dimecres, 20 de febrer del 2019

"Senegal: els fusellers del menyspreu", per Quim Gibert

Tiralleurs

Tiralleurs

Senegal: els fusellers del menyspreu

A ran de la II Guerra Mundial, França va cridar a files molts joves de les seves colònies africanes i d’altres punts del planeta. El jovent reclutat a l’Àfrica Occidental se’ls va conèixer com Tirailleurs sénégalais. Es tractava de soldats d’infanteria proveïts d’un fusell, que van plantar cara a l’exercit nazi a primera línia de foc. A conseqüència de l’ocupació alemanya de l’hexàgon francès, bona part dels tirailleurs passaren a ser presoners de guerra i foren obligats a treballar en fàbriques d’armament. Una minoria va fugir i es va enrolar en la resistència francesa. Tan bon punt va acabar la contesa bèl·lica, els fusellers africans foren alliberats. Als tirailleurs sénégalais els pertocava, com als altres soldats del mateix cos, de percebre el sou estipulat. Això explica que una part dels 1.600 fusellers es neguessin a ser repatriats: volien salpar cap al Senegal amb els endarreriments cobrats. No obstant això, la majoria foren embarcats fins a Dakar i instal·lats en el campament militar de Thiaroye, llogarret dels afores de la capital senegalesa. Allà van ser desmobilitzats: les tropes colonials foren llicenciades del servei de files que prestaven. Les promeses del Ministre francès de les Colònies, repetides des de feia mesos, d’abonar el pagament als tirailleurs no es feia efectiva ni amb fum de sabatots. Aleshores, en protesta pel retard en els salaris, la majoria dels fusellers africans van refusar abandonar Thiaroye. No estaven disposats retornar, amb les butxaques buides, als seus destins: Benín, Mali, Costa d’Ivori, República Centreafricana, Níger, Txad, Gabon, Togo, Senegal. A causa del malestar existent a Thiaroye, el principal general africanista va visitar el camp. Però va haver de sortir cames ajudeu-me: el cotxe de l’alt comandament francès fou sacsejat. Això va ofendre a la cúpula militar francesa destacada a Dakar. Amb l’ànim de fer valer el rang castrense, l’esmentat general va tornar a Thiaroye, envoltat de gendarmes, d’un batalló d’artilleria colonial i d’una munió de carros blindats. Després d’un parell d’hores de discussions estèrils, no va dubtar a obrir foc a discreció. 70 fusellers, totalment desarmats, foren abatuts. Així com es va produir un nombre indeterminat de ferits. A més, 34 tirailleurs sénégalais il·lesos foren acusats d’instigadors de “l’avalot” i condemnats, segons el cas, a presó, a multes i a la pèrdua de drets d’indemnització militar. Cap dels fusellers de la Massacre de Thiaroye, nom amb el qual són anomenats els fets, mai ha rebut la pensió militar que li fou promesa. La tragèdia però ha quedat enregistrada en la memòria col·lectiva. Ousmane Sembène, director de cinema senegalès, va dur al cinema el trist succés amb el filmCamp de Thiaroye.
Un episodi colonial de l’estil es va desencadenar amb els regiments gambians, convocats a la mobilització per l’exèrcit britànic durant el mateix període. Un vaixell que repatriava els reclutes de Gàmbia, acabada la II Guerra Mundial, fou enfonsat. Totes les sospites apunten que fou un atemptat d’estat, teledirigit des de Londres, per tal d’estalviar-se el peculi corresponent dels soldats gambians.
El jovent africà fou carn de canó d’una guerra que no era la seva. Per enèsima volta Àfrica fou cruelment utilitzada per una Europa cofoia de ser l’avantguarda de la civilització. 

Quim Gibert, psicòleg i coautor d’Identitats.Convivència o conflicte?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada