dimarts, 18 d’octubre de 2016

"Ciceró no és una broma", per Tomàs Escuder


Ciceró no és una broma

Un germà menut del cèlebre Marc Tul·li Ciceró li va escriure un opuscle per ajudar-lo a concórrer a les eleccions a l’alta magistratura de Roma.

El volumet que li marcà unes certes pautes de comportament acaba de publicar-se ara en una versió amanosa , pulcra i molt apropiada als temps que vivim en la política estatal.

L’oportuna traducció del títol del  llibre és aquesta “ Breviario de campaña electoral” en castellà, del que en llatí és “ Comentariolum Petitionis”  i és, com hem dit, una mena de promptuari per a moure’s en l’enrenou d’una carrera electoral. La bona adaptació del títol ens situa perfectament en el quid del tema electoral.

El seu autor, és a dir el germà menut del Ciceró més conegut , es diu Quint Tul·li Ciceró. I l’escrit va ser entregat al polític abans de la campanya que l’any 64 a.C inicià per al consulat romà.

Al llarg del llibret apareixen retratats personatges que podrien ser perfectament actuals: mentiders, aprofitats, gent que adula...corruptes.

En un punt determinat li parla del seguici que ha de dur i de com ha de parar enorme atenció a la gent que hi vaja. Insisteix en la necessitat de que l’acompanye molta gent per tal de poder mostrar a les masses el seu poder de convocatòria, que diríem avui.

El posa alerta sobre els falsos amics, els traïdors i , clarament, els enemics del moment i els futurs. En definitiva res de massa diferent del que podem veure avui malgrat els dos-mil anys passats.

El germà menut li parla extensament sobre la necessitat de simular. Simular les capacitats que no té, les mancances que amaga. No mostrar les febleses, no siga que l’enemic, sempre atent, en sàpiga treure profit.

De manera molt significativa al llarg de quasi tot l’opuscle el Ciceró menut encoratja el germà major a exercitar-se en l’art de l’oratòria. Des de l’inici de l’escrit la insistència en el domini de la paraula és ben present. Li diu que ha de ser a través l’eloqüència on ha de sobreeixir per damunt els seus enemics i que únicament amb l’ús de les bones frases podrà atreure i convertir les masses en els seus devots.

Tots aquests consells, en definitiva , per arribar al poder. Sí, però amb la presència mental de saber que ho fa en tant que “homo novus”  És a dir, com un representant d’una classe que , sense ser noble per avantpassats, ha d’aspirar a fer una política diferent.

El seguit de consells i pautes considerades en el “Breviario de campaña electoral” podrien servir, sense dubte per als polítics actuals només fent les oportunes consideracions temporals.

Res de nou en aquest sentit. Però el que sí és extraordinari respecte als nostres dies és el sentit final de l’escrit. Allò que hi traspua, fins i tot,  darrere les frases més tòpiques i arquetípiques.

Al final el que ve a aconsellar-li al seu germà , a dir-nos a nosaltres,  Quint Tul·li Ciceró no són consells i en pau. El que li demana al Ciceró major és que siga honest. Que pose totes aquests coneixements i la seua praxi al servei de les causes nobles. Que el seu comportament siga aquell que es desprèn d’una moral justa. Que siga èticament just, honorable i honest.

Aquesta és la diferència : es plantegen els nostres polítics que  la seua forma d’actuació siga honesta? Ai...! Possiblement alguns sí. Hem d’acceptar aquesta opció.

                                      Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor 

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada