L'Ara al País Valencià, benvinguda sigues, gosadia!

Demà s'estrena el primer exemplar escrit del diari Ara a terres valencianes (de moment, però, només a les comarques de Castelló i València), i aquest fet crec que mereix una sincera felicitació als emprenedors del diari i un rotund reconeixement a la seva voluntat de fer costat a la construcció d'un imaginari de comunicació en clau Països Catalans. No oblidem que des de fa uns mesos l'Ara es pot llegir també a les Illes degut a l'acord amb el diari D-Balears.

No ens enganyem, l'aposta és de risc, l'aventura dissortada de l'Avui al sud de la Sénia és massa recent, i no hi manquen veus que desaconsellen l'empressa. I si afegim el difícil moment per a la premsa escrita que vivim, fet que es reflecteix perfectament en els nous inversors que aposten per la continuïtat del Punt-Avui, del tancament de l'edició impresa de Público o del diari lleidatà "La Mañana" que ja hi és en concurs d'acreedors, hem de valorar encara més aquest acte de "gosadia" empressarial que cerca una llum d'esperança informativa enmig de tanta penombra.

Ja hi haurà temps de jutgar els continguts, ara mateix només es pot fer que aplaudir la proposta. Com deia fa un temps l'Enric Juliana, cal "reescriure un nou relat en clau de Països Catalans", cal acabar amb l'omertà mediàtica que ens emprobeix com a poble, cal ésser de veritat una comunitat cultural en català, i cal també veure-hi més enllà del tancament de TV3 al País Valencià per començar a escriure el nostre relat.

De moment, ja s'ha anunciat que demà sortirà un especial a l'Ara sobre les relacions entre Catalunya i el País Valencià. Molt bon començament, com deia Mestre Fuster, "és ARA o mai!"

Bona sort al diari i benvolguda sigues, gosadia!!

Carles Capdevila, València: "L'ARA ajudarà a construir un nosaltres més fort"

La flama de la llengua catalana; del Conflent a Montserrat passant per la Plana

La Renovació de la Flama de la llengua catalana d'enguany ja està en marxa, de la qual se n'encarregarà el Centre Excursionista de Castelló, que ja ha rebut la Flama encesa a Prada de Conflent davant la tomba de Pompeu Fabra, i que compartirà amb diversos indrets del País Valencià abans de traslladar-la el pròxim dia 19-02 al Monestir de Montserrat.



Podeu seguir totes les novetats i actes sobre la Flama en el següent blog fet per a l'ocasió.

Aquí una miqueta d'història:

21 de desembre de 1932

A la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, proclamació de les Normes de Castelló, la versió valenciana de la normativització, obra de l’Institut d’Estudis Catalans, que va conduir Pompeu Fabra. Un dels promotors de les Normes, Gaetà Huguet Segarra, fundaria l’any següent, el Centre Excursionista Castellonenc, un precedent de l’actual.

21 d’octubre de 1962

El Centre Excursionista de Castelló organitza, conjuntament amb la Joventut del Rat Penat, el III Aplec de la Joventut del País Valencià.

Agost de 1968

El Centre Excursionista de Castelló dedica la XIII Acampada Social de Penyagolosa en homenatge a Pompeu Fabra, que va demostrar que «per damunt de les imposicions administratives [...] només hi havia un sol poble, una sola llengua i unes soles idees expressades per eixa llengua: el català del Principat, de les Illes, del País Valencià» (Crida del Centre Excursionista a la XIII Acampada).

Juny de 1973

En la crida a les fogueres de sant Joan, el Centre Excursionista de Castelló proclama que hi participa «renovant en aquest acte una tradició del nostre poble, encenent les fogueres la vespra de la Diada de Sant Joan. Des de Salses fins a Guardamar, el Rosselló, el Principat, el País Valencià i les Illes –en tot l’àmbit dels nostres Països–es celebra aquesta tradicional festa».

13-26 de setembre de 1976

Castelló de la Plana i Vila-real acullen les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, l’única ocasió en què van baixar a terres valencianes.

25 d’abril de 1982

A la plaça de Bous, de Castelló, commemoració formidable del 50è aniversari de les Normes de Castelló.

Joan Fuster, parlament a Prada, davant la tomba de Pompeu Fabra,

el 7 de juliol de 1963

«També al País Valencià ha guanyat Pompeu Fabra la seua batalla», la de les Normes.

Escola Valenciana i La Bressola, a Barcelona

Escola Valenciana presenta a Barcelona la campanya Amics d'Escola Valenciana

La Seu Nacional d'Òmnium Cultural (c. de la Diputació, 276. Barcelona) acollirà la presentació de la campanya Amics i Amigues d'Escola Valenciana a Barcelona el proper dilluns, 30 de gener, a les 18 hores. L'acte consistirà en una taula rodona amb el títol “Valencià a l'escola: llengua, societat i futur”, sobre la presència del català a l'educació i les experiències de promoció de la llengua a l'ensenyament i la societat del País Valencià i Catalunya.

En l'acte intervindran la presidenta d'Òmnium Cultural i portaveu de Som Escola, Muriel Casals; el director d'Unescocat i portaveu de Som Escola, Miquel Àngel Essomba; el músic, compositor i cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, i el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Entre d'altres, la taula rodona girarà al voltant de les campanyes "Som Escola" i "Sí al valencià", que han aconseguit fites importants en la defensa de la immersió lingüística a l'ensenyament.
La campanya Amics i Amigues d'Escola Valenciana és una iniciativa d'extensió social i xarxa de suport de l'entitat, el principal referent civil de l'impuls de l'ensenyament en català al País Valencià.

Taula rodona "Valencià a l'escola: llengua, societat i futur"
Ponents:
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural i portaveu de Som Escola
Miquel Àngel Essomba, director d'Unescocat i portaveu de Som Escola
Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas
Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Trobada de la Bressola amb antics treballadors, practicants i escoles d'intercanvi.

11.02.2012

L'Associació de mestres Rosa Sensat ens acollirà a la seva seu a Barcelona, el proper dissabte 11 de febrer a les 10h del matí, en la primera trobada de la Bressola amb antics treballadors, practicants i escoles d’intercanvi.

Lloc: Associació de mestres Rosa Sensat, Avinguda de les Drassanes núm. 3, Barcelona
Horari: 10h00

A continuació reprodueixo un article d'Aleix Andreu (president de l'associació):

Passat i futur a la Bressola

 

Aquest mes de maig farà 36 anys del naixement de la primera escola de la Bressola (la xarxa d’escoles catalanes de la Catalunya Nord) al km 1 de la carretera d’Elna a Perpinyà. Ha passat molt de temps i com és normal, per la funció educativa que exerceix la Bressola, també hi ha passat molta gent.

La Bressola és una bonica aventura que han compartit moltíssimes persones, i per tant,  ja forma part del record i de l’experiència de la vida d’un gran nombre d’alumnes, pares, mestres i personal no docent. Tots i cadascú, d’una manera o una altre, han fet créixer aquest projecte educatiu llargament reconegut a nivell pedagògic i ferm en la recuperació del català a la Catalunya Nord.

Però de tots ells, voldria destacar la importantíssima tasca realitzada pels mestres, que han hagut de combinar professionalitat amb voluntarisme. Sigui com sigui ara molts d’ells segurament deuen estar aportant la seva experiència en d'altres rodals del país, però estem segurs que aquesta experiència ha quedat en algun racó del seu bagatge i, perquè no dir-ho així, del seu cor.

Avui la Bressola travessa, com la resta del país, moments difícils. Necessitem del suport de tothom per fer front a la crisi i mirar de garantir la continuïtat del nostre projecte educatiu en terres nord-catalanes. És per això que ens agradaria poder comptar altre cop amb el suport de tots aquests professionals com a ambaixadors de la Bressola i dels valors pedagògics que defensem, i que segurament ara estan defensant en d'altres indrets.

Ens agradaria molt poder-nos retrobar tots altre cop i així conjuntament poder buscar la manera de trobar vies de suport a la delicada situació que estem vivint a la Bressola, i és per això que hem organitzat pel proper dissabte 11 de febrer a les 10 del matí, una trobada a la seu de l’'associació de mestres Rosa Sensat a Barcelona, a l'Avinguda de les Drassanes, 3.

Desgraciadament, amb tants d’anys, hem perdut el contacte de molts d’aquests companys i companyes, i per això faig una crida pública per tal que totes aquestes persones es posin en contacte amb nosaltres. Animo també a la resta de catalans i catalanes a posar-se al nostre costat, ajudant-nos a resistir, perquè hem de pensar que cada vegada que hi ha un retrocés del català a qualsevol punt del nostre país, hi ha un retrocés en el global de la nostra llengua i esdevé més dèbil.

I també perquè volem sortir d’aquesta crisi com a catalans i no com una altre cosa ...

 

 

Un parell de bones oportunitats de conèixer i ajudar  a dues de les entitats més emblemàtiques en defensa de la llengua als Països Catalans.

 

L'esquerra federalista i la sensibilitat nacional

Curiosa estampa, no? Una senyera estelada envoltada de banderes republicanes espanyoles en franca majoria, que ja va sent una imatge típica de les esquerres ex-comunistes dels Països Catalans (en aquest cas, la foto és d'EUiA). Aquest fet resumeix que els mateixos partits reconeixen tenir independentistes a dins les seves files i demostra com poc a poc es van postul·lant sobre la qüestió nacional més profundament i amb més ambició.

Per centrar-nos, estic parlant dins un marc de partits que inclourien ICV, IPV i IV per una banda, i les diferents federacions territorials d'IU a casa nostra (EUPV, EUIB i EUiA).
Aquestes forces conflueixen en el fet de defensar una república federal i plurinacional per Espanya i la defensa (retòrica) del dret a decidir dels seus territoris, havent-hi accentuat aquests darrer matís en els últims temps, sens dubte moguts per la necessitat de no quedar-se ancorats en posicions immovilistes (vegis PSC o PSPV). També tots els partits tenen en comú la defensa dels Països Catalans com a realitat cultural a preservar, i en algun cas parlen de fomentar els vincles (també) polítics. S'ha de dir que aquesta defensa a voltes no és prou vehement, però existeix.

De totes les formacions que hem anomenat, ICV és la que ha fet un pas més gran en pro de la defensa de la causa nacional de Catalunya i dels Països Catalans (sempre parlant des del pla teòric), com així es pot veure en diferents textos oficials del partit. Ja parlen de cercar una solució si Espanya es nega a "federalitzar-se" i d'aconseguir un estat propi que lliurement decideixi el seu futur. A remarcar que el dret a decidir ha esdevingut un dels pilars bàsics del seu corpus teòric, tot i que inclogui una via federalista no prou clara. És també la formació que més parla i més defensa la col·laboració entre països catalans. A tall anecdòtic, ja hi ha uns quants militants importants defensors de l'estat propi (Romeva, Camats, Gomà...).



Pel que fa a les altres formacions, jo en destacaria el paper d'EUPV, sobretot per l'entorn polític en que es mou (País Valencià), on les manipulacions espanyolistes del PP i els blavers cerquen qualsevol possible "relliscada" per llençar la seva croada anticatalanista. En aquest context, la posició d'EUPV defensant la llengua i cultura catalanes (en aquests termes), fent proposicions en favor del valencià a les institucions i fomentant la col·laboració entre tot l'àmbit lingüístic no hauria de quedar en l'oblit, així com la defensa del símbols del país (nom, senyera, unitat de la llengua...). En aquest últim sentit, la federació encara evoca el fusterianisme, encara que sigui en el plànol més estrictament cultural. Als seus estatuts referencien discretament el terme "Països Catalans"



En aquest video podem comprovar com la diputada en Corts per Castelló, Marina Albiol, defensa la identitat valenciana, i les arrels compartides amb Catalunya. Acaba recitant les paraules d'una cançó d'Ovidi Montllor; "tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català, i ho faig a la manera de València". Això no sent tots els dies per allà dintre...

A remarcar també el ràpid afiançament i creixement d'Inciativa pel poble Valencià dintre de Compromís, sobretot si ens enrecordem que el partit va néixer fa pocs anyets fruit d'una escissió precisament d'EUPV, i que ha guanyat un pes dintre de la coalició força notable, donant cares mediàtiques com Mònica Oltra o Mireia Mollà i sens dubte marcant un perfil clarament esquerrà de Compromís.

Per la seva banda, la tercera iniciativa en discòrdia, Iniciativa Verds, de les Illes també s'ha coaligat amb els nacionalistes del seu territori (PSM-EN) i tampoc li van malament les coses. Als seus documents polítics fan referència als "Països Catalans".

Cal valorar com aquestes tres formacions afins (ICV, IPV, IV) es reuneixen periòdicament dintre de l'Institut Triangle de la Mar Blava, en l'ambit de la Fundació Nous Horitzons d'ICV, en un marc de col·laboració de Països Catalans, també.


Com a conclusió, sembla clar que aquests partits polítics no volen quedar al marge del creixent problema de l'encaix dels Països Catalans dintre l'estat espanyol i es veuen obligats a pronunciar-se sobre aquest fet, diríem, cada vegada més explícitament, tot i que alguns més que altres. 
En conseqüencia, allò que sí ajudaria al meu parer a la causa nacional és que aquestes formacions que defensen el federalisme, defensessin també sense embuts el dret d'autodeterminació de la nació catalana sencera (o de cada territori) com diuen predicar, que passessin de la retòrica als fets, ja que no hem d'oblidar que aquesta gent defensa que una altra Espanya és possible, sí, però és Espanya al cap i a la fi, tot el republicana i federal que es vulgui, clar.

I ens que no hem d'oblidar tampoc mai (com llegia a un genial article de l'Accent) que una cosa és tenir "sensibilitat nacional" i una altra és tenir-ne un "projecte nacional", cosa aquesta última de la que semblen carèixer les formacions de les esquerres federalistes.

Donaran mai el pas?


 

Unitat per la llengua a Castelló

Això es concreta, en els actes previstos pel desembre, en tres reivindicacions essencials:

- la consolidació d'una escola valenciana, pública i de qualitat, ja que es considera  que l'ensenyament  és una eina fonamental perquè el català esdevinga efectivament la llengua vertebradora de la societat valenciana.

- la necessitat de la recepció de TV3, IB3 i Canal 9 al País Valencià, les Illes i Catalunya, per a la creació d'us espai comunicatiu compartit.

- el reconeixement sense embuts de la unitat de la llengua per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que cal defugisca els projectes isolacionistes, de creació d'un model lingüístic separat de la resta de les varietats del català.

Per acabar la seua intervenció ha anunciat tots els actes que Castelló per la Llengua ha preparat en motiu del 79é aniversari de les Normes de Castelló, principalment el cicle de conferències a la Llotja del Cànem i la manifestació del 17 de desembre, dia central de la celebració, en què també es realitzarà una fira d'entitats al matí i un concert com a cloenda festiva.

 

Així es manifesta Castelló per la llengua, plataforma que ja ha fet uns quants actes en defensa de la llengua catalana al País Valencià, que vol recordar i reivindicar les Normes del 32 i que és un exemple d'unitat en pro de la llengua, ja que engloba diferents col·lectius i partits polítics. El punt àlgid de tot plegat s'esdevindrà el pròxim dia 17 en una manifestació a Castelló. 

Paga la pena fer una ullada al seu blog, on s'explica la història de les normes i les activitats que s'estan fent i que es faran.

 

Fem tots un crit per la llengua catalana!

 

 

 

 

Video del 35è Aplec Excursionista dels Països Catalans, a l'Alguer

Benvinguts germans i germanes dels Països Catalans! així començava el seu discurs el síndic de l'Alguer, que donava inici a la presentació del 35è Aplec Excursionista dels Països Catalans, celebrat els passats dies 29, 30, 31 d'octubre i 1 de novembre.

Un any més, gent vinguda de tot els territoris van gaudir de la trobada cultural, esportiva i paisatgística que representa aquest gran acte, enguany fet a l'Alguer, que es donà un bany de catalanitat uns pocs dies, refermant així el compromís de la ciutat sarda amb la seva identitat catalana.

Quan la memòria històrica és selectiva...

El Fòrum per la Memòria del País Valencià porta anys fent bona tasca per tal d'aconseguir la justícia, si més no póstuma, als repressaliats i condemnats de l'època franquista. Al cementiri de València encara n'hi ha una de les majors fosses comunes d'Europa, i aquesta associació lluita junt amb els familiars dels desamperats perquè la memòria dels morts sigui rescabalada, per la dignitat de la gent que morí defensant els ideals democràtics i de llibertat.
Aquí teniu una bona mostra de com les autoritats valencianes tracten un tema tan delicat:

Comunicat del Fòrum per la Memòria del País Valencià en relació amb la senyalització de les fosses comunes del Cementeri General de València el dia 1 de novembre de 2011.

Més d’un centenar de persones es reuniren dimarts 1 de noviembre, convocades pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, per tal de retre homenatge a les víctimes del genocidi franquista soterrades en les fosses comunes del Cementeri General de València. Familiars de represaliats, membres del Fòrum i ciutadans que, simplement, volien denunciar una vegada més l’existència de les considerades com les majors fosses de tota Europa han senyalitzat amb cartells informatius les distintas seccions, algunes d’elles ja perdudes de manera irreparable per la construcció de nínxols, que la dictadura va utilitzar per llençar els cadàvers de la sagnant repressió que continuà després de la victòria feixista l’1 d’abril de 1939.

Els diferents cartells contenien la superfície total de cadascuna de les fosses, el nombre de víctimes registrades en elles i, en algun cas, una representació dels noms de les personas soterrades al lloc. Però, segons sembla, a aquesta ciutat és imposible informar, recordar, fer ús lliure i respectuós de la llibertat d’expresió segons en quins casos. I és que gran part del recorregut estigué “amenitzat” pels altaveus de la capella del Cementeri, la qual i des d’el bell mig del mateix, sembla tenir el monopoli de la paraula en aquest Estat suposadament aconfesional i que les nostres autoritats municipals semblen també entendre com a excloent.

Per contra, els cartells informatius van ser arrencats per operaris del Cementeri, en una persecució més pròpia de règims dictatorials, conculcant-se, de nou, per part dels responsables municipales, un exercici bàsic d’alguns drets elementals: la informació, l’expressió i, en aquest cas, el record i l’homenatge a les víctimes d’una repressió que continua sent negada, deliberadament condemnada a l’oblit i a la intrascendència. A tot açò es va unir també la prohibició, per part de la Policia Local, de continuar amb la tasca informativa que representaven els cartells, apel·lant a certes Ordenances que, en cap cas, prohíbeixen senyalitzar respectuosament i pacífica llocs, a més en aquest cas, tan simbòlicament definidors de la realitat d’aquest Cementeri.

Als ciutadans i ciutadanes de València se’ns condemna a seguir fidelment les pautes

establertes pel poder municipal. Un poder obstinat en perseguir qualsevol manifestació que resalte l’aportació de tots els morts de les fosses a la dignitat democràtica. Doncs no és pas altra cosa el que representen els ciutadans i ciutadanes allí dipositats: la conciència d’una societat lliure i l’extermini d’uns valors democràtics que, ara, també diu representar l’Ajuntament de València. Però que són negats per la força, l’arbitrarietat i l’autoritarisme més condemnables.

Hem de denunciar públicament l’acaçament, la persecució, la interpretació restrictiva i paralitzant d’unes normes només per a uns casos determinats –sempre per als mateixos casos- i l’específica repressió que sempre recau contra els mateixos ciutadans i ciutadanes, units amb la resta de persones que visitaven els seus familiars morts el dia 1 de novembre. I açò, amb independència de les accions legals que puguen derivar-se davant d’aquest abús d’autoritat, el qual palesa el tarannà antidemocràtic dels seus últims responsables.

Un dels actes fets pel Fòrum per la Memòria del País Valencià