divendres, 7 de juny de 2013

Agustí Cerdà: "EL CONCEPTE DE NACIÓ COMPLETA DE FUSTER ÉS AVUI MÉS VIGENT QUE MAI"

SET DE SET: ENTREVISTA-CONVERSA AMB AGUSTÍ CERDÀ(PAÍS VALENCIÀ)

En aquesta segona entrega de "Set de set" parlem amb l'Agustí Cerdà i Argent, president d’Esquerra–País Valencià, sobre el País Valencià, aquell país que no pot denominar-se com a tal i al que volen definir-lo com a "comunitat", el país dels contrastos: on hi va haver una reacció més decidida i violenta davant el concepte de Països Catalans a la transició, alhora que és el bressol de la denominació del terme (el catarrojà Benvolgut Oliver), i dels més il·lustres i populars defensors de la unitat nacional de Salses a Guardamar. El país dels blavers, del GAV i de Lizondo, però també el de les Normes de Castelló, Carles Salvador, Joan Fuster, Sanchis-Guarner o Enric Valor.
En fi, tot un "gegant adormit" del que ens farà la disecció tot seguit un expert en mil batalles com l'Agustí Cerdà, que n'ha estat diputat del congrés per ERC, gerent d'ACPV, coordinador dels Casals Jaume I, fundador de l'AEN i de Maulets, membre del PSAN, del BEA, soci de Ca Revolta, etc.i cap de llista a les Corts valencianes per ERPV en dues ocasions.Punyent i dvertit,l'Agustí s'enfronta a les qüestions de manera directa i decidida. Diu coses que et fan pensar i gairebé t'ofereix un titular per resposta, es nota que té molt d'ofici. Carrega contra l'espanyolisme i contra aquells que no tenen clar el seu enemic, alhora que defensa la nació catalana completa.





_ Comencem Agustí, com rememorava el valencianisme republicà dels anys 30, el País Valencià segueix avui estant en una batalla imaginària i atemporal entre "el Cid" i Jaume I, o dues concepcions del país contraposades?

- Mira, als processos d'alliberament nacional o d'assimilació d'una nació per un altra, no hi ha taules. O una nació s'allibera o és assimilada per una altra. Els termes mitjos són transitoris cap a l'alliberament o cap a l'assimilació. I en eixe “mentre tant”, ni el País Valencià està assimilat a la nació espanyola, ni ha aconseguit deslliurar-se'n. Hi haurà dues o vint-i-dues concepcions del País, però unes tendiran, en el nostre cas, cap al “Cid” i d'altres cap a “Jaume I”. Hi ha qui pensa que el País Valencià ja està perdut, i ja hi ha qui pensa que si durant tres-cents anys no ens han assimilat, no podran fer-ho ara. Personalment pense que el País Valencià té suficient “molla nacional” com per lluitar pel seu alliberament amb més que fonamentades garanties d'èxit. Si Catalunya s'implica en el bàndol de Jaume I, la cosa pot anar més ràpida i si s'ho mira de lluny mentre la cavalleria del Cid cavalca per terres valencianes, doncs la cosa trigarà més.

_ Parlant una mica sobre la història del País Valencià, l'historiador Jaume Sobrequés definí una volta les relacions a banda i banda del sénia com la de dos països que han seguit una línia paral·lela la major part de la seva història, una línia que en certs moments semblava que podia arribar a tocar-se però que no arribaren a fer-ho mai. Estàs d'acord?

-Sobrequés és un gran historiador i un nefast matemàtic. Dues línies paral·leles, encara que les perllongues fins l'infinit, mai no es tocaran. No, no estic d'acord. Per mi són dues línies que han partit d'un mateix punt (segons l'historiador Enric Guinot, més del 90% dels repobladors del Regne de València eren del Principat de Catalunya), que a partir del Compromís de Casp van separant-se i creuant-se al llar del temps, on trobes moments on estan tocant-se (com la Guerra del 1707-1715 o l'etapa republicana) o d'altres moments on no fan el mateix camí.

_En època medieval i moderna, tant el Regne de València com el Principat de Catalunya es regiren per diferents lleis i institucions. Aquest fet predeterminà una protoidentitat nacional diferent a cada territori, com defensa, per exemple, l'historiador Vicent Baydal?

-I aleshores on queda allò d'Ausiàs Marc que deia “Sóc un cavaller valencià de nació catalana” ? O allò de “La Chiesa romana in mani dei catalani !!” referint -se als Papes Borja, que eren de la Costera, en eixa “presumpta protoidentitat valenciana”? Ja ho va dir Joan Fuster: “La Història és, bàsicament, ideologia ” I més ideologia és quan menys dades s'aporten per fer segons quines afirmacions. D'ideologia política. Baydal, com d'altres, intenten justificar amb la Història una nació valenciana diferent de la catalana perquè eixa és la seua aposta política. Home, la Història, posats a ser creatius, pot ser tan “creativa” com la comptabilitat de Bárcenas. Ara bé, aquesta discussió a mi no m'interessa massa. La pregunta , tractant-se d'ideologia, és per mi la següent: A quina concepció de país servirà aquesta presumpta nació valenciana, a la del Cid o a la de Jaume I? Molt em tem que a la del Cid. Amb qui han confrontat no és amb els seguidors de De la Cierva, Sànchez de Albornoz. o Menéndez Pidal, sinó amb els historiadors com Pau Viciano, Antoni Furió, Ferran Garcia-Oliver.... No sé si en són conscients. Si ho són...és un autèntic cavall de Troia de les hosts del Cid. No he vist encara ningú reivindicant el dret a decidir de la nació valenciana, perquè, entre d'altres coses, no cal fingir una nació per reivindicar el dret dels valencians a decidir el seu futur.

_ Almansa i el 1707 varen acabar amb la personalitat jurídica del país, però el procés de castellanització començà abans. És avui el PV encara una societat descohesionada de Vinaròs a Oriola?

-Ep !! el Principat també estava en aquell moment molt castellanitzat !! A la Cort dels Aústria també es parlava molt de castellà. Una societat es descohesiona perquè no hi ha una idea interclassista de País. Al País Valencià, les classes dominants, no només no han tingut cap idea de País, sinó que tampoc han exercit de classe dirigent autòctona. Només com a classe subalterna de l'oligarquia dirigent estatal. Sí, és una societat descohesionada. Potser és ara quan hi ha una certa “burgesieta” què comença a tindre'n consciència.

_ Durant la renaixença, molts autors catalans expressaven una idea de catalanitat completa de Salses a Guardamar, passava el mateix a València o s'imposava el localisme?

-La Renaixença al País Valencià va ser molt literària i gens política. Ara bé, pel que fa a la unitat de la llengua catalana, la Renaixença valenciana és inequívoca. Sempre es parla de “llengua comuna” de català o de valencià però mai com a llengües diferents. Idea de catalanitat ? Sí, però només lingüística.

_ En el primerenc valencianisme de primers dels XX, tant de dretes com d'esquerres, trobem textos i escrits d'afirmació de l'ideal nacional català (molt abans de Fuster), més tard, als anys 60, el nou valencianisme era proPPCC, i arribats a l'any 2013, quin és el concepte majoritari del valencianisme?

-Doncs no t'ho sabria dir, perquè el valencianisme proPPCC és molt transversal i no respon a una única sigla política. M'atreviria a dir que el “nacionalvalencianisme” (les persones que defensen que el País Valencià és una nació) tampoc són majoria ni dins del Bloc que és des d'on s'ha impulsat aquesta teoria.



_ Arribem a Fuster, el solitari de Sueca "és la mesura de totes les coses" pels valencianistes? És vigent la seva idea d'unitat nacional a dia d'avui?

-Vigent, sí- Majoritari, no. Ni al País Valencià ni a Catalunya, Si ho hagués estat a Catalunya, de majoritari, la manifestació de l'11 de setembre de 2012 hauria exhibit l'eslògan “Els Països Catalans, nou Estat d'Europa”. Que la nació catalana s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, és una idea vigent i en ascens. Ara bé, altra cosa és el procés de reunificació com es fa. Sembla clar que els ritmes dels diferents territoris també van a ser diferents. Catalunya encara el seu procés cap a l'Estat Català sense invocar el dret a l'autodeterminació, com li correspon a les nacions, sinó el dret a decidir, segons el qual no cal ser nació sinó “comunitat política” per invocar-lo, i emparant-se en ell posa en marxa un projecte democràtic que converteix aquesta comunitat política en el subjecte polític que decideix autònomament el seu futur col-lectiu. Ens trobem davant del nostre propi procés: el conjunt de la nació catalana fa possible la creació d'un nou Estat en una part del territori que li és propi, i el nou Estat hauria d'impulsar el processos als diferents territoris de la nació. El concepte de nació completa de Fuster és vigent? Més que mai !!!

_ Qui és (pan)catalanista avui al País Valencià i quin model de Països Catalans es defensa? És cert que, com sovint es pensa al Principat, una majoria de la societat valenciana és anticatalanista? 

-El valencianisme catalanista és bastants escampat per l'esquerra. I del model, debat...tampoc crec que hi haja debat. La societat valenciana està molt espanyolitzada i quan més espanyolització més anticatalanisme. Tampoc he vist, fora de les organitzacions independentistes, que la gent a Catalunya tinga cap idea pro-valenciana. Antivalencianisme a Catalunya, doncs, no. Indiferència, molta. Darrerament hem vist com no s'acceptava la presència Balear a l'ACN...en fi, que la colonització té perversos efectes...

_ Com es viu el procés nacional català des de l'altra banda del sénia? una eventual independència de Catalunya beneficiarà el País Valencià, o exacerbarà més la irracionalitat de l'espanyolisme, amb actes com els què hem vist darrerament de prohibir el nom del país, el reobriment del debat sobre símbols, nom de la llengua, etc?

-El nacionalisme castellà, l'espanyolisme, no necessita l'eventual independència de Catalunya per aplicar la seua llei. Diguem-ne que això ho fa d'ofici. Que intentaran reobrir belles batalles? Sí, els han donat redit. Que les funcione? No crec. L'altre dia, a Burjassot la convocatòria contra l'alcalde “catalanista” del Bloc, no n'anaren ni 100 persones. Convocant el PP !! Imagine que l'Estat espanyol intentarà allò que es diu “control de danys” i veurà com ho fa perquè la cosa no s'estenga. A mi em preocupa com reaccionarà la República Catalana respecte del País Valencià i com els valencians ens resituem davant la nova situació que provocarà, al País Valencià, però també al conjunt de l'Estat espanyol, la independència de Catalunya. Estic convençut que el naixement del nou Estat explosionarà Espanya, políticament i econòmica, i aquesta escletxa obri una oportunitat, pels valencians i també per obrir un procés constituent a Espanya.

_ Anem acabant, plantegem una hipòtesi de futur; any 2015, el Principat de Catalunya és ja un nou estat d'Europa, quin panorama electoral es presenta al País Valencià en general i quines opcions baralleu (coalicions, etc) des d'ERPV de cara a l'esdeveniment?

-Si el 2015 Catalunya és un nou Estat d'Europa, tot canviarà molt, i no m'atreviria a dir què passarà. Ara, vist des d'avui, la situació del País Valencià és límit. Que el PP no governe és condició necessària però no suficient. Tal i com estan les enquestes, caldria que totes les organitzacions de l'oposició al PP feren govern, un govern fort que no facilitara el retorn del PP. Difícil. A Esquerra Republicana del País Valencià el debat està obert. Volem sumar per fer fora del govern de la Generalitat al PP, però no a qualsevol preu. Ara estem de converses amb diferents forces polítiques per esbrinar les possibilitats i condicions en les quals aquesta eventual coalició podria donar-se.


_ Per últim, diga'm quines iniciatives actuals remarcaries, a nivell de Països Catalans, que ajuden a vertebrar el territori?

-Les iniciatives que més ajuden a vertebrar el País, són les polítiques i sindicals, Esquerra Republicana, Solidaritat per la Independència, La CUP o la COS, ARRAN ..., ajuden a fer pedagogia sobre el nostre país i a vertebrar-lo. D'altres, de caràcter cívic o cultural, com l'Assemblea de regidors/res dels Països Catalans, La Institució d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, la Xarxa d'Universitats Lluís Vives, o l'Institut Llull, també fan el seu paper...D'altres de més populars com l'Orquestra d'intèrprets dels Països Catalans o les trobades entre Colles de diables i dimonis, o les trobades de colles castelleres i muixarangueres .... o el seminari sobre Sant Antoni Abad co-organitzat per la Pebrella de Canals, el Patronat de Sant Antoni de Manacor i la Xaüt d'Ascó, doncs és evidents que van fent normal allò què és normal: que tots som uns i a tots ens aniria bé compartir el nostre futur.


Moltes gràcies Agustí...



* (Entrevista feta per Òscar Adamuz /ACPC/)


Més informació de l'autor i el País Valencià:



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada