Homenatge
a Lluís Companys. Perpinyà 2016.
Benvolguts
compatriotes,
Tot
primer voldria agrair a Joan-Pere Pujol, que d’uns anys ençà s’ha
fet responsable del manteniment de l’homenatge i de l’ofrena
floral al nostre patriota màrtir Lluís Companys al cementiri de
l’Oest a Perpinyà, la possibilitat que ofereix a tots els presents
de prendre lliurement la paraula; així l’acte esdevé cosa de tots
i no sols dels organitzadors.
També
li voldria donar les gràcies per fer l’esforç, a més a més,
d’homenatjar cada any un català del Nord difunt que, d’alguna
manera i en àmbits diferents, va procurar defensar i/o promoure el
català i la catalanitat. Aquest esforç de recordança implica un
treball de recerques històriques sobre la vida i les contribucions
de l’homenatjat, que és una valuosa contribució a la memòria
col·lectiva en un país colonitzat on la nostra història, sigui
llunyana sigui recent, no s’ensenya i no es divulga i on ningú,
excepte en Joan-Pere, fa a més a més l’efèmeride dels patriotes,
homes i dones morts durant l’any.
Enguany
ha triat d’homenatjar el lingüista Lluís Creixell. El recordo
molt bé i aquest record m’omple d’un profund sentiment
irreparable de tristesa i d’injustícia perquè un dia que ens
trobàvem ambdós al departament de català de la Universitat de
Perpinyà, em va preguntar pels cursos, i vàrem adonar-nos en un
minut de silenci punyent que ell no constava en el grup dels
ensenyants: no se li havia proposat precisament a ell, meritori autor
el 1974 del “Diccionari bàsic francès-català”, amb
coneixements de la llengua molt superiors als nostres, d’impartir-hi
cursos. No va fer cap comentari, jo tampoc, però encara avui
comparteixo la pena que va omplir la seva mirada. Agraeixo doncs
doblement al Joan-Pere Pujol haver-lo tret de l’oblit patit no sols
després de la seva mort sinó desafortunadament quan era en vida.
Aprofito també l’oportunitat d’aquest acte patriòtic per recordar que el 5 de novembre commemorarem el Tractat dels Pirineus, és a dir la mutilació de Catalunya, amb la tradicional manifestació del nostre esperit de resistència.
D’ençà
del 1659, i malgrat l’opressió, no s’han perdut totalment al
Nord ni la llengua ni una certa consciència de la catalanitat.
Tanmateix d’ençà dels anys 70 del segle XX uns quants volem
expressar el rebuig de la colonització francesa i la permanència de
la nació de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ens donen suport
cada any entitats, partits i compatriotes vinguts especialment de la
resta dels Països Catalans; tenim el goig de sentir-nos solidaris i
esperançats en una mateixa aspiració a la dignitat nacional i una
mateixa reivindicació del dret a decidir : “No volem ser una regió
de França, no volem ser una regió d’Espanya, no volem ser un país
ocupat”.Sense València no hi ha independència, sense el Rosselló
no hi ha nació.“In- inde- independència” etc.....: més clar no
pot ser!
Enguany comptarem excepcionalment amb la presència d’uns setanta membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que organitza des de fa anys l’11 de setembre al Principat de Catalunya amb manifestacions multitudinàries en favor de la independència; els delegats de totes les assemblees territorials del Principat (Catalunya del Nord essent-hi inclosa ben evidentment) es reuniran al matí en plenari i a la tarda participaran a continuació a la manifestació.
Serà
també presenta a Perpinyà per primera vegada una delegació de la
Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans
encapçalada pels representants de les tres entitats que ara per ara
la configuren des d’abril 2016: Jordi Sànchez per l’Assemblea
Nacional de Catalunya (ANC), Cristòfol Soler per l’Assemblea
Sobiranista de Mallorca(ASM) i Antoni Infante per la Plataforma del
Dret a Decidir del País Valencià.
Ens aplegarem sota el lema inequívoc de la pancarta que vam inaugurar l’11 de setembre a Barcelona:
“Els
Països Catalans, una nació en marxa. Diferents ritmes, un mateix
objectiu”.
Intervenció
de D. Grau 15.10.2016 (Cementiri de l’Oest a Perpinyà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada