Què són els Països Catalans?

Pregunta retòrica, si voleu, no n'és una pregunta qualsevol; diríem que depén de com cadascú vulgui entendre el concepte; en clau política com a projecte, com a realitat lingüístico-cultural, com a hereu de la Corona d'Aragó (sense l'Aragó), amb l'Alguer o sense, amb Andorra o sense, etc.
A mi no me'n sobra cap vessant. Jo entenc els Països Catalans com la natural tendència dels territoris de parla catalana a fer projectes o activitats conjuntes, o sigui la voluntat d'anar plegats en molts àmbits, es parli explicitament del nom compartit o implicita.

No és pot aconseguir un projecte de construcció política sinó se'n té una base sòlida de cooperació interterritorial, sinó se'n té una consciència neta de compartir llengua, cultura i  bona part de la història.

Avui en dia ja trobem entitats i/o iniciatives en clau conjunta que compten amb el beneplàcit de tots o gairebé tots els territoris de parla catalana. Sovint aquest quasi el fa el País Valencià, del que ja parlarem un altre dia. Aquests en són uns quants exemples d'acció compartida, que hauríem de trobar més ressò als mitjans:

A 2011 trobem una xarxa universitària en clau catalana (l'Institut Vives), que engloba la majoria d'universitats catalanòfones.
També tenim, en clau cultural, la Federació Llull, que engloba les entitats d'ACPV, Òmnium i l'OCB, i que es defineix de la següent manera:

La Federació Llull som les persones que creiem en la llengua i la cultura catalanes, en la solidaritat, en la llibertat, en la participació i en un futur compartit per als Països Catalans.

Molt important és, sens dubte, la col·laboració institucional per a promocionar la llengua i cultura catalanes que es fa des de l'Institut i la  Fundació Ramon Llull. Una vegada més, ens trobem que l'administració autonòmica valenciana no va voler (ni vol) participar en el projecte, suplit estoicament per una Xarxa Llull de ciutats valencianes, en una iniciativa municipal encomiable.

Seguim fent el recompte, i ens topem amb l'IEC, que a la seva web parla, encara, de "Països Catalans", i que als seus estatuts suscriu que el seu àmbi d'actuació " s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. Aquest àmbit d'actuació es reflecteix en el reconeixement que fan de la llengua catalana la Constitució d'Andorra i els estatuts d'autonomia de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, en aquest cas amb la denominació històrica de valencià. Així mateix, les legislacions francesa, italiana i de la Comunitat Autònoma d'Aragó confereixen diversos graus de reconeixement jurídic al català."

Important és el treball, també, de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana, que ajuda a difondre la col·laboració i l'estudi de tot el territori.

Ja sé que fins ara tot són associacions d'àmbit cultural i no polític, però tota pedra fa paret.

A nivell administratiu, que jo sàpigui, només en trobem un exemple d'emprar la marca "PPCC" i, paradoxalment, la trobem a una de les zones on la llengua catalana n'ha patit (i pateix) més, a la Catalunya Nord, a través del Departament dels Pirineus-Orientals, on a la seva pàgina web es diu:

"La identitat catalana sobrepassa amplament el territori dels Pirineus Orientals. Gairebé 12 milions de persones poblen l'àrea lingüística i cultural dels estats següents : Andorra, Espanya, França i Itàlia. Única llengua oficial al Principat d'Andorra, llengua oficial a Espanya al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya, llengua reconeguda per les Nacions Unides i llengua cooficial de la Unió Europea, el català és el ciment d'aquesta identitat comuna al conjunt dels Països Catalans."

A nivell de partits polítics que creguin en la nació de "Salses a Guardamar", ben poca cosa. CDC ha fet una tímida expansió cap a la Catalunya Nord (on s'expressa en francès) i vers la Franja. ERC sí que en té presència a tot el territori menys a l'Alguer i només parcialment a la Franja. SCI  ha fet acords amb el PSAN al País Valencià i amb Unitat Catalana a la CatNord i la CUP té un projecte nacional unificat, però té seriosos problemes per a presentar un nombre elevat de candidatures. Mai ningú no ha cregut en l'Alguer com a una realitat "catalana" més. El PSM, a les Illes, encara creu en els PPCC, mentre el BNV, al PV, se n'ha desfet de la retòrica "pancatalanista".

Me n'oblido d'altres associacions d'oci i/o cultura com l'Aplec excursionista dels Països Catalans o de trobades castelleres i festes populars, així com de la capital de la cultura catalana, enguany a Andorra. També me'n deixo mitjans de comunicació com Vilaweb o l'Avui-el punt, la revista El Temps o el recent Ara, o d'espais d'internet com racocatala o Radiocatalunya.

Tots aquestes iniciatives, tot i que insuficients, i moltes més ajuden a la construcció nacional i/o al major grau de coneixement/enteniment i cooperació, sigui en el grau que sigui, dels nostres diferents territoris, tan plurals i diversos com pròxims i paral·lels. En són ben positius, si més no, per a l'ús i la protecció conjunta de la llengua catalana, parlada a Catalunya (inclosa la del nord), el País Valencià, les Illes Balears i Pitïuses, Andorra, La Franja de Ponent i l'Alguer.

Visca els Països Catalans lliures i sobirans!