 |
| Font |
IMAGINARI VALENCIÀ
No és que una imatge
valgue més que mil paraules. Cada cosa i forma al seu temps. Però resulta cert
que la iconografia juga un paper important en la nostra representació que tenim
del món.
I que qualsevol poder que es precie farà tot el
possible per construir una imatge, múltiples imatges, que serveixca per
glorificar-lo. O, com a mínim, dir que és ell qui té el dret a fixar les
imatges i qui mana.
Si no hi ha poder no
hi ha imatge . I sense aquestes no es pot configurar cap poder. Qualsevol tipus de poder que siga. Especialment el
polític.
Deu ser per això que
el territori dels valencians , dins el marc
dels nostres Països Catalans, és aquell que més lluita i ha lluitat sempre per
tindre les seues imatges pròpies. Perquè sovint no ho han estat , de pròpies, o
falsificades o destruïdes des de voluntats foranies.
Clar que n’hi ha unes
quantes. Conegudes i acceptades quasi de
manera uniforme pel poble valencià, fins
i tot pels que no en tenen cap consciència de país i tan sols viuen ací com qui podria viure al Kurdistan si allà
tinguera feina.
L’imaginari valencià
està per construir en gran manera . Una part de l’històric està desfasat parcialment
i resulta folklòric , és a dir, poc més
que “exòtic” . Lúdic. El que cal és construir-ne un conforme als temps actuals.
I ha de ser-ne un que implique o es dirigeixca a tota la població que viu i
treballa ací ara i dins un món globalitzat.
No entrarem en aquest
article en la diversitat de motius ,
icones, que caldria posar en marxa. El que sí que podem dir és que, malgrat
alguns esforços fets darrerament des d’instàncies polítiques, el camí a construir és llarg i, segurament, ple de
dubtes i inconvenients.
Però és que si ho
deixem de banda l’espai continuarà ocupat , com ho és ara majoritàriament, pel
poder central.
El territori a ocupar és , més que cap altre, el de l’espai
públic perquè és on hi ha la baralla. Perquè com va dir Gabriel Ferrater “ Qui
domina els mots, domina el món” I
entenem ací el substantiu món en el seu sentit més ample, socialment i
culturalment.
I això es pot fer de
moltes i diverses maneres . Però unes d’essencials són aquelles que , apareixen
en el dia a dia als ulls i la percepció de la ciutadania més ampla.
El Govern de la Generalitat valenciana deuria
implicar-se més del que ho fa en emplenar de discurs valencià la societat. Ja
siga per via de la cartellística, dels anuncis, o dels discursos dels seus
representants. Perquè una concepció clara i unitària ha d’eixir a la palestra.
I, evidentment ho ha de fer amb la doble consideració de construir el continent
i el contingut. Tot s’ha de tindre al cap.
El treball a fer és
immens perquè aquesta societat nostra ha estat sotmesa a anys, segles, de
foscor i de negació de la nostra identitat nacional.
Ara la ingent tasca
és fer visible aquesta existència com a
poble via la imatgeria .. De manera popularment i extensa. Ja en discutirem més endavant sobre
les diferències en la concepció que els diferents sectors i classes en puguen
tindre.
Construir eixe imaginari
ens ajudarà, al mateix temps, a configurar-nos respecte als altres. Perquè no
sols el contingut haurà de ser valencià sinó que les formes també. Caldrà ser
capaç de crear una iconografia pròpia ajudada per bons continguts .
Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor
En una economia universal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada