diumenge, 18 de juny de 2017

[L'endemà des d'Andorra 2017] "Sant Joan a Andorra", per Maria Cucurull


 



Com cada any, amb motiu del solstici d’estiu, una expedició andorrana convocada pel Centre de la Cultura Catalana i Aina enfila la muntanya del Canigó per anar a cercar la flama. Un cop encesos els fanalets i les torxes, els excursionistes tornen cap a casa amb la voluntat de fer arribar la flama arreu dels PPCC. A Andorra, any rere any, varia la parròquia amfitriona i, per tant, un cop arribada la comitiva, cada any, es llegeix el manifest en un indret diferent del país. A la tarda, en canvi, el lloc de trobada és sempre a Casa de Vall, on les autoritats del país esperen els amfitrions per rebre la flama i encendre així el peveter.

Un cop s’ha fet l’encesa del peveter amb tots els honors, cada parròquia encén un fanalet, que serà el que després servirà per fer cremar les fogueres i les falles de les diferents parròquies. Malgrat que en aquesta època de l’any els dies són llargs, els fallaires esperen que sigui negra nit. Els primers de desfilar són els menuts, que fan giravoltar boles lluminoses de colors variats; seguidament, arriben les guspires, les torxes, rodes de foc que cremen amb força i cercles que giren i il·luminen els carrers la nit de Sant Joan.

Després del cava i la coca de recapte, ja a la mitjanit, arriba la revetlla. Festa, xerinola i ball fins a la matinada, tot i que alguns no s’allarguen gaire, ja que el dia 24 de juny només és festiu a les parròquies d’Andorra la Vella i Encamp.


Maria Cucurull
Professora de catal
i  activista cultural

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada