dimecres, 31 d’agost de 2016

"El golf de Corint en lluna plena", per Quim Gibert [Crònica viatge a Grècia (2)]

Galaxidi, Fòcida
El golf de Corint en lluna plena

Els matins, al punt de les onze, a casa de la Terry i l’Alan, el menjador s’omple d’adolescents gregues. Venen cada dia a fer conversa en anglès. Aborden algun tema d’actualitat o trien el joc que més els plau. A més de la Georgia, la Georgina, la Lydia, la Nefeli i l’Aina, avui diumenge se n’ha presentat una de nova: la Thalia. Solen estar-s’hi una horeta. Les classes d’estiu són informals. I a les noietes de pits menuts els costa estar atentes. Sortosament, la Terry té humor i paciència, dos recursos cabdals, i el temps passa volant. Aquesta professora amateur és una californiana jubilada, que fa anys i panys es va establir a Galaxidi, una vila marinera del golf de Corint. El més interessant de la Terry és que acull de franc el grup. Sobretot perquè moltes d’aquestes xiques passen l’estiu amb els avis, sense massa control i rondant pel carrer. A Galaxidi, l’oferta d’activitats juvenils és inexistent. Per postres, hi ha pares que quan arriben d’Atenes el cap de setmana, per retrobar-se suposadament amb la família, se’n van directes a la taverna perquè diuen estar cansats de la feina.

La Terry és just al contrari: promou el voluntariat i, quan bonament pot, dóna facilitats a aquells que tenen projectes. En aquest sentit, a ran d’un documental dedicat a la Mary Santpere, els que la van conèixer dalt de l’escenari, no dubten a afirmar que l'artista del paral·lel feia la vida fàcil a la companyia: era generosa, àgil, s’adequava. L’actriu Carme Elías, per exemple, diu que facilitava la feina: «com els grans actors». I és que facilitar les coses per tal que els altres puguin créixer i fer-se és una manera intel·ligent d’anar pel món.

En un turó, als afores de Galaxidi, hi ha una comunitat grega d’adults amb necessitats especials per a viure, treballar i compartir. Es tracta d’Estia Agios Nikolaos. El complex inclou quatre torretes habitades, un taller de ceràmica, una sala polivalent, un espai de manualitats, un petit hivernacle i uns terrenys, bona part dels quals són sembrats. Hi ha una vintena de residents més el personal en plantilla i força voluntaris. Hi ha una interna a qui se li confia, a voltes, de preparar el dinar: enllesteix unes llenties que li queden molt gustoses. Les capacitats de cada resident són diferents. Al capvespre, un altre dels interns rega les albergínies, els tomàquets, l’alfàbrega... de l’hortet. També hi ha vinya, llimoners, pereres i altres fruiters. Havent sopat, els residents d’una de les torretes seuen a la fresca. 

Són dies de lluna plena. El responsable de l’habitatge informa de les novetats i convida a cantar plegats. Abans de les 10 de la nit, un pic s’han rentat les dents, els interns són al llit. En veure’m pel corredor dels dormitoris, un dels residents, amb el pijama posat, em demana des de la seva cambra (equipada amb lavabo), que li tanqui la porta amb la clau. M’insisteix. Ho faig sense acabar-ho d’entendre. Llavors, un voluntari, que fa temps que és allà, m’explica que l’intern sap que podria fer alguna malifeta a la casa, tal com ha passat en altres ocasions, atès que, de vegades, es desvetlla durant la nit.   

Vaig ser voluntari durant dues setmanes d’agost a Estia Agios Nikolaos gràcies a la Terry, que em va aplanar el camí per arribar-hi.

M’ha quedat pendent per aclarir qui es va empescar el nom de Galaxidi. En grec, gala és llet i xidi, és vinagre. La barreja no sembla gaire ortodoxa.

Quim Gibert, psicòleg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada