Una cendrolina afganesa a Fraga
Els entesos apunten que La Ventafocs és una adaptació d’un conte egipci, que posteriorment apareix a Grècia, Roma, Pèrsia, Xina, Indoxina. Tot i que els germans Jacob i Wilhelm Grimm són considerats els autors de La Ventafocs, el que feien els Grimm era recopilar antigues llegendes. Van començar entrevistant a la seva mare, a qui van demanar que els contés rondalles que havia escoltat quan era una vaileta. Ambdós germans van anar ampliant, per via oral, els entrevistats entre parents, veïns i altres contactes d’interès.
Tot llegint Contes que em van curar (Columna Ed., 2014) de Nadia Ghulam, escriptora afganesa, i de Joan Soler i Amigó, folklorista, tenim l’ocasió de descobrir que la rateta presumida és una escarabateta. O que a l’Afganistan, Bibi Loi és el nom que rep la ventafocs. El príncep no la sap reconèixer «amb els cabells plens de cendra» fins que li emprova la sabata. Això explica que a la Franja de Ponent, la ventafocs sigui coneguda com la cendrolina.
Contes que em van curar és un recull d’una trentena de contes tradicionals afganesos, que mai havien estat escrits. Nadia, amb 8 anys, sentia com la mare els hi contava mentre va passar llargues temporades en un hospital de Kabul. La mare ho feia per abstreure-la del dolor. I és que una bomba li va provocar ferides greus. Als 21 anys, Nadia aconseguirà, per mitjà d’una ONG, ser adoptada per una família de Badalona. La casualitat va voler que, arran d’un ingrés hospitalari, poc després d’aterrar a Catalunya, el pare badaloní l’anés a visitar amb un llibre de contes per llegir-li. Nadia diu que es va emocionar pensant que la seva mare biològica també ho feia: «però no els llegia! (...) Em va fer molta gràcia, perquè pensava: com és que no se’ls saben de memòria?» (Ara, 8-12-14). Nadia afegeix que, al vespre, quan a la seva llar badalonina, es posen a llegir pensa: «Què estan fent? Si és hora de contar-se coses! Al meu país, quan ens ajuntàvem tota la família a la vora del braser contàvem contes, i les pròpies vivències, hi havia qui les contava com un conte i tot, i la resta escoltàvem amb il·lusió.»
- Amb motiu de les Jornades de Dignificació Lingüística, Nadia Ghulam serà a Fraga per presentar tant Contes que em van curar com El secret del meu turbant (Columna Ed., Barcelona 2010).
Amb el títol de Nadia, el Teatre Nacional de Catalunya ha presentat a inicis de febrer un documental escènic, protagonitzat per la Nadia en persona, sobre la vida de la jove afganesa. De fet, aquest muntatge també fou dut, l’estiu de 2014, al Festival Grec de Barcelona. Nadia diu: «jo em podria passar la vida plorant pel meu passat i per la infantesa que he perdut, però em sento contenta del que estic construint ara.» És una història de superació: no se centra en la traumàtica experiència de la Nadia, sinó en l’aprenentatge que n’ha extret.
Amb motiu de les Jornades de Dignificació Lingüística, Nadia Ghulam serà a Fraga per presentar tant Contes que em van curarcom El secret del meu turbant (Columna Ed., Barcelona 2010). El segon llibre, signat juntament amb la periodista Agnès Rotger, és on narra la convulsa infantesa que va viure a Kabul. La convocatòria promoguda el Casal Jaume I de Fraga, que enguany abordarà el vincle entre la llengua i la cultura popular, és durà a terme el segon cap de setmana de març, d’un març marçot de l’any tirolany...
Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada