Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans sobre els drets del poble català

D'aquesta declaració  ja en fa uns dies, però no m'en puc estar d'incloure-la dintre d'un blog com aquest, donat que l'acadèmia parla d'exercir els drets que té el poble català, entès de manera ampla, es a dir, com el conjunt del territori catalanoparlant, altrament dit Països Catalans.

Aquí en teniu un extracte:

 

La comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació

que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què

s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides. Cadascun dels

territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i

inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara

s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent. Cap acció

democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels

ciutadans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de

ser la nació dels altres.

Per més que el nostre cas no és el d’una minoria nacional, sinó el d’una nació

minoritzada, cridem l’atenció de tothom sobre la insuficiència de la protecció de les

minories en el sistema polític internacional, que és incapaç d’impedir la greu

contradicció que implica el fet que les majories estatals puguin decidir quin és el destí

de les minories, i desposseir-les del seu dret a decidir sobre els recursos propis i sobre

el futur de les llengües, les cultures i els territoris respectius, i anul·lar, d’aquesta

manera, la primacia social que tota llengua i cultura mereix tenir en l’hàbitat propi. És

massa limitada l’eficàcia de documents com la Convenció marc per a la protecció de les

minories nacionals (1995), la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

(1992) o la Recomanació 1735 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa

sobre el concepte de nació, del 26 de gener de 2006, el punt 12 de la qual afirma que

és necessari adoptar una aproximació més tolerant en les relacions entre l’Estat i les

minories nacionals, que culmini en l’acceptació genuïna del dret de tots els individus

de pertànyer a la nació que senten que pertanyen, sigui en termes de ciutadania o en

termes de llengua, cultura, tradicions i voluntat de pertinença.