És sabut que els
temps estan canviant . I no és perquè ho diguera el xicot aquell, ara ja tot un
lord, de nom que ressona a poesia: Bob Dylan, sinó que, veritablement els fets
i esdeveniments , especialment els de la política van a tota pressa
Canvien però ressonen
sempre, com trompetes apocalíptiques, els clarins i els titulars de la
corrupció.
Però no parlaré ara
del cas Púnica, ni del Gurtel, ni del papers de Bárcenas, ni del Taula o de
l’operació Lezo. Ja prou que les trompetes mediàtiques de tot l’estat , i de
més afora, ho proclamen.
Jo el que vull dir
ací ara. Posar de manifest una vegada més el desencís que l’actitud del PP em
provoca. Tenien una ocasió, i quasi van estar a punt, de parlar en benefici del
poble valencià. I no ho han fet i, una vegada més s’han inclinat per amagar la
reivindicació justa d’un just finançament per a la ciutadania d’aquest País.
Clar. Es evident. Per
al PP el que compta no és el benestar general sinó , pura i simplement, omplir-se
les butxaques en detriment de la major part de la ciutadania. S’han cregut i
posen en pràctica aquella sentència d’un dels pares de la moderna Europa , Jean
Monet, quan va dir allò de que “Els interessos
nacionals no són sinó els interessos de les elits nacionals” . I la cosa
no seria dolenta del tot si aquestes elits poderoses foren honestes i
interessades en el benefici de la seua nació. Però és que aquesta gent que es
pren per elit no són sinó uns “parvenus”, uns sapastres barroers i perversos
que només han mirat d’aprofitar-se’n dels diners de la ciutadania.
Els seus interessos
no han estat cap altra cosa més que el seu enriquiment personal. Això ara ja ho
saben fins i tot els esquimals.
Tots els casos
indicats dalt ho confirmen. I en la seua pràctica delictiva mostren tot el que
són: ni elits ni tan sols nacionalistes del seu país.
Perquè per a ser elit
cal una idea que no només siga l’enriquiment personal. Calen unes altres
mirades d’alçada més ampla. I per a ser
nacionalistes hauria calgut que feren alguna cosa pel seu país. I fins i tot en
eixe aspecte, tan magnificat en els seus discursos, han estat mesquins i
podrits. Ells, la pretesa elit política del PP han estat avars, egoistes,
roïns, extremadament cobdiciosos, àvids , ronyosos i allunyats de tota
moralitat.
I , a més de tot
això, una vegada que podien haver dissimulat un poc , només un poc, les
malvestats i pirateries que fan, unint-se a la resta de forces polítiques
valencianes demanant els diners que ens pertoquen, han acabat fent figa.
Deixant i renegant
una vegada més de la defensa dels valencians i valencianes que tant diuen
estimar . I esperant el moment propici, de nou i perversament, per anar una
vegada més adorant el seu estimat rei
Midas .
Si tinguérem un poble
més donat a la discussió política i menys a la futbolística, més interessat en
la cosa pública i no tant en diversions alienadores, l’any 2019 sentirien
entonar-se arreu de la nostra terra el
Dies Irae polític . O més planerament allò de “ Que hóstia, que hostia...”
Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada