Poques vegades m'agrada parlar sobre els devenirs polítics més, diguem-ne, intínsecs o intestins, però en aquesta ocasió m'agradaria dir-ne cinc centes arran de la notícia de la no renovació de la coalició electoral de Solidaritat Catalana per la Independència de cara a les properes eleccions, i del trencament de l'aparell de SI amb en Joan Laporta, que deixa el subgrup parlamentari de SCI ben malmés, i a l'anhelat projecte independentista unitari català ben tocat.
Si aquesta situació reeix, resultarà lamentable tot plegat, i un fracàs per tothom, no perqué a aquestes alçades em sorprengui la portentosa facultat fragmentària de l'independentisme, sinó més aviat per la rapidesa dels fets ocorreguts i, al cap i a la fi, corroborar com el sectarisme i el personalisme encara són presents i ben presents a la política nacional.
Tot va nèixer a correcuita i acceleradament. En un parell de mesos, ençà l'amic Jan deixà la presidència del Barça a mans del seu arxienenmic íntim Sandro Rosell, l'expresident se'n va formar un pseudopartit (Democràcia Catalana), mentre en López Tena i l'Uriel Bertran deixaven penjades les seves respectives militàncies (CiU i ERC), per a passar a posar-se a l'esquena mediàtica de'n Laporta i coaligar-se amb uns minipartits i formar SCI, no abans de fer un clam al desert als demés partits catalanistes a la cerca d'una "unitat" màxima i amb un referent ben clar i net: aconseguir l'estat propi.
Els més afectats, a nivell electoral, d'aquesta decissió foren, sense dubte, el Reagrupament de'n Carretero i, en menor mesura, l'ERC de'n Puigcercòs. Els resultats electorals de SCI van ser bons, 4 diputats, tot i que malgrat tot l'agitament independentista dels darrers temps (consultes, documentals, retallada de l'estatut, sentència del TC, etc,etc,etc), les forces retòricament independentistes en sumaven menys escons que fa quatre anys.
És igual, SI havia entrat al parlament i jurava regeneració democràtica i fermesa nacional, i en Joan Laporta n'era el gurú del moviment. Acords en clau Països Catalans amb el PSAN i UC portaven la signatura de'n Jan, omnipresent en tot acte de SI, on mai sortien les sigles de DC per enlloc.
I vet aquí que, tres mesos després, aquells que es llançaren en braços de'n Laporta, volen continuar fent-hi un "laportisme sense Laporta", i sembla com si una vegada acomplerts els objectius mediàtics, la presència de'n Jan els hi fes més nosa que servei. Ja no ix a les fotos.
Pensar que en Laporta entraria en política per acavar fent-hi un paper de "reina mare" és ésser molt il·lús, coneguent la seva forta personalitat.
Per a la gent del carrer, SI era Laporta i Laporta era SI. O sigui, que l'ALT i en Bertran tenen seriosos problemes de credibilitat i quasi de legitimitat, donat que molta part d'aquells més de 100.000 vots que aconseguiren, se'ls hi deuen a en Jan, les coses com siguin.
Ara en Laporta s'apropa a ERC a Barcelona. Curiosa querència que tenen molts independentistes que bramaven foc contra els republicans fa no gens, de temps, i ara la veuen poc més que com "l'esquerra nacional". O potser hi té a veure que a ERC hi queden vacants lliures al poder d'aquí a quatre dies?
Espectacle lamentable del nostre independentisme de fireta.
Si aquesta situació reeix, resultarà lamentable tot plegat, i un fracàs per tothom, no perqué a aquestes alçades em sorprengui la portentosa facultat fragmentària de l'independentisme, sinó més aviat per la rapidesa dels fets ocorreguts i, al cap i a la fi, corroborar com el sectarisme i el personalisme encara són presents i ben presents a la política nacional.
Tot va nèixer a correcuita i acceleradament. En un parell de mesos, ençà l'amic Jan deixà la presidència del Barça a mans del seu arxienenmic íntim Sandro Rosell, l'expresident se'n va formar un pseudopartit (Democràcia Catalana), mentre en López Tena i l'Uriel Bertran deixaven penjades les seves respectives militàncies (CiU i ERC), per a passar a posar-se a l'esquena mediàtica de'n Laporta i coaligar-se amb uns minipartits i formar SCI, no abans de fer un clam al desert als demés partits catalanistes a la cerca d'una "unitat" màxima i amb un referent ben clar i net: aconseguir l'estat propi.
Els més afectats, a nivell electoral, d'aquesta decissió foren, sense dubte, el Reagrupament de'n Carretero i, en menor mesura, l'ERC de'n Puigcercòs. Els resultats electorals de SCI van ser bons, 4 diputats, tot i que malgrat tot l'agitament independentista dels darrers temps (consultes, documentals, retallada de l'estatut, sentència del TC, etc,etc,etc), les forces retòricament independentistes en sumaven menys escons que fa quatre anys.
És igual, SI havia entrat al parlament i jurava regeneració democràtica i fermesa nacional, i en Joan Laporta n'era el gurú del moviment. Acords en clau Països Catalans amb el PSAN i UC portaven la signatura de'n Jan, omnipresent en tot acte de SI, on mai sortien les sigles de DC per enlloc.
I vet aquí que, tres mesos després, aquells que es llançaren en braços de'n Laporta, volen continuar fent-hi un "laportisme sense Laporta", i sembla com si una vegada acomplerts els objectius mediàtics, la presència de'n Jan els hi fes més nosa que servei. Ja no ix a les fotos.
Pensar que en Laporta entraria en política per acavar fent-hi un paper de "reina mare" és ésser molt il·lús, coneguent la seva forta personalitat.
Per a la gent del carrer, SI era Laporta i Laporta era SI. O sigui, que l'ALT i en Bertran tenen seriosos problemes de credibilitat i quasi de legitimitat, donat que molta part d'aquells més de 100.000 vots que aconseguiren, se'ls hi deuen a en Jan, les coses com siguin.
Ara en Laporta s'apropa a ERC a Barcelona. Curiosa querència que tenen molts independentistes que bramaven foc contra els republicans fa no gens, de temps, i ara la veuen poc més que com "l'esquerra nacional". O potser hi té a veure que a ERC hi queden vacants lliures al poder d'aquí a quatre dies?
Espectacle lamentable del nostre independentisme de fireta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada