dijous, 14 de juliol de 2016

"Territori i imaginari" o la necessitat de crear un discurs simbòlic valencià, per Tomàs Escuder

Font

Territori  i imaginari

Ja no som una tribu ibèrica mirant de conquistar el tossal on hi viu una altra. Vivim en  un temps i en una societat on, per grandíssima sort, no fem guerres per conquistar territori. Es un fet important per a la nostra convivència quotidiana.

Ara, això no significa que no hi hagin, en un nivell diferent guerres. De vegades, sovint, soterrades o que es dilueixen en el magma de la immediatesa i el soroll ambiental dels esdeveniments socials.
Però de guerra n’hi ha.

El nostre capital simbòlic en tant que gent valenciana, és un camp en el que sempre estem en territori fangós

Que no és basa en la conquista del territori sembla evident. No utilitzem la violència física per ocupar un espai  dins  el litoral  tan massificat. I no la utilitzem tampoc per construir una urbanització o aparcar el cotxe. Ara, la guerra s’ha traslladat  cap al discurs social , eixe imaginari tant potent i primari. I utilitzant el que , segons el sociòleg Pierre Bourdieu, és el capital social , i més concretament el que  anomena “capital simbòlic” acabem fent la guerra encara que incruenta.

I en això hem estat i estarem els humans. També els valencians i valencianes.
Es cert que tenim un territori més o menys demarcat i pel qual no hem de fer servir les armes. Però el nostre imaginari col·lectiu, el nostre capital simbòlic en tant que gent valenciana, és un camp en el que sempre estem en territori fangós.

Sembla per tant prou evident que , per a una normalització de la nostra identitat col·lectiva ens caldria una bona empenta. I edificar eixe entramat mental de manera tal que responga als nostres interessos.

Si no construïm un discurs simbòlic propi aquest serà construït contra nosaltres 

Ocupar el que la major part dels investigadors socials anomenen l’espai públic seria una primera passa en el sentit de poder expandir a  sobre la imatge simbòlica del que volem construir com a entitat valenciana.

Els recursos per a una tal cosa caldrà triar-los d’entre aquells de la nostra història que ens semblen més adients conforme a una forma determinada de concebre la societat valenciana.

Vivim uns temps, líquids, segons estudiosos, per dir que tot fluctua amb molta rapidesa, que les veritat absolutes són poques i que les societats estan sotmeses actualment a canvis ràpids i profunds.

En aquest marc on cal considerar no tan sols el més immediat , com seria l’espanyol, sinó els referents següents com la Unió Europea, les ribes de la Mediterrània i fins i tot les més allunyades però no menys òbvies, la construcció d’eixe capital simbòlic propi esdevé una qüestió de supervivència pura i clara. Perquè utilitzant el símil fusteria de que “ la política que no fem nosaltres , la faran contra nosaltres” podem dir que si no construïm un discurs simbòlic propi aquest serà construït contra nosaltres. I llavors esdevindrem un apèndix més d’alguna cosa que no serem  nosaltres.

La necessitat de construir aquest imaginari no ens és obligat únicament per a que no ens passe com a la gent que, no tenint referents  mentals clars pateixen malalties de diversa importància. Sinó que  ens ve perquè és tracta de la pura supervivència. I en molts sentits. No només en aquell que és primer, si deixem de banda el territori  , com és l’econòmic sinó, tant important com ell el de la construcció d’una societat no alienada, responsable i capaç de decidir per ella mateix el seu propi futur.

En aquest procés de creació importa moltíssim la conjunció de la major part dels grups i classes socials. Fer un país deixant de banda col·lectius bàsics  seria un error imperdonable. I una manca de visió perquè aquest territori i el seu imaginari s’ha de fer amb el ventall més ample possible.



Tomàs Escuder, sociòleg i escriptor  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada