Calant foc a les corbates
L’hereu al tron de Whangara, territori maori de la costa est de Nova Zelanda, només pot ser el primogènit mascle de la línia successòria. Així ho estableix la tradició d’aquesta tribu autòctona de les antípodes. El fill del cap aborigen espera bessonada: una nena i un nen. Un mal fat duu la desgràcia a la família el dia del naixement. I tant la mare com el nen perden la vida en el part. El pare se’n va a viure a l’estranger i deixa la nena a càrrec de l’avi, l’actual líder maori, que no reconeix la néta com a futura dirigent. Aquest és el tast inicial d’El genet de les balenes, un film esplèndid basat en una novel·la de Witi Ihimaera, que aborda tant la qüestió de gènere com l’imaginari ancestral maori, la seva manera actual de viure i, sobretot, la relació amb la natura. Pai, la nena bessona, ara amb onze anys, sent que ha de formar-se per guiar un dia la nació maori, malgrat les desavinences i les estones entranyables amb l’avi. Pai podria ser, sens dubte, una de les heroïnes de Les heroïnes contraataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil de Bel Olid (Premi Rovelló 2010).
Bel Olid (Mataró, 1977), en l’esmentat assaig, qüestiona tòpics de gènere que l’androcentrisme vigent deixa per suposat. I ofereix relats alternatius amb protagonistes femenines que, gràcies a les dificultats, aprenen a treure’s les garrofes del foc soles o en petit grup. I, al seu torn, el sector masculí queda alliberat d’haver d’actuar de príncep blau (o valent), tasca que no sempre ve bé.
En aquesta línia, Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil, és del parer que l’exploració literària és una eina per ajudar a perdre la incomoditat davant les nostres emocions: «o descobrir les avantatges de la gestió de les relacions personals». I és justament la incomoditat que genera un home fet i dret amb els llavis pintats i guarnit amb faldilla i brusa allò que t’incita a seguir llegint El senyor Beneset. Es tracta d’un dels contes del recull Mil cretins de Quim Monzó, que aborda la visita d’un fill a un pare vidu, que viu en una residència geriàtrica, a qui li agrada maquillar-se i vestir-se com una dona.
L’escriptora mataronina subratlla que hi ha espais controlats de transgressió, en els quals ens costa menys acceptar el transvestime parcial, però, que sovint tenen l’efecte pervers de contribuir a perpetuar l’ordre establert: «sempre queda molt clar l’excepcionalitat de la situació transgressora». Amb les diferents narracions que apareixen en Les heroïnes contraataquen, Olid analitza situacions excepcionals i imagina altres mons possibles.
La de Mataró també recalca que trets considerats femenins, com ara la tendresa o la comprensió, es veuen com a signe de debilitat quan la dona assumeix càrrecs que fins fa poc eren duts per homes. I, irònicament, diu: «es pot acceptar que les dones accedeixin a llocs ocupats tradicionalment per homes, però a canvi que adoptin gairebé tots els trets típicament masculins».
Per Bel Olid, que s’identifica amb la cultura queer, un dels reptes és que els homes vegin les parets de la presó del sexisme, que també els tanca a ells: «si nosaltres vam cremar els sostenidors al maig del 68, potser aniria sent hora que ells comencessin a cremar les corbates».
Quim Gibert, psicòleg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada