Afers bucodentals en el Sàhara
Sàlek va obrir el 2004 un menut consultori dental, que inclou un talleret de pròtesi. Pere Vinyoles-Ajuntament de Centelles figura en una de les plaques de l’entrada del dispensari. Cooperació Osona-Sàhara és el que diu l’altre rètol.
Amb la col·locació ambdues inscripcions, Sàlek està convençut que la seva reputació professional ha millorat entre els veïns d’Auserd, una de les poblacions dels camps de refugiats sahrauís. Pere Vinyoles va ser un dels dentistes que li va lliurar gran part del mobiliari dental i altres recursos de segona mà. Ens recalca, a tothora, que les visites les fa de franc. Aclareix que els pacients només paguen el material que utilitza, tot i que quan es tracte de gent gran, canalla, dones embarassades, famílies pobres... ni es veu en cor de cobrar res. És àgil i resolutiu atenent les visites. L’aigua de les escasses fonts del Sàhara duen un excés de ferro, que en molts casos produeix unes taques en la dentadura de la quitxalla.
Amb 12 anys Sàlek va ser un dels 800 vailets sahrauís que, a bord d’un vaixell de gran eslora soviètic, va salpar d’Orà, Algèria, en destinació L’Havana. Corria l’any 1985. Aleshores, tot els homes vàlids, a partir dels 16 anys, (i, fins i tot, algunes dones) eren al front de guerra a ran de l’ocupació marroquí del Sàhara Occidental. En paral·lel, calia que les noves generacions poguessin disposar d’una bona formació acadèmica, d’igualtat d’oportunitats i d’una salut de ferro. Cuba, país amic de la República Àrab Sahrauí Democràtica, oferia aquesta possibilitat, sense cap cost, als més joves. Tant és així, que l’illa caribenya va acollir, entre el 1978 i 1992, 4.000 adolescents, la majoria dels ara són titulats en estudis superiors en tots els àmbits universitaris. Actualment hi ha mainada que cursa secundària en el col·legi cubà Simón de Bolívar, establert a Smara, un altre dels assentaments sahrauís, en el qual bona part de les classes són impartides en llengua castellana. I, aleshores, els que decideixen fer estudis al Carib, disposen d’una bona base en castellà. També hi ha països del món àrab que fan costat als sahrauís. El mateix govern d’Alger ofereix gratuïtament residències per a estudiants de secundària sahrauís a Sidi Bel Abbes i altres punts d’Algèria.
Només posar els peus a L’Havana, Sàlek va patir el primer contratemps: li pisparen l’equipatge. És bastant inaudit que en terra sahrauí ningú et prengui res. Els sahrauís et recorden que entre ells s’ajuden: no hi ha rodamóns ni residències de la tercera edat. A l’illa de la Juventud, en terra cubana, Sàlek va acabar la primària. La secundària la va cursar en un internat estudiantil, acompanyant per monitors saharauís. Els estudis universitaris els va fer a Camaguey, una de les ciutats més importants de Cuba, en una altra residència però de caràcter internacional. D’allà en sortirà amb la titulació de mecànic dental, l’equivalent a protèsic.
Sàlek espera en candeletes l’arribada, el mes entrant, de Cooperació Osona-Sàhara. Sap de bona tinta que l’esmentada associació i d’altres d’italianes li subministraran gran part d’una llista llarga de productes i materials indispensables per poder continuar exercint la seva feina en condicions.
Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències
Fotografies: Quim Gibert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada