De rigurosa actualitat està parlar de la sèrie, produïda per TV3, "Ermessenda de Carcassona", protagonitzada per una gran Laia Marull que fa una recreació històrica de la comtessa, vidua de Ramon Borrell i avia de Ramon Berenguer I.
Però avui no és aquesta imatge d'Ermessenda la que em crida l'atenció. Sinó aquesta altra:
Com és de tots après, una de les polèmiques favorites ençà la transició n'és l'origen (pre)heràldic de les quatre barres, donat que el segell més antic que es conserva data de l'època de Ramon Berenguer IV, el 1150, ja consumat el matrimoni amb Peronella i, per tant, com a príncep i dominador d'Aragó.
Aquest darrer fet, podia canviar si s'hagués arribat a alguna conclussió de la descoberta d'uns sepulcres romànics, l'any 1982 a la catedral de Girona, dintre dels sepulcres gòtics de la comtessa Ermessenda (1058/imatge de dalt) i de Ramon Berenguer II (1082), que mostràven unes pintures de pals vermells i grocs que vindiren a demostrar d'una manera definitiva la pertinença dels escuts barrats al llinatge comtal dels Bel·lònides, o dels hereus de Guifré el pilós.
Una vegada feta la descoberta, es van fer uns estudis dels pigments de la pintura per a comprovar la seva naturalesa, si bé no per a datar l'època en que es feren (per imposssibilitat?).
Arran d'això, diversos historiadors i experts en heràldica van plantejar hipòtesis de datació i d'autenticitat o no de dites senyals, en correspòndencia al seu temps.
La polèmica girava en torn de si dites barres foren pintades abans del 1150, abans del segell de Ramon Berenguer IV, o es feren per exprés desig de Pere Terç, dit el Cerimoniós, a la segona meitat del segle XIV, com els sepulcres gòtics que manà fer (ja amb l'escut barrat) per recobrir les antigues sepultures dels seus antecessors (veure imatge).
De confirmar-se la primera teoria, mai més no s'hauria de posar en dubte l'origen català de les quatre barres, compartit per tots els territoris de la Corona d'Aragó. Si més no, confirma que Pere III no en tenia cap, d'incertesa, sobre d'on venien els senyals dels pals.
Però vet aquí, que després de veus que donàven autenticitat a la decoberta i d'altres que no, la investigació científica no va arribar mai a cap conclussió definitiva sobre la versemblança de dites pintures com a senyal preheràldic de l'escut dels comtes de Barcelona, datades en aquest cas el segle XI.
" i que qui ordenà la policromia estava fermament convençut que les "barres" eren els colors de la Casa comtal de Barcelona". Això deia el director del Museu d'Art de Catalunya Josep Maria Ainaud de Lasarte assistí a l'obertura dels sarcòfags i redactà una breu acta (1982).
En fi, que costa de creure que en ple segle XXI, no es pugui datar minimament l'època de creació d'unes pintures de manera aproximada.
Interessos polítics? Desinformació? Censura? o simple impossibilitat?
De moment, l'enigma resta al descobert. Esperarem.
Més informació, de la web de la viquipèdia.
Fa igual. La historiografia és clara. No hi ha cap protesta, ni reivindicació, ni afirmació de cap aragonés, al llarg de la durada de la Corona d'Aragó, que esmente l'origen aragonés de les quatre barres. Totes les cròniques afirmen que els pals són del Casal de Barcelona, i que Ramon Berenguer el Quart els aportà com a llur senyal a la Corona d'Aragó. No hi ha a la península cap tradició de pals rojos sobre fons groc -si n'exceptuen alguna curiositat, com sí hi ha de la Provença fins la Gascunya passant per Catalunya, amb dos, tres, quatre, cinc o més pals. En fi. No se'n pot dubtar. La reivindicació de les barres catalanes proposant-ne l'origen aragonés, és cosa del segle XX, qüestió de pseudo-historiadors o de malintencionats...
ResponElimina