dissabte, 5 de maig de 2012

Les esquerres populars, gènesi del catalanisme polític

Sobre l'origen del moviment catalanista en clau política n'hi ha hagut, i encara n'hi ha, certa controvèrsia entre esquerres i dretes, entre aquells que reivindiquen un catalanisme d'arrel popular que arrencaria amb les reivindicacions de les bullangues del segle XIX expressades políticament més tard pel republicanisme federal, i aquells que hi creuen veure en el catalanisme conservador de la burguesia barcelonina de finals del mateix segle l'evolució lògica d'una ideologia creixent a l'escalf de la Reinaxença.

S'ha de dir que la segona versió ha estat la més estesa i popular, teoria que agafaria força si repassem com el catalanisme conservador expressat per la Lliga va dominar el mapa polític durant les tres primeres dècades del segle XX.
Tanmateix, cada volta són més les veus que clamen contra aquesta asseveració indiscutible, i que cerca lligams entre els moviments populars de caire anticentralista amb les interpretacions més tard que farà una part del republicanisme federal a casa nostra, que acabarà abraçant un catalanisme que buscarà l'especificació catalana dintre d'una Espanya plurinacional i plurilingüe, amb Valentí Almirall com a cabdill visible indiscutible d'aquest moviment esquerrà.

En aquest sentit i sobre aquest tema s'ha pronunciat fa poc l'historiador Vicente Moreno Cullell en el seu blog (molt recomenable), on acaba l'article fent aquesta reflexió responent la seva mateixa pregunta inicial. Llegir-lo sencer és un acte molt pedagògic:

Els orígens del catalanisme polític: un catalanisme d'esquerres?

"Per què, doncs, existeix el debat sobre els orígens del catalanisme com a moviment d’esquerres o de dretes? Perquè l’evolució del moviment va estar marcada per l’evolució conservadora. Si bé els orígens han de situar-se en el marc del progressisme, la burgesia va veure en el catalanisme l’eina necessària per expressar les frustracions i ambicions pròpies d’aquest sector social. En paral·lel, les esquerres es fragmentaven en posicions de republicanisme espanyol, republicanisme catalanista, socialisme i anarquisme. Mentre que la burgesia catalanista va articular un programa polític concretat en el naixement de la Lliga Regionalista en el tombant dels segles XIX i XX i en el context de la llarga crisi del sistema polític restauracionista, l’esquerra catalanista no va ser capaç de vertebrar un programa doctrinal progressista i catalanista fins els anys vint del segle XX. En definitiva, tot i que la dreta burgesa s’apropiés del moviment, els orígens del catalanisme polític els hem de cercar en l’esquerra popular." 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada