dissabte, 10 d’agost de 2013

Arnau Colominas: "CATALUNYA I ANDORRA HAN D'ANAR DE LA MÀ PER PODER FER COSES INTERNACIONALMENT."

SET DE SET: ENTREVISTA-CONVERSA AMB ARNAU COLOMINAS (ANDORRA)


                                     L'Arnau Colominas per Sant Joan a la Massana


Tercera entrega del "Set de set", on parlem de la veu catalana a l'ONU, Andorra, microestat peculiar envoltat de veïns "incòmodes" i amb una relació amb Catalunya (de Principat a Principat) amb força estira i arronses, recels i també afinitats. Un estat sobirà on la catalanitat institucional topa a vegades amb una realitat social més complexa.
Ens ho explica l'Arnau Colominas, gerent del Centre de Cultura Catalana (membre d'Enllaçats per la Llengua), professional de la comunicació (locutor a Ràdio Andorra1-Ràdio FLAIXBAC, amb experiència a televisió), que a més dirigeix el digital de notícies "Andorradirecte".


_Com sabem, Andorra és l'únic estat de parla catalana reconegut per les Naciona Unides. Creus que el país fa el paper d'ambaixadora de la catalanitat al món?

-Andorra amb la seva condició de país, té la possibilitat que la nostra llengua i la nostra cultura arribi a llocs on potser no ens podíem pensar temps enrere. Per exemple, el 18 de juliol de l'any 93 va ser el moment en què Óscar Ribas, el Cap de Govern d'Andorra, va parlar a les Nacions Unides en la nostra llengua per primer cop.
Així doncs, Andorra dota el català d’una sèrie d’eines que el fet de ser un país et permet i ser una simple regió espanyola no.

Per altra banda, és evident que qualsevol andorrà comparteix la llengua i la cultura dels catalans, però tal com ha passat el temps, Andorra ha seguit un camí políticament força diferent a la resta dels Països Catalans. Andorra és un estat de ple dret i Catalunya i Andorra han d’anar de la mà per poder fer coses internacionalment. Coses com participar a la Viennal de Venècia on comparteixen pavelló, a l’Expolangues on s’hi va conjuntament, i tantes manifestacions lingüístiques i culturals on els dos territoris poden col·laborar.

_A la considerada com a “bíblia andorrana”, el Manual Digest del segle XVIII, Antoni Fiter i Rossell considera els andorrans “en tot com a vers catalans”, què en queda de tot això avui en ple segle XXI?

-Pel que fa al sentiment, qualsevol andorrà veu un català com a persona propera, amb estima envers Catalunya perquè es comparteix molt; no només llengua i cultura. Són orígens iguals i, a més a més, hi ha el fet que molta gent té família o segones residències a Catalunya.

_Hi ha una mena de tabú a l'estat andorrà a l'hora de parlar del fet nacional català, sobre catalanisme o Països Catalans? Es tracta de recels o de “fer-se l'andorrà”, en aquest cas?

-Tot i això, políticament hi ha una mica de tabú en certs sectors i és un tabú en part lògic que fa que la societat andorrana en general no es mostri ni a favor ni en contra públicament del fet nacional català. Ara bé, hi ha casos particulars en que sí que tenim polítics que s'han manifestat obertament en contra i altres a favor, però no és habitual. També cal tenir en compte les pressions que deuen rebre les institucions andorranes en aquests moments per part de la maquinària antiseparatista de l'estat espanyol.

_Parlant de l'escola, com valoraries l'educació al país basat en tres models d'escola diferents (l'andorrà, l'espanyol i el francès)?

-Andorra té tres sistemes educatius. Hi ha el sistema educatiu andorrà, l'escola d'aquí; el sistema educatiu francès amb un Liceu francès com el que pot haver-hi a qualsevol país del món; i l'espanyol, amb un Institut espanyol, també com a qualsevol lloc, però aquest, també dividit entre les escoles confessionals i no confessionals. Les confessionals, de tradició catalana, i amb pertanyença a ordres religioses catalanes agafen el sistema curricular espanyol, però ho fan tot en català. Lingüísticament és lògic que els alumnes de les escoles confessionals surtin més preparats amb el català, ja que fan totes les assignatures en la nostra llengua. L’escola Andorrana el barreja amb el francès, i les competències lingüístiques que adquireixen són força altes, i els casos de l’Institut espanyol i el Liceu francès són força diferents. Allà és tan sols una assignatura que els alumnes han de fer unes hores a la setmana i prou. Els professors de llengua i història d’Andorra són en plantilla del govern d’Andorra, així sigui quina sigui la branca on duus el teu fill, hi ha unes competències bàsiques de país que a priori cal aprendre.

_I de l'escola saltem a les institucions, estant expressat l'autogovern andorrà en el Consell General (“la padrina”), quin és el paper atorgat actualment als dos coprínceps i caps d'estat, el bisbe de la Seu d'Urgell i el president de la RF?

-El paper que estan jugant tant el copríncep francès com el copríncep episcopal a la vida política andorrana els últims anys realment no s'ha notat gaire al dia a dia de la gent del país. Ells simplement han de donar el vistiplau a través dels seus delegats, el que aprova el parlament andorrà i gairebé mai això és un problema. Ara bé, sí que s'està notant en els últims mesos quan s'està parlant al carrer de temes com l'avortament i el matrimoni homosexual on tothom coneix l’oposició frontal del copríncep episcopal, per tant, són temes que difícilment arribaran al Parlament.



_L'entitat de la qual n'ets gerent (el Centre de Cultura Catalana d'Andorra), és membre de la plataforma d'Enllaçats per la llengua, com creus que han d'actuar les entitats i institucions andorranes davant els freqüents atacs rebuts arreu del territori, tot i que no pertanyi a la seva “jurisdicció”, diguem-ne?

-El paper d’institucions com la nostra, el Centre de la Cultura Catalana, és lluitar per la llengua i per la cultura catalanes a Andorra. Això no treu, com és evident, que donem suport a la nostra llengua i cultura que es doni on sigui, des de qualsevol dels racons dels Països Catalans fins als Casals Catalans repartits pel planeta.
A causa de la nostra dimensió i del nostre relatiu poc pes dins del gruix de la societat catalana, poca cosa podem fer amb els atacs que s'estan patint a Catalunya. El que sí que no dubtarem mai és sumar-nos a qualsevol iniciativa que es faci per protegir la nostra llengua perquè la nostra obligació és precisament aquesta. Per aquest motiu no vam dubtar ni un moment d’afegir-nos a la plataforma ‘Enllaçats per la llengua’ al moment en què se'ns va proposar!

_Una estat independent com el (co)Principat però alhora molt condicionat per la seva mida i pels seus potents veïns, com ha de veure una eventual independència de Catalunya?

-Hi ha diversos punts de vista sobre aquest tema. Un dels punts de vista és veure Catalunya independent com a competidor. Tenen la percepció que un nou estat al costat que viu en gran part del turisme, com Andorra, seria una competència forta en aquest aspecte.
Altres ho veuen com una oportunitat molt gran. Andorra necessita un veí fort i potent com Catalunya per poder tirar endavant seus projectes que hi ha al país ara mateix, des de l'obertura econòmica, la presència d'empreses estrangeres al Principat, la millora de les infraestructures d'accés al país,… Per l'estat espanyol i el francès Andorra no deixa de ser un grill que de tant en tant canta al costat d’un dels seus prats. Per altra banda, per Catalunya, Andorra també podria ser un pol important d'atracció per turistes que vagin cap al Pirineu i que han d'aterrar gairebé per força a territori català, com passa ara que aterren a Lleida i això pot dinamitzar territoris que ara tenen poca activitat. Políticament encara pot ser millor perquè tenir un país aliat a Europa pot ser interessant pels dos territoris

_Tinc entès que l'accès a la nacionalitat andorrana és força complicat, trobes adient que així sigui? És una qüestió de privilegis o de salvaguarda de la identitat?

-Andorra ha estat des de sempre terra d'acollida i una terra de pas per alguns personatges que han vingut al Principat i que han volgut apoderar-se del país de manera literal, però també de manera simbòlica. Gent que ha vingut Andorra i que ha pensat que amb aquest territori faran el que els vindrà de gust. El complicat accés a la nacionalitat ha frenat moltes d'aquestes aspiracions però alhora des del meu punt de vista també ha complicat la possibilitat d'integració de molta gent.
A més a més, Andorra no permet la doble nacionalitat amb la qual cosa després de 20 anys de residència, cal renunciar a la nacionalitat d’origen per obtenir el passaport andorrà i hi ha gent que no hi està disposada. També és lògic que probablement hi hagi una gran diferència d’integració entre una persona que ve de lluny i una persona que arriba d’un poble veí perquè la llengua la cultura, els costums i les tradicions són exactament els mateixos.

 _Tu que n'ets un professional dels mitjans, com veus la situació en què es troba l'espai de comunicació català (ecc), que tant cerquen d'estroncar amb mesures com la prohibició de veure TV3 fora de Catalunya, la no reciprocitat, el vet a emetre vídeos doblats en un altre dialecte que no sigui el de segons quin territori, etc?

-Jo sóc dels que pensa que l'espai de comunicació català ha de tirar cap al futur a internet, i dic futur per no dir present, perquè realment crec que en el segle XXI ja no tenen gaire sentit de les ràdios i les televisions o els diaris com els hem entès fins ara. Internet ens dóna la possibilitat de saltar-nos les les fronteres que algunes prohibicions posen a la nostra llengua. La xarxa ha de ser la garantia i l’ajuda perquè puguem viure lliurement i plenament en la vostra llengua.

_I arribem a l'última, a Andorra la Vella hi és la seu de la Fundació Llull però el Consell no és membre de l'IRL per a projectar la cultura catalana al món, això pot ser degut al diferent estatus administratiu dels diferents PPCC (un estat independent versus regions autònomes repartides en tres estats)? Com s'hauria d'actuar en aquest sentit?

-Si hi ha voluntat política tot s'aconsegueix i és evident que la Fundació Ramon Llull ha tingut problemes en els darrers anys sobretot per les diferències ideològiques dels governants dels diferents territoris que en formen part.
Andorra em consta que mai hi ha posat cap problema, al contrari, si la Fundació precisament té la seu al país és perquè Andorra s’hi ha abocat per projectar la cultura al món.
El principal problema és la mentalitat d’alguns dels que ara governen a diferents llocs dels Països Catalans. Aquesta temuda ambició dels catalans per conquerir territori és pels contraris a la nostra llengua la munició per poder generar por a la ciutadania que se’ls creu. Infundar pors com l’ambició econòmica, les ganes dels catalans de conquerir el País Valencià o les Illes, etc són molt dolentes per nosaltres perquè hi ha qui se’ls creu, fins i tot a l’estranger on pensen que la independència és pur oportunisme econòmic. En un procés com el que està vivint Catalunya, s’ha d’explicar molt bé el món qui som i què volen els catalans. Hi ha diferents maneres de fer-ho, les polítiques amb institucions com el DiploCat, empresarials, com està fent la revista Sàpiens amb el projecte ‘El món ho ha de saber’ o la societat civil amb projectes com els que fan els diferents Casals Catalans per desarticular discursos que no són els nostres i per explicar que el que volem és fruit d’una història i una cultura diferents de l’espanyola. Tot això ho remarco perquè sóc dels que crec que no sempre hem de fer política, que hi ha d’haver una franja que separi la política estricte de la cultura, que sigui una franja neutra d’ideologies perquè els contraris a la llengua no tinguin arguments polítics en contra per oposar-se a la promoció de la llengua i la cultura compartida, és aquí on institucions com la Fundació i l'Institut Ramon Llull han d’assumir un paper d’explicar al món només llengua i cultura, i centrar-se únicament amb això i de manera unida, però és molt difícil tal com estan les coses intentar que només sigui això. D’això n’hi ha una part que s’ha aconseguit; governs de dretes andorrans s’han entès amb governs d’esquerres catalans (i a la inversa) per tirar endavant la Fundació, amb l’únic objectiu de fomentar de manera conjunta llengua i cultura a l’estranger, sense entrar amb discrepàncies polítiques que puguin minar aquesta feina. Malauradament, del PP de les Illes o del País Valencià sembla que no podem esperar-ne aquesta maduresa política.


Moltes gràcies Arnau...


                                     Escut d'Andorra al Palau episcopal de la Seu d'Urgell


* (Entrevista feta per Òscar Adamuz /ACPC/)


Més informació de l'autor i d'Andorra:

Pàgina web d'Arnau Colominas

Textos sobre Andorra a la pàgina de l'IEC

Andorra1 Flaixbac

Andorradirecte.com

Centre de Cultura Catalana d'Andorra

I què en pensa Andorra, del procés sobiranista a Catalunya?

Andorra a la GEC (Gran Enciclopèdia Catalana)