Toni Barceló
Entrevista original al núm. 2 ACCIONA'T
«La política balear hauria de seguir el seu propi camí, potser amb més capacitat d’ampliar les fronteres del que és factible»
Entrevista original al núm. 2 ACCIONA'T
«La política balear hauria de seguir el seu propi camí, potser amb més capacitat d’ampliar les fronteres del que és factible»
Carlos Saura León
(Palma, 1988) és un polític balear, actualment diputat de Podem al Parlament de
les Illes Balears. És llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra
en l'especialitat de Filosofia i màster en Filosofia Contemporània per la
Universitat de Granada. És membre de la Comissió d'Economia i també ostenta els
càrrecs de secretari de la Comissió d'Afers Europeus i de president de la
Comissió de Control sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears.
El programa autonòmic de Podem fa una breu
síntesi de la història social de la llengua pròpia de les Illes Balears. En
aquest sentit, creus que en l'actualitat s'estan assolint satisfactòriament els
objectius de les polítiques de normalització lingüística en els àmbits de Palma
i de les Illes Balears?
Crec que
queda molt per fer, però anam per bon camí. No venim d'una situació normal.
Venim d'atacs constants contra la llengua i la cultura pròpies de les Illes
Balears. L'exigència del català en diferents àmbits de l'Administració és un
pas fonamental per arribar a aquesta desitjada normalització, però també ho és
tenir una visió científica de la llengua i recuperar la Universitat de les
Illes Balears com a referència en aquesta matèria. No arribarem a una situació
de plena normalització fins que tothom pugui demanar un cafè amb llet i no li
diguin «Un café con leche?» o fins que quan s'agafi un taxi en direcció a
carrer Conqueridor el taxista no digui «Conquistador?».
A les Illes Balears, en aquest sentit,
l'Acadèmi de sa Llengo Beléà [sic] i la Fundació Jaume III proposen models de normativa
lingüística alternatius i fins i tot oposats al de l'Institut d'Estudis
Catalans. Fins a quin punt són propostes amb avals científics?
Fins a cap punt. Són
propostes amb una marcada ideologització que cerquen clarament dividir la
comunitat de parla catalana. La dèria de José Ramón Bauzá i el gonellisme
tenien la funció de fer un blaverisme a la balear, adduint que hi havia un
monstre anomenat pancatalanisme que volia acabar amb la societat balear tal i
com la coneixíem. El balear és un artefacte totalment anticientífic, un
atemptat contra la ciència lingüística. Per començar, en la gran majoria de
llengües no es parla com s'escriu, que és el que pretenen sense cap tradició
escrita darrere els que promouen aquest tipus de pensament. Tampoc hi ha fonaments
històrics, filològics ni de cap mena per considerar el que es xerra, es parla o
es ralla a les Illes quelcom diferent del català. El que pretenen és negar la
unitat lingüística, com si qualcú digués que el castellà que es xerra a
Vallecas i Triana fossin llengües diferents o com si el gallec que es xerra a
Vigo fos una llengua altra que la que es parla a Betanzos. L'escriptura sempre
es crea a posteriori de la llengua parlada. Intentar imitar els sons del
llenguatge amb l’escriptura és quelcom artificiós i absurd. Cap llengua arriba
a tenir estatus de llengua per inventar una escriptura. Aquesta invenció té un
objectiu polític: negar l’existència de semblances en un conjunt de territoris
que comparteixen llengua i cultura.
Creus que aquestes iniciatives tenen un
suport social significatiu? Quin és el posicionament de les institucions en
relació amb aquestes organitzacions?
Crec que tenen un
suport totalment minoritari. L'únic partit que insisteix molt al Parlament de
les Illes Balears amb les modalitats lingüístiques és Ciutadans, que intenta
emprendre una guerra de llengües per aconseguir vots.
Recentment hem sabut
que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l'Ens Públic de
Radiotelevisió de les Illes Balears, amb la possibilitat que també s'hi
incorpori el País Valencià, crearan un canal de televisió per Internet de
manera conjunta. És una passa important cap a la reciprocitat plena, no ho
trobes?
Totalment. Sóc
president de la comissió de control d'IB3 i crec que hi ha hagut un canvi fonamental
en la manera d'entendre l'ens, el qual ha adoptat amb total normalitat una de
les seves missions fonamentals, que és la de la difusió de la llengua pròpia de
les Illes Balears. A aquesta tasca s'ha afegit el fet de produir programes
conjuntament entre IB3 i TV3 o la creació d'aquest nou canal de televisió per
Internet. Per una altra banda, no només és necessària la creació d'aquests
espais comuns sinó també fer-ho en plataformes adaptades als nous models de
consum per arribar a més gent.
«Una llengua, una
nació». Hi estàs d'acord?
Una nació és molt més que una llengua. A la nació, hi poden confluir també fets històrics, tradicions o religions compartides. No crec que ningú digui que Equador i Castella o Madrid formen part de la mateixa nació.
Els dirigents estatals de Podemos sovint es
refereixen a l'estructura administrativa i territorial de l'Estat espanyol amb
el substantiu singular país. Creus
que en reflecteix la diversitat lingüística i cultural? Quina noció d'Estat hi
ha al darrere?
Consider que l'Estat
espanyol és un país de països, realitat que, evidentment, pot canviar degut a
la conjuntura actual. A Podem no s'ha xerrat mai de nació espanyola però sí
d'una nova pàtria en construcció. Aquest concepte, amb una càrrega emotiva molt
més profunda que la noció d'estat, xerra d'una possibilitat de transformar un
país centralista, ignorant sobre les realitats lingüístiques que en formen part
i cec davant les particularitats culturals i les formes de ser i sentir-se d'un
lloc, en un estat plurinacional on no sigui una prioritat «españolizar» ningú,
sinó assumir les diferències i la promoció d'aquestes particularitats amb total
naturalitat, i no com una excusa per a l'enfrontament constant.
Podemos és una
organització política d'abast estatal amb la seu central al carrer Zurita de
Madrid. Hi ha qui pensa que el sucursalisme no és la millor manera de fer
política a Palma, les Illes Balears i, en general, als Països Catalans…
Hem tingut total
llibertat en les decisions que hem pres aquí. No tenim deutes amb cap sucursal,
només amb la gent, amb un límit molt clar que té a veure amb els drets humans,
la plurinacionalitat de l'Estat, la defensa dels serveis públics, la lluita
contra la corrupció, etc. Per desgràcia, la història dels partits estatals és
un cúmul de traïcions i incongruències entre el que es votava aquí, a les
Illes, i el que es votava allà, al Congrés dels Diputats. Encara no hem
aconseguit governar l'Estat però crec que ja hem demostrat en diferents àmbits
que nosaltres diem el mateix a Madrid, Andalusia, Catalunya i Balears. La
igualtat ha de partir del reconeixement de la diferència com a fonament. Hem
dit «Referèndum sí» a tot arreu, i hem aconseguit que moltíssima gent
històricament centralista entengués que podia haver-hi una altra manera
d’entendre l’Estat. Des de la lliure adhesió a un projecte comú.
Et propòs el següent
escenari: Catalunya ha esdevengut un estat independent. Davant d'aquesta
situació, quina direcció hauria de prendre la política balear?
Per a Podem, l’Arc Mediterrani ha significat l’epicentre d’un canvi polític que pot arribar a construir un Estat capaç d’entendre les diferents realitats territorials. En tot cas, si Catalunya s’independitza suposarà una situació disruptiva capaç de rompre altres consensos i cadenats del règim del 78. Tot el que trenca amb els límits del que és possible pot suposar una amenaça per als partits de l’establishment, i això és perillós per a ells. En tot cas, cada territori té el seu camí i el seu procés particular, en tots els sentits i àmbits. La política balear hauria de seguir el seu propi camí, potser amb més capacitat d’ampliar les fronteres del que és factible.
I ja per acabar: Països Catalans sí o no?
Els Països
Catalans són un espai cultural i lingüístic, però a les Illes crec que aquest
concepte encara no és gaire hegemònic. En el sentit cultural i lingüístic
compartim moltes coses, clar que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada