diumenge, 28 de gener del 2018

Una taula rodona a València analitzarà l'estat de l'escola en català arreu dels Països Catalans

Enllaçats per la Llengua organitza un acte de suport a les escoles i a la llengua

El proper 16 de febrer, a les 19 hores, al Centre Cultural La Nau de València, tindrà lloc una taula redona “defensem la llengua, defensem les escoles” organitzada per Enllaçats per la Llengua.  L’acte té com objectiu posar en valor el treball de la comunitat educativa - professorat, mares i pares, alumnat - i de les escoles, en defensa d’un model educatiu científic, crític, democràtic, arrelat al territori, en la nostra llengua, dels diferents territoris del nostre domini lingüístic.





A l’acte intervindran,

  • Catalunya Nord. Cesc Franquesa, director pedagògic de les escoles la Bressola,
  • Andorra. Maria Cucurull, filòloga catalana i membre del Centre de Cultura Catalana
  • Illes Balears. Maria Antònia Font, professora CEPA La Balanguera, Palma i presidenta FOLC
  • -Franja de Ponent. Francesc Ricart, ex-tècnic del Departament d'Ensenyament i membre del Casal Jaume I de Fraga.
  • -Principat – L’Alguer. Pere Mayans, professor de secundària i membre del CIEMEN.
  • -País Valencià. M.ª Àngels Francés, directora del departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant.



Presentació i moderació, Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana

diumenge, 21 de gener del 2018

«Roz-e-khosh» refugiats afganesos, per Quim Gibert

Refufiats afganesos al Centre Victòria d'Atenes .Font: El Diario Vasco

«Roz-e-khosh» refugiats afganesos

22 hores en autocar separen Faryab, una de les contrades nord de l’Afganistan, de Nimruz, indret del sud-oest. Mohamed començava un llarg viatge cap a Europa. Arribats a Nimruz, el següent pas era prosseguir direcció sud: fins allà on l’Afganistan fa frontera tant amb el Pakistan com amb l’Iran. I endinsar-se a peu, entre els primers turons i boscos de l’Iran, tot fent ziga-zagues per prevenció. El trajecte va durar unes 12 hores. Un passador va guiar el grup, format per una trentena d'afganesos. Una furgoneta, en funcions de taxi, els esperava de cara enfilar el tram següent, que fou de 4 hores. I després, van haver de tornar a avançar caminant, sempre guiats, per topants de muntanya. Tot d’una la sort però se’ls girà d’esquena: foren aturats per la policia iraniana i deportats cap a l’Afganistan. Mohamed no va escarmentar. I en el segon intent, va volar de Kabul, la capital afganesa, fins a Ankara, Turquia, on hi va poder treballar dos mesos. Des de la capital turca es va desplaçar a Istanbul. I des de l’antiga Constantinoble, una altra furgoneta el va acostar fins al Maritsa, el riu europeu que separa Turquia de Grècia. El va travessar sa i estalvi amb una barca amb 12 refugiats més a bord.
      
 «Faqat painch da qa wakhat darit». Mohamet comunica, en darí, a Mahmoud i altres afganesos, des de l’interior d’una sala amb roba de segona mà, que els resten cinc minuts per triar i remenar i que, un pic transcorreguts, hauran d’anar-se’n. «Hafte hiyenda», Mohamet afegeix que poden tornar la setmana entrant. La cua es llarga. Batool Sher Zad i Wais, el seu marit, tenen 6 fills: Noorudin; Maryam; Arman; Jawad i Reza. Abans d’entrar, s’identifiquen amb l’International Protection Applicant Card. Hellenic Republic. Asylum Service. A hores d’ara el noi de Faryab fa de traductor i intèrpret entre la nombrosa comunitat afganesa refugiada a Atenes. És un voluntari més, amb dret a allotjament, en el Victoria Social Centre, una antiga clínica dental ubicada en el número 14 de Gkiilfordou. Es tracta d’un edifici llogat de 5 plantes, adaptat per a oferir diversos serveis als refugiats. En Red SOS Refugiados, plataforma cívica, dinamitza l’esmentat edifici, que va obrir les portes l’octubre passat (durant l’estiu van fer les reformes pertinents). En el Victoria Social Centre es serveixen, a migdia, de dilluns a diumenge, uns 600 àpats, tasca encomanada a Zaporeak, ONG basca que a partir de les 9 matí ja tenen els fogons encesos de la cuina. El Victoria també ofereix classes d’anglès i grec; suport a mares embarassades i/o amb nadons; un espai d’esbarjo per a la mainada; atenció mèdica; wifi; servei de dutxes; un espai per a dones; suport psicològic... Fins i tot, hi ha organitzat un campionat d’escacs matinal per fases eliminatòries. L’impulsor de la competició és en Gorka, un voluntari de Sabadell. A la tarda, en Gorka i la Gemma, també sabadellenca, em suggereixen de visitar Velos Youth. Ens hi acompanyen la Maria i en Bernat, mallorquins, els quals ens diuen que, entre els refugiats, hi ha molt de jovent que han arribat sols a Grècia. I mentre travessem la plaça Victoria, la Maria m’assenyala un parell de senyors, dels qual es té constància que es dediquen a captar nois per a prostituir-los a canvi de menjar, sostre, diners... Velos Youth és justament un centre per dotar de recursos a joves tan i tan vulnerables. A Velos, mot que vol dir fletxa en grec, treballen els hàbits higiènics; les emocions; les relacions socials; la salut sexual; l’alimentació sana en bé del seu creixement personal.           
«Roz-e-khosh», l’equivalent a bon dia, uns mots en darí que vam aprendre.  
       
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi dela transgressió

dijous, 11 de gener del 2018

"Atenes: col·locar els carrers i altres oblits matiners", per Quim Gibert

Font de la imatge

Atenes: col·locar els carrers i altres oblits matiners

Sembla que estigui a punt de caure. Mentre Atenes aixeca les persianes dorm de qualsevol manera en un dels bancs que hi ha a la plaça. És el banc amb el qual ensopegues només sortir de la boca de Victòria, parada de metro que coincideix amb un dels punts cèntrics de la ciutat. La roba que duu és de fa dies. La dona no deu superar la cinquantena. I probablement sigui grega.

Unes cantonades més avall, una petita foguera escalfa a un grupet de gent, asseguda en els baixos del número 22 d’Axarnon, un dels carrers més coneguts. No és l’hora de l’esmorzar dels manobres i paletes d’una construcció en obres. Es tracta d’una colla d’afganesos, sirians, palestins, pakistanesos, que han ocupat aquest edifici d’oficines abandonat de 5 plantes. No fa gaire que les empreses subministradores els han tallat l’aigua i el llum. La llanterna del mòbil ens obre pas escales amunt. Hi viuen una vintena de famílies refugiades, que s’han organitzat en apartaments improvisats. Uns taulons i/o una flassada solen fer d’envà. Capses de roba de tota mena, sabatots i altres peces de vestir s’amunteguen en una part de la tercera planta, la que dona al carrer. És material de segona mà que ha arribat del País Basc i d’altres indrets de l’Estat espanyol. Una noia finesa i una altra de navarresa no donen l’abast endreçant tanta cosa en els armaris que hi ha encastats. I és que totes dues també han d’atendre mares joves que cerquen bolquers, llet per a nadons i roba d’hivern.

Ens els baixos del squat, tal com solen anomenar-se els blocs ocupats, hi ha la cuina i el menjador. Just a l’entrada d’aquestes dependències em saluda un noi kurd, del qual no recordo el nom, i en Joan, dinamitzador de l’ONG Provocant la pau. En Joan, que és fill d’Amposta, em pregunta si ens cal quelcom. Li responc que alguna de les prestatgeries dels armaris han cedit de tant carregades de roba. En Joan fica fil a l’agulla i, al cap d’un quart d’hora, es presenta, a la tercera planta, amb un grapat d’escàrpies. Aconseguim recol·locar les lleixes i l’embalum corresponent. Axarnon 22 també disposa d’un espai infantil; una sala d’estar; una rentadora (a hores d’ara inactiva per manca de corrent); una farmaciola...

En un pis del mateix carrer Axarnon, unes travessies més enllà, l’Alba, en Xavier, la Marina i altres membres d’Acció Solidària Mediterrània, m’hi deixen fer nit. També hi dormen altres voluntaris a canvi d’una aportació simbòlica per sufragar les despeses del lloguer. La tasca dels d’Acció Solidària Mediterrània, que hi viuen d’un temps ençà, és de suport a persones soles i a famílies instal·lades, bàsicament, en els squatsd’Exarquia, barriada anarquista que data dels anys 60 (no hi trobareu cap entitat bancària de crèdit ni res per l’estil). L’estiu passat un petit contingent d’Acció Solidària Mediterrània es va desplaçar primer a l’illa de Creta i després a la Kos seguint la pista d’un refugiat, que l’únic que desitjava era trobar feina en un lloc o altre. Miraculosament el van poder localitzar: la policia grega l’havia empresonat per no disposar de la documentació requerida. La dels refugiats és una motxilla plena tant de penúries com d’instants de reviscolament. En aquesta línia, l’escriptor italià Claudio Magris apunta que el sentit de l’existència consisteix sobretot a dialogar: «a sortir de nosaltres mateixos i trobar-nos amb l’altre».

Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències