dissabte, 19 de maig del 2012

Tarragona i l'Alguer, quaranta anys d'agermanament

Tarragona i l'Alguer, quaranta anys agermanats


L'Alguer, la ciutat de l'illa de Sardenya on es parla català, és agermanada des de 1972 amb Tarragona. El 22 de setembre d'aquell any, durant la festa de Santa Teclaes va signar a Tarragona el protocol de l’agermanament. Amb aquell acte, totes dues ciutats van voler reforçar un lligam que ja s'havia establert els anys 1960, en ocasió del Viatge del Retrobament, una expedició amb vaixell a l’Alguer de 139 intel·lectuals dels Països Catalans per retrobar-se oficialment amb els ‘germans’ algueresos després de molts anys d’incomunicació mútua. Però els vincles es poden remuntar més enllà en el temps, a l'època del primer poblament català de la ciutat sarda al segle XIV, atès que alguna font històrica documenta que la majoria de repobladors de l'Alguer procedien justament del Camp de Tarragona.

En ocasió del quarantè aniversari de l'agermanament, totes dues ciutats han preparat una intensa agenda d'activitats. Aquest cap de setmana, per exemple, a Tarragona es dediquen dos dies a conèixer la realitat de l'Alguer en els aspectes lingüístic, cultural i esportiu. El programa comença divendres amb una jornada amb conferències sobre les peculiars característiques de la parla catalana a l'Alguer, la projecció del documental 'Vivim la llengua' (que recull una experiència educativa amb nens per promoure l’alguerès) i un concert de Samuele Arba amb cançons del cantant alguerès Pino Piras (1941-1989). I dissabte, Tarragona acollirà la final delTrofeu Quatre Barres de Rugbi, una competició que es va començar a disputar el 2007 i en què participen clubs catalans i l’Amatori Rugby de l’Alguer, aprofitant els vols de baix preu que enllacen Catalunya i Sardenya.




SANTA TECLA 1972-2012

Els actes de celebració del quarantè aniversari de l'agermanament arribaran al punt culminant perSanta Tecla, la festa grossa de Tarragona. El programa preveu una exposició fotogràfica dels quaranta anys de germanor, la lectura del pregó a càrrec de la cantant algueresa Franca Masu, un acte d’homenatge al professor alguerès Pasqual Scanu, concerts de música algueresa i el 22 de setembre, data exacta dels quaranta anys, es farà un acte solemne de renovació de l’agermanament entre totes dues ciutats mediterrànies i catalanoparlants. Per Sant Miquel, patró de l’Alguer, es farà un viatge de tarragonins a la vila sarda.

L'ORIGEN DE LA PRESÈNCIA CATALANA

La presència catalana a l'Alguer data del 1354, quan se n'emparà el rei de Catalunya-Aragó Pere III, dit el Cerimoniós. Al cap d'una vintena d'anys una revolta motivà l'expulsió de la població autòctona, substituïda per catalans. D'aleshores ençà que s'hi parla català, o alguerès, afeblit des de la dècada del 1960 per l'auge del turisme, la modernització de les comunicacions sardes i italianes, l'augment de població forana i la manca de polítiques de protecció. Fins els anys 1990 Itàlia no va aprovar una llei de reconeixement i tutela de les llengües minoritzades, inclosa l'algueresa, que pugna per sobreviure.

L'ALGUERÈS, CATALÀ DE L'ALGUER

La situació geogràfica de l'Alguer, isolat de la resta del domini lingüístic, fa que l'alguerès sigui eldialecte més peculiar del català, amb abundor d'arcaismes i influències del sard i de l'italià. Quant a l'ús, una enquesta de la Generalitat de Catalunya del 2004 indicava que el 13,7% dels algueresos el tenia per llengua habitual, que l'entenia el 89,9% i que el sabia parlar el 67,7%. Un altre estudi, fet públic el 2006 per Enrico Chessa, exposava que l'alguerès predominava al 7,2% de les llars, i l'italià, al 77%. L'última dècada, l'alguerès ha començat a entrar a les escoles amb iniciatives a l'educació infantil (la Costura) i a secundària (Projecte Joan Palomba).


Interessantíssim article del Diari de l'Escola de Vilaweb, amb encara més material i textos sobre el tema.

dimecres, 9 de maig del 2012

La situació de TV3 als Països Catalans

L'espai Català de Comunicació segueix en bona part en stand bay. Fem un repàs de com està la situació per veure TV3 als diferents territoris dels Països Catalans de la mà d'un article de l'Avui/El punt:


TV3 als Països Catalans

Arriba sense problemes a les Illes i Andorra; amb ombres a la Catalunya del Nord i a la Franja, on hi ha hermetisme sobre el cas, i continua absent al País Valencià


TV3, l'eina més important per a la construcció de l'espai comunicatiu català, no arriba actualment en les mateixes condicions –en alguns casos fins i tot s'ha tallat el senyal– a tots els països de parla catalana.
Illes Balears i Andorra
El govern català té acords de reciprocitat vigents tant amb l'executiu de les Illes Balears (des del 2009) com amb l'andorrà (2010). En aquests territoris es rep sense problemes un múltiplex de la televisió catalana en què s'inclou TV3CAT, el 33, el Super 3/3XL i el 3/24. Els espectadors catalans veuen IB 3 i en el cas de les comarques del Pirineu –l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya i els dos Pallars– també Andorra TV.
Catalunya del Nord
Les emissions de TV3 són legals a l'Estat francès des del 8 de febrer d'aquest any, però hi ha comarques a la Catalunya del Nord en què es continuen rebent amb dificultats com ara al Vallespir i al Capcir, però a Prada de Conflent, amb el canvi de l'analògic al digital, s'ha deixat de rebre. Fa una setmana, les entitats culturals de la zona van reclamar al conseller Mascarell resoldre aquests problemes de recepció i, a més, “el dret dels catalans del nord a rebre tota l'oferta televisiva catalana”.
La Franja
A la Franja de Ponent es dóna una situació particular: el govern aragonès ha col·laborat amb el català perquè TV3 i la resta de canals de la Corporació es vegin a la Franja, gràcies a un acord de reciprocitat signat l'octubre del 2010. Però no en fa cap publicitat en un tema que resulta políticament incòmode a Aragó. Fa uns mesos que el govern d'Aragó va enllestir la instal·lació de 39 reemissors del senyal català en territori aragonès, segons ha informat aquesta setmana TV3, però el govern de Luisa Fernanda Rudi no ho va fer públic ni tampoc no n'han estat informades les entitats de la Franja que han fet campanya perquè això fos possible. Un exemple: el vicepresident de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba, tinent d'alcalde a Calaceit, encara espera el repetidor que segons l'acord tocava al poble, per al qual l'Ajuntament ha reservat uns terrenys. Segons informa TV3, però, el desplegament ja està fet.
País Valencià
Des de fa un any, no tenen senyal de TV3. L'executiu de Camps va tancar el 17 febrer de 2011 unes emissions històriques –feia 25 anys que els espectadors valencians veien TV3–. La decisió va provocar una gran mobilització de la ciutadania i també d'Acció Cultural del País Valencià, l'entitat que havia promogut les emissions. És, segurament, la gran taca negra dels acords de reciprocitat. Tant el nou govern de Fabra com el de Mas s'han mostrat favorables a l'entesa, si bé el govern valencià condiciona l'acord a aspectes de caràcter ideològic com ara el mapa del temps i l'ús de País Valencià.

dissabte, 5 de maig del 2012

Les esquerres populars, gènesi del catalanisme polític

Sobre l'origen del moviment catalanista en clau política n'hi ha hagut, i encara n'hi ha, certa controvèrsia entre esquerres i dretes, entre aquells que reivindiquen un catalanisme d'arrel popular que arrencaria amb les reivindicacions de les bullangues del segle XIX expressades políticament més tard pel republicanisme federal, i aquells que hi creuen veure en el catalanisme conservador de la burguesia barcelonina de finals del mateix segle l'evolució lògica d'una ideologia creixent a l'escalf de la Reinaxença.

S'ha de dir que la segona versió ha estat la més estesa i popular, teoria que agafaria força si repassem com el catalanisme conservador expressat per la Lliga va dominar el mapa polític durant les tres primeres dècades del segle XX.
Tanmateix, cada volta són més les veus que clamen contra aquesta asseveració indiscutible, i que cerca lligams entre els moviments populars de caire anticentralista amb les interpretacions més tard que farà una part del republicanisme federal a casa nostra, que acabarà abraçant un catalanisme que buscarà l'especificació catalana dintre d'una Espanya plurinacional i plurilingüe, amb Valentí Almirall com a cabdill visible indiscutible d'aquest moviment esquerrà.

En aquest sentit i sobre aquest tema s'ha pronunciat fa poc l'historiador Vicente Moreno Cullell en el seu blog (molt recomenable), on acaba l'article fent aquesta reflexió responent la seva mateixa pregunta inicial. Llegir-lo sencer és un acte molt pedagògic:

Els orígens del catalanisme polític: un catalanisme d'esquerres?

"Per què, doncs, existeix el debat sobre els orígens del catalanisme com a moviment d’esquerres o de dretes? Perquè l’evolució del moviment va estar marcada per l’evolució conservadora. Si bé els orígens han de situar-se en el marc del progressisme, la burgesia va veure en el catalanisme l’eina necessària per expressar les frustracions i ambicions pròpies d’aquest sector social. En paral·lel, les esquerres es fragmentaven en posicions de republicanisme espanyol, republicanisme catalanista, socialisme i anarquisme. Mentre que la burgesia catalanista va articular un programa polític concretat en el naixement de la Lliga Regionalista en el tombant dels segles XIX i XX i en el context de la llarga crisi del sistema polític restauracionista, l’esquerra catalanista no va ser capaç de vertebrar un programa doctrinal progressista i catalanista fins els anys vint del segle XX. En definitiva, tot i que la dreta burgesa s’apropiés del moviment, els orígens del catalanisme polític els hem de cercar en l’esquerra popular."