Celebració a Elna del dia de la Memòria

ELNA, DIA DE LA MEMÒRIA

Remembrança de la Massacre del 25.05.1285

Diumenge 28 de maig del 2017

De nou se celebrarà a Elna el DIA DE LA MEMÒRIA amb la col·laboració de l’Ajuntament i de Mossèn Oriol, arxipreste i canonge d’Elna.

Es commemora l’episodi tràgic de la Croada francopapista contra Catalunya al segle XIII i es ret homenatge a la població d’Elna per haver estat fidel al comte-rei Pere II el Gran: la ciutat va ser saquejada i la població, refugiada a la catedral, va ser massacrada després d’un setge de tres dies per les tropes franceses i europees capitanejades per Felip l’Ardit. El rei francès, empès pel papa també francès, volia destronar a Barcelona el comte-rei Pere el Gran per imposar el seu propi fill.

Com sempre, ens honoren i sostenen amb llur activa participació els compatriotes de Barcelona, moguts tots per l’amor a Catalunya i l’afany de cultivar la memòria històrica. Enguany comptarem com sempre amb les entitats que organitzen i patrocinen la vinguda a Elna: l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), Indrets del record, i socis del Centre Comarcal Lleidatà. Aquesta entitat acull al seus locals diferents associacions, entre elles els Amics de la Bressola.

Dediquem cada any aquest Dia de la Memòria a un dels episodis més tràgics entre molts de la conquesta del nostre territori pels francesos; també el dediquem a les ignomínies del passat més recent evocades a Elna (Maternitat Suïssa, Argelers, Sant Cebrià, al Barcarès i Ribesaltes(camps de concentració) per diversos llocs de recordança.

En aquest marc volem fer memòria enguany de les víctimes del genocidi dels gitanos al segle XX a Europa: uns 200.000 a 500.000 dels 700.000 que hi vivien. A França van sofrir del 1940 al 1946 persecucions abominables, silenciades durant decennis. És un tabú dins la història nacional francesa com testimonia la placa commemorativa al camp de Ribesaltes que els va ser dedicada el 2009 –més de 50 anys després!– :  el text denuncia la «bogeria hitleriana» i no la responsabilitat entera del govern i administració francesa. Entre 3000 (segons l’historiador Denis Peschanski) i 5000 famílies foren internades del 1940 al 1946 dins una trentena de camps; a la Catalunya del Nord a Argelers (més de 300 el 1940) i a Ribesaltes (1300 entre 1941 i 1942, o sigui 7% de les 17.500 persones llavors internades) en condicions infrahumanes com a «estrangers, indesitjables, gent que fa perillar la seguretat nacional i l’ordre públic» tot i que tenien la ciutadania francesa i que l’ordre d’internament era francès i no imposat pels alemanys dins la part de França no ocupada. Gràcies a la col·laboració entre les dues infermeres Elisabeth Eidenbenz a la Maternitat suïssa d’Elna i Friedel Bohny-Reiter al camp de Ribesaltes algunes mares i mainatges gitanos van poder ser salvats de l’infern d’aquell «camp de concentració» —com el defineix dins el seu dietari (Journal de Rivesaltes 1941-1942) F. Bohny— que fou l’avantsala del camp d’exterminació d’Auschwitz.

A Auschwitz moriren 19.300 gitanos de tota Europa, també gitanos francesos, 5.600 en cambres a gas i 13.600 de fam, malaties, epidèmies, experiments mèdics.

Enguany volem honorar la comunitat gitana catalana repartida en tot l’estat francès, que reivindica les seves arrels, la seva identitat com ens ho fa descobrir l’excels treball que mai s’havia fet fins ara d’Eugeni Casanova en el llibre (més de 700 pàgines) «Els gitanos catalans de França» (2016). Volem concretar aquest homenatge més particularment amb l’expressió del nostre agraïment per als gitanos de la Catalunya del Nord que mantenen i transmeten la nostra llengua. Si és encara llengua materna, viva, parlada espontàniament entre la gent jove, és gràcies a la comunitat gitana de Millars i Perpinyà principalment.

Com va dir Robert Badinter –jurista i polític francès, exministre, que va abolir la pena de mort a França i va apadrinar el Memorial de Ribesaltes– en una entrevista el 2006 (L’accent catalan, pag. 2): «el deure de memòria és essencial, és a dir que no cal descuidar el record del que foren aquells crims comesos. Però dic sempre a les noves generacions que si cal quedar fidel al record i tenir-lo present, no cal quedar presoner de la memòria, el que compta més és la vida; el que va ser, no ha d’engarjolar el que és i encara menys el que serà».

El deure de memòria no només ens ha d’incitar a meditar ans també a actuar. La comunitat gitana, que tantes persecucions ha sofert al llarg dels segles, es mereix per la seva fidelitat a la llengua un monument a Perpinyà. Desitgem que dins uns Països Catalans lliures, respectuosos amb les seves comunitats, sigui valorada i que tingui veu pròpia per decidir el seu futur.

PROGRAMA

11h00 – Missa en català a la Catedral amb la participació de la coral Santa Eulàlia i de Salomon Tekameli i Jimmy Vila que cantaran cants religiosos gitanos

12h00 – Parlaments (Claustre). Ofrena floral a càrrec de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (Placa commemorativa – Jardins de la Catedral)

13h30 – Dinar de germanor (inscripcions: 06 74 36 99 61)

A partir de les 16h00 – visita comentada en català de la Maternitat Suïssa d’Elna (sota reserva d’inscripció: 06 74 36 99 61)

Font: Daniela Grau