dissabte, 17 de setembre de 2016

"Del flamencoholandès al nilòticosaharià passant pel català-valencià", per Joaquim Torrent


Del flamencoholandès al nilòticosaharià passant pel català-valencià
Per Joaquim Torrent


*En relació a l'article "Els noms i les institucions", de Joan Morro


*"Es podria pensar que el guionet (català-valencià), que la redundància esmentada és adient per tal d’aigualir un conflicte buscat en el si d’una comunitat lingüística tradicionalment malmesa; un conflicte que per les característiques del qual costa de trobar entre castellanoparlants i angloparlants. Ara bé, si pensem en casos com els del galaicoportuguès o serbocroat, no es pot garantir que explicitar diferenciacions lingüístiques impliqui projectes de conciliació d’un idioma." 


I per què no l'espanyol-argentí, el francobelga, l'angloestatunidenc, l' austroalemany, el brasiler-portuguès, el flamencoholandès? I que no se'm digui que existeix el serbocroat, perquè, afortunadament, la relació entre valencians i principatins no té res a veure amb la relació existent entre serbis i croats, perquè a part que s'han massacrat històricament entre ells, els uns representen el món oriental i ortodox i els altres són uns paladins de l'església catòlica i la cultura europeooccidental.

Quant a l'expressió gallegoportuguès, caldrà recordar que ha estat imposada per l'absorció de les terres gallegues dins l'òrbita hispanocastellana, perquè, si no, ara simplement parlaríem de portuguès, de la mateixa manera que segles enrereúnicament es parlava de galaica lingua, i , en certs moments de la Baixa Edat Mitjana, es parlava de llengua valenciana per a designar la totalitat de la nostra llengua, cosa que no impedeix que,actualment, la denominació més generalitzada sigui la de llengua catalana.

El que és cert és que la denominació de les llengües és d'allò més variada i obeeix a múltiples raons. I que, també, es presta a les més barroeres manipulacions. Un exemple claríssim és la presència de la denominació «valenciano», amb la seva corresponent versió, en gran part de les pàgines i llocs web dependents del govern central –des del web de Muface al del BOE, per exemple–; versió que a penes es diferencia de la catalana per ridícules qüestions menors, amb la mateixa entitat per exemple que la diferència en el tractament entre castellà i andalús –allò de «¿cómo estais ustedes?», en lloc de «vosotros». Us imagineu que des de la Generalitat principatina es fes una web amb versions diferenciades en castellà i andalús? Oi que seria surrealista?Doncs així mateix és com obra el govern central, i el que podria arribar a passar amb la nostra llengua si triomfessin les tesi dels qui defensen la denominació català-valencià, ja que quedaria expedit el camí per a una possible fragmentació. 

Com deia Aracil: «Tu eres nilóticosahariano. Te lo digo yo chaval, que de eso entiendo mucho». Imagineu-vos el posat del nilòtico en qüestió: el mateix que hauríem d'adoptar els «nadius» d'aquest país –o països– davant certes ridiculeses terminològiques.




Joaquim Torrent, geògraf i escriptor








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada