dimecres, 21 de juny de 2017

[L'endemà des de la Franja de Ponent 2017], per Jose Ramon Noguero


 


La festa de Sant Joan és en molts indrets la festa de la collita, ja que coincideix amb la sega de l’ordi i el blat. També és la festa del començament de l’estiu, és a dir el solstici d’estiu. En segons quines poblacions se celebra en major o menor grau. En alguns llocs es fa la festa del carrer de Sant Joan i en altres localitats és una de les festes populars del poble. En la Llitera i el Baix Cinca es fa una foguera al carrer de Sant Joan o en un dels principals carrers de les poblacions, on normalment els qui se n'encarreguen reparteixen a la gent que passe algun tros de carn i pa amb tomàquet. També és força freqüent que no hi hagi una foguera, sinó més d’una. Cada grup de veïns fa la seua i comparteix un sopar de germanor entre amics, veïns o familiars.

La gent jove del territori fa seua aquesta celebració, ja què coincideix amb el final del curs acadèmic. En poder gaudir d’uns dies de descans, és tradicional l’ús de petards. En cada poble uns dies abans s’instal·la un punt de venda de petards on es poden comprar des dels més forts fins als més fluixos, que es tiren pel carrer per celebrar la vigília d'aquesta festa, a la qual moltes vegades s’uneixen els no tan joves. També és molt normal que a molts pobles de la Franja hi hagi música i festa als poliesportius municipals, que sol acabar al començament de la matinada.

Es molt típic que de postres tant al sopar de la vigília com al dinar de Sant Joan es mengi la tradicional coca de Sant Joan, tant en la intimitat de cada casa com entre tot el veïnat. A les fogueres són habituals per creences paganes on deixa entendre que es creme tots els mal auguris i se deixen aquell dia. També hi ha qui aprofita per cremar els seus mobles vells –però aquí no m’hi fico.

La gent de la Franja ha fet sempre seva aquesta festa per tradició, encara que el dia següent és laborable al nostre territori, ja què no és tant típic celebrar aquesta festa a la resta de l’Aragó. La festa de Sant Joan també reivindica les nostres senyes d’identitat catalanes i representa un símbol d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana o Països Catalans.

En definitiva, a la Franja de Ponent no som un món a part com alguns volen fer per defensar la seua aragonesitat, sinó que hi conviuen plenament moltes celebracions catalanes i, a la vegada, celebracions aragoneses, fet que ens marca com a gent de frontera entre dues realitats de les quals hem volgut ser part simultàniament.

Jose Ramon Noguero
Informàtic i fundador del
Moviment Franjolí per la Llengua

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada