diumenge, 21 de gener de 2018

«Roz-e-khosh» refugiats afganesos, per Quim Gibert

Refufiats afganesos al Centre Victòria d'Atenes .Font: El Diario Vasco

«Roz-e-khosh» refugiats afganesos

22 hores en autocar separen Faryab, una de les contrades nord de l’Afganistan, de Nimruz, indret del sud-oest. Mohamed començava un llarg viatge cap a Europa. Arribats a Nimruz, el següent pas era prosseguir direcció sud: fins allà on l’Afganistan fa frontera tant amb el Pakistan com amb l’Iran. I endinsar-se a peu, entre els primers turons i boscos de l’Iran, tot fent ziga-zagues per prevenció. El trajecte va durar unes 12 hores. Un passador va guiar el grup, format per una trentena d'afganesos. Una furgoneta, en funcions de taxi, els esperava de cara enfilar el tram següent, que fou de 4 hores. I després, van haver de tornar a avançar caminant, sempre guiats, per topants de muntanya. Tot d’una la sort però se’ls girà d’esquena: foren aturats per la policia iraniana i deportats cap a l’Afganistan. Mohamed no va escarmentar. I en el segon intent, va volar de Kabul, la capital afganesa, fins a Ankara, Turquia, on hi va poder treballar dos mesos. Des de la capital turca es va desplaçar a Istanbul. I des de l’antiga Constantinoble, una altra furgoneta el va acostar fins al Maritsa, el riu europeu que separa Turquia de Grècia. El va travessar sa i estalvi amb una barca amb 12 refugiats més a bord.
      
 «Faqat painch da qa wakhat darit». Mohamet comunica, en darí, a Mahmoud i altres afganesos, des de l’interior d’una sala amb roba de segona mà, que els resten cinc minuts per triar i remenar i que, un pic transcorreguts, hauran d’anar-se’n. «Hafte hiyenda», Mohamet afegeix que poden tornar la setmana entrant. La cua es llarga. Batool Sher Zad i Wais, el seu marit, tenen 6 fills: Noorudin; Maryam; Arman; Jawad i Reza. Abans d’entrar, s’identifiquen amb l’International Protection Applicant Card. Hellenic Republic. Asylum Service. A hores d’ara el noi de Faryab fa de traductor i intèrpret entre la nombrosa comunitat afganesa refugiada a Atenes. És un voluntari més, amb dret a allotjament, en el Victoria Social Centre, una antiga clínica dental ubicada en el número 14 de Gkiilfordou. Es tracta d’un edifici llogat de 5 plantes, adaptat per a oferir diversos serveis als refugiats. En Red SOS Refugiados, plataforma cívica, dinamitza l’esmentat edifici, que va obrir les portes l’octubre passat (durant l’estiu van fer les reformes pertinents). En el Victoria Social Centre es serveixen, a migdia, de dilluns a diumenge, uns 600 àpats, tasca encomanada a Zaporeak, ONG basca que a partir de les 9 matí ja tenen els fogons encesos de la cuina. El Victoria també ofereix classes d’anglès i grec; suport a mares embarassades i/o amb nadons; un espai d’esbarjo per a la mainada; atenció mèdica; wifi; servei de dutxes; un espai per a dones; suport psicològic... Fins i tot, hi ha organitzat un campionat d’escacs matinal per fases eliminatòries. L’impulsor de la competició és en Gorka, un voluntari de Sabadell. A la tarda, en Gorka i la Gemma, també sabadellenca, em suggereixen de visitar Velos Youth. Ens hi acompanyen la Maria i en Bernat, mallorquins, els quals ens diuen que, entre els refugiats, hi ha molt de jovent que han arribat sols a Grècia. I mentre travessem la plaça Victoria, la Maria m’assenyala un parell de senyors, dels qual es té constància que es dediquen a captar nois per a prostituir-los a canvi de menjar, sostre, diners... Velos Youth és justament un centre per dotar de recursos a joves tan i tan vulnerables. A Velos, mot que vol dir fletxa en grec, treballen els hàbits higiènics; les emocions; les relacions socials; la salut sexual; l’alimentació sana en bé del seu creixement personal.           
«Roz-e-khosh», l’equivalent a bon dia, uns mots en darí que vam aprendre.  
       
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi dela transgressió

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada