dimarts, 5 de juliol del 2016

"Elogi dels camins paral·lels", per Tomàs Escuder o la importància de crear sinèrgies entre PPCC

Foto grup Ferrmed de Levante-emv


Elogi dels camins paral·lels

El senyor Borja de Riquer , que és  un senyor que en sap molta d’història   i la du al servei  de causes que ens afecten, posa en evidencia alguns dels fets capitals d’un període important relativament recent de la nostra història.

Els efectes i defectes que la figura de Francesc Cambó va tindre per a Espanya en general i per a Catalunya en particular encara avui es poden notar.
  •  La premsa valenciana, si és que la podem titllar de tal, no és especialment favorable a la idea de construir un País fort i clar.

Llegint amb la perspectiva que donen els anys passats es poden descobrir certes simil·lituds, alguns camins paral·lels entre el passat i el present . Especialment simptomàtics i adients per a llegir en clau nacional els fets valencians. Alguns fets.

La premsa, i especialment la valenciana, si és que la podem titllar de tal, no és especialment favorable a la idea de construir un País fort i clar. La major part de les vegades en dóna una de calça i una d’arena. Massa sovint desentenent-se dels esdeveniments que són claus per al desenrotllament d’un nacionalisme valencià. 
  • El loby del “corredor mediterrani” és una infraestructura importantíssima que, entre altres fets, serviria per unir més el País Valencià i el Principat.

Dic, i no és anècdota sinó categoria, que s’hi dedica  tota una pàgina,  a l’arquebisbe Cañizares i menys d’un quart per anunciar una reunió important del grup Ferrmed.

Aquesta associació, creada a Bruxel·les per fer de loby del “corredor mediterrani”  està formada per representants de les regions  franceses i espanyoles que volen potenciar aquest eix ferroviari importantíssim per a les economies de la riba oriental peninsular i el sudoest  francès. És una infraestructura importantíssima que, entre altres fets, serviria per unir més el País Valencià i el Principat.

I per ací la premsa valenciana passa de puntetes. Però a la contra. L’enfortiment d’aquesta associació a València, o  l’intent de crear una patronal de caràcter més autonòmic i passes similars dins l’àmbit  empresarial indiquen  nous camins que aquesta premsa minimitza . Camins que, com en el seu moment Solidaritat Catalana i agrupacions paregudes, poden servir de model o de referència per a construir el País . No solament des de la perspectiva política , sinó, i molt bàsicament, des de l’òptica econòmica. Més concretament : empresarial.
  • El moment polític tan important que les eleccions del maig del 2015 van propiciar ha de consolidar-se des d’aquesta perspectiva de Països Catalans.

Al final queda clar que des d’una perspectiva nacional valenciana les referències i , més encara, les sinèrgies de tot tipus han de fer camí juntament les catalanes i les valencianes. I sense oblidar però les Illes. El moment polític tan important que les eleccions del maig del 2015 van propiciar ha de consolidar-se des d’aquesta perspectiva de Països Catalans. Malgrat tots els inconvenients . I malgrat la gran resistència dels poders polítics.

Perquè o fem camins paral·lels o, tornem al de sempre: un estat en contra. Anar dividits significa,  per a la gent valenciana, pèrdues enormes. Per a la del Principat tampoc  una situació millor. 

Sembla que no és políticament correcte anunciar aquests posicionament. I és clar: el poder fins i tot anul·la les paraules.

Ho va dir el lúcid Viktor Klemperer: “ la llengua pot ser portadora de substàncies 
tòxiques”.  I suprimir-ne ho és més encara...de tòxic.

Tomàs Escuder, sociòleg i escriptor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada