catalans i catalanes són iguals davant la llei, sense discriminació per raons de sexe, color, llengua materna, religió, opinió, ascendència familiar, origen nacional, opció sexual, nivell cultural o qualssevulla altres circumstàncies personals o socials.
3. La majoria d’edat es fixa en els divuit anys.
Article 9
Els estrangers que es troben en territori de la República Catalana, apàtrides inclosos, gaudeixen dels drets i llibertats establerts per la present Constitució i les lleis que en deriven, excepció feta dels drets electorals i de l’accés a la funció pública; i tenen el deure de respectar la Constitució catalana i d’observar les lleis del país.
Article 10
El dret de sufragi i el règim electoral es basen en els principis següents:
a) són electors tots els catalans i catalanes majors d’edat, tret d’aquelles persones legalment excloses del dret de sufragi per condemna judicial o per incapacitat mental;
b) són elegibles tots els catalans i catalanes majors d’edat que acompleixin amb les formalitats establertes per la llei, incloent-hi els connacionals d’altra ciutadania;
c) el sufragi és lliure, igual, únic, universal, directe i secret, essent les candidatures uninominals o plurinominals i, en aquest darrer cas, de llista tancada i desblocada;
d) les eleccions s’efectuen segons sistema electoral proporcional de coeficient prefixat i circumscripció electoral única, coincident, aquesta, amb l’àmbit territorial en què tenen lloc els comicis. En el cas específic de les eleccions legislatives, calen trenta mil vots per a ésser elegit diputat o diputada.
Article 11
1. Les institucions supremes del poder de la República Catalana són el president de la República, el Parlament, el Govern i el Tribunal Suprem de Justícia.
2. Les institucions supremes del poder de la República Catalana són inviolables. Les persones que les informen o les componen són inviolables per les opinions manifestades i pels actes efectuats en l’exercici del càrrec; durant el període de llur mandat gaudeixen d’immunitat, i no poden ésser detingudes sinó en cas de delicte flagrant, ni inculpades ni processades sense l’autorització prèvia del Parlament.
Disposicions derogatòries i abolitòries
Primera
Des del mateix instant de la proclamació de la independència nacional, resten derogats a Catalunya i a la Vall d’Aran:
a) la Constitució espanyola de 1978;
b) l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, llevat d’aquells punts que siguin aplicables com a text suplementari de la present Constitució provisional, d’acord amb la Disposició transitòria tercera;
c) tot l’aparell legislatiu i reglamentari que imposava l’oficialitat i l’ús de la llengua espanyola i que coartava la normalitat lingüística del català, així com de l’occità a la Vall d’Aran;
d) els tractats i altres acords internacionals signats per l’Estat espanyol, en la mesura que afectessin Catalunya o la Vall d’Aran.
Segona
Resten abolides a Catalunya i a la Vall d’Aran les províncies, els partits judicials, les regions militars i altres demarcacions supramunicipals imposades per l’Estat espanyol, conjuntament amb les institucions corresponents; així mateix, hi resta derogada la legislació en què recolzaven, en tot allò que superi l’àmbit municipal.

Disposicions transitòries
Primera
Passen a la propietat de la República Catalana totes les pertinences que l’Estat espanyol i la dinastia borbònica tenien al territori estatal català fins a l’instant de la proclamació de la independència nacional.
Segona
Els poders públics retiraran celèricament de les dependències oficials tots els símbols de significació colonialista, secessionista i regionalitzadora. Així mateix, procediran a corregir la toponímia viària en sentit anàleg.
Tercera
A títol transitori, tot el sistema jurídic vigent a Catalunya i a la Vall d’Aran fins a la proclamació de la independència nacional continua essent-hi d’aplicació preceptiva en la mesura que no hagi estat expressament derogat ni contradigui la present Constitució provisional o les lleis i disposicions que en deriven.
Quarta
En el període d’interinitat que s’obre amb la proclamació de la independència, els antics president de la Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya i Govern de la Generalitat de Catalunya es constitueixen, respectivament, en president de la República, Parlament i Govern provisionals.
Cinquena
En el termini màxim de sis mesos, comptats a partir de la proclamació de la independència, i a convocatòria del president provisional de la República Catalana, se celebraran eleccions a l’Assemblea Constituent, encarregada d’elaborar i aprovar el text de la Constitució de la República Catalana, el qual serà sotmès tot seguit a referèndum nacional.
Disposició final
La present Constitució provisional entrarà en vigor en el mateix instant d’ésser proclamada la independència nacional de Catalunya al territori de la República Catalana, i restarà derogada en entrar-hi en vigor la Constitució de la República Catalana adoptada en referèndum nacional.


Redacció: Pol Sureda