dijous, 22 de juny de 2017

[L'endemà des de les Illes Balears 2017], per Aina Vidal


Si hem de descriure les festes de Sant Joan o la celebració del solstici d'estiu en el marc de les Illes Balears, sens dubte, hem de començar per les festes de Sant Joan de Ciutadella. Tant pel renom de què avui dia gaudeixen com per la seva singularitat, ja que és l'únic indret d'arreu dels Països Catalans on es combina la festivitat al voltant del foc – element popular a tota la mediterrània– amb els caragols i les cavalcades dels cavalls. Fester és la denominació menorquina del que a Mallorca en diuen fogueró i que etimològicament deriva de festa (Corbera, 2013). Tanmateix, el més rellevant de l'encesa dels festers acompanyats de músic la vigília del 22 de juny no és el foc en si, sinó que l'endemà i fins ben entrat el 24 de juny, Ciutadella s'omplirà de cavalls, jocs eqüestres i molt de serradís.

La culminació del nivell de folklorització que pateixen les festes de Sant Joan de Ciutadella la podem trobar al llibre de Protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella (Pons, 1977) o de com es posen per escrit uns costums arrelats pels ciutadellencs i ciutadellenques en forma de norma i que ha estat i és, encara, objecte de debat. Si més no, i malgrat la massificació que pateix des de fa uns anys, la de Sant Joan de Ciutadella és una festa per viure-la, «ni que sigui un pic en la vida», que diuen.


A la resta de les Balears se celebra més o menys amb la mateixa intensitat i gairebé pocs matisos. Com a la resta dels territoris dels Països Catalans, la figura central és el foc o la Festa de la Flama, que celebren a un poble del Raiguer de Mallorca, Alaró, i que, políticament parlant, seria la festivitat més reivindicativa o que, com a mínim, té més rerefons si ens referim a la festivitat que encén els Països Catalans la revetlla de la nit de Sant Joan. Així, aquesta recreació de la pujada al Canigó amb torxes de foc per reivindicar la germanor entre els territoris de parla i cultura catalanes se celebra al poblet del Raiguer mallorquí pujant al Castell d'Alaró d'època sarraïna (902) i, també, acompanyats de qualque objecte lluminós.



Un altre tipus de pràctica que es duu a terme també per Sant Joan, concretament a la primera llum de l'alba del 24 de juny, és la que es practica a s'Hort del Correu a Manacor. Aquest és un ritu «curatiu» per a les recents nat que pateixen malalties de «trencats» o hèrnies. La cura consisteix a fer passar els infants sota un dels dos vimers que hi ha a l'hort i entre dues branques esqueixades. És una pràctica ben curiosa, ja que els pagesos de la possessió diuen que té una efectivitat del 90%. A Palma, en canvi, més o menys de la mateixa manera que a les Pitiüses, les platges s'omplen de gent que sopa i es remulla a la mar acompanyada de foguerons. Els més supersticiosos aprofiten aquesta nit màgica del solstici d'estiu per practicar quelcom ritual a la vora del foc.


En perspectiva nacional, per tant, podríem dir que la flama de la nit de Sant Joan que enlluerna tot el territori català és l'element central d'aquesta festivitat que ens representa i ens interpel·la, entenent aquesta flama com un símbol de representació i d'unió de tots els ciutadans i ciutadanes de cultura i llengua catalanes, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. És per això, que anim a fer d'aquesta flama allò que vulguem que sigui. Que fem de la festa de Sant Joan, la festa que representi la nostra catalanitat.

Aina Vidal
Periodista i activista cultural

2 comentaris:

  1. Sant Joan a Mallorca només se celebra a Alaró,el poble de Sant Joan i hi ha aquest ritu a Manacor. Res més. La resta, gent a la platja, és de fa uns anys com arreu de les costes mediterrànies peninsulars.El mateix una petita revetlla l parc de la Mar de Palma, que és només de fa uns anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc,pel teu comentari. Conèixer la diversitat del nostre territori és el primer pas per poder enfortir-ne la unitat.

      Elimina