Ara mateix m'estic llegint un llibre titulat "països catalans, en plural", editat des de l'entorn del PSM ara fa set anys i que recull tot un seguit d'articles de diferents autors de tota la nació tractant diversos temes en comú, tals com la llengua, el territori, l'espai de comunicació o el concepte de nació, i és justament referit en aquest darrer punt què vull fer esment d'una determinada manera d'entendre el nacionalisme a les Illes.
Parlar de nacionalisme en un territori insular, que a la vegada comparteix arxipièlag amb d'altres illes i que a la vegada també comparteix afinitats culturals amb territori continental complica de sobremanera el tema a tractar, per bé o per malament que el fet insulat determina molt a l'hora de plantejar els conceptes tals com nació política, nació cultural o pàtria.
Tanmateix, des del nacionalisme progressista majoritari a les Illes, representat pel PSM-EN, actualment no empren en la retòrica partidista la seva vessant més pancatalanista, sinó que es centren (ademés de la seva pròpia illa) en les "Illes Balears" com a subjecte polític i parlen dels Països Catalans com a nació cultural amb la qual es pot bastir un projecte de futur compartit. Qui des de les Illes millor va teoritzar aquesta visió d'anells concèntrics (illa-illes-PPCC) va ser Josep Mª Llompart en el seu llibre "Països Catalans? i altres reflexions".
Per a entendre millor aquest pensament nacionalista i el tractament que fan sobre el fet insular (pensem en les difícils relacions entre illes i en el difús concepte de balearitat) i els Països Catalans, molt millor que jo ho va explicar fa tres anys un membre del PSM, on argumenta de forma molt clarificadora el nivell d'afinitat identitària dels illencs (en aquest cas menorquins) en torn els tres anells abans esmentats.
Cito doncs uns petits extractes del text:
1. Illa. L’illa actua de nació afectiva (amb “a”), i sense cap dubte efectiva (amb “e”), d’un país possible capaç d’articular les dimensions emocional, política i cultural. Açò és el menorquinisme. El menorquinisme fa de la menorquinitat una voluntat política. És un menorquinisme sobiranista.
“I ara! Aquests bojos volen la independència de Menorca?”. No, no és açò. La sobirania no és la independència, sinó la voluntat i la capacitat de decidir el tipus de dependència que Menorca ha de tenir amb la resta de dimensions (políticoadministratives, nacionals, estatals, internacionals).
2. Illes Balears. Les Illes Balears són una realitat física inqüestionable. També són una realitat històrica i cultural molt fragmentada i poc cohesionada. Però són una part propera de la realitat més ampla dels Països Catalans. I, en definitiva, són una realitat més políticoadministrativa que afectiva (emocional). Ara per ara, les Illes Balears són el marc legítim i legal que ens atorga l’Estat als menorquins per expressar la voluntat popular a través del parlament autonòmic.
(...) En aquest sentit crec que cal repensar Balears com una comunitat d’interessos possible, que no és poca cosa.
3. Països Catalans. La nació cultural, els Països Catalans, és el marc de referència sociocultural imprescindible i irrenunciable. La cultura catalana existeix si existeix la catalanitat cultural a cada un dels territoris. La cultura menorquina és com totes les cultures del món, el resultat de mescla, substitucions, incorporacions..., però és inqüestionablement catalana. La catalanitat és la columna vertebral, encara, de la cultura de Menorca.
Bé, aquí podem veure el què vol trametre en Nel Martí sobre la identitat dels menorquins en particular i dels illencs en general, i ens ve a dir que la pàtria primera d'un menorquí és Menorca, que l'ens polític dins el qual poder treballar i avançar cap a la sobirania entre totes les realitats insulars seria les Illes Balears (nació política) i que finalment que l'àmbit cultural indestriable d'aquella primerenca realitat menorquina i balear serien els Països Catalans, que vindria a completar l'últim cercle identitari dels illencs i illenques més pròxims, una eqüació que segons ell podria tenir molts adeptes a les Illes d'entre els nacionalment conscienciats.
http://www.psm-menorca.org/opinio/mirador-nacionalista/la-voluntat-de-decidir-dels-menorquins-2.html
Allò important és que, d'una manera o d'altra, no hi manqui el desig ni la voluntat d'anar plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada