dimarts, 20 de juny de 2017

[L'endemà des del País Valencià 2017] "Una celebració de la Nit de Sant Joan a la Plana", per Tomàs Escuder




Faré una referència a com vaig celebrar jo amb els meus pares la Nit de Sant Joan. Ara que vivim en temps líquids, on tot val i poques accions tenen el valor de la tradició, ens cal recordar que, malgrat temps passats de foscor, hi ha hagut pervivència i persistència en la nostra manera d’entendre el món. I la vida quotidiana familiar.

Jo devia tindre uns 8 anys i recorde haver anat a vora mar, a la platja, quan ja era prop de la fosca. Els pares van preparar el sopar damunt la sorra mateix i un poc més enllà, juntament amb alguna família més, van amuntegar quatre andròmines per fer un foc.

Ma mare digué alguna cosa sobre aquella nit màgica i el seu poder. Pur paganisme. Vam sopar i es cantava. Em van dir que fera una volta a la foguera. La nit avançava entre la calor, el foc, la vista de les petites onades i el reflex de les flames en els rostres animats d’aquella quadrilla.

Els majors es quedaren xerrant contents, bevent i menjant discretament. Jo, com m’entrà son, em vaig arraulir vora ma mare, que amb alguna tela em tapà. I em vaig adormir sentint sorolls remots de brases, cançons i veus.

No en vaig ser conscient sinó anys més tard de saber que havíem seguit una tradició ancestral.

Ara, les platges es posen plenes de gom a gom de grans i joves que fan festa.

 Tomàs Escuder
Sociòleg i escriptor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada