dilluns, 16 de gener de 2017

Sant Antoni del Foc, llegenda i tradicions de l'Alguer i Sardenya, per Carla Valentino

Retaule de Sant Antoni




SANT ANTONI DEL FOC

Lo dia 17 de gener, festa de sant Antoni abat, en diversos llocs de la Sardenya s’encenen grans foguerassos, en honor del sant. 
Se fan foguerassos perquè se creu, en base a una llegenda, que sant Antoni fossi davallat a l’infern amb el porc que l’acompanyava com un cutxet i havessi arrobat lo foc al dimoni per donar-lo als hòmens. També en la iconografia religiosa sant Antoni abat és refigurat amb un bastó de pastor i acompanyat d’un porc.
Lo mateix dia de Sant Antoni, se feva, i encara en calqui lloc se fa, la benedicció dels animals de casa i de treball: cutxos, cavalls, molendos, bous, vaques, ovelles, i altros.
A l’Alguer, al carrer del Carmen, hi era una iglésia dedicada a Sant Antoni, que però a dies d’avui no existi més i de la qual no hi ha senyal evident. Antigament, lo dia del sant, en aquell carrer se feva festa gran: se beneïven los animals que la gent portava, i després se deixaven corrir per tot lo carrer, mentres les persones acorrides per la celebració, festejaven menjant dulcis i beient vi, a la salut del sant.
També avui, se fa una gran festa per Sant Antoni, amb la benedicció dels animals, però a fores de la ciutat, en la localitat dita de Gutierrez.

La figura de sant Antoni abat és restada en la memòria popular també amb cançonetes per criatures, de les quals se troben diverses versions. De notar com lo sant vengui “posat” a costat del lloc on se trovaba la iglésia a ell dedicada, a la muralla, i que en una se faci referiment al tió, arrecordant probàbilment la llegenda de com n’havia arrobat lo foc al dimoni.

Sant Antoni balla balla



Sant Antoni balla balla,
n’és caigut de la muralla;
la muralla del bastió,
sant Antoni ballador.
              ***
Sant Antoni balla balla,
n’és caigut de la muralla,
n’és caigut del bastió,
sant Antoni ballador.
               ***
Sant Antoni petit petit,
de la butxaca ni li ixi lo dit,
de la butxaca ni li ixi un tió
sant Antoni ballador.
              ***
Antoni petit petit,
Déu l’ha fet i Deu l’ha vist:
és anat a predicar,
un anjoni mos portarà.
              ***
Sant Antoni petit petit,
Déu l’ha fet i Déu li ha dit
d’anar i de tornar
bones noves a mos portar.
              ***
Sant Antoni va pel mar
amb una bella barqueta
s’ha avisat tots los minyons
amb un so de campaneta:
dirun-dirun-dirun-deta.




(Carla Valentino - Curs d’alguerés 2016/2017 - Òmnium Cultural de l’Alguer - ® Drets reservats




SANT ANTONI ABAT I EL FOC



Al temps antic a damunt de la terra no existiva el foc i, d’hinvern, los hòmens se tremolaven pel fred. Un dia decidin d’anar a parlar amb Sant Antoni, que viviva al desert, per li demanar ajut.

Arribats en allà aquidren lo sant. Ell ixi d’una gruta i demana: «Qui séu vosaltros?» i aquellos responen: «Mosaltros sem hòmens de la terra, i mos estem tremolant pel fred. Faci-mos la caritat de mos ajudar!»

Sant Antoni, que era home de bon cor, té compassió d’ellos i lis hi diu: «Ja vos ajudaré jo!». I pensa d'anar a l’infern on lo foc no mancava.

Primer d’ésser sant, Antoni era un pastor de porcs i teniva un porc que el seguiva en cada lloc com un cutxet. I donques se pren un bastó de fèrula i, amb aqueix porc que sempre l’acompanyava davalla a l’infern.

Pica a la porta i los diables demanen: « Qui és?»

«Só un pobre home de la terra, - respon Sant Antoni - obriu-me la porta, que m’estic tremolant del fred! Deixau-me calentar un poc!».

Los dimonis, no li obrin la porta dient-li que ell no era un pecador i per això no podiva entrar. Alhora Sant Antoni se posa a picar sempre més fort, fins a quan los dimonis s’enfaden i obrin la porta. Però a ell no’l deixen entrar, que era un sant, fan entrar sol lo porc que pareixeva un dimoni quasi com ellos.

Lo porc, a pena se veu a dins de l’infern, escomença a corrir d’una part a l’altra, tiquirriant, furrogant i destrossant tot lo que trobava: forconis de ferro, cadenes, fuetos i totes aquelles coses que els diables empraven per castigar les ànimes males. No reseixint al fermar, los dimonis avisen Sant Antoni i li diuen: « Entra Antoni i fes estar quiet aqueix porc, sinó, lo gitem a fores!».

Lo sant entra dóna un cop de bastó al porc i el fa estar quiet. «Ara, vist que só en aquí, me sec i me calent un poc.», diu Sant Antoni. Se seu pròpio al passatge i, de tant en tant, quan los diables passaven i repassaven, lis hi donava un cop de bastó. Los dimonis, assai enfadats, li esgarren lo bastó de les mans i el giten al foc. Però, quan veu lo bastó del duenyo al foc, lo porc escomença torna a fer bordell pitjor de primer. Alhora els dimonis, enrabiats negres, diuen torna al sant de fer estar quiet lo porc, que sinó els catxen tots dos a fores de l'infern.

Se té de saber que la fèrula té la part de dintre molla i esponjosa, que pren foc primer i sense que se vegi de part de fores. Per això Sant Antoni, aguarda un poc i després, amb calma, se n'aixeca, se'n retira el bastó del foc i diu al porc: «Ara sí que mo’n podem anar!». Se posen en camí per tornar a damunt de la terra i, una volta arribats, lo sant fa el senyal de la creu amb el bastó, dient: «Foc, foc en cada lloc i per tots! Foc viu i flamant! ».

I així, a partir d’aquell dia, lo foc s’és difundit en tot lo món.

Llegenda popular sarda, transcrivida en alguerés de Francesc Manunta i publicada en lo llibre "RONDALLES ALGUERESES" de P.Scanu  (adaptament de Carla Valentino)


       Carla Valentino és activista cultural i vicepresidenta d'Òmnium Cultural de l'Alguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada