A continuació mirem com va respondre a una pregunta explícita sobre el concepte de Països Catalans:
Joan Ribó "Jo crec en els ‘Països de Parla Catalana’, no crec en els ‘Països Catalans"
E: Volia preguntar-li sobre el concepte dels Països Catalans. Què n’opina al respecte?
J.R.: Ufff... Terrible pregunta! No, vaig a ser molt clar: Com que sóc català d’origen a més a més ho puc dir amb rotunditat. Jo crec en els ‘Països de Parla Catalana’, no crec en els ‘Països Catalans,’ però tampoc els criminalitze. Crec fermament, amb rotunditat, d’una manera que qui ha estat en el Parlament valencià sap que ho dic, ho reitere, canse al personal amb eixe tema, la unitat lingüística és imprescindible perquè si no el valencià està en camí de la desaparició. Crec que hi ha elements culturals comuns, és evident, i crec que han d’haver mecanismes de col·laboració comuna en tots els temes de comunicació, perquè és una cosa imprescindible per a potenciar la nostra llengua i cultura. Ara bé, intentar parlar de ‘Països Catalans’, per exemple, com va fer el camp del Barça l’altre dia, és el millor camí per a que fotem la unitat de la llengua. Jo crec que s’ha de diferenciar, i pose un exemple molt clar: Jo també crec en la unitat de l’espanyol i l’argentí –que és espanyol–, però no per açò crec en la unitat política d’España i Argentina. Per açò va haver tota la moguda que va haver. En el cas dels Països Catalans a mi em sembla que intentar identificar el concepte polític al concepte cultural és una qüestió que en estos moments no passa, osiga açò no passa entre Alemanya i Àustria, que parlen els dos alemany; açò no passa entre Espanya i Cuba, que parlen els dos espanyol. Per què ha de passar entre Catalunya i el País Valencià?
Jo no tinc cap inconvenient si decideixen sobiranament ajuntar-se, establir una federació, me sembla fantàstic, però per favor no ajuntem els aspectes lingüístics i culturals amb els aspectes polítics perquè li estem fent una faena terrible i negativa al valencià, perquè tot el blaveràmenque tenim aquí –que el tenim, i els polítics tenim l’obligació de saber en quin terreny estem jugant– s’aprofita d’açò no solsament per a negar els Països Catalans sinó per a negar la unitat de la llengua. I no ho dic en broma, quan hi ha una proposició no de llei que es planteja per exemple el tema del camp del Barça de l’altre dia, el PP no solsament nega els Països Catalans, sinó que darrere nega la unitat de la llengua. I, per tant, jo faig una crida a aquelles persones que parlen de Països Catalans per a que s’ho pensen un poc quan ho fan i que, per favor, almenys que no identifiquen països de parla catalana, o la identitat lingüístic-cultural amb la identitat política.
És perfectament lliure que ho diguen, però crec que hem de ser perfectament clars i molt rotunds en separar les dues coses, perquè en este País se fa molta tontería amb este tema, i en este País, quan s’avança en qüestions autonòmiques, tenim una burgesia, uns poders des de l’Església, el senyor arquebisbe, fins a tots els grans poders econòmics, que miren només a Madrid i es posen almenys tan nerviosos com Madrid, i aleshores la seua resposta sempre és la mateixa: bufetades a Catalunya. I jo crec que nosaltres tenim l’obligació de saber atemperar-ho, saber el que passa. L’anticatalanisme és una eina antifederal, antiautonòmica, centralista, i ací perdona que m’allargue però em sembla molt important. Mira, en tota Espanya en estos moments el PP ha tret resolusions, que jo les tinc aquí, precisament en contra de l’Estatut de Catalunya. En el País Valencià no n’ha tret, ha treu una resolució del camp del Barça, però és exactament el mateix. Fa anticatalanisme exactament igual. Aleshores, a totes aquelles persones que jo respecte molt, que són defensores dels Països Catalans en un sentit polític els he de dir que avui dia aquí en el País Valencià estan fent una mala faena a la unitat de la llengua.
