Si
un territori nacional s'assemella a la realitat del Països Catalans,
sens dubte és la Franja. Les divisions administratives, que ens
arriben a partir en sis comarques i que no segueixen cap rigor
històric ni social, no aconsegueixen eliminar els lligams
territorials que crea parlar la mateixa llengua. I no parlo només de
les relacions entre les comarques de la Franja, sinó també les que
existeixen amb el Principat de Catalunya.
La
Franja és un territori català més a nivell social, lingüístic,
econòmic o cultural. Només la partició expressa del país ens ha
col·locat dins de la Comunitat Autònoma d'Aragó, tot i que les
relacions amb esta se redueixen a l'àmbit burocràtic. És cap a
Catalunya on se'ns brinden més oportunitats comercials o educatives.
En cap cas podem permetre la pèrdua dels lligams entre la Franja i
Catalunya, per molt que les circumstàncies nacionals canvien.
Una
Catalunya independent no ha de ser res més que el primer pas per
construir uns Països Catalans justos i on tothom i tingue cabuda.
Les previsions catastrofistes sobre el trencament de les relacions
per l'aparició d'un hipotètic Estat català són poc creïbles,
perquè ningú té cap interès que això passe. Germà Gordó, antic
conseller de Justícia, va proposar durant la darrera Universitat
Catalana d'Estiu que la resta d'habitants dels Països Catalans
poguessen gaudir de la nacionalitat catalana.
Seria
impensable per molta gent de la Franja canviar l'Hospital Arnau de
Vilanova de Lleida pel de Barbastre o que no fossen els bombers de
Pont de Suert els que apaguessen els focs de la Ribagorça. Els
defensors de l'opció catalana tenim a favor la dificultat de trobar
ciutats referents per la Franja com Lleida al costat aragonès.
Continuar amb les mateixes rutines malgrat els impediments que puguen
aparèixer no fa més que enfortir la teoria de la catalanitat de les
comarques franjolines, deixant oberta la porta al debat sobre la
inclusió en un espai nacional o altre. La independència de
Catalunya evidenciaria la reciprocitat entre territoris i despertaria
una consciència nacional catalana en la gent de la Franja.
A
més, cal veure una via d'esperança pel reviscolament de la llengua:
l'oficialitat del català al territori veí faria que la gent de la
Franja donés un altre valor a la llengua pròpia, i de passada,
també a la resta dels Països Catalans. Només els catalanoparlants
podem donar valor a la llengua, i l'oficialitat, encara que sigue a
només un dels territoris, pot impulsar la llengua a nivell
internacional.
Els Països Catalans
existeixen, i qualsevol esdeveniment que altere l'actual situació
administrativa del país s'ha de veure com una oportunitat de
dibuixar-los més i millor. Des de la Franja s'ha de treballar per
enfortir els nostres lligams amb Catalunya i la resta de territoris
catalans. Caldrà abraçar els canvis i veure'ls com a oportunitats,
sense por a distanciar-nos del que ha estat i és el nostre país.
Marcel Pena,
periodista i activista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada