14 d'abril: cap a la
República catalana independent!
El 14
d'abril del 1931 Catalunya va ser presa per un sentiment d'eufòria
col·lectiva al proclamar Francesc Macià des del balcó del Palau de
la Generalitat la República catalana. Aquesta efímera República
fou proclamada abans que reeixís un poder establert a Madrid i, per
tant, va ser un acte de sobirania del poble català, amarat també
d'un sentiment de fraternitat amb la resta de pobles hispànics.
Durant
el període republicà i l'immediat episodi de guerra (1931-1939), la
Generalitat va obtenir les més grans quotes d'autogovern assolides
des del llunyà 1714, mentre moltes associacions obreres de l'època,
a l'hora que defensaven aquesta autonomia nacional, se n'ocupaven de
l'alliberament social del poble català. Milers d'afiliats al
sindicat majoritari d'aquells anys, la CNT, votaren en massa el
catalanisme de l'Esquerra Republicana de Macià i Companys, mentre la
Unió Socialista de Catalunya (USC) ,de Campalans i Comorera,
entraven a formar part dels diferents governs autonòmics.
Molts
exemples reflecteixen el moment de conjunció dels drets nacionals i
socials de la dècada dels 30 del segle XX. A l'independentisme
d'Estat Català li sorgí una branca que defensava un estat
socialista per a Catalunya (el Partit Català Proletari de Jaume
Compte), el Bloc Obrer i Camperol (BOC) de Joaquim Maurín i
l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin reivindicaren els drets nacionals i
l'Estat català proclamat per Companys l'any 1934. El petit Partit
Comunista Català exigia el dret d'autodeterminació fa més 70 anys.
La formació de nous partits marxistes com el POUM o, finalment, el
PSUC (unificant socialistes i comunistes) no foren tampoc indiferents
davant el tema nacional, mentre perseguien ser el partit de masses
del proletariat. A grans trets, tots defensaven l'autogovern català
i la no ingerència de Madrid en els assumptes de Catalunya, o sigui,
defensaven la sobirania del poble català per poder decidir el seu
futur, el dret d'autodeterminació i en alguns casos la independència
total.
La República que volem
per avui i per demà:
Entroncant
amb aquesta base històrica, aquest 14 d'abril del 2014 reivindiquem
el ple alliberament (social i nacional) de la nació catalana, i
cridem a avançar cap a la República catalana independent! Una
República que, alhora que reivindica l'esperit de fraternitat i
drets col·lectius republicans, exigeix un procés de ruptura
democràtica on sigui la societat catalana, el poble en definitiva,
la veritable protagonista del seu futur. Una República que vetlli
pels drets de les treballadores en un context de crisi global on
aquests drets, lluny d'ésser respectats, s'estan dilapidant l'un
rere l'altre.
Perquè,
avui com demà, pensem que l'emancipació nacional no serà complerta
sense aquest procés de ruptura democràtica que ens permeti formar
un país nou amb una base d'igualtat i justícia social, on la classe
treballadora (la majoria) deixi de ser explotada per una minoria que
emmagatzema la riquesa amb l'esforç aliè, on no haguem de patir les
polítiques neoliberals i les retallades.
Perquè volem construir una República federativa dels Països Catalans, el primer pas ha de ser el d'exercir el vot i alliberar el Principat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada