dimarts, 26 d’abril de 2016

"Omella, per la boca mor el peix", per Joaquim Torrent

Senyor Omella, amb les seves recents i lamentables declaracions, segons les quals Catalunya no ha de tenir conferència episcopal pròpia, hem perdut tota esperança en un canvi per part de vostè.... 
  • Aquesta tàctica de fer servir catalanoparlants al servei dels postulats més rancis i centralistes no és pas nova
Ens havíem confós per la seua aparent afabilitat, quan en realitat no és més que una pura façana, ja que els seus postulats ens retrotrauen als temps foscos del nacionalcatolicisme, amb figures com el cardenal Modrego o el cardenal González Martín. I amb el sol fet que sigui catalanoparlant no n’ hi ha prou, és condició necessària però no suficient; igual que en el cas d’un altre antecessor seu, monsenyor Carles... Aquesta tàctica de fer servir catalanoparlants al servei dels postulats més rancis i centralistes no és pas nova, però; només cal recordar com en temps franquistes els principals censors de publicacions catalanes eren capellans catalanoparlants d’origen valencià. 

En fi, veiem que no hi ha sintonia entre el pastor i les seves ovelles, i que aquest actua més com un comissari politic que com una altra cosa, un comissari que no és més que un peó en la lluita del Poder, així en majúscules -com a conxorxa entre els els poders fàctics a nivell d’ Estat-, per a anorrear la personalitat del Principat de Catalunya, consumar-ne i perpetuar-ne el desmembrament eclesiàstic i afavorir determinades opcions politiques destinades a mantenir l’ actual “status quo” territorial, cosa que no té res a veure -ni per casualitat- amb l’ espiritualitat: en resum, com algú diria col·loquialment, caspa pura. Tant de bo els fets consumats facin canviar el Vaticà en un proper futur, ja que està demostrat, i vostè n’és el viu exemple, que tant sols es belluga per interessos purament materials... 

Joaquim Torrent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada