Silvia Urenya, d'Ontinyent, és llicenciada en Filologia catalana i treballa com a correctora lingüística i traductora. Fa més d'un any va impulsar la Plataforma PROU (membre d'Enllaçats per la Llengua), en defensa de l'ensenyament públic en valencià davant l'amenaça (després confirmada) de tancament de línies en valencià a la seva ciutat. Aquest activisme per l'escola i la llengua la va permetre lligar moltes afinitats amb persones i entitats compromeses, i llavors es va comprometre amb la força política Compromís, de la que és secretària d'organització a Ontinyent.
Ara dóna una passa més endavant presentant-se a les eleccions primàries a candidata per a les municipals del 2015, on espera uns grans resultats de Compromís per Ontinyent. Aquestes primàries confrontaran les idees de set candidats diferents, mostra de la vitalitat i diversitat a la coalició local. Les votacions seran els pròxims dies 12 i 13 de desembre i són participatives i obertes a simpatitzants i a la ciutadania que suscruigui un document de proposta.
En aquesta entrevista Silvia es mostra directa, optimista i ferma en les seves idees. Valencianista "a la manera del mestre Valor" i arrelada a les tradicions populars, creu en els Països Catalans i en les possiblitats de Compromís per canviar el País Valencià, canvi que ha esdevingut una urgència. Amb aquesta actitud vital el canvi sembla més a prop.
Per fer-nos una idea, com
definiries sintèticament la situació actual d'Ontinyent i comarca, sobretot a
nivell social i d'usos lingüístics?
Molt sintèticament,
Ontinyent s’ha vist castigada durament amb la crisi en el món del
tèxtil. Moltes empreses de tota la vida s’han vist abocades a
tancar, d’altres a fer ERO... és una situació que ningú haguera
imaginat mai. Ontinyent ha estat capdavantera en el món del tèxtil
i arribar a viure i veure aquesta situació ha estat dramàtic per a
moltes famílies. Evidentment, no és l’únic àmbit en què ens ha
afectat aquesta crisi-estafa, i són moltes les famílies, com en
altres localitats valencianes per suposat, que pateixen la mateixa
situació. Les retallades en educació, sanitat i serveis socials han
afectat molt a la comarca. En Ontinyent van eliminar 4 unitats
d’educació pública i en valencià el curs passat, encara esperem
que es resolga l’etern engany del nou hospital, centres com el CRIS
–tan necessaris i injustament oblidats per la Generalitat- s’han
vist aigua al coll amb l’amenaça del copagament... tot plegat, una
situació que cal resoldre com abans millor.
Pel que fa als usos
lingüístics, la Vall d’Albaida és una de les comarques on el
valencià és ben viu i plenament normalitzat. A Ontinyent mateix,
l’ús en l’àmbit de l’administració és ple, i l’ús al
carrer, com sempre, també. On no ho és, i és perquè és
competència directa de la conselleria, és en l’educació.
Parlem d'aspectes socials i
culturals: com va la lluita per l'escola pública en valencià de la Plataforma
PROU i d'altres plataformes per l'educació de la comarca?
La Plataforma PROU va
nàixer com a resposta a la supressió d’unitats a Ontinyent i a la
Vall d’Albaida. Resposta contundent i una de les experiències més
gratificants i intenses que he viscut. PROU va organitzar una marxa i
festa per l’educació pública que va aplegar més de 2.000
persones. Emocionant i molt engrescador. Els CEIP Bonavista i
Martínez Valls vam estar tancats a les escoles 68 nits (durant les
quals vam fer xarrades, concerts, presentacions de llibres, vam rebre
visites de suport...), vam fer concentracions, vam assistir a
manifestacions, reunions amb la inspectora i amb el secretari
autonòmic d’educació, assemblees... un any molt intens.
Finalment, les supressions es van fer efectives. Allò va ser un colp
molt fort perquè ens havíem deixat la pell. No obstant això, si
una cosa vam traure en positiu va ser la unió de la comunitat
educativa de la pública. Això no té nom... M’emocione només de
recordar-ho i reviure-ho. PROU va començar en gener de 2014 una mica
a cegues, a soles... però ben aviat vam prendre contacte amb la gent
de la plataforma Tots Som Cremona, de qui vam seguir l’exemple per
a les tancades a les escoles. La família de la lluita per la pública
va anar creixent i vam conéixer tantíssima gent... totes les
plataformes a nivell comarcal del País Valencià (de la Marina,
l’Horta, Terres del Sud, les escoles en lluita de Castelló, el
Cremona...), sindicats com l’STEPV, la Coordinadora del Professorat
Interí... a poc a poc es va anar creant un teixit de lluita
compartida molt fort. Així va nàixer la Trobada de Plataformes
Comarcals, amb l’objectiu d’actuar conjuntament: fem una
assemblea al mes per a coordinar-nos, acudim a concentracions,
manifestacions, ens vam unir a la Marea Verde Estatal, qui ens va
donar suport a l’Acampada per l’Escola Pública en juliol, aquest
cap de setmana passat vam estar a les Marxes de la Dignitat... açò
no hi ha qui ho pare! Ara estem preparant noves mobilitzacions per al
2015. Com va dir un heroi del poble, potser no som família, però si
som capaços de tremolar d’indignació davant les injustícies som
companys, que és més important. Estic més que orgullosa d’haver
conegut a tota aquesta gent i de compartir la mateixa lluita... bona
gent de la de veritat, de cor, treballadora, honrada i valenta.
L’únic que ens falta és que algú trobe la manera de clonar-nos
per poder fer més!
La Plataforma PROU també n'està
associada a “Enllaçats per la Llengua”, una xarxa d'entitats en defensa de la
llengua a tot l'àmbit lingüístic. Com veus aquesta iniciativa?
Que la Plataforma PROU
s’associara a Enllaçats és una de les decisions de què més
orgullosa estic. Aquesta xarxa és imprescindible! És una eina de
vertebració fonamental. De fet, les relacions que PROU té amb el
Principat i les Illes han estat justament a través i gràcies a
Enllaçats. El dia de la marxa portàvem la samarreta de PROU i el
llaç símbol d’Enllaçats. La unió fa la força. No ho entendria
d’altra manera.
Què són per tu els Països Catalans
i quines possibilitats trobes que té de vertebració al País Valencià, ja sigui en àmbit cultural o
polític?¨
Entenc
que una nació és una comunitat de persones a les quals els vincula
a més del territori, la cultura, la història, la llengua... així,
els Països Catalans som una nació sense estat, dividida en
diferents territoris per imperatius polítics. Això jo ho veig així.
Actualment, però, està lluny de la realitat. El País Valencià
està massa castigat... el govern del PP, amb la seua mirada
obsessiva a Madrid, ens ha relegat a creure’ns poc més que
folklore. La nostra llengua ha perdut tota dignitat i estan rebaixant
la cultura a uns mínims vergonyosos. Com que el PP ha perdut
definitivament la batalla per la unitat de la llengua, ara s’inventen
una ridícula llei de senyes d’identitat. Una llei que ni la gent
que els vota es creu. És tan absurd tot... Hem de recuperar la
nostra dignitat com a poble, el nostre orgull de tindre una cultura,
llengua i història pròpies, una identitat. Tenim molta feina de
reconstrucció al davant. Ara el primer és recuperar-nos com a poble
i sentir-nos orgullosos de ser valencians i valencianes. No som res
si no som poble. Al País Valencià vivim un moment molt difícil: hi
ha desnutrició infantil, desnonaments, gent amb problemes econòmics
molt seriosos, atacs brutals contra tots els serveis públics... la
prioritat és fer front a tota aquesta situació a què ens ha abocat
el PP. Ens ho devem. Eixa és la nostra prioritat ara.
Una pregunta quasi obligada, per
què i per a què decideix Silvia Ureña presentar-se a les primàries de Compromís
per Ontinyent?
Des de ben jove que
m’agrada la política, i molt. Sempre he intentat estar-ne
informada, llegir molt i escoltar encara més. Puc intuir una miqueta
d’on em ve, si més no, l’espurna d’aquest interés: el pare de
ma mare tenia una biblioteca impressionant amb llibres sobre
història, política i literatura, des de llibres sobre el marxisme
passant per autors de la revolució russa i francesa, història de
l’estat espanyol, les obres completes de Lorca... per nomenar només
uns quants! Aquesta passió per la lectura m’ha arribat a mi a
través de ma mare. No li estaré mai prou agraïda. Ella fou també
qui em va parlar per primera vegada del Che i qui em va fer despertar
l’estima i respecte per la nostra llengua. He crescut empapant-me
de tot açò. Quan vaig haver de triar carrera, ho tenia claríssim:
filologia catalana. Si hi havia alguna cosa que tenia clara era que
la defensa de la llengua i del País es feia des de baix i des de
dins. Açò tampoc ho agrairé mai prou als meus pares, que em van
entendre perfectament i em van donar el seu suport.
Sobre l'efecte Podem, com ho
valores i com pot afectar la seva presència al pacte esperat entre un
“tripartit” d'esquerres a la catalana (PSPV-Compromís-EUPV) i al
creixement electoral de Compromís? Tenint en compte que hi ha qui diu que
aquest creixement s'ha sostingut “amagant” el valencianisme.
No veig possible i no
estaria d’acord amb un tripartit PSOE-Compromís-EUPV a la
Generalitat. A Ontinyent, treballar amb el PSOE és positiu i lògic,
però no al País Valencià. Parles de PSPV i em sembla que la part
de PV l’han perduda fa temps... Si pretenem tindre un canvi real al
País Valencià serà amb tots aquells que posen el nostre País per
davant. No veig que el PSOE estiga
treballant en la mateixa línia. L’efecte Podem és positiu perquè
és el resultat del despertar de molta gent des de la lluita
ciutadana, cansada de la política clàssica, farta de la corrupció
i la manera de fer. Ja era hora que molta d’aquesta gent que es
queixava des del sofà de casa (no tots, per suposat) alçara la veu.
Podem ha sabut enganxar a part d’aquesta gent i això és
tremendament positiu. La gran diferència és que a Compromís pensem
i treballem en clau de País Valencià. Podem no interfereix en el
creixement de Compromís perquè no som el mateix. Qui vota Compromís
aposta pel País Valencià, no per seguir ofrenant noves glòries a
Espanya.
Quant al teu partit/federació,
quina opinió tens sobre les polèmiques primàries per a decidir els candidats al
Consell? N'hi ha d'haver quotes de partit per equilibrar la diferència de
militància?
Com se sol dir, “se’n
va anar de mare”. La premsa ha sabut molt bé com traure partit de
la situació. Bona senyal és que ens hagen donat tant protagonisme,
perquè vol dir que el tenim. El problema és que se’ns ha tirat el
temps a sobre, res més. Si el Consell General haguera estat fa 6
mesos enrere, no hauria passat res de tot açò, però com que corre
pressa perquè les eleccions estan al girar el cantó, els nervis
prenen massa protagonisme. Som humans. Això és el que ha passat. El
model de política que abandera Compromís és capdavanter. Mai abans
cap partit polític havia fet primàries d’aquesta manera:
escollint cap de llista i llista. Aquesta manera de treballar, des de
la democràcia més absoluta, és una mostra de com treballa
Compromís: prenent les decisions de baix cap a dalt. És complicat
perquè, com dic, no s’ha fet mai així. Cal no oblidar que
Compromís és una coalició de 4 personalitats: Bloc, Iniciativa,
Verds i Gent de Compromís. No som un partit tradicional on la cúpula
decideix i “els de baix” acaten. Ací, “els de baix”
decideixen. I això comporta parlar molt per a arribar a un consens
on tots ens trobem còmodes i convençuts, per a poder treballar de
valent i amb tota la unió i força possibles. Ha estat un procés
complicat, però constructiu, capdavanter i democràtic, que ha estat
emmascarat pels nervis de les presses i tant la premsa com la resta
de partits se n’han sabut aprofitar. Compromís ha eixit molt
reforçat de tot aquest procés. És l’hora d’anar per feina.
Respecte a les quotes de
partit, ara per ara sí que en sóc partidària. Som una coalició de
diverses sensibilitats i per a poder treballar conjuntament i amb
ganes, ens hi hem de sentir totes i tots còmodes. Per a això, hem
d’assegurar la presència representativa de tots, perquè tots
tinguen veu. És una nova manera de fer política, absolutament
positiva i necessària. És el canvi valencià!
Des de l'any 2011 el govern municipal
és en mans del PSPV amb el suport de Compromís i d'EUPV. Com valores aquests
anys de govern i la col·laboració entre partits (hi va haver certs problemes de
relació amb EUPV)?
La valoració és
positiva. Evidentment, millorable perquè de vegades per a arribar a
un consens deixes en part de fer les coses com les faríem nosaltres.
En l’àmbit municipal són més les coses que ens uneixen que les
que ens separen amb PSOE i EUPV. La gent d’això n’es conscient i
no entendria altra manera de funcionar. Els “certs problemes” de
què parles amb EUPV van ser problemes de comunicació sobre un tema
puntual que no es van saber tallar a temps i van abocar en una imatge
que ningú volia, però que ben aviat es va resoldre. De tot s’aprèn
i d’aprendre es millora.
Ampliant l'espectre polític, hi
haurà per fi el canvi esperat a la Generalitat valenciana el 2015? com
t'esperes aquest canvi?
I tant! Canvi esperat i
desesperadament necessari. Espere el canvi totalment esperançada.
Crec que els valencians i valencianes hem patit aquesta gent del PP
massa, molt més del compte. És l’hora del canvi valencià, l’hora
de tornar la il·lusió a les cases valencianes, de recuperar la
dignitat i permetre’ns ser feliços perquè ens ho mereixem, és el
nostre dret. I el canvi arribarà de la mà de Compromís.
Quines perspectives electorals
s'albiren per a Compromís a Ontinyent?
És l’any de
Compromís. Tant a Ontinyent com al País Valencià. Des de les tres
regidories que té Compromís al govern municipal s’ha treballat de
valent i la ciutadania ho sabrà valorar. Quan va entrar Compromís
al govern municipal es va trobar un ajuntament
endeutat amb 21,1 milions d’€ i amb un dèficit a corregir de
-2,3 milions d’€. S’ha reduït el deute en 5,5 milions d’€,
amb superàvit pressupostari als exercicis de 2012 i 2013. La
modificació de les ordenances fiscals s’ha fet amb l’objectiu
d’afavorir a les persones amb bonificacions, plusvàlues, incentius
per crear activitat econòmica, exempció de llicència d’obertura
nous establiments... Amb la gestió de la regidoria
d’educació, esports i joventut, som ciutat esportiva i
universitària, i s’ha reactivat el consell de la joventut.
Compromís ha estat amb les escoles en lluita contra les supressions,
en defensa de l’educació pública i en valencià, al costat de la
Plataforma Prou donant tot el suport que ha calgut. S’han creat els
horts urbans, l’hort social “El Raboser” (participen usuaris de
la unitat de conductes addictives) i el programa d’horticultura amb
l’associació de malalts mentals, s’ha creat la marca de qualitat
“Meló d’Or d’Ontinyent” recuperant el cultiu que data de
l’any 1446, l’edició anual de la MOCMAO (Mostra de cinema de
Medi Ambient), l’estalvi energètic ha estat
una prioritat, com la creació de camins escolars segurs i les
brigades forestals, la construcció d’un passeig amb un nou
pulmó verd a la ciutat... Mesures i accions amb les quals Ontinyent
ha guanyat justament aquesta
setmana el 12º Premio Ciudad Sostenible. Una fita importantíssima
que es reconega Ontinyent com a capdavantera en la defensa i cura del
medi ambient. Crec que ha estat una gestió més que positiva per al
poble d’Ontinyent. Hem encetat un camí però ens han quedat moltes
coses a fer, així que no cal que diga com de positiu i necessari és
que Compromís tinga més protagonisme al govern.
Per últim, ens pots dir amb quina
personalitat valenciana de la història et quedes i una frase del personatge que
t'inspiri?
Una personalitat només?
Quina pregunta més difícil... Des d’Ausiàs March passant pel
general Basset i Sanchis Guarner fins arribar a l’actualitat...
Complicat. Unint dues de les meues passions, la llengua i la
política: Joan Fuster, “Tota política que no fem nosaltres serà
feta contra nosaltres”. Una de les frases més conegudes de Fuster
i perfecta per a animar a la gent a que s’hi involucre, a que se
sume al canvi valencià. No em puc decidir entre Fuster i Vicent
Andrés Estellés... una frase que em plena de força i d’il·lusió:
“Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem
tot”. Ara és l’hora.
Moltes gràcies, Sílvia
*Entrevista feta per Òscar Adamuz (ACPC)
