dilluns, 23 de gener de 2017

"Imaginari valencià", per Tomàs Escuder

Font

IMAGINARI VALENCIÀ

No és que una imatge valgue més que mil paraules. Cada cosa i forma al seu temps. Però resulta cert que la iconografia juga un paper important en la nostra representació que tenim del món.  
I  que qualsevol poder que es precie farà tot el possible per construir una imatge, múltiples imatges, que serveixca per glorificar-lo. O, com a mínim, dir que és ell qui té el dret a fixar les imatges i qui mana.
Si no hi ha poder no hi ha imatge . I sense aquestes no es pot configurar cap poder. Qualsevol  tipus de poder que siga. Especialment el polític.

Deu ser per això que el territori  dels valencians , dins el marc dels nostres Països Catalans, és aquell que més lluita i ha lluitat sempre per tindre les seues imatges pròpies. Perquè sovint no ho han estat , de pròpies, o falsificades o destruïdes des de voluntats foranies.

Clar que n’hi ha unes quantes. Conegudes  i acceptades quasi de manera uniforme pel poble valencià,  fins i tot pels que no en tenen cap consciència de país i tan sols viuen ací  com qui podria viure al Kurdistan si allà tinguera feina.

L’imaginari valencià està per construir en gran manera . Una part de l’històric està desfasat parcialment  i resulta folklòric , és a dir, poc més que “exòtic” . Lúdic. El que cal és construir-ne un conforme als temps actuals. I ha de ser-ne un que implique o es dirigeixca a tota la població que viu i treballa ací ara i dins un món globalitzat.

No entrarem en aquest article  en la diversitat de motius , icones, que caldria posar en marxa. El que sí que podem dir és que, malgrat alguns esforços fets darrerament des d’instàncies polítiques, el camí a  construir és llarg i, segurament, ple de dubtes i inconvenients.
Però és que si ho deixem de banda l’espai continuarà ocupat , com ho és ara majoritàriament, pel poder central.

El territori  a ocupar és , més que cap altre, el de l’espai públic perquè és on hi ha la baralla. Perquè com va dir Gabriel Ferrater “ Qui domina els mots, domina el món”  I entenem ací el substantiu món en el seu sentit més ample, socialment i culturalment.
I això es pot fer de moltes i diverses maneres . Però unes d’essencials són aquelles que , apareixen en el dia a dia als ulls i la percepció de la ciutadania més ampla.

El Govern  de la Generalitat valenciana deuria implicar-se més del que ho fa en emplenar de discurs valencià la societat. Ja siga per via de la cartellística, dels anuncis, o dels discursos dels seus representants. Perquè una concepció clara i unitària ha d’eixir a la palestra. I, evidentment ho ha de fer amb la doble consideració de construir el continent i el contingut. Tot s’ha de tindre al cap.
El treball a fer és immens perquè aquesta societat nostra ha estat sotmesa a anys, segles, de foscor i de negació de la nostra identitat nacional.

Ara la ingent tasca és fer visible aquesta existència  com a poble via la imatgeria .. De manera popularment  i extensa. Ja en discutirem més endavant sobre les diferències en la concepció que els diferents sectors i classes en puguen tindre.

Construir eixe imaginari ens ajudarà, al mateix temps, a configurar-nos respecte als altres. Perquè no sols el contingut haurà de ser valencià sinó que les formes també. Caldrà ser capaç de crear una iconografia pròpia ajudada per bons continguts .


                                      Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor



Sobre el camí valencià
En una economia universal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada