dijous, 6 d’octubre de 2016

"9 d'octubre de quin any...?", per Tomàs Escuder


9 D’OCTUBRE DE QUIN ANY…?

Mires i no veus res. Observes i endevines ja alguna cosa. En tot cas , siga com siga, el judici dependrà fonamentalment del nostre tarannà personal.

Anem per parts però.  Vora uns 800 anys després que el reconegut , admirat, i prestigiós Jaume I  iniciara la posada en marxa del Regne  la situació va com va que deia la cançó.

Aquest territori de dimensió mitjana, marginal en molts aspectes , no només en el geogràfic  respecte a diferents centres de poder sempre ha viscut en un cert espai ambigu. Hi ha hagut alguna època esplendorosa , cert. Però ja molt llunyana. Després del 1707 i la desfeta almansina la davallada és continua. Fins fa un any , més o menys , si voleu.

Mirem per exemple. Pel que fa a la societat,  la gent del País, per raons que s’han tractat i es tracten en altres llocs, ha mostrat , en general, abandó de la seua consciència nacional.

Si mirem el sistema econòmic , en tots els seus ventalls: infraestructures, ordinació territorial, base financera, empresarial... no podem sinó posar-nos a plorar per culpa de l’ermàs que tenim.

En termes socio-culturals el desori i abandó ha estat absolut quan no , si mirem en termes d’història relativament recent, un desert, un pou negre.

En un nivell més antropològic els nivells socials , icònics i fins i tot estructurals perviuen malament i infectats per valors aliens a la idiosincràsia valenciana. A la forma d’entendre la societat des d’una òptica pròpia i feta des de la nostra voluntat.

No en parlem si de les xarxes de comunicació de masses en fem una valoració. Cap estructura o poder que mire i considere des de València. Ni teles ni ràdios o premsa . I les xarxes socials , de procedència i poder mundials, són el que són i prou. Dedicades a una altra feina: fer diners i prou.

Així, davant aquest panorama tan desolador què fem? Celebrar un nou 9 d’octubre ple de focs d’artifici? ( Sí precisament això són: artificis) Plorem o decidim alguna cosa més fructífera?

Una celebració no ha de ser fum de palla. I per això , des del poder, el petit i discret  poder que tenim en termes polítics, es vol anar fent un avanç.

Si no només mirem sinó que observem amb una certa atenció. Realment ens podem adonar de que alguna cosa ha canviat. La situació està  ,com els temps, canviant.
I si és veritat el que va dir Leibniz sobre que els possibles existiran. Nosaltres hem de creure que serem, existirem, com a poble.

Perquè fent una ullada atenta al nostre entorn veurem alguns indicis i unes realitzacions de signe positiu.

Per primera vegada en la nostra història, i fonamental en els temps actuals, al País hi ha un corrent social i polític que s’ha estès com una taca d’oli. Arreu del País, en cada poble, ciutat i llogaret hi ha aparegut un grup de gent, fonamentalment jove, que tira endavant. I el que era un  grup excursionista, folklòric, de futbol  o  de fotografia s’ha transformat en un partit. I és gent amb una idea suficient i prou clara del que ha de ser aquest territori.

I, molt important igualment, l’acció i empenta d’aquests grups locals han acabat traduint-se en poder polític tant al si del govern a València com en molts pobles i ciutats del País. Tot un avanç impensable fa encara molt poc.

Certament quasi tot està per fer . I un tema principal, entre molts altres i tal vegada de més necessitat ,  és la visibilitat d’eixe poder valencià en les instàncies estatals i europees. Es una fita que cal aconseguir. Que aquest 9 d’octubre deuria posar de manifest.

En quin any celebrarem una diada com aquesta amb un mínim de sobirania nacional?



                                      Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada